Viatgem segurs!!

Durant el projecte hem portat a terme l’avaluació des de diferents perspectives:

  • Pel que fa a l’avaluació del procés d’ensenyament, ens trobàvem els mestres cada migdia per valorar, modificar, reflexionar sobre la sessió d’aquell dia i les posteriors.
  • Pel que fa a l’avaluació del procés d’aprenentatge, hem utilitzat diferents instruments (observació directa, rúbriques, diari de sessió, auto i co-avaluació de les seves produccions) i en diferents moments del procés.

Considerem molt positiu utilitzar instruments diversos per avaluar, així com també que els alumnes estiguin implicats en l’avaluació ja que la considerem una fase més del projecte.

La caixa dels records…

Relacionat amb la idea del projecte d’haver de marxar d’un lloc deixant endarrere els objectes personals i els records i amb la idea de tornar sense saber si la situació t’ho permetrà, vam reflexionar en gran grup sobre el que t’emportes i deixes i va sortir la idea d’enterrar al pati de l’escola una càpsula del temps. En aquesta càpsula els alumnes van decidir posar un vídeo que recull tota l’experiència treballada durant el projecte i una carta personal de cadascuna de les famílies adreçada als seus fills.

La implicació de les famílies ha estat excel·lent. La participació en l’elaboració de les cartes personals va ser del 100% i algunes d’elles ens han comentat personalment que els va agradar molt formar- ne part.

Buscant solucions…

Totes les activitats que s’han dut a terme, han estat a partir dels interessos dels alumnes.

A nivell general, es feia una reflexió de les activitats anteriors ( enregistrades en un diari de sessió) i posteriorment es decidia cap on es volia anar. Els mestres interveníem només per orientar quan la situació ho requeria i gestionàvem els recursos materials, espais, metodologia…que cada activitat necessitava.

Els alumnes i els mestres valorem positivament l’experiència, així com també pensem que ha estat molt enriquidora. Cal dir que el ritme de treball ha estat molt trepidant però mantenir-lo durant un període de temps més llarg ho veiem poc viable.

Viatge en perill?

L’alumnat va ser agrupat segons l’activitat en gran grup (tot el 3r junt o separats en A i B), equips (entre 3 i 4 membres), parelles o individual.

Considerem molt important que els alumnes treballin en agrupacions diverses que els permetran desenvolupar no només les capacitats individuals, sinó també les habilitats socials.

Pel que fa als recursos materials, a banda dels que disposem a l’aula, hem fet servir recursos TIC (Tauletes, ordinadors i PDI), materials de psicomotricitat, material bibliogràfic (tant de l’escola com dels discents). En relació als recursos humans vam ser quatre mestres a l’aula (les dues tutores i dos mestres especialistes que coneixen els grups).

Hem intentat utilitzar els diferents recursos que estan al nostre abast, però el fet de ser compartits amb tota l’escola, no ens ha permès fer-los servir tant com voldríem, limitant l’acció educativa.

La forma de treballar ha respectat el ritme de tots els alumnes. Es reflexionava primerament en gran grup abans d’encarar les activitats. Hem tingut en compte que teníem dos alumnes nouvinguts (als que se’ls ha donat protagonisme per la temàtica del propi projecte) i un alumnes de SIEI que han rebut mesures de suport intensiu, i la resta d’alumnes han tingut mesures de suport general o addicional quan ho han necessitat.

Considerem que hem atès a tots els alumnes en la seva diversitat. Hem valorat molt positivament el fet de ser quatre mestres, hem pogut atendre millor les dificultats individuals i organitzar i desenvolupar millor les fases del projecte.

Situació extrema!

En primer lloc, es va decidir per claustre que en relació al projecte es posarien maletes al passadís i fulls en blanc per a que els alumnes escrivíssim què els suggeria.

Cada nivell recollia les propostes per escollir-ne una de forma assembleària i desenvolupar-la durant el projecte. En el cas del grups de 3r, va ser “Què posaries en una maleta en un cas extrem”.

Des del moment que es va implantar el projecte els mestres ens reuníem cada migdia per coordinar l’acció educativa i establir els criteris, moments i instruments d’avaluació.

És positiu que s’iniciï amb una pluja d’idees la tria del tema per implicar els alumnes des del primer moment, i així aconseguir una millor motivació.

Tot i ser un grup nombrós d’alumnes es va respectar força el torn de paraula i les idees dels altres, fets que valorem molt positivament.

Escola Santa Eulàlia

L’Escola Santa Eulàlia, de Berga, és una escola que, enguany, participa per segon any a la Xarxa de Competències Bàsiques.

L’objectiu de millorar la nostra manera de fer i de treballar ens ha portat a buscar noves maneres d’organitzar-nos, de coordinar-nos i d’adaptar-nos a tots i cadascun dels infants que tenim al centre, a les seves capacitats i als seus interessos per aprendre.

Treballar per projectes ens ha donat, clarament, l’oportunitat de fer una inclusió real de tots ells i elles i de fer que, el professorat, es cohesioni i treballi en equip per tirar endavant la nostra línia d’escola.

Aquest curs, a més, hem donat especial importància a la participació de les famílies convidant-los a formar part dels projectes en les diferents activitats que s’han portat a terme.

És gràcies a l’esforç de tot el claustre i a la motivació que, treballar per projectes, provoca tant en adults com en infants, que us animem a provar-ho!

En aquest bloc documentarem quatre projectes portats a terme en dos cicles i l’experiència tan positiva que ha representat per a tots.