El producte final es va decidir en la primera sessió, ja que tal i com hem dit anteriorment van tenir la idea de crear un conte i a la majoria els va semblar bé.
S’ha elaborat un conte de grans dimensions on els alumnes han participat en tot el procés (il·lustració, argument, maquetació,…)
L’alumnat ha quedat molt satisfet del resultat obtingut després d’haver treballat tots junts (P-5 A, P-5 B) en l’elaboració del seu conte ja que tothom hi és present en el treball.
Mitjançant unes maletes de diferents mides, formes i colors trobades fora del passadís i partint de la pregunta: “Què pot sortir d’una maleta? “, els alumnes van començar a fer aportacions, i aquestes van ser registrades per l’equip de mestres. Mentre es feia el registre i partint d’una proposta que era que hi podien haver contes dins la maleta, van suggerir fer un conte. Tots i totes hi van estar d’acord i com que anteriorment havíem treballat el Sistema Solar i es mostraven molt motivats pel tema van decidir que la temàtica del conte fos sobre l’espai.
Les diferents activitats que s’han portat a terme han tingut com a objectiu l’elaboració del conte, essent fàcil de portar a terme les tasques planificades en els períodes establerts.
En tot moment els alumnes s’han mostrat engrescats i participatius.
Hem fet activitats en gran grup (el tema del projecte, les converses que se n’han derivat, acords presos pel guió del conte…)
En petit grup i en parelles (activitats plàstiques i de lectoescriptura).
Pel que fa als recursos humans, s’ha comptat amb quatre mestres en l’inici del projecte, encara que per motius d’horaris i en tractar-se d’un projecte global d’escola els reforços que s’hagueren pogut tenir en algunes sessions es van veure reduïts.
El material utilitzat ha estat eminentment fungible (paper pluma, pintura, cola, paper d’empaperar, retoladors, llapis, tisores,…) per altra banda també s’ha fet ús de les TIC per visualitzar l’arribada del CLIC, per mirar imatges d’alguns fenòmens de l’espai i, finalment també, n’han fet ús els alumnes per escriure petites frases amb l’ordinador.
Partint de la base que el producte final havia de tenir un component plàstic i que la idea sorgida de fer un conte és principalment procedimental, no ha estat gens difícil la participació i la inclusió de tots els alumnes, ja que bona part de les tasques a realitzar eren molt conegudes ja pels alumnes.
A l’hora de planificar el projecte hem tingut en compte els interessos dels infants, és a dir s’ha intentat interferir el mínim possible i s’ha anat avançant a mesura que sorgien les seves idees. Els mestres que han portat a terme aquest projecte s’han limitat a proporcionar el material necessari i a guiar les diferents propostes que sortien.
El projecte s’ha pogut realitzar en el període establert des d’un inici.
Els alumnes es van organitzant la feina en funció dels encàrrecs que se’ls dóna. Aquest encàrrecs, o sigui la feina a fer en cada fase, la tenen sempre en el Google Sites, l’eina bàsica per a seguir de manera ordenada el projecte.
En una primera fase del projecte, on la seva principal feina és informar-se de cóm es realitza un curtmetratge, van treballant en grups més petits o més grans. La informació que usen la treuen bàsicament d’internet, i la transmeten als companys en forma de presentació. El treball en grups és de manera col·laborativa, on cadascú està en un ordinador però estan intercomunicats mitjançant un grup de xat, així tothom treballa i tots poden compartir opinions.
cof
La segona fase té un caràcter marcadament participatiu, on ja s’han establert els grans grups per tirar endavant el projecte en forma de pel·lícula. Cadascú té un doble paper, el del propi càrrec per tirar endavant la filmació (director, atrezzo, guionista, …), i el de l’artista que sortirà fent un paper determinat (val a dir que de vegades han de fer més d’un paper). Més endavant, fins i tot un cop acabada la filmació, agafen rols concrets per tal d’avançar en l’edició i muntatge del curtmetratge (responsable de títols, música, tansicions,crèdits, ….).
Un cop acabades aquestes grans fases, arriba la “festa final”, l’hora de presentar el seu projecte, de posar en comú la feina feta, el moment de la “catifa vermella” on exposaran el què han fet a la resta de la classe. Aquest moment també servirà per realitzar la coavaluació entre els diferents grups.
Tot el procés del projecte es va dur a terme amb la metodologia de treball cooperatiu. Els grups de treball es van configurar des del principi per part de la tutora d’aula, d’aquesta manera s’assegurava l’heterogeneïtat dels grups i el bon clima de treball.
El treball cooperatiu va facilitar l’adaptació de les activitats al nivell de cada alumne i també va ajudar a fomentar l’aprenentatge actiu per part de tots els membres del grup. Per fer-ho, cada grup tenia un dossier d’equip en el qual hi havia apartats referents als objectius d’equip, les normes i els compromisos personals, així com els rols de cada un dels membres de l’equip:
Cal destacar que l’organització interna dels grups no va ser fàcil al principi, tot i tenir uns rols assignats, en alguns moments no es posaven d’acord i per tant, la nostra intervenció va ser important per anar gestionant la dinàmica de cada grup de treball.
Per tal d’organitzar les diferents sessions, l’equip de mestres ens reuníem als migdies per valorar com havia anat el matí i planificar les sessions següents, sobretot també per planificar una bona distribució de suports segons les necessitats de cada curs. El fet de poder tenir els especialistes disponibles va permetre portar a terme diverses sessions de codocència i per tant, anar adaptant els aprenentatges al ritme de treball de l’alumnat i, així, afavorir un aprenentatge més competencial, ja que tot l’alumnat podia participar, progressar i accedir als aprenentatges segons les seves necessitats.
Cal dir que les activitats anaven sorgint dels interessos i idees que van tenir els alumnes durant la primera sessió. Aleshores cada migdia és quan aprofitàvem per preparar material i planificar les activitats següents. És a dir, les taques per aconseguir els objectius eren bastant dirigides però derivaven dels interessos dels alumnes.
Un dels objectius que ens hem plantejat assolir com a claustre al llarg d’aquest curs, ha estat l’elaboració i l’ús d’un document marc que ens ajudes a definir els projectes des de l’inici. Aquest document el vam consensuar entre tots i va ser fruit d’una reflexió profunda al voltant de diversos aspectes com per exemple: la finalitat del projecte, la necessitat i la manera de compartir els objectius amb els alumnes, el grau de presa de decisió per part dels alumnes, la relació dels projectes amb l’entorn, etc.
Tot seguit, posem d’exemple el document inicial que vam utilitzar per planificar el projecte del Carro de les joguines. Val a dir que no és la programació del projecte, sinó l’esbós inicial que ens va ajudar a estructurar-lo. Més endavant, un cop definits els objectius d’aprenentatge, vam anar definint les diferents activitats i planificant les sessions.
En el cas d’aquest projecte, va sorgir d’una necessitat real dels alumnes de cicle superior, que tenien dificultats per transportar les joguines que treuen al pati per jugar (cordes, raquetes, anelles…) i van comentar-ho a l’assemblea de delegats, per tant, va ser molt fàcil vincular el projecte a un context real i motivador per a ells.
La nostra opinió és que els projectes no cal que sempre siguin molt grans, algunes vegades poden ser més concrets, però és important que la finalitat del projecte sigui significativa per a ells. És per això, que a l’hora de decidir un projecte sovint tenim presents les inquietuds dels alumnes o algunes preguntes que hagin pogut fer-se, però també és cert, que altres vegades, som nosaltres qui proposem o provoquem una situació per tal que en sorgeix un nou projecte. En aquests casos, és dins de les activitats concretes del projecte on els alumnes tenen marge per a la presa d’algunes decisions.
https://docs.google.com/document/d/1hr7VMcrnWv_kHkDsx_88aR282lA0X_sKbtPViR7ryfs/edit
Som el claustre de mestres de l’Escola Sant Llorenç, de Guardiola de Berguedà. Per segon any consecutiu participem en la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu de formar-nos i anar millorant la nostra pràctica educativa, intentant adaptant-nos a les necessitats de la nostra realitat.
La nostra és una escola petita, actualment cíclica, amb un total de 74 alumnes d’Educació Infantil i Primària, i envoltada d’un entorn natural molt ric.
Els nostres alumnes conviuen a l’aula i a l’escola amb companys més grans i més petits, amb característiques i interessos diferents. Aquesta realitat tan diversa ja fa uns anys que ens va empènyer a treballar per projectes, amb l’objectiu d’oferir aprenentatges més significatius, adaptats al nivell de cada alumne.
Al llarg del curs passat i d’aquest, com a claustre i coincidint amb l’arribada de mestres nous a l’escola, hem intentat fer un treball de reflexió per continuar consensuant aquells aspectes que, per a nosaltres, defineixen els projectes i hem treballat al voltant de l’avaluació per tal de fer-la més competencial i compartir-la més amb els nostres alumnes.
En aquest blog intentarem reflexionar i documentar la feina feta fins ara, posant d’exemple dos projectes realitzats simultàniament a l’aula de Cicle Superior: la construcció d’un Carro per a les joguines del pati i un Hotel d’insectes per instal·lar a l’hort de l’escola.
Som l’institut Serra de Noet, un dels dos centres públics de Berga. Tenim 2 línies d’ESO i un claustre format per 25 professors.
És el segon any que participem a la Xarxa i el nostre objectiu és transformar els Treballs de Síntesi del centre en projectes.
El projecte d’enguany va adreçat als alumnes de 2n i està centrat en el món del circ. Hem escollit aquest tema per seguir una coherència amb el treball de síntesi basat en l’activitat física a través de l’anglès que altres alumnes del mateix nivell fan a fora del centre.
En el moment d’avaluar el projecte s’han tingut en compte:
Ha estat interessant que, alumnes de P-4 es vagin habituant a instruments d’avaluació més competencials com la rúbrica i l’autoavaluació.
Sorprèn com són capaços d’adonar-se d’allò que han après ells/elles i els seus companys/es.
