Què hi diuen els alumnes?

En el nostre cas, els alumnes de Cicle Superior que van participar en aquests dos projectes van fer-ne una valoració molt positiva. En posar en comú el treball fet amb els companys van fer algunes d’aquestes reflexions:
“M’ha agradat el projecte perquè és un projecte de debò, el que hem fet servirà per alguna cosa”.
“Als companys de l’escola els ha agradat molt perquè ells podran aprofitar el carro de les joguines a l’hora del pati”.
“Ens ha anat bé que vinguessin alguns pares a ajudar-nos”
“Al principi ens va costar molt posar-nos d’acord amb el disseny. Sort que ens vam assessorar!”
“M’ha agradat treballar amb les mans i que ens deixessin fer servir eines de debò”.
“No m’ho pensava, però he après moltes matemàtiques: a resoldre problemes de proporcionalitat, de mesura, a dibuixar croquis i dibuixos en 3D…”

En general els alumnes van estar contents amb el resultat i van ser prou conscients de les dificultats que havien tingut com a grup a l’hora de posar-se d’acord. Els mestres hem estat també satisfets amb el treball fet a l’aula, sobretot perquè malgrat sabem que es poden millorar moltes coses, hem intentat anar una mica més enllà.

Avaluar per prendre decisions!

L’avaluació dels projectes la fem sobretot durant el projecte, però també un cop acabat i emprem diversos formats (l’observació directe, la conversa amb cadascun dels grups, tutories individuals amb els alumnes, activitats d’avaluació final, activitats d’autoavaluació o de coavaluació entre els mateixos alumnes.

Volem destacar sobretot l’avaluació que intentem fer durant el procés, és a dir, al llarg del projecte i que ens permet comprendre el procés d’aprenentatge que està fent cada alumne i detectar les dificultats per introduir propostes noves o canvis metodologògics.

En els últims anys, com a claustre estem fent un esforç per dedicar més estones a compartir els objectius del projecte amb els alumnes i intentem incloure activitats de reflexió per anar aprofundint en aquests objectius. Són activitats que valorem positivament, ja que veiem que els alumnes són més conscients d’allò que estan aprenent i tot i que de vegades encara els costa expressar-ho, els ajuda a endreçar els aprenentatges nous.

Per altra banda, seguim fent activitats d’avaluació però intentem que siguin més competencials i que demostrin els aprenentatges fets pels alumnes posant-los en pràctica en un altre context. Reconeixem que no és fàcil trobar l’activitat ideal, però intentem fugir d’activitats únicament repetitives i memorístiques, procurant que el tipus de pregunta o l’activitat que plantegem convidi als alumnes a l’anàlisi, la reflexió i la relació entre coneixements.

En el cas dels projectes de construcció de l’hotel d’insectes i del carro de les joguines les activitats d’avaluació han anat encaminades a la transmissió dels coneixements apresos als companys de l’escola, o bé han tingut a veure amb el disseny d’algun altre objecte.
En qualsevol dels casos, l’avaluació ens ha de servir per reflexionar sobre allò que aprèn l’alumne i sobre com ho aprèn, ja que aquesta és la única manera d’anar introduint canvis o prenent decisions que ens ajudin a millorar la nostra pràctica educativa. D’altra banda, el fet de parlar amb els alumnes d’allò que estan aprenent, els predisposa a aprendre-ho millor.

 

 

 

 

 

L’espectacle més gran del món!


El punt de partida

L’alumnat de 2n d’ESO del nostre institut realitza durant una setmana fora del centre un treball de síntesi basat en l’activitat física a través de l’anglès. Ens trobàvem amb la necessitat de plantejar una activitat coherent amb això per la resta d’alumnes que es queden al centre durant aquest temps.


Competències implicades

Per això, plantegem un projecte d’una setmana de durada que inclou els àmbits d’educació física, llengua anglesa i, és clar, les competències transversals.

De l’àmbit de l’educació física ens centrem principalment en la dimensió d’expressió i comunicació corporal, que comprèn les competències 7 i 8. Aquestes fan referència a la utilització els recursos expressius del propi cos per a l’autoconeixement i per comunicar-se amb els altres i la utilització d’activitats amb suport musical, com a mitjà de relació social i integració comunitària

Per la banda de l’anglès, partim de l’objectiu de la introducció de la llengua anglesa a un context quotidià i com a eina de comunicació real. Aquest objectiu implica competències de pràcticament totes les dimensions de l’àmbit lingüístic contemplades al currículum (comunicació oral, comprensió lectora,expressió escrita i actitudinal i plurilingüe).

Finalment, incloem les 8 competències bàsiques, a nivell comunicatiu, metodològic, de tractament de la informació i competència digital, competències personals i les específiques centrades en conviure i habitar al món.

El tema triat

Amb aquests objectius prenem com a tema principal el món del circ, proposant com a repte la creació d’una companyia de circ i la promoció d’aquesta. El producte final d’aquest projecte serà un vídeo promocional d’aquesta companyia. Per fer-ho caldrà utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge i de textos per fer produccions de documents digitals.

Valorem que és un tema engrescador per aquesta edat i aquest grup en particular donat que en aquesta edat de l’adolescent és un moment on els interessos es desperten en el coneixement del món adult, la relació en grups, les identificacions amb un interès en comú i concret segons les ideologies i maneres de pensar.

Aquesta taller de circ té coherència amb els objectius de l’etapa de la ESO perquè es treballa principalment en els reptes artístics, tant pel que fa als nois com les noies. També en l’entrenament conjunt que reforça l’empatia i la cooperació dins del grup, alhora mostra als participants que a través del treball en equip es pot crear més que mitjançant una successió d’activitats individuals.

S’experimenta el sentit de la planificació i preparació, la visió en conjunt i la distribució de tasques i, d’aquesta manera, s’aprèn intuïtivament.

Amb l’experiència se supera la por escènica i la falta de seguretat en si mateix actuant davant del públic. Els nois i les noies guanyen confiança en les seves pròpies facultats i

valor per presentar.

Gimcana al Parc del Lledó

El projecte el vam iniciar el divendres 22 de març fent una visita al parc del Lledó. Cada grup d’alumnes portava un plànol del parc. Van anar seguint les diferents ubicacions on pensaven que es podia fer alguna prova de la gimcana. També cada grup va poder fer una pluja d’idees de possibles activitats que es volien realitzar.

A partir del dilluns 25 fins el 28 de març es van anar realitzant les diverses tasques programades durant tota la jornada escolar.

El dijous a la tarda els diferents grups d’alumnes de 5è van anar a les aules de 3r a explicar la planificació i funcionament de la gimcana. També els van entregar diferents documents necessaris per realitzar-la.

Finalment, va arribar el dia de la gimcana, el divendres 29 de març. Al matí, de 9 a 10, els grups van anar al parc a preparar la seva prova i a les 10 h. van rebre als alumnes de 3r i es van fer els equips. Allà se’ls va entregar un plànol i una fitxa amb el llistat dels noms i números de les proves per grup.

Les proves es van realitzar de les 10 a les 12:30h. fent una petita aturada de vint minuts per esmorzar.

edf

La tarda del divendres es va dedicar a fer l’avaluació.
Avaluació individual dels alumnes de 3r: fitxa valoració de la gimcana en general i de cada prova.
Autoavaluació per part dels alumnes de 5è
Avaluació en grup dels alumnes de 5è
Valoració general del projecte “El parc del Lledó”.

Treballem en grup

El treball en grup és la clau pel desenvolupament d’aquest projecte, ja que aconsegueix una bona cohesió de grup, responsabilitat i, sobretot, autonomia, objectius bàsics per qualsevol aprenentatge cooperatiu.

S’ha prioritzat el treball en equip tot i que algunes activitats s’han desenvolupat de forma individual, sobretot en la planificació inicial i l’autoavaluació del projecte.

Al matí, abans de començar, es feia una planificació de l’horari d’aquell dia per poder-se organitzar i així aconseguir allò que s’havien proposat.

Diàriament, al finalitzar l’horari escolar, es dedicaven uns 10 minuts, mitjançant una graella de valoració, a revisar com s’havia treballat a nivell de grup i individual.

Els grups estaven formats per 4 alumnes, dos alumnes del grup A i dos alumnes del grup B. Així vam poder fer equips més heterogenis. Hi havia documents que eren compartits per tot el grup i altres individuals.

Es va demanar que cada grup havia d’entregar un dossier del projecte amb els documents elaborats durant la planificació, organització i implementació del projecte.

Presentació de la prova
Fitxa desenvolupament de la prova: text instructiu
Plànol del parc i la llegenda
Logo i nom del grup
Fitxa autoavaluació
Fitxa autoavaluació pels alumnes de 3r
Disseny diploma pels concursants

El material l’han elaborat o buscat cada grup en funció de la prova que organitzaven. Ells s’han espavilat per tenir-ho a punt el dia de la gimcana. Alguns van fer màscares, altres rètols, buscar i gravar música…

Pluja d’idees sobre el Parc del Lledó

L’alumnat de cicle superior ja està acostumat a què es realitzi un projecte conjunt d’escola entre el segon i el tercer trimestre. N’havíem parlat a les assemblees de classe i precisament el tema que es va escollir des de l’equip de mestres (Grup impulsor) ja havia sortit en algunes classes com a plantejament per enguany. Potser per això la idea va ser molt ben acceptada i de seguida ens vam posar a pensar com la concretaríem al nostre cicle.

Les propostes que van sorgir de l’alumnat van ser del tot variades (què us hem d’explicar!): construir cabanes al parc, realitzar una cursa d’orientació, dur a terme un mercat, fer un campionat d’skate… i organitzar una gimcana.

Com se sap, el fet de ser els grans de l’escola i poder encapçalar una activitat és quelcom molt motivador i engrescador i ens va semblar d’aprofitar aquest interès.

Paral·lelament a tota aquesta tasca amb l’alumnat i a mesura que tot s’anava concretant vam elaborar els objectius i els criteris d’avaluació del projecte, que vam anar plasmant  en documents compartits.

Com ha anat?

Al final del projecte calia fer una anàlisi de tot el procés i dels resultats obtinguts. Vam utilitzar eines com les observacions sistemàtiques i les converses en rotllana. La tipologia del projecte no afavoria l’ús d’altres eines d’avaluació per tant la conversa i feedback constant entre alumnes i mestres anava configurant l’avaluació i ajustos necessaris tant pel què fa al procés com pel producte final.

El nostre projecte arriba al final

Un cop arribats a aquest punt i després de molt d’esforç vam aconseguir dos productes finals, per una banda el vídeo-denúncia de l’estat del Parc del Lledó i per l’altra la mostra artística en aquest mateix espai.

El resultat de les dues activitats van tenir un gran èxit per part dels alumnes,les famílies, la resta de la comunitat educativa i fins i tot per la ciutadania de Berga, ja que es va realitzar una projecció mediàtica significativa.

Avaluació

Si ens plantegem l’avaluació com a part d’un procés, no només com a producte final amb uns resultats, veurem que aquest és molt més enriquidor, tant per l’alumne com per al professor. Així, si quan per avançar fins dalt d’una escala veiem el final molt lluny, cal que ens posem com a objectiu el superar cada graó, d’un en un, els anem superant i sense adonar-nos serem dalt. Això mateix passa en un procés d’aprenentatge com aquest on el que se’t demana és, no només un resultat final, sinó assolir els graons d’entremig.

És per això que ens prenem l’avaluació com a una altra metodologia, i aquesta igualment serà molt variada, com totes les activitats que hem anat realitzant.

Detallo a continuació tot el que s’haurà avaluat al final:

– Realització d’una presentació amb l’ordinador sobre els conceptes bàsics de la realització en el cinema.

– Exposició oral de la presentació explicant aquest conceptes.

– Test Kahoot per comprovar l’assoliment dels conceptes bàsics.

– Creació d’un argument per a la història d’un curmetratge. Exposició i defensa d’aquest argument davant els companys. Ells mateixos la valoren.

– Creació dels guions literari i tècnic.

– Observació per part del professor del procés de filmació i del procés d’edició. En aquest moment es valora sobre tot la responsabilitat d’haver assumit cada càrrec per part de cada membre del grup, així com de les consignes de conducta que se’ls ha donat.

– Visualització del curtmetratge.

– Autoavaluació de tot el procés.

Implementació del projecte

El projecte del parc del LLedó  el vam fer l’última setmana de març, a finals de segon trimestre. Durant la setmana del 25 de març al 29 de març vam dedicar tota la setmana a treballar el projecte.

A Educació Infantil  vam decidir de dedicar 4 dies de la franja del mati a fer els taller artístics intercicle per a fer les diferents representacions artístiques. Cada alumne triava el taller que volia fer però en els 4 dies havien de passar pels quatre tallers. Els 4 tallers eren:

  • Collage
  • Fades, follets i èssers fantàstics
  • Escultures
  • Mòbils

D’aquests cinc dies del projecte vam dedicar dues tardes a anar a visitar el Parc del Lledó per tal que els nens el poguessin conèixer bé i valorar com estava el parc. Després de passejar pel parc i veure com era i en quin estat estava dividíem el grup en 2 i un dels dos grups començava a gravar les  seqüències per a poder elaborar el vídeo sobre l’estat del parc, en les que els nens podien expressar tot el que havien observat del parc i  el que no els havia agradat.

Els dos grup de P5 van fer paral.lelament la tasca d’elaborar la carta per l’ajuntament i la confecció dels cartells que anunciaven la mostra d’art al parc del LLedó. La carta la van elaborar entre els alumnes de P5 escrivint amb frases curtes allò que havien vist malmès del parc. Els cartells de la mostra d’art es van confeccionar per parelles utilitzant diferents tècniques i un cop fets es van penjar per l’escola i als espais externs a prop de l’escola.

El dia abans d’anar a l’ajuntament es va poder acabar d’editar el vídeo i els alumnes el van poder veure. Els va agradar molt el vídeo i va tenir molt èxit en tota l’escola i fora.

Finalment el divendres, el darrer dia, tot el cicle d’infantil va fer la sortida per anar a portar el vídeo i la carta al regidor d’educació i a l’alcaldessa. L’alcaldessa ens va rebre a la sala de plens i van poder fer-li entrega de la carta i del vídeo. El regidor va dir que atendrien la petició dels alumnes d’infantil de l’escola.