Què hi diuen els alumnes?

En el nostre cas, els alumnes de Cicle Superior que van participar en aquests dos projectes van fer-ne una valoració molt positiva. En posar en comú el treball fet amb els companys van fer algunes d’aquestes reflexions:
“M’ha agradat el projecte perquè és un projecte de debò, el que hem fet servirà per alguna cosa”.
“Als companys de l’escola els ha agradat molt perquè ells podran aprofitar el carro de les joguines a l’hora del pati”.
“Ens ha anat bé que vinguessin alguns pares a ajudar-nos”
“Al principi ens va costar molt posar-nos d’acord amb el disseny. Sort que ens vam assessorar!”
“M’ha agradat treballar amb les mans i que ens deixessin fer servir eines de debò”.
“No m’ho pensava, però he après moltes matemàtiques: a resoldre problemes de proporcionalitat, de mesura, a dibuixar croquis i dibuixos en 3D…”

En general els alumnes van estar contents amb el resultat i van ser prou conscients de les dificultats que havien tingut com a grup a l’hora de posar-se d’acord. Els mestres hem estat també satisfets amb el treball fet a l’aula, sobretot perquè malgrat sabem que es poden millorar moltes coses, hem intentat anar una mica més enllà.

Avaluar per prendre decisions!

L’avaluació dels projectes la fem sobretot durant el projecte, però també un cop acabat i emprem diversos formats (l’observació directe, la conversa amb cadascun dels grups, tutories individuals amb els alumnes, activitats d’avaluació final, activitats d’autoavaluació o de coavaluació entre els mateixos alumnes.

Volem destacar sobretot l’avaluació que intentem fer durant el procés, és a dir, al llarg del projecte i que ens permet comprendre el procés d’aprenentatge que està fent cada alumne i detectar les dificultats per introduir propostes noves o canvis metodologògics.

En els últims anys, com a claustre estem fent un esforç per dedicar més estones a compartir els objectius del projecte amb els alumnes i intentem incloure activitats de reflexió per anar aprofundint en aquests objectius. Són activitats que valorem positivament, ja que veiem que els alumnes són més conscients d’allò que estan aprenent i tot i que de vegades encara els costa expressar-ho, els ajuda a endreçar els aprenentatges nous.

Per altra banda, seguim fent activitats d’avaluació però intentem que siguin més competencials i que demostrin els aprenentatges fets pels alumnes posant-los en pràctica en un altre context. Reconeixem que no és fàcil trobar l’activitat ideal, però intentem fugir d’activitats únicament repetitives i memorístiques, procurant que el tipus de pregunta o l’activitat que plantegem convidi als alumnes a l’anàlisi, la reflexió i la relació entre coneixements.

En el cas dels projectes de construcció de l’hotel d’insectes i del carro de les joguines les activitats d’avaluació han anat encaminades a la transmissió dels coneixements apresos als companys de l’escola, o bé han tingut a veure amb el disseny d’algun altre objecte.
En qualsevol dels casos, l’avaluació ens ha de servir per reflexionar sobre allò que aprèn l’alumne i sobre com ho aprèn, ja que aquesta és la única manera d’anar introduint canvis o prenent decisions que ens ajudin a millorar la nostra pràctica educativa. D’altra banda, el fet de parlar amb els alumnes d’allò que estan aprenent, els predisposa a aprendre-ho millor.

 

 

 

 

 

El producte final dóna sentit al projecte!

Sovint comentem en claustre els projectes que ens han funcionat millor, i sempre coincidim amb els companys en la importància de definir des de l’inici del projecte quin serà el producte final.

Pensem que té molt a veure amb l’èxit del projecte. Quan el producte final és significatiu per als alumnes i traspassa l’àmbit de l’aula, la motivació, el sentit de la responsabilitat i l’esforç dels alumnes augmenten considerablement.

En el cas de la construcció de l’hotel d’insectes i el carro per a les joguines del pati, el producte final és real, construït amb fusta i materials de qualitat. L’ús d’eines i la satisfacció de construir un objecte útil per a tots els companys de l’escola ha fet augmentar l’interès dels alumnes per desenvolupar el projecte amb èxit.

El projecte de la construcció de l’hotel d’insectes ha acabat amb la instal·lació de l’hotel a l’hort de l’escola i convidant a tots els alumnes per ensenyar-los l’hotel i explicar-los tot el que hem après al llarg del projecte.

Igualment, en el cas del projecte de la construcció del carro de les joguines del pati, hem finalitzat el projecte passant per les aules per ensenyar el carro amb les joguines noves que hem comprat. Hem aprofitat per organitzar els torns dels encarregats del carro durant l’estona del pati i per recordar les normes d’ús de les joguines i com cal endreçar-les.

D’aquesta manera els projectes arriben també als altres nens i nenes de l’escola i compartim allò que aprenem.

 

Anem per feina!

Volem centrar-nos ara, en els objectius d’aprenentatge que hi ha al darrere d’aquest dos projectes. La majoria d’ells són compartits tant en el projecte de construcció del carro per a les joguines del pati, com en la construcció de l’hotel per als insectes de l’hort.

En primer lloc, ens proposem que els alumnes siguin capaços d’actuar amb autonomia. Intentem guiar als alumnes i donar-los eines per organitzar el treball en grup, però deixant marge a que siguin ells els que decideixin en base a uns criteris.

Per exemple, a l’inici dels dos projectes hi ha hagut una part de reflexió i de cerca d’informació per decidir les característiques del carro i de l’hotel, d’acord amb la seva funció. Igualment en el procés de construcció dels dos projectes, els alumnes han realitzat la major part de la feina de muntatge, supervisats per algun adult.

En segon lloc, demanem als alumnes que mostrin creativitat en les seves produccions. Dediquem estones a imaginar nous usos per a objectes concrets o a elaborar diversos dissenys del carro i de l’hotel d’insectes.

            

En moments concrets del projecte, també dediquem estones a treballar conceptes concrets de matemàtiques com són les unitats de mesura, la proporcionalitat, el traç de línies paral·leles i perpendiculars, etc… i evidentment a resoldre problemes matemàtics.

Per últim, en el projecte de construcció de l’hotel, ens vam proposar que els alumnes coneguessin l’ecosistema de l’hort, els éssers vius que el conformen i les relacions que s’estableixen entre ells. Aquesta part es va centrar sobretot en la cerca d’informació i en una petita entrevista a les mestres encarregades de l’hort de l’escola. Així mateix, en el projecte de construcció del carro, vam recollir informació concreta a través de l’entrevista telefònica  a un fuster expert i ens vam centrar també en l’expressió oral, en el moment de preparar l’exposició del projecte als companys de l’aula i de la resta de l’escola.

 

 

 

 

Com treballem a l’aula?

A l’aula de Cicle Superior acostumem a treballar per projectes organitzant-nos en grups de treball cooperatiu, això no treu que en moments puntuals del projecte fem alguna activitat per parelles o de manera individual per després fer el retorn al grup de treball altra vegada.

Normalment, treballem en grups de 4 alumnes i cada un d’ells té un rol assignat: portaveu, coordinador, secretari i encarregat de material. Aquests rols els anem canviant en cada projecte per donar l’oportunitat a tots de fer diversos tipus de tasques.

En el cas del projecte de l’Hotel d’insectes i del Carro per a les joguines del pati, van conviure de manera simultània a l’aula amb dos projectes més i per tant cada alumne va escollir en quin d’ells volia participar. Vam decidir dur a terme diversos projectes perquè tots ells tenien una estructura semblant, eren projectes on calia fer un disseny i construir alguna cosa, i ens va semblar que aquesta era la manera de permetre un alt grau d’autonomia als alumnes tant en la presa de decisions com en l’execució del projecte.

Per aquest motiu, sempre hem treballat dos mestres dins l’aula per tutoritzar els projectes i vam establir una estructura similar per tot ells que ens facilités fer-ne el seguiment.

En primer lloc vam compartir amb els alumnes els objectius de cadascun dels projectes i vam elaborar amb ells un llistat de tasques a fer que van utilitzar de calendari.

Aquests dos documents van servir de pauta als alumnes per saber en quin moment del projecte estaven i autogestionar-se el temps i les tasques a fer. Acostumem a iniciar cada sessió amb una petita conversa entre ells, on el coordinador del grup explica la tasca d’aquell dia, si va quedar pendent alguna cosa del dia anterior, etc. i en funció del treball a fer, entre tots escullen en quin objectiu d’aprenentatge se centraran. Evidentment en aquests espais de coordinació el paper dels mestres és molt important, per modelar i per fer incidència sobretot en allò que “van a aprendre”, més que no pas en el que “van a fer”.

Per últim, un cop per setmana hem utilitzat l’estona d’assemblea per posar en comú el procés que estava seguint cadascun dels projectes i en alguns moments concrets hem fet alguna parada per compartir algun concepte dels que hem après amb la resta de companys de l’aula.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Planifiquem un projecte!

Un dels objectius que ens hem plantejat assolir com a claustre al llarg d’aquest curs, ha estat l’elaboració i l’ús d’un document marc que ens ajudes a definir els projectes des de l’inici. Aquest document el vam consensuar entre tots i va ser fruit d’una reflexió profunda al voltant de diversos aspectes com per exemple: la finalitat del projecte, la necessitat i la manera de compartir els objectius amb els alumnes, el grau de presa de decisió per part dels alumnes, la relació dels projectes amb l’entorn, etc.

Tot seguit, posem d’exemple el document inicial que vam utilitzar per planificar el projecte del Carro de les joguines. Val a dir que no és la programació del projecte, sinó l’esbós inicial que ens va ajudar a estructurar-lo. Més endavant, un cop definits els objectius d’aprenentatge, vam anar definint les diferents activitats i planificant les sessions.

En el cas d’aquest projecte, va sorgir d’una necessitat real dels alumnes de cicle superior, que tenien dificultats per transportar les joguines que treuen al pati per jugar (cordes, raquetes, anelles…) i van comentar-ho a l’assemblea de delegats, per tant, va ser molt fàcil vincular el projecte a un context real i motivador per a ells.

La nostra opinió és que els projectes no cal que sempre siguin molt grans, algunes vegades poden ser més concrets, però és important que la finalitat del projecte sigui significativa per a ells. És per això, que a l’hora de decidir un projecte sovint tenim presents les inquietuds dels alumnes o algunes preguntes que hagin pogut fer-se, però també és cert, que altres vegades, som nosaltres qui proposem o provoquem una situació per tal que en sorgeix un nou projecte. En aquests casos, és dins de les activitats concretes del projecte on els alumnes tenen marge per a la presa d’algunes decisions.

https://docs.google.com/document/d/1hr7VMcrnWv_kHkDsx_88aR282lA0X_sKbtPViR7ryfs/edit

Escola Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà)

Som el claustre de mestres de l’Escola Sant Llorenç, de Guardiola de Berguedà. Per segon any consecutiu participem en la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu de formar-nos i anar millorant la nostra pràctica educativa, intentant adaptant-nos a les necessitats de la nostra realitat.

La nostra és una escola petita, actualment cíclica, amb un total de 74 alumnes d’Educació Infantil i Primària, i envoltada d’un entorn natural molt ric.

Els nostres alumnes conviuen a l’aula i a l’escola amb companys més grans i més petits, amb característiques i interessos diferents. Aquesta realitat tan diversa ja fa uns anys que ens va empènyer a treballar per projectes, amb l’objectiu d’oferir aprenentatges més significatius, adaptats al nivell de cada alumne.

Al llarg del curs passat i d’aquest, com a claustre i coincidint amb l’arribada de mestres nous a l’escola, hem intentat fer un treball de reflexió per continuar consensuant aquells aspectes que, per a nosaltres, defineixen els projectes i hem treballat al voltant de l’avaluació per tal de fer-la més competencial i compartir-la més amb els nostres alumnes.

En aquest blog intentarem reflexionar i documentar la feina feta fins ara, posant d’exemple dos projectes realitzats simultàniament a l’aula de Cicle Superior: la construcció d’un Carro per a les joguines del pati i un Hotel d’insectes per instal·lar a l’hort de l’escola.