EL MAPA DEL PROJECTE
Vam repartir fotos de les diferents activitats realitzades durant el projecte. Cada alumne/a va explicar la seva foto i entre tots, vam decidir en quin espai del mapa posàvem la imatge.
L’objectiu del mapa era evocar, organitzar i integrar tot el que havíem fet i après amb una funcionalitat clara: explicar-ho als companys i companyes de 6è.
Cliqueu al següent enllaç per veure un vídeo sobre el procés de l’avaluació conjunta:
https://photos.app.goo.gl/ET4bTS8igv8yJWdC9
En el següent enllaç trobareu un power point, en el qual s’inclou tot el procés d’implementació:
https://drive.google.com/open?id=1HrJ3djsscyF4bDgcYZbuhdLhdrG5D7Ly
EXPLIQUEM ALS GRANS EL QUE HEM APRÉS!
Però quina idea se’ns va ocórrer a tots plegats! Els alumnes de 6é van venir un dia a la nostra classe per explicar-nos què són els microplàstics, quin efecte tenen sobre els animals marins i què poden fer per reciclar residus. Vam aprendre moltíssim.
I si ara som nosaltres els que els expliquem tot el que hem aprés? Així ho vam fer. Els vam convidar a venir a la classe i, amb l’ajuda del nostre mapa conceptual, els vam poder explicar tot el que havíem investigat. Van quedar molt sorpresos de la quantitat de coses que havíem après.
Cliqueu al següent enllaç per veure les fotografies:
https://photos.app.goo.gl/hXkP2Tznbd7YJWao7
L’avaluació del Projectes de les Maduixes s’ha realitzat mitjançant una observació directa del dia a dia de l’aula durant tres moments:
En general un cop finalitzat el projecte la majoria han après moltes coses de les maduixes. Tot i que per nosaltres el més important és que durant tot el projecte han estat molt motivats, amb ganes de investigar i experimentar.
Com a producte final hem anat elaborant un mapa conceptual amb tot el que hem anat aprenent. Aquest recurs visual ens ha anat molt bé per anar repassant tot el que anaven treballant.
També volien fer una petita exposició a les altres classes del cicle, però el fet de que els hi costa molt l’expressió oral i parlar davant d’altres mestres i nens/es vam optar per gravar un petit vídeo amb tot el que havien après amb aquest projecte. Aquest vídeo el van compartir amb els companys de cicle, P-4 i P-5, i el vam penjar al bloc de l’escola per compartir-lo també amb les famílies.
Finalment, hem fet un àlbum que se l’emporten a casa per explicar a les famílies allò que han après.
[youtube]https://youtu.be/BFZ6bD_f7T8[/youtube]
A partir de la pregunta Què li passa a aquesta maduixa? Els nens i nenes de P-3 hem començat el nostre projecte.
Hem comprat maduixeres i hem creat a la classe un racó per observar la planta, veure les seves parts i com va canviant.
També hem fet servir suport visual amb llibres de consulta, el conte de «La Bruixa Maduixa», fotografies i jocs confeccionats per nosaltres.
A partir de l’observació directa de la maduixera van anar sorgint les preguntes, com menjava, per què eren de color verd i no vermelles… amb la seva gran curiositat van fer un guió per realitzar el nostre projecte.
Tot i això, el fet que sigui un grup amb molts nens/es nouvinguts ha fet que ens trobessin amb moltes dificultats a l’hora de fer-los col·laborar verbalment, ja que com que no entenen l’idioma costa molt que s’expressin oralment. Per fer el guió els vam haver d’anar guiant indirectament a fer preguntes sobre el que volien aprendre de les maduixes.
Hem treballat fent servir una metodologia activa, participativa i globalitzada partint del coneixement previs per tal de crear un aprenentatge significatiu i funcional mitjançant l’experimentació i el joc.
El que més els hi ha agradat ha estat l’experimentació, vam fer un batut de maduixes i també les vam menjar amb nata i xocolata.
Vam intentar involucrar als pares i mares preguntant com es deia “maduixa” en la seva llengua i com les menjaven a casa. En general, la majoria de famílies van participar en l’activitat i tots vam aprendre noves formes de dir la paraula maduixa.
A l’hora d’organitzar la classe, hem fet diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portaven a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles.
A partir de les diferents informacions hem anat elaborant un mapa conceptual del nostre projecte.
Li hem dedicat 3 sessions setmanals durant 2 mesos.
En acabar el projecte, vam crear “La llibreta de l’univers”, que és una mena de diari col·lectiu on cada alumne expressava què havia après i què li havia agradat més. Aquest quadern s’ha quedat a l’aula i el poden consultar sempre que vulguin.
El dia de l’exposició a les famílies, també van poder mirar aquesta llibreta juntament amb les aportacions i materials de tots els alumnes. Les famílies assistents ens van transmetre la il·lusió i satisfacció per la feina ben feta.
Els nens i les nenes han valorat molt positivament la realització d’aquest projecte. S’han esforçat, han gaudit fent-lo, s’han implicat molt i han expressat en tot moment que els agradava molt tot el treball que estàvem fent amb el projecte.
Com que qualsevol projecte parteix de les necessitats i els interessos dels nens, aquest és plenament viscut i, per tant, significatiu pels alumnes. Malgrat haver passat ja un temps des de la seva elaboració, encara en continuen parlant i recordant activitats que van desenvolupar.
A mode d’exemple, transcrivim algunes de les opinions que ens han expressat:
“M’ha agradat fer el projecte perquè treballem molt i perquè aprenem moltes coses que no sabíem i, perquè parla de tot.”
“M’agrada treballar amb projectes! M’agraden els projectes perquè són molt bonics i fem moltes coses divertides, i veiem molts vídeos. I perquè a mi m’agrada fer feines i hem treballat molt. Tota la classe hem treballat en equip.”
“M’agraden els projectes perquè faig coses molt xules i també perquè aprenc coses que no sabia.”
“M’agraden els projectes perquè pensem tots, perquè ens ajudem entre tots i perquè aprenem.”
“M’agraden els projectes perquè veiem molts vídeos i els pares venen a veure l’exposició.”
Esperem que la nostra experiència us aporti quelcom positiu.
Transcripció del discurs dels alumnes:
Abiha: A mi m’agradat fer aquest projecte perquè he descobert un parc nou de la ciutat i que tenim unes paraules com (micaco, ple de coses, tornemi que és un dolç) que només es diuen a Badalona.
Moaad: Jo he aprés tot el que hi ha dels romans a la meva ciutat que és Badalona. Jo sóc musulmà i he esbrinat que els romans van arribar abans que Jesucrist i això m’ha impactat molt!
Yanira: He aprè a orientar-me amb un mapa per la meva ciutat i he descobert llocs que no coneixia.