Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

Implementació

Publicat el per
Respon

Aquest projecte s’ha portat a terme durant les classe de l’àrea de medi però també s’han fet servir de plàstica i català. Abans de començar qualsevol activitat programada es feia en gran grup un recordatori de tot el que s’havia estudiat o fet a les sessions anteriors. També es recollien noves preguntes que anaven sorgint a mida que s’anaven fent les activitats, sobretot en les que es donava més informació que la que es volia aconseguir com a objectiu de l’activitat en si, per exemple en la visualització de vídeos, lectura de textos, de llibres de coneixements, de recerques voluntàries fetes des de casa….

Els continguts apressos anaven posant-se en pràctica a mida que s’avançava i ampliava el tema sobretot a l’enllaçar-ho amb la Terra, doncs es va treballar el planeta en totes les seves vessants de l’aigua. Així doncs hi havien activitats  on els i les alumnes havien de posar en acció els seus coneixements previs estudiats durant el projecte com per exemple: aigua salada o dolça, sòlida, líquida o gasosa, potable o no, sèquia, contaminació…. També va tenir molta importància a l’hora de comprendre les activitats de valors dedicades a la cura del medi ambient que els nens i nenes sabessin quina és la seva importància per a la vida.

Les activitats d’experiments estaven dedicades a que els i les alumnes pensessin prèviament com organitzar-se, pensar, observar, esperar… mantenir la calma, desplaçar-se per la classe per poder comprovar els experiments dels altres, qüestionar, predir, imaginar, argumentar… anar més enllà del que podia passar i anotar-ho en forma de fitxa d’observació, al igual que les seves hipòtesis varies.

Les respostes a les preguntes prèvies no s’han anat anotant en cap control ni per escrit sinó que de tant en tant s’anaven contestant en gran grup quan es començaven les noves activitats com a mode de recordatori.

Algunes de les preguntes no es van poder contestar per què van sortir masses per la temporització disponible.

Tot un repte construir la maqueta de les termes romanes

Publicat el per
Respon

Per tal de realitzar el nostre producte final, la reproducció de la maqueta de les termes romanes de Badalona, hem hagut de fer una investigació històrica i també formar-nos en les diferents tècniques, esmentades més amunt, que havíem d’utilitzar.
Així el primer repte que teníem venia donat per la naturalesa de l’edifici triat (un edifici del qual es conserven les restes però que havíem de fer l’esforç d’imaginar-lo en la seva època d’esplendor). Vam començar amb la visita al Museu de Badalona per tal de conèixer les restes i rebre les explicacions de l’arqueòloga Clara Forn. Després d’això vam realitzar la investigació històrica pertinent, tasca que no va ser gens fàcil, i és que se’ns va afegir la dificultat que l’immoble havia tingut diverses reformes durant els segles d’ús i els diferents plànols (fets sobre les ruïnes) ens portaven a confusions i resultats diferents. Un segon repte que se’ns plantejava era que no coneixíem les tecnologies que havíem d’utilitzar, per això vam rebre, tant professors com alumnes, unes hores de formació en disseny i impressió 3D a les instal·lacions del BDN Lab.

Després de la primera fase de documentació i formació va començar l’elaboració de la maqueta. Mentre l’alumnat treballava amb el disseny dels diferents arxius, el professorat anàvem prenent contacte amb la impressora 3D. Aquesta tasca tampoc va resultar gens fàcil ja que era el primer contacte que fèiem amb el disseny i la impressió 3D. Però va ser a base de d’errades d’impressió i reunions amb l’alumnat per corregir els problemes que l’empresa va tirar endavant.

Errada d’impresió

Finalment vam aconseguir el nostre objectiu, una maqueta feta a amb la tècnica d’impressió 3D, però també es va utilitzar el tall/gravat làser per la base de fusta, i per la reproducció dels mosaics. Els acabats amb pintura texturitzada d’esprai que li van donar un aspecte de marbre i pedra, que fan la maqueta una mica més realista.

IMPLEMETACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

Tal com hem indicat en l’apartat “Planificació”, el grup triat per dur a terme aquest projectes és el grup flexible de 3r d’ESO, és a dir, un grup reduït per treballar les matèries instrumentals amb alumnat provinent de la SIEI i també altres alumnes amb diverses dificultats d’aprenentatge. 

No tot el professorat que ha participat en el projecte coneixia prèviament el grup. En aquest sentit, ens hem vist amb la necessitat d’anar readaptant els objectius i les activitats a la realitat de l’aula ja que de seguida ens vam adonar que la nostra expectativa era massa alta.

L’alumnat va començar molt motivat amb el disparador i les activitats inicials però a mesura que avançava el projecte aquesta motivació va fluctuar. Vam haver de retallar algunes hores del projecte degut a sortides que no havíem previst i el fet d’haver de treballar una mica a contrarellotge va generar un cert estrés i desmotivació. 

Pel que fa a l’equip docent, fins a l’inici de la implementació del projecte ens vam reunir presencialment. Un cop iniciat el projecte, la coordinació ha estat principalment telemàtica, a través dels documents compartits del Google Drive i de la comunicació via correu electrònic. 

L’eina fonamental de seguiment del projecte va ser el Diari d’aula on anàvem apuntant tot allò que succeïa a cadascuna de les sessions i on hi suggeríem l’inici de la següent sessió. Aquest document, juntament amb el de Seqüencia didàctica que hem adjuntat a l’apartat “Metodologia”, ens permetien a tot el professorat implicat en el projecte estar al dia de la seva implementació. 

 

IMPLEMENTACIÓ – Projecte El cos humà a 4t

Publicat el per
Respon

Per començar el projecte hem mirat la pel·lícula Ósmosis Jons, per tal d’engrescar-los més en la investigació del funcionament intern del cos. A partir d’aquí han sorgit moltes preguntes.
A la següent sessió per tal d’activar els coneixements previs, s’ha fet un recordatori de què és un ésser viu. D’aquí ho han relacionat amb el què ells sabien sobre les plantes i han començat a realitzar un mapa conceptual sobre quines són les funcions vitals i els aparells que intervenen.


A continuació, en una altra sessió, per grups han accedit a l’aula d’informàtica i a la biblioteca per tal d’investigar quins són els aparells que formen parts en cada funció vital dels éssers humans.


Després, en una altra sessió, s’ha fet la posada en comú i correcció del mapa conceptual.
A partir d’aquí, en les sessions posteriors, cada grup ha investigat sobre un aparell en concret: la seva funció, els òrgans que intervenen, hàbits saludables per tenir-ne cura i les malalties.


Entremig d’aquest treball d’investigació i tractament de la informació, hem vist vídeos de cada aparell i la relació amb la resta d’aparells i sistemes del cos humà.
Per acabar  s’han fet els aparells en un mural en volum amb les seves informacions.

 

POSADA EN MARXA DEL PROJECTE:”BALLEM”

Publicat el per
Respon

Primera Fase:

a) Recerca d’informació d’Alicia Alonso. Infancia i familia i professió, vocació, influència social i la seva trajectoria professional.

b) Decisió per grups de com elaboraran el producte per l’exposició.

c) Organització de l’exposició oral. Qui farà què.

d) Exposició a la classe

 

Segona Fase

a) Demanda dels alumnes de muntar coreografies per grups.

b) Creació de grups en base a motivacions i interesos.

c) Com ens podem documentar: youtube, Pitus (extraescolars de fitness), monitora de zumba

d) Demanem assessorament al mestre d’E.F. Acordem utilitzar sessions d’EF per creació de coreografies i assajos.

e) Classe de zumba d’una monitora que coneix el mestre d’EF

f) Sessions de tutoria, projectes  i educació física per crear i assajar els balls.

g) Filmació dels balls

IMPLEMENTACIÓ

Publicat el per
Respon

1.Idees prèvies i pluja d’idees

Per començar, els diferents grups parlaven d’allò que coneixien en relació amb el mar (història, relació de la humanitat amb el medi, arrels culturals comunes, etc.)  i havien d’enganxar aquests aspectes sobre un mapa de la mediterrània enganxat a la pissarra.

Una vegada decidits els aspectes en petit grup, van acordar entre tot el grup classe, amb les aportacions de tothom, quins són els aspectes més importants que desenvoluparien.

A partir dels aspectes que van sorgir, se’ls va demanar crear un mapa conceptual amb l’eina sketchboard i compartir-lo amb el professorat i la resta de companys i companyes.

2.Presa de decisions

Una vegada aportades les idees en gran grup, van sorgir diferents línies de treball encaminades a realitzar un producte final: la vida al mar, la cura del mediambient, el mar com a espai d’oci, etc.

 

Implementació_ Projecte Artístic 2n ESO

Publicat el per
Respon

1r TRIMESTRE

Per començar el projecte hem realitzat diferents sessions introductòries de dues hores per posar en valor la creativitat, no només artística, tant per la seva formació acadèmica, professional o personal.

A la primera sessió hem fet l’activitat ‘Reflexió i frase creativa’ es basa en realitzar un escrit sobre l’art a partir de diferents recursos aportats a l’alumnat i sintetitzar en una frase la seva idea d’art i de creativitat.

A la següent sessió conjunta hem realitzat l’activitat ‘Semblances i contrastos’, que ens ajudarà a que els alumnes entenguin els tres procediments creatius (Repetir-variar-contrastar) que formen els eixos del curs. Hem començat a posar en pràctica algunes de les eines que farem servir durant tot el curs (graelles de planificació), bàsiques per entendre el procés creatiu.

 

A partir d’aquest moment, hem dedicat la resta del 1r trimestre a treballar sobre la idea de repetició. Des de Visual i Plàstica hem realitzat diferents activitats basades en desenvolupar aquest procés creatiu.

Exercici repetició negre.

Disseny i decoració d’una Mandala

 

 

 

 

 

 

 

A la matèria de música, el RAP ens ha servit com a introducció a l’escriptura creativa a partir d’una recitació rítmica basada en la repetició. Cada alumne haurà d’escriure la seva pròpia cançó a partir d’una emoció o situació pròpia.

Taller de Rap amb Pau Llonch.

Finalitzarem el trimestre amb el projecte ‘Expressem-nos!’ amb el qual els alumnes s’aproximaran a la creació artística multidisciplinar i al procés creatiu (pluja d’idees, documentació, planificació, creació, avaluació, exposició). Cada grup partirà d’una experiència d’un dels seus membres per realitzar aquest treball. El dia de l’exposició tot l’alumnat avalua tots els grups, inclòs el seu, (autoavaluació i coavaluació) amb la següent rúbrica:

2n TRIMESTRE

Al segon trimestre els procediments creatius treballats han sigut la variació i el contrast. La variació està basada en la generació artística a partir d’elements preexistents que han de modificar. El contrast es fonamenta en crear elements diferenciats entre si.

Els alumnes també han realitzat una visita-taller al MACBA  anomenada ‘Quin lloc és l’escultura?’ basada en l’obra de Jaume Plensa. Han fet un recorregut on els límits tradicionals desapareixen per donar pas a una experiència on es desperten tots els sentits. L’apropament a les obres es planteja des d’una perspectiva diferent, principalment des de l’emoció, com sovint proposa l’artista en les seves creacions.

Enllaç vídeo experiència sensorial.

 

 

 

 

 

 

Com a exemple d’activitat de Visual i Plàstica mostrem l’exercici de la Variació a partir de l’estructura d’una Chacona Barroca (Tema i variacions). En aquesta activitat els alumnes han experimentat la pintura autoàtica amb estimulació musical.

Vídeo realització activitat Chacona.

Vídeo variació activitat Chacona.

En música s’han iniciat a l’escriptura musical a partir d’un baix de BLUES amb l’aplicació Noteflight. Aquesta primera activitat d’escriptura ha estat molt guiada per assegurar l’èxit i els servirà per familiaritzar-se amb el programa.

Els alumnes han pogut interpretar algun dels seus Blues com podeu veure al següent vídeo.

També al segon trimestre han realitzat una pràctica de muntatge audiovisual amb l’activitat ‘Filmscoring’. Els alumnes han composat una melodia a partir d’un dels 7 modes/emocions explicades en classe i amb aquestes, un cop manipulades amb Audacity, han creat vídeos per transmetre les emocions.

Vídeo 1

3r TRIMESTRE

Aquest curs hem dedicat tot el tercer trimestre (4/5 sessions de dues hores) al projecte ‘FEM DE YOUTUBERS! Vídeo Art-Instal·lació‘ en el que demanem als alumnes realitzar un projecte multidisciplinar que quedi concretat en un vídeo art i una instal·lació.

Les diferents sessions estan estructurades seguint l’ordre del procés creatiu, per tant hi han sessions on realitzaran diferents pluges d’idees. Un cop dedicit el tema principal realitzaran una activitat de documentació i començaran la planificació del seu projecte. Dedicarem algunes sessions a l’elaboració del projecte, tot fomentant l’avaluació formativa durant el procés. Finalment els alumnes realitzaran l’exposició de les seves creacions i acabarem amb un taller moodle d’autoavaluació i coavaluació.

A la primera sessió els hem explicat l’organització dels grups (distribució de rols), així com l’avaluació del projecte, que els servirà també per autoregular-se (rúbrica). En aquesta primera sessió els hem introduït al món del Vídeo art-instal·lació com a disciplina artística basada en les noves tecnologies. A continuació hem realitzat la primera pluja d’idees per decidir el tema general del seu projecte que hauran de documentar a l’activitat de grup ‘Ens documentem’.

A la segona sessió els explicarem en profunditat la graella de planificació i els elements que la conformen (instal·lació, timeline, etc.). En aquesta sessió han decidit tots els elements que necessitaran per a la seva creació, tant pel vídeo individual com per a la instal·lació grupal, i que hauran de portar en la següent sessió.

A la tercera sessió els explicarem totes les possibilitats del programa Movie Maker, que tots els alumnes tenen instal·lat prèviament al seu portàtil. A partir d’aquell moment començaran a treballar amb els seus vídeos individuals.

En la quarta sessió els alumnes han continuat treballat sobre el seu projecte. Els professor han acompanyat la realització dels diferents projectes. 

Finalment, a la cinquena sessió els alumnes han exposat les seves obres pujades prèviament a Youtube o Drive i copiat l’enllaç a la tasca o taller de moodle corresponent.

Mitjançant l’eina de Tallers Moodle els alumnes realitzaran una activitat de autoavaluació i coavaluació, amb la qual cadascun d’ells obté dues qualificacions, una per les qualificacions rebudes pel seu projecte de grup i una altra per les qualificacions individuals donades a la resta de companys.

 

IMPLEMENTACIÓ I PRODUCTE FINAL- Projecte El plànol a 2n

Publicat el per
Respon

A la primera sessió se’ls hi va plantejar als alumnes realitzar el canvi de l’organització de la classe mitjançant un plànol, a partir d’aquí es va començar a parlar sobre quina era la importància de comprendre i realitzar plànols o itineraris mitjançant un bon ús del llenguatge matemàtic, per exemple, entre, enmig, davant, darrere…

A la següent sessió es va treballar en petit grup la còpia del plànol de la classe com s’havia acordat a nivell grupal la sessió anterior.

Les següents sessions es van fer juntament amb la mestra d’educació física. Ens vam coordinar ja que al cicle inicial es treballen de forma autònoma els racons d’aquesta àrea, per tal de treballar transversalment amb tots els àmbits de coneixement. Se’ls hi va proposar organitzar i realitzar aquest plànol que veieu a la fotografia, i posteriorment havien d’explicar com ho havien fet en petit grup.

Un cop treballats els conceptes de la localització i realització d’itineraris o plànols sobre ells mateixos respectant el vocabulari bàsic de relacions espacials, vam encetar un nou repte que va ser si sabien situar els espais de l’escola. Es va donar a cada grup un plànol buit i una llista amb els espais que havien de trobar i localitzar.

Després de cada sessió fèiem una petita valoració del que havíem fet, i en aquesta activitat en concret els alumnes es van adonar que tant el pis de dalt com el de baix eren exactament iguals. A continuació podeu veure una autoavaluació d’un d’ells.

Després de situar els espais, a les següents sessions, amb els mateixos grups havien de seguir dos itineraris, un vermell i un blau, i seguir les indicacions que els hi marcava.  Els itineraris passaven per totes les aules de l’escola que havíem parlat anteriorment.

Finalment, Se’ls hi va demanar als infants que durant el cap de setmana fessin una descripció amb l’ajuda dels seus familiars, per què a la setmana següent poguessin concloure el projecte elaborant el plànol de la seva habitació i entenguessin la seva funcionalitat i els conceptes per expressar-lo.

Per acabar de concloure el projecte es va passar una autoavaluació a cadascun d’ells per tal de veure si havien assolit el que se li demanava al principi del projecte.

L’avaluació és continua i global i s’ha fet una observació directa i sistemàtica amb un full de registre.

Implementació – Què li passa a aquesta maduixa?

Publicat el per
Respon

A partir de la pregunta Què li passa a aquesta maduixa? Els nens i nenes de P-3 hem començat el nostre projecte.

Hem comprat maduixeres i hem creat a la classe un racó per observar la planta, veure les seves parts i com va canviant.

També hem fet servir suport visual amb llibres de consulta, el conte de «La Bruixa Maduixa», fotografies i jocs confeccionats per nosaltres.

A partir de l’observació directa de la maduixera van anar sorgint les preguntes, com menjava, per què eren de color verd i no vermelles… amb la seva gran curiositat van fer un guió per realitzar el nostre projecte.

Guió treball maduixes

Tot i això, el fet que sigui un grup amb molts nens/es nouvinguts ha fet que ens trobessin amb moltes dificultats a l’hora de fer-los col·laborar verbalment, ja que com que no entenen l’idioma costa molt que s’expressin oralment. Per fer el guió els vam haver d’anar guiant indirectament a fer preguntes sobre el que volien aprendre de les maduixes.