Arxiu de la categoria: Producte final

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com: Quin producte final han de fer els alumnes? Els reptes són reals? Col·laborarem amb alguna entitat externa? Com es comuniquen els resultats? Com es vincula el resultat final amb els objectius proposats o la pregunta-guia? Les presentacions són públiques? A qui van dirigides: al mestre o als company@s? Les famílies podran tenir accés als productes finals?…

PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

La intenció educativa del projecte “Com és que hem de cuidar les abelles?” era que l’alumnat conegués la funció pol·linitzadora de les abelles i sensibilitzar als nois i noies de la vital importància d’aquests insectes en la producció d’aliments.

El nostre objectiu també era esbrinar fins a quin punt l’existència o no de les abelles modifica el nostre entorn.

L’acció final es va dur a terme a diferents nivells:

  • A nivell individual: l’alumnat va representar en volum un tipus d’abella intentant reproduir tot allò que havien après sobre la seva morfologia.
  • A nivell grupal: l’alumnat va elaborar unes maquetes representant l’ecosistema de les abelles i les relacions que s’estableixen. Les abelles que van crear individualment, van formar part d’aquest treball.

Una exposició oral posterior a la resta de grups explicant cada maqueta va ser una evidència d’aprenentatge. D’aquesta manera es va regular també el procés d’aprenentatge.

A més, cada grup cooperatiu de treball va elaborar unes presentacions digitals sobre cadascun dels temes del projecte, que van acabar exposant oralment a l’alumnat de tercer curs, vist que en el seu projecte treballaven la pol·linització de les plantes.

 

ORGANITZEM LA INFORMACIÓ PER PREPARAR L’EXPOSICIÓ ORAL

Publicat el per
Respon

El producte final del nostre projecte ha consistit en recollir la informació recopilada en diferents formats o suports (vídeos, presentacions digitals, murals, mapes mentals i conceptuals…) per acabar d’elaborar la carpeta d’aprenentatge individual amb les activitats realitzades i també preparar l’exposició oral en treball cooperatiu per tenir l’oportunitat de comunicar als companys/es de l’escola tot allò que han après.

L’exposició oral ha estat encaminada principalment a respondre la pregunta-guia de la qual va partir el projecte i cada equip de treball va seguir el següent guió:

GUIÓ-EXPOSICIONS-GRUPS-COOPERATIUS-PROJECTE-1

Un cop cada grup de treball va sintetitzar la informació recopilada, van fer presentacions en Power Point per tenir un suport visual a l’hora de fer l’exposició oral als companys/es de classe i als nens i nenes del cicle inferior.

Prèviament a l’exposició oral, vam repartir un full d’autoavaluació perquè ells/es mateixos/es es poguessin avaluar i fossin conscients dels ítems que tindríem en compte per posar la nota d’expressió oral.

GRAELLA AUTOAVALUACIÓ EXPRESSIÓ ORAL

  

Cometas al cielo

Publicat el per
Respon

Com a última entrada afegirem aquesta activitat de secundària. Una mica com a cloenda del curs i de les feines de les diferents ètnies que s’ha fet al llarg del curs.

SETMANA CULTURAL SECUNDÀRIA

Durant la Setmana Cultural a Secundària es va elaborar un taller amb el qual es pretenia aprofitar el material que es va fer servir per a les disfresses del carnestoltes. Intentant així fomentar el reciclatge com Escola Verda que som. En aquest taller els alumnes van crear estels a partir del material de les disfresses (bosses, cartolines, etc.)

Vinculat amb aquest taller es va projectar la pel·lícula “Cometas en el cielo”, que transcorre a Afganistan i “ Quiero ser como Beckham”, que parla d’una noia anglo-india que vol ser futbolista i l’hi oculta als seus pares, indis molt tradicionals. A totes dues pel·lícules s’aborden les diferències culturals i ètniques que ens han servit per analitzar les ètnies des de una altra perspectiva.

Producte final del grup

Publicat el per
Respon

El producte final del grup de 2n.B va ser la Cantanta del dia 5 de juny a l’Auditori Atrium de Viladecans en conjunt amb altres escoles de la població.

Era la història d’uns científics que volien inventar una màquina i passen per altibaixos emocionals. Cada emoció la representaven amb una cançó.

Producte Final

Publicat el per
Respon

El passat dia 4 de juny vam celebrar l’Emotion Day compartint el projecte de 2n. B amb la resta de tota la comunitat educativa de l’Escola Germans Amat i Targa. Es va fer una Gimkana de jocs emocionals i de confiança. Vam repartir els alumnes en grups heterogenis des de I3 a 6è.

Els pares i mares també van participar de diferents dinàmiques que es van fer a la tarda.

FAUNA NOVA ZELANDA

Publicat el per
Respon

FAUNA NOVA ZELANDA

Nova Zelanda, està situada a prop de 2000 km al sud-est d’Austràlia al mar de Tasmània, i a causa d’aquest aïllament geogràfic, la fauna i flora silvestres són molt particulars i en molts casos úniques al món. Fa més de 80 milions d’anys es va separar de l’antic continent Gondwana, i la seva vida silvestre ha evolucionat aïllada de la resta del món. Al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus. En mancar de predadors naturals, algunes de les espècies d’aus van perdre la capacitat de volar, com per exemple el kiwi, animal emblemàtic del país, i moltes es van extingir després de l’arribada dels humans i els mamífers que van introduir.

No obstant això, la flora neozelandesa és excepcionalment desenvolupada. L’aïllament de l’illa i la seva colonització tardana han contribuït al desenvolupament d’espècies vegetals úniques. Els arbres natius no perden les fulles a l’hivern, sinó que romanen d’un color verd durant tot l’any. Hi ha 1500 que tan sols existeixen a Nova Zelanda, com el kowhai daurat o el pohutukawa. Abans de l’arribada dels europeus, la vegetació estava constituïda per boscos d’arbres de fulla perenne, amb sòls de molsa i falgueres. Actualment, aquest bosc només existeix en els parcs nacionals i les zones habitades.

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

FITXA TÈCNICA     

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                  

 

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiquesfísiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom: Kiwi

Nom científic: Apteryx

Classe: Aus

Mida:Mesura uns 25-45 centímetres d’altura i pesa 1kg a 3kg .

Característiques físiques:

  • Té un bec molt llarg, prim, flexible i corb amb gran sensibilitat al tacte.
  • Les ales del kiwi són molt petites. Mesuren Uns 3 centímetres.
  • El kiwi no té cua.

–          El seu plomatge és vermell i marró i l’ajuda a camuflar-se entre la vegetació.

Alimentació:És omnívor i menja: cucs, insectes, escarabats, aranyes, cargols, formigues, etc. i també de granotes, crancs d’aigua dolça, baies, llavors …

Habitat:Zones subtropicals (plantacions de pins, boscos …)

Curiositats:

– Aus nocturnes

– No volen

– Són aus són molt ràpides, però a la vegada són molt tímides.

 

 FITXA TÈCNICA         

Nom:Tuatara

Nom científic: Sphenodon

Classe:Rèptil

Mida:Mesurenuns 70 cm de longitud i pesen uns 0,45 a 1,300 kilograms

Característiques físiques:

–          Els tuatares tenen una cresta espinosa prominent al llarg del coll i la part posterior. (els mascles utilitzen aquesta cresta espinosa per lluitar entre ells).-          L’esquena està coberta de petites escates.-          El color del cos és gris i verd

  • Els tuatares no tenen oïdes externes.

Alimentació:Són carnívors. Mengen: insectes, cargols, llangardaixos, ous i cries d’aus.

 

Habitat:Viuen en caus

 

Curiositats:

  • Tenen un tercer ull. Es troba sobre el cap
  • Els tuatares poden fer créixer una cua perduda
  • Rèptils nocturns
  • Són animals solitaris

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                      

 

Nom:El dofí Hèctor o dofí de cap blanc

Nom científic: Cephalorhynchushectori

Classe:Mamífer

Mida:Els adults tenen una longitud d’1,2 a 1,6 m i pesen d’uns 40 a 60 kg

Característiques físiques:

–          Té una aleta dorsal arrodonida-          És de color gris però, el pit i el ventre són de color blanc-          Tenen el musell curt Alimentació:S’ alimenten principalment de peixos

 

Habitat:Habiten les regions costaneres, de poca profunditat, de Nova Zelanda

 

Curiositats:

–          El dofí realitza curtes capbussades de fins a 90 segons per alimentar-se amb crustacis o petits peixos al fons del mar.-          Es troba en perill crític perquè és capturat a les xarxes de pesca o ferit per les hèlixs dels vaixells-          És una de les espècies més petites de dofins

Descarrega l’arxiu

Fitxes Animals Nova Zelanda

 

 

Murals

Publicat el per
Respon

ACTIVITATS FINALS

A l’escola el nen de 4t han realitzat murals, tòtems i dibuixos per il·lustrar en imatges la cultura maorí o inclòs similars d’altres parts del món, que tenen similituds amb la cultura maorí.

A més a més, el projecte també tenia un objectiu tranversal en que altres grups de l’escola han implementat el seu treball similar al desenvolupat pels nens/es de 4t. Les diferents ètnies que s’han treballar al llarg del projecte.

 

HANGI (MÈTODE DE CUINA MAORÍ)

Publicat el per
Respon

En aquesta activitat es procura ensenyar, mitjançant una comprensió lectora, una tècnica de cuina d’aquesta ètnia dels maorís. La comprensió es realitza a l’àrea de castellà.

Nombre: _______________________________________________

 HANGI

 El “Hāngi” es un método tradicional maorí de cocinar alimentos muy antiguo que ha llegado a nuestros días. Se cocina en ocasiones especiales y todo el proceso lleva varias horas. Típico de Nueva Zelanda.

Cocinar este plato tradicional implica cavar un pozo en el suelo, calentar rocas volcánicas en él con la ayuda de un buen fuego, poner cestas de comida sobre las piedras, y cubrir todo con tierra durante varias horas antes de abrir o levantar el hāngi. Realmente es un método de cocción al vapor pero en la tierra.

Hay muchas variantes y detalles que pueden cambiarse.

INGREDIENTES

  • Camotes
  • Papas
  • Zanahorias
  • Cebollas
  • Otro tipo de verdura a gusto
  • Carne

¿CÓMO COCINAR HANGI?

 Preparar papas, camotes, zanahorias, cebollas y otras verduras de antemano. Lavarlas, pelarlas y cortarlas.

  1. Cavar un hoyo de una profundidad aproximada de medio metro (altura de las rodillas) y de dos metros de
    diámetro.
  2. Llenar el hoyo con madera (de quemado lento y alto contenido energético) y amontonar piedras
    volcánicas (o piezas de acero por encima).
  3. Encender el fuego y dejarlo ardiendo durante unas dos o tres horas hasta que las piedras (o el acero) estén al rojo vivo.
  4. En ese momento quitar las brasas y madera sin quemar.
  5. Preparar las verduras y la carne en 2 canastas independientes, de alambre (malla de alambre).
    La de la carne se debe colocar por debajo de la de las verduras, ya que tardará más tiempo en cocinar.
  6. Cubrir las canastas con telas limpias y blancas (puedes usar sábanas o manteles viejos, pero deben estar limpios), que estén completamente empapadas.
  7. Colocar sacos empapados (de arpillera) sobre las telas para que la comida no se contamine con tierra y con la ayuda de una pala, echar cuidadosamente tierra sobre los sacos. No se debe permitir que el vapor escape. Si se escapa en algún punto, hay que taparlo con tierra.
  8. Dejar cocinar durante tres o cuatro horas. Ante la duda, dejarlo más tiempo que menos.
  9. Cuando llegue el momento de abrir el hangi, se debe extremar el cuidado a la hora de quitar la tierra.
Hangi, tècnica de cuina ancestral maorí

Imatge que mostra com es cuina pels maorís a Nova Zelanda

L’objectiu de la difusió d’un projecte

Publicat el per
Respon

En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.

D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.

Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.

Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.

És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.

Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.