Arxiu de la categoria: Implementació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com i a on s’obté la informació? Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs? Com es relacionen i sistematitzen els resultats que van obtenint els alumnes per crear coneixement? Com s’autoregulen els alumnes? Com documenten els alumnes el propi procés de producció?…

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?”

Publicat el per
Respon

Vam realitzar el projecte sobre aquest ésser viu arrel de la formació que vam rebre a l’escola,  per part de la formadora Teresa Pigrau, sobre el treball per projectes a partir del model d’ésser viu aplicat a animals i plantes.

Un cop teníem clar el tema que volíem treballar, tot l’equip de mestres que intervenia en el projecte va dissenyar preguntes per incentivar processos d’investigació, que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. D’aquesta manera, ens vam asegurar activar la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i gran grup per construir coneixement de forma compartida.

Guió anàlisi

model sistèmic

Cometas al cielo

Publicat el per
Respon

Com a última entrada afegirem aquesta activitat de secundària. Una mica com a cloenda del curs i de les feines de les diferents ètnies que s’ha fet al llarg del curs.

SETMANA CULTURAL SECUNDÀRIA

Durant la Setmana Cultural a Secundària es va elaborar un taller amb el qual es pretenia aprofitar el material que es va fer servir per a les disfresses del carnestoltes. Intentant així fomentar el reciclatge com Escola Verda que som. En aquest taller els alumnes van crear estels a partir del material de les disfresses (bosses, cartolines, etc.)

Vinculat amb aquest taller es va projectar la pel·lícula “Cometas en el cielo”, que transcorre a Afganistan i “ Quiero ser como Beckham”, que parla d’una noia anglo-india que vol ser futbolista i l’hi oculta als seus pares, indis molt tradicionals. A totes dues pel·lícules s’aborden les diferències culturals i ètniques que ens han servit per analitzar les ètnies des de una altra perspectiva.

FAUNA NOVA ZELANDA

Publicat el per
Respon

FAUNA NOVA ZELANDA

Nova Zelanda, està situada a prop de 2000 km al sud-est d’Austràlia al mar de Tasmània, i a causa d’aquest aïllament geogràfic, la fauna i flora silvestres són molt particulars i en molts casos úniques al món. Fa més de 80 milions d’anys es va separar de l’antic continent Gondwana, i la seva vida silvestre ha evolucionat aïllada de la resta del món. Al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus. En mancar de predadors naturals, algunes de les espècies d’aus van perdre la capacitat de volar, com per exemple el kiwi, animal emblemàtic del país, i moltes es van extingir després de l’arribada dels humans i els mamífers que van introduir.

No obstant això, la flora neozelandesa és excepcionalment desenvolupada. L’aïllament de l’illa i la seva colonització tardana han contribuït al desenvolupament d’espècies vegetals úniques. Els arbres natius no perden les fulles a l’hivern, sinó que romanen d’un color verd durant tot l’any. Hi ha 1500 que tan sols existeixen a Nova Zelanda, com el kowhai daurat o el pohutukawa. Abans de l’arribada dels europeus, la vegetació estava constituïda per boscos d’arbres de fulla perenne, amb sòls de molsa i falgueres. Actualment, aquest bosc només existeix en els parcs nacionals i les zones habitades.

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

FITXA TÈCNICA     

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                  

 

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiquesfísiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom: Kiwi

Nom científic: Apteryx

Classe: Aus

Mida:Mesura uns 25-45 centímetres d’altura i pesa 1kg a 3kg .

Característiques físiques:

  • Té un bec molt llarg, prim, flexible i corb amb gran sensibilitat al tacte.
  • Les ales del kiwi són molt petites. Mesuren Uns 3 centímetres.
  • El kiwi no té cua.

–          El seu plomatge és vermell i marró i l’ajuda a camuflar-se entre la vegetació.

Alimentació:És omnívor i menja: cucs, insectes, escarabats, aranyes, cargols, formigues, etc. i també de granotes, crancs d’aigua dolça, baies, llavors …

Habitat:Zones subtropicals (plantacions de pins, boscos …)

Curiositats:

– Aus nocturnes

– No volen

– Són aus són molt ràpides, però a la vegada són molt tímides.

 

 FITXA TÈCNICA         

Nom:Tuatara

Nom científic: Sphenodon

Classe:Rèptil

Mida:Mesurenuns 70 cm de longitud i pesen uns 0,45 a 1,300 kilograms

Característiques físiques:

–          Els tuatares tenen una cresta espinosa prominent al llarg del coll i la part posterior. (els mascles utilitzen aquesta cresta espinosa per lluitar entre ells).-          L’esquena està coberta de petites escates.-          El color del cos és gris i verd

  • Els tuatares no tenen oïdes externes.

Alimentació:Són carnívors. Mengen: insectes, cargols, llangardaixos, ous i cries d’aus.

 

Habitat:Viuen en caus

 

Curiositats:

  • Tenen un tercer ull. Es troba sobre el cap
  • Els tuatares poden fer créixer una cua perduda
  • Rèptils nocturns
  • Són animals solitaris

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                      

 

Nom:El dofí Hèctor o dofí de cap blanc

Nom científic: Cephalorhynchushectori

Classe:Mamífer

Mida:Els adults tenen una longitud d’1,2 a 1,6 m i pesen d’uns 40 a 60 kg

Característiques físiques:

–          Té una aleta dorsal arrodonida-          És de color gris però, el pit i el ventre són de color blanc-          Tenen el musell curt Alimentació:S’ alimenten principalment de peixos

 

Habitat:Habiten les regions costaneres, de poca profunditat, de Nova Zelanda

 

Curiositats:

–          El dofí realitza curtes capbussades de fins a 90 segons per alimentar-se amb crustacis o petits peixos al fons del mar.-          Es troba en perill crític perquè és capturat a les xarxes de pesca o ferit per les hèlixs dels vaixells-          És una de les espècies més petites de dofins

Descarrega l’arxiu

Fitxes Animals Nova Zelanda

 

 

Cultura Maorí

Publicat el per
Respon

Vídeo: “Visita a Whakarewarewa, un poblado maorí”

En aquesta activitat, es presentaven diferents vídeos en que feien un apropament a la cultura maorí. D’una manera visual els nens podien treballar l’expressió oral fent preguntes en aquelles coses que eren del seu interès desprès de veure els vídeos.

L’opinió dels nens i el interès pel tema tenien una importància cabdal en aquest activitat de tot el grup.

La vida a Whakarewa

Haka a Whakarewa

Whakarewarewa, un poblado típico maorí

Hangi ( estil de cuina maorí)

 

Simetria

Publicat el per
Respon

En aquesta activitat es treballa l’àmbit artístic i matemàtic. Desenvolupant una activitat de dibuix de simetria amb un dibuix procedent de la cultura maoría ancestral.

Els nens havien de completar la part que no estava. Art i desenvolupament de l’espai i geometria en una mateixa tasca.

Clica en l’enllaç següent per obtenir una mostra de l’activitat.

Simetria Maori

DISECCIONEM UN PEIX

Publicat el per
Respon

Avui els nens i nenes de 3r i 4t hem realitzat un taller d’experimentació al laboratori. Després de buscar informació i recopilar fotos de com és un peix per fora i per dins, hem pogut experimentar i observar directament les partS externes i els òrgans interns d’un peix.
Primer hem vist com són i quantes aletes tenen, (com es diu cadascuna), tocar les escates, observar com són els ulls i la boca. També hem pogut observar com són les brànquies per on respiren.
Hem tocat la pell i és rugosa i freda. També l’hem olorat i té una olor forta i desagradable.
Després hem disseccionat els peixos i hem anat treient els diferents òrgans de dins dels peixos amb ajuda de les mestres.
Entre tots hem classificat i observat: el cor, el fetge, l’anus, el ronyó, l’intestí i els seus “ossos” que són l’esquelet en forma d’espina.
Ens ha agradat molt aquesta activitat i hem gaudit molt.

Què volem fer o saber sobre els submarins?

Publicat el per
Respon

En primer lloc iniciem una conversa per indagar sobre què volen fer o saber els infants dels submarins. A la conversa sorgeixen idees molt interessants:

Leo: Fer un submarí de cartró.

Gerard: Per què tenen tants botons i palanques? Com pugen i baixen els submarins?

Lucía: Fer un submarí de lego perquè sura.

Irina: Com s’enfonsen els submarins?

Joel: Vull fer un submarí que s’enfonsi.

Leire: Podem fer un cotxe que es transformi en submarí i vull saber com es diu la porta de dalt del submarí.

Naia: Per què els submarins tenen tantes finestres? I dos seients? Tenen lavabo?

Camil: Hi ha vàters als submarins?

Rocío: Per què els submarins tenen volant? Com avancen i frenen?

Julen: Com són els vidres de les finestres dels submarins?

Joana: Als submarins podem portar menjar?

Unai: Vull construir un submarí.

Sergi: Podem construir un submarí de cartró.

Unai: Podem posar aigua. Omplim un got d’aigua i ho fiquem. Una caixa de cartró amb pedretes, aigua i terra. Un submarí que es vegi per les dues bandes (volum).

Asier: A la banyera del Joan podem ficar aigua i el submarí que construirem.

Marta: Podem dibuixar un submarí i penjar-lo perquè tothom sàpiga que este treballant les submarins.

Silvèria: Per darrera del dibuix podríem escriure el que volíem fer.

Alexandra: Dibuixar un submarí en un paper, enganxar en un cartró i el cartró pintat de negre.

Aina: Una balena es pot menjar un submarí?

* A partir de la conversa, s’han extret les idees principals per fer el mapa conceptual.

Els infants han expressat: “Volem aprendre coses dels submarins, fer un submarí en volum per poder jugar i experimentar; fer un altre submarí pla amb fotos i escrits perquè tothom sàpiga que estem treballant els submarins”.

Decidim primer investigar com són i com funcionen per tenir més informació i poder construir millor el nostre submarí.

INVESTIGUEM COM FUNCIONEN ELS SUBMARINS

Camil: Té un forat perquè surti aire i entri aigua.

Guifré: Baixa si té aigua.

Joana: Té una porta per dalt que l’obren i entra l’aigua.

Joel: Té un motor amb aire i aigua i fa que quan vol pujar o baixar l’aire i l’aigua van al seu lloc.

Naia: Pugen, agafen aire i quan baixen treuen l’aire i agafen l’aigua.

Marcel: Pugen i baixen perquè tenen una palanca que els fa pujar o baixar.

Julen: Tenen una hèlix per agafar turbo i això el fa nedar.

Leo: Com el senyor que està conduïnt pot posar l’aigua dins?

Aitor: Quan no hi ha aire puja, quan hi ha aigua baixa.

Asier: Els submarins són vaixells que baixen.

Aitor: S’enfonsen.

Marta: Sense que els entri aigua.

Jaime: Que els submarins s’omplen d’aigua, s’enfonsen i quan estan sense aigua van cap a dalt. Tenen aire.

Sergi: Es mouen amb un ventilador molt petit, quan fiquen aigua baixen i quan la treuen pugen.

Fem grups de tres infants i dissenyem el submarí

Pensem quins materials necessitem i fem una llista. Tot seguit ens posem a treballar en equip.

A partir del material demanat, comencem a construir el nostre submarí. Dediquem un matí sencer a construir-lo i a provar-lo en uns recipients amb aigua. La majoria es proposa que el seu submarí suri i s’enfonsi com fan els de veritat. Durant la construcció hi ha infants que donen més importància al funcionament i d’altres a la part més estètica.

A l’endemà, cada grup comparteix amb la resta de la classe el seu submarí: què volien aconseguir, si l’han aconseguit o si necessiten modificar o ampliar el seu projecte.

Per tal de poder fer les modificacions i acabar-lo de millorar es va dedicar una darrera sessió amb aquesta finalitat.

Molts petits grups treballant simultàniament

Si poses aigua, baixa i si no en té, puja

Les gomes de dins són els salvavides i la canyeta és per mirar el que hi ha dalt

Sura. Hem de posar més Lego perquè s’enfonsi

Fem una exposició dels submarins i una petita documentació del procés seguit.

 

HANGI (MÈTODE DE CUINA MAORÍ)

Publicat el per
Respon

En aquesta activitat es procura ensenyar, mitjançant una comprensió lectora, una tècnica de cuina d’aquesta ètnia dels maorís. La comprensió es realitza a l’àrea de castellà.

Nombre: _______________________________________________

 HANGI

 El “Hāngi” es un método tradicional maorí de cocinar alimentos muy antiguo que ha llegado a nuestros días. Se cocina en ocasiones especiales y todo el proceso lleva varias horas. Típico de Nueva Zelanda.

Cocinar este plato tradicional implica cavar un pozo en el suelo, calentar rocas volcánicas en él con la ayuda de un buen fuego, poner cestas de comida sobre las piedras, y cubrir todo con tierra durante varias horas antes de abrir o levantar el hāngi. Realmente es un método de cocción al vapor pero en la tierra.

Hay muchas variantes y detalles que pueden cambiarse.

INGREDIENTES

  • Camotes
  • Papas
  • Zanahorias
  • Cebollas
  • Otro tipo de verdura a gusto
  • Carne

¿CÓMO COCINAR HANGI?

 Preparar papas, camotes, zanahorias, cebollas y otras verduras de antemano. Lavarlas, pelarlas y cortarlas.

  1. Cavar un hoyo de una profundidad aproximada de medio metro (altura de las rodillas) y de dos metros de
    diámetro.
  2. Llenar el hoyo con madera (de quemado lento y alto contenido energético) y amontonar piedras
    volcánicas (o piezas de acero por encima).
  3. Encender el fuego y dejarlo ardiendo durante unas dos o tres horas hasta que las piedras (o el acero) estén al rojo vivo.
  4. En ese momento quitar las brasas y madera sin quemar.
  5. Preparar las verduras y la carne en 2 canastas independientes, de alambre (malla de alambre).
    La de la carne se debe colocar por debajo de la de las verduras, ya que tardará más tiempo en cocinar.
  6. Cubrir las canastas con telas limpias y blancas (puedes usar sábanas o manteles viejos, pero deben estar limpios), que estén completamente empapadas.
  7. Colocar sacos empapados (de arpillera) sobre las telas para que la comida no se contamine con tierra y con la ayuda de una pala, echar cuidadosamente tierra sobre los sacos. No se debe permitir que el vapor escape. Si se escapa en algún punto, hay que taparlo con tierra.
  8. Dejar cocinar durante tres o cuatro horas. Ante la duda, dejarlo más tiempo que menos.
  9. Cuando llegue el momento de abrir el hangi, se debe extremar el cuidado a la hora de quitar la tierra.
Hangi, tècnica de cuina ancestral maorí

Imatge que mostra com es cuina pels maorís a Nova Zelanda

Conte maorí

Publicat el per
Respon

Activitat d’implementació.

A continuació hi haurà la introducció d’un conte Maorí i s’ha de continuar escrivint el seu nus i el desenllaç amb un dibuix final.

La història de Hinemoa i Tutanekai

La història de Hinemoa i Tutanekai va tenir lloc fa 300 anys. Tutanekai era un jove d’una tribu de l’illa sagrada de Mokoia, Hinemoa era filla d’un important cap d’una tribu que vivia en el que avui és Rotorua, a la riba del Llac Rotorua. El pare de Hinemoa, prohibia la relació de la seva filla amb Tutanekai, per tenir aquest un estatus social dins de la seva tribu massa baix. Les dues tribus, com en tota bona història d’amor que es preï, estaven enfrontades.

Enfront dels impediments, Tutanekai s’asseia a la riba de la seva illa a tocar el seu kōauau (flauta), mentre pensava en Hinemoa, qui per la seva banda escoltava les melodies arribar des Iri Iri Kapua, la seva roca a la vora del llac en terra ferma . El temps passava i la tribu Hinemoa s’esforçava a impedir que la seva relació, retirant de la riba totes les wakas (canoes maoris) perquè no poguessin veure mai més.

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

FÍ