Arxiu de la categoria: Avaluació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com avaluem la realització del projecte i el producte final? Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte? Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació? Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?
Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

L’AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

La major part de les activitats del projecte es van portar a terme a partir d’una metodologia basada en el descobriment guiat. Cada membre del grup cooperatiu de treball va aportar les seves idees a la resta i amb la participació de cada integrant van donar resposta a les preguntes. El paper de la mestra va ser en tot moment el d’orientar i guiar a l’alumnat en la recerca de les seves investigacions.

Quan cada grup acabava la tasca a realitzar, cada portaveu exposava els seus descobriments a tot el grup-classe. Es van aprofitar els errors i els dubtes per aprendre millor i, finalment després d’una reflexió conjunta, es va elaborar una resposta final a l’activitat proposada.

L’alumnat en tot moment va ser coneixedor i conscient del paper que havia de realitzar dins del seu grup de treball i a l’acabar el projecte es van avaluar, de manera individual i grupal, com van portar a terme l’aprenentatge cooperatiu. També, es va promoure la coavaluació entre grups a l’hora d’exposar oralment els conceptes treballats a l’alumnat de 3r curs.

L’autoavaluació s’ha portat a terme en diferents moments del projecte, com ara a meitat del projecte a partir d’un QÜICK per parlar sobre quins aspectes calien treballar més i quins quedaven prou clars per a la major part de l’alumnat.

Així mateix, es van recollir diferents activitats per evidenciar els aprenentatges realitzats per part de l’alumnat:

  • L’activitat inicial
  • El mapa mental del projecte
  • Les maquetes
  • L’activitat de síntesi

mapa mental del projecte

L’AVALUACIÓ COM A EINA D’APRENENTATGE I MILLORA

Publicat el per
Respon

Vam començar el projecte a partir de la recollida de dades que vam obtenir gràcies al què sabem i què volem saber i a partir d’aquí, l’equip docent es va reunir per dissenyar els objectius d’aprenentatge. Tot seguit, va concretar els criteris d’avaluació i els va compartir amb l’alumnat.

Durant el procés, els mestres i les mestres vam dissenyar activitats d’avaluació en el moment que consideràvem que els nois i noies estaven preparats per fer-les i amb la finalitat que fossin conscients d’allò que havien après o bé, d’allò que havien de millorar. En tot moment, plantegem l’avaluació com una eina d’aprenentatge i d’autoregulació i sempre que podem és l’alumnat qui fa la revisió o correcció d’allò que no ha fet prou bé i no la mestra.

També hem utilitzat les graelles d’autoavaluació (per avaluar l’expressió oral o la carpeta d’aprenentatge) i les rúbriques ( per autoavaluar-se del treball cooperatiu que ha estat present durant tot el projecte). En aquest sentit, cal dir que l’observació sistemàtica del procés d’aprenentatge és fonamental per fer una avaluació contínua i per aquest motiu hem valorat la implicació, la participació  i l’interès de l’alumne.

Per avaluar a l’alumne individualment, hem tingut en compte la carpeta d’aprenentatge amb totes les activitats, evidències, reflexions que ha fet durant el procés d’aprenentatge.

rúbrica TC

Autoavaluació dossier projecte

GRAELLA AUTOAVALUACIÓ EXPRESSIÓ ORAL

 

Producte Final

Publicat el per
Respon

El passat dia 4 de juny vam celebrar l’Emotion Day compartint el projecte de 2n. B amb la resta de tota la comunitat educativa de l’Escola Germans Amat i Targa. Es va fer una Gimkana de jocs emocionals i de confiança. Vam repartir els alumnes en grups heterogenis des de I3 a 6è.

Els pares i mares també van participar de diferents dinàmiques que es van fer a la tarda.

Avaluació i valoració

Publicat el per
Respon

En aquesta activitat final volem conèixer l’opinió dels alumnes, i dels mestres també, de com han viscut l’experiència de treballar mitjançant un projecte pedagògic.

QÜESTIONARI

  • Com has viscut la setmana cultural?

 

 

  • Havies treballat abans per projectes?

 

 

  • T’ha agradat participar del projecte dut a terme durant la setmana cultural?

 

 

  • Correspon amb la idea que tu tenies prèviament del treball per projectes?

 

 

  • Quins aspectes milloraries i quins valores més positivament?

ENQUESTA

Què volem fer o saber sobre els submarins?

Publicat el per
Respon

En primer lloc iniciem una conversa per indagar sobre què volen fer o saber els infants dels submarins. A la conversa sorgeixen idees molt interessants:

Leo: Fer un submarí de cartró.

Gerard: Per què tenen tants botons i palanques? Com pugen i baixen els submarins?

Lucía: Fer un submarí de lego perquè sura.

Irina: Com s’enfonsen els submarins?

Joel: Vull fer un submarí que s’enfonsi.

Leire: Podem fer un cotxe que es transformi en submarí i vull saber com es diu la porta de dalt del submarí.

Naia: Per què els submarins tenen tantes finestres? I dos seients? Tenen lavabo?

Camil: Hi ha vàters als submarins?

Rocío: Per què els submarins tenen volant? Com avancen i frenen?

Julen: Com són els vidres de les finestres dels submarins?

Joana: Als submarins podem portar menjar?

Unai: Vull construir un submarí.

Sergi: Podem construir un submarí de cartró.

Unai: Podem posar aigua. Omplim un got d’aigua i ho fiquem. Una caixa de cartró amb pedretes, aigua i terra. Un submarí que es vegi per les dues bandes (volum).

Asier: A la banyera del Joan podem ficar aigua i el submarí que construirem.

Marta: Podem dibuixar un submarí i penjar-lo perquè tothom sàpiga que este treballant les submarins.

Silvèria: Per darrera del dibuix podríem escriure el que volíem fer.

Alexandra: Dibuixar un submarí en un paper, enganxar en un cartró i el cartró pintat de negre.

Aina: Una balena es pot menjar un submarí?

* A partir de la conversa, s’han extret les idees principals per fer el mapa conceptual.

Els infants han expressat: “Volem aprendre coses dels submarins, fer un submarí en volum per poder jugar i experimentar; fer un altre submarí pla amb fotos i escrits perquè tothom sàpiga que estem treballant els submarins”.

Decidim primer investigar com són i com funcionen per tenir més informació i poder construir millor el nostre submarí.

INVESTIGUEM COM FUNCIONEN ELS SUBMARINS

Camil: Té un forat perquè surti aire i entri aigua.

Guifré: Baixa si té aigua.

Joana: Té una porta per dalt que l’obren i entra l’aigua.

Joel: Té un motor amb aire i aigua i fa que quan vol pujar o baixar l’aire i l’aigua van al seu lloc.

Naia: Pugen, agafen aire i quan baixen treuen l’aire i agafen l’aigua.

Marcel: Pugen i baixen perquè tenen una palanca que els fa pujar o baixar.

Julen: Tenen una hèlix per agafar turbo i això el fa nedar.

Leo: Com el senyor que està conduïnt pot posar l’aigua dins?

Aitor: Quan no hi ha aire puja, quan hi ha aigua baixa.

Asier: Els submarins són vaixells que baixen.

Aitor: S’enfonsen.

Marta: Sense que els entri aigua.

Jaime: Que els submarins s’omplen d’aigua, s’enfonsen i quan estan sense aigua van cap a dalt. Tenen aire.

Sergi: Es mouen amb un ventilador molt petit, quan fiquen aigua baixen i quan la treuen pugen.

Fem grups de tres infants i dissenyem el submarí

Pensem quins materials necessitem i fem una llista. Tot seguit ens posem a treballar en equip.

A partir del material demanat, comencem a construir el nostre submarí. Dediquem un matí sencer a construir-lo i a provar-lo en uns recipients amb aigua. La majoria es proposa que el seu submarí suri i s’enfonsi com fan els de veritat. Durant la construcció hi ha infants que donen més importància al funcionament i d’altres a la part més estètica.

A l’endemà, cada grup comparteix amb la resta de la classe el seu submarí: què volien aconseguir, si l’han aconseguit o si necessiten modificar o ampliar el seu projecte.

Per tal de poder fer les modificacions i acabar-lo de millorar es va dedicar una darrera sessió amb aquesta finalitat.

Molts petits grups treballant simultàniament

Si poses aigua, baixa i si no en té, puja

Les gomes de dins són els salvavides i la canyeta és per mirar el que hi ha dalt

Sura. Hem de posar més Lego perquè s’enfonsi

Fem una exposició dels submarins i una petita documentació del procés seguit.

 

Trets característics del treball per projectes.

Publicat el per
Respon

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius
  • Inclusió
  • Respecte a la diferència
  • Respecte a la diversitat d’opinions
  • Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.
  • Oberta a la participació i innovacions educatives.
Activitats
  • A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
  • Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.
  • Globals/transversals
  • Que suposin reptes
  • Flexibles.
Participació de l’alumnat
  • Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
  • Gestionar l’espai
Participació de l’adult
  • Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
  • Flexible
  • Trencar inhibicions
  • Adaptar ritmes/planificar
  • Flexible/oberta/no lineal
  • Inventariar i controlar el material/ material divers
  • Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.
  • Coneixedors del currículum
  • Treball en equip.
  • Anticipar
Avaluació
  • Autoavaluació/ coavaluació
  • Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge
  • La correcció l’ha de fer qui s’equivoca
  • Coneixement dels criteris
  • Que l’alumnat coneguin on estan del procés
  • Conèixer l’objectiu i la finalitat
Espais
  • Flexibles
  • Que fomentin conversa
  • Que fomentin treball cooperatiu
  • Oberts, no centrats únicament a l’aula
  • Acollidors, que fomentin un clima agradable
  • Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.
Material
  • Segur/ conegut/ adequat
  • Inventariat/organitzat/classificat
  • Real/ quotidià/ Elements naturals
  • Divers
  • Introduir-lo a poc a poc
  • Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat
  • Objecte de reflexió
Referents
  • Construïts pel grup.
  • Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.
  • Han de facilitar l’autonomia del grup.
Organització
  • Compartir material
  • Compartir referents
  • Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats
  • Organització Vertical/ Interrelació
  • Organització suport atenció diversitat, EE.

 

L’objectiu de la difusió d’un projecte

Publicat el per
Respon

En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.

D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.

Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.

Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.

És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.

Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.

Avaluació Analògica. Una manera d’avaluar

Publicat el per
Respon

Una de les maneres d’avaluar a la nostra escola des de fa uns quants cursos és l’avaluació analògica.

Es tracta de triar una sèrie d’imatges, objectes, paraules, que per analògia ens permeten avaluar algun dels aspectes vinculats a l’aprenentatge, ja siguin curriculars o emocionals.

Ens permet treballar diferents habilitats de pensament com ara l’observació, la descripció, la comparació, l’argumentació, el buscar semblances i diferències, etc.

És una eina molt útil, tant per l’alumnat que es pot expressar de manera espontània, com pel professorat que pot fer-la servir per avaluar les habilitats de pensament i alguns aspectes emocionals que en el dia a dia poden passar desapercebuts.

Per realitzar aquesta dinàmica és convenient aprofitar els moments de dos docents a l’aula. Un per dirigir la conversa i l’altre per fer la transcripció de la sessió.

És interessant després fer el retorn de la transcripció al grup perquè l’alumnat prengui consciència d’allò que ha dit i perquè poden aparèixer altres temes, punt de partida de nous aprenentatges.

Us presentem una activitat com a exemple que es va dur a terme a primer durant el segon trimestre.

Volíem avaluar les següents habilitats de pensament:
• La descripció
• La comparació
• L’argumentació

Vam fer servir com a objecte de l’avaluació: “COM EM SENTO A LES ESTONES DE PATI?”.
Cal dir que era la primera vegada que aquest grup realitzava aquesta dinàmica.
Hem presentat aquestes imatges i hem encetat una conversa. Per començar hem descrit breument cada paisatge.

     

 1

4

 2

5

 3

6
     

1:
GISELA: ÉS UN BOSC QUE TÉ MOLTS ARBRES I UN CAMÍ PERQUÈ LA GENT PASSI.
2:
IAN: ÉS UN DESERT, ES VEU SORRA.
3:
MARTINA: VEIG 3 ARBRES, UNA LLUM I COM SI FOSSIN VIES.
4:
YAFA: BOSC, MOLTS ARBRES I PLANTES, I TAMBÉ ES VEU UNA PERSONA.
5:
VÍCTOR: UNES ONADES. ESTEM AL MAR.
6:
HELENA: ÉS UN LLAC QUE HI HA TERRA I PEDRES.
MIGUEL: UNA MUNTANYA NEVADA I PEDRES.Seguidament, tornem a mirar les imatges una a una i expliquem quina sensació ens produeixen. Demanem que justifiquin el perquè de la seva elecció.1:
MAR: ALEGRIA, PERQUÈ TÉ MOLT SOL.
LAIA: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA MOLT SOL I TÉ MOLTS ARBRES; HI POTS ANAR A DINAR O D’EXCURSIÓ, A PRENDRE EL SOL A L’ESTIU.
GUILLEM: ALEGRIA PERQUÈ ELS ARBRES FAN OMBRA I NO VEUS CASES NI RES AL COSTAT.
PAULA: CONTENTA PERQUÈ ES VEU EL SOL PEL FORAT DEL FONS.
2:
LUCÍA: ESTAR SOLA, PERQUÈ SI ESTIC AL DESERT I NO HI HA GENT, EM SENTIRIA SOLA.
EMMA: SOLA, PERQUÈ ESTÀS SOL I NO HI HA RES PER JUGAR NI PER FER.
BLAI: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA EL SOL I NO HI HA GENT.3:
MIGUEL: POR, PERQUÈ ALLÀ DALT SEMBLA QUE HI HAGI UNA PERSONA MORTA, COM UN FANTASMA.
MARCO: SOL, PERQUÈ EM TROBARIA AMB UNA MÒMIA.
LÍAM: SOL, PERQUÈ NO HI HA GENT I HI HA POQUETA LLUM.
HUGO: POR, PERQUÈ M’IMAGINARIA ASSASSINS.
4:
JULEN: POR, PERQUÈ ON HI HA L’ARBRE GRAN SEMBLA SEMBLA QUE HI HA UN HOME, I EM FARIA POR.
MARC: CONTENT, PERQUÈ ESTARIA FOSC I FARIA FOC I UNA TENDA DE CAMPANYA. FARIA UN COTXE AMB BRANQUES.
SURA: BÉ, TRANQUIL•LITAT PERQUÈ ÉS UN LLOC TRANQUIL.
5:
ROGER: BÉ, ALEGRE, PERQUÈ PODRIA PORTAR LA TAULA DE SURF I SURFEJAR.
AARÓN: BÉ, CONTENT PERQUÈ PODRIA JUGAR PER SOTA LES ONES.
MARTINA: ALEGRIA, PERQUÈ EM POSARIA AL MAR.
6:
NORA: CONTENTA, PERQUÈ M’AGRADARIA PUJAR A DALT DE LA MUNTANYA.
ALBA: MOLT BÉ PERQUÈ JUGARIA CONTENTA.
AINOA: BÉ, CONTENTA PERQUÈ PODRIA PUJAR A DALT D´’UNA MUNTANYA I POSAR UNA BANDERA.
Seguidament ve la part més difícil. Es tracta de trobar analògies i contestar a la pregunta: “QUINA D’AQUESTES FOTOS TRIARIES PER EXPLICAR COM ET SENTS A L’HORA DEL PATI I PER QUÈ”?HUGO: LA 5 PERQUÈ JUGO MOLT I EM SENTO ALEGRE.
JULEN: LA 5 PERQUÈ ESTIC CONTENT; AVUI HE ESTAT AMB L’HELENA I ESTAVA CONTENT.
LUCÍA: LA 1 PERQUÈ SEMPRE ESTIC JUGANT AMB LES MEVES AMIGUES A L’”ESCONDITE” I AMB EL MEU GERMÀ I EM SENTO TRANQUIL•LA.
EMMA: LA 1 PERQUÈ PUC CORRE, JUGO I M’HO PASSO BÉ. TAMBÉ EM SENTO EXCITADA.
MARC: LA 6 PERQUÈ ESTIC GENIAL, PODRIA PUJAR A LA MUNTANYA, BANYAR-ME, FER UN COTXE… AL PATI M’ENCANTA L’ESTRUCTURA PERQUÈ S’ASSEMBLA A UNA MUNTANYA.
SURA: LA 1 PERQUÈ ES POT CÓRRER. AL PATI EM SENTO CONTENTA.
YAFA: LA 2 PERQUÈ TÉ MOLTA SORRA. AL PATI ESTIC GENIAL PERQUÈ M’AGRADA CONSTRUIR COSES AMB LA SORRA.
GUILLEM: LA 1 PERQUÈ CORRO I JUGUEM A LA PESTE ALTA I ESTIC ALEGRE.
IAN: LA 2 PERQUÈ PUC JUGAR AL SORRAL.
VÍCTOR: LA 2 PERQUÈ PODRIA FER UN CASTELL GEGANT, AL PATI HO FAIG AMB PEDRA I SORRA, EM SENTO CONTENT.
AINOA: LA 1 PERQUÈ AL PATI EM SENTO TRANQUIL•LA I JUGO A MOLTS JOCS.
GISELA: LA1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ CORRO MOLT.
MIGUEL: LA 1 EM SENTO BÉ, ALEGRE, PERQUÈ JUGO AMB ELS AMICS (GUILLEM, MARCOS, LÍAM, HUGO) A LA PESTE ALTA I A L’”ESCONDITE”.
ROGER: LA 5. EM SENTO ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT I DE VEGADES FAIG CASTELLS DE SORRA.
AARÓN: LA 5; EM SENTO CONTENT PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LAIA: LA. 1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ JUGO AMB LES MEVES AMIGUES.
PAULA: LA 1 PERQUÈ CORRO MOLT FELIÇ.
MAR: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LÍAM: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
ALBA: LA 1. JUGO AMB LES MEVES AMIGUES I ESTIC MOLT ALEGRE.
MARTINA: LA 1. ESTIC FELIÇ PERQUÈ DE VEGADES CORRO.
MARTINA: LA 1. ESTIC ALEGRE, PERQUÈ CORRO MOLT.
NORA: ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT.
MARCO: LA 5 PERQUÈ ESTIC AMB ELS MEUS AMICS I DE VEGADES EM MOLESTEN I EM SENTO RABIÓS.
HELENA: LA 5, ESTIC CONTENTA PERQUÈ M’AGRADA JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I PUC JUGAR SOLA.
BLAI: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT AMB ELS MEUS AMICS.
HUGO: TAMBÉ LA 3. EM SENTO TRIST PERQUÈ DE VEGADES EM XINXEN.
LUCÍA: TAMBÉ LA 3 EM SENTO SOLA PERQUÈ DE VEGADES JUGUEM A UNA COSA AVORRIDA.
JULEN: TAMBÉ LA 3. DE VEGADES EM SENTO TRIST PERQUÈ HE ESTAT JUGANT I UN NEN ENS HA PEGAT.
AINOA: TAMBÉ LA5, ESTIC CONTENTA QUAN ESTEM JUGANT AMB AMIGUES I ESTEM JUNTS.
EMMA: TAMBÉ LA 5 EM SENTO SOLA I TRISTA QUAN EM DIUEN QUE NO PUC JUGAR.
ROGER: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ DE VEGADES EM PEGUEN I ESTIC ENRABIAT.
MIGUEL: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ UN DIA UN NEN EM VA PEGAR I ESTAVA ENFADAT.
LAIA: TAMBÉ LA 5 . ESTIC TRISTA PERQUÈ DE VEGADES QUAN VULL JUGAR LES AMIGUES EM DIUEN QUE ÉS UN CLUB AMB CONTRASENYA.
MARCO: TAMBÉ LA 4, EM SENTO ENRABIAT QUAN EM DIUEN “LENTO Y FLOJO”.
EMMA: AL PATI EM DIUEN “LO” DE LA CONTRASENYA, EM DIUEN QUE SÓN MÉS RÀPIDS QUE JO.
AINOA: QUAN ENS ENFADEM EM SENTO ENFADADA.
ALBA: AL PATI JUGUEM MOLT BÉ.
MARCO: “ALGUNAS VECES HACEN BROMAS”.
LUCÍA: QUAN JUGUEM ENS FEM UNA MICA DE MAL I ENS DEMANEM PERDÓ.
JULEN: HE VIST QUE ALGUN NEN DE VEGADES TIRA PEDRES.
MAR: QUAN NO VOLEN JUGAR AMB MI EM SENTO TRISTA.
BLAI: JO EM SENTO SOL PERQUÈ NO VOLEN JUGAR AMB MI.
MARC: JO M’ENFADO PERQUÈ EM FAN TRAMPES.

Tenim una graella amb les habilitats de pensament que hem de treballar i a partir d’aquesta activitat anem complementant-la.

L’AVALUACIÓ: PROJECTE CONEGUEM-NOS

Publicat el per
Respon

Un cop acabat el projecte de CONEGUEM-NOS, l’Equip Docent i l’alumnat procedim a fer l’avaluació d’aquest:

-Una avaluació formativa per una banda (FI): “què milloraríem de les activitats?” FORMULARI GOOGLE D’AUTOAVALUACIÓ

-Una avaluació formadora per l’altra (FO): “què hem millorat/après amb aquest Projecte?” RÚBRICA D’ASSOLIMENTS

Totes dues en un percentatge acordat (60%FI+40%FO), conformen una nota quantificada que s’inclou en cada matèria amb un pes diferent segons les hores invertides al trimestre..

 

Memory “Under the sea”

Publicat el per
Respon

El passat mes de març, a l’escola Juan Salamero, vam realitzar el projecte del “Fons marí”. A l’àrea de llengua anglesa, el vam anomenar “Under the sea”.

Després d’haver treballat durant dues setmanes el vocabulari del fons marí, els alumnes de cicle inicial van poder gaudir d’un joc, semblant al Memory, on havien d’associar la paraula en anglès amb la seva imatge. Aquesta activitat també va donar peu a fer una versió diferent del joc; vam posar totes les imatges sobre la taula i el responsable de grup ensenyava una paraula. La resta del grup havia de buscar la imatge que representava aquella paraula, havien d’estar molt ràpids!

En acabar el joc vam fer una valoració de l’activitat. Tothom estava content de com havia sortit, deien que alguna paraula era difícil de recordar, però que finalment havien pogut reomplir el Memory.