L’AVALUACIÓ

La major part de les activitats del projecte es van portar a terme a partir d’una metodologia basada en el descobriment guiat. Cada membre del grup cooperatiu de treball va aportar les seves idees a la resta i amb la participació de cada integrant van donar resposta a les preguntes. El paper de la mestra va ser en tot moment el d’orientar i guiar a l’alumnat en la recerca de les seves investigacions.

Quan cada grup acabava la tasca a realitzar, cada portaveu exposava els seus descobriments a tot el grup-classe. Es van aprofitar els errors i els dubtes per aprendre millor i, finalment després d’una reflexió conjunta, es va elaborar una resposta final a l’activitat proposada.

L’alumnat en tot moment va ser coneixedor i conscient del paper que havia de realitzar dins del seu grup de treball i a l’acabar el projecte es van avaluar, de manera individual i grupal, com van portar a terme l’aprenentatge cooperatiu. També, es va promoure la coavaluació entre grups a l’hora d’exposar oralment els conceptes treballats a l’alumnat de 3r curs.

L’autoavaluació s’ha portat a terme en diferents moments del projecte, com ara a meitat del projecte a partir d’un QÜICK per parlar sobre quins aspectes calien treballar més i quins quedaven prou clars per a la major part de l’alumnat.

Així mateix, es van recollir diferents activitats per evidenciar els aprenentatges realitzats per part de l’alumnat:

  • L’activitat inicial
  • El mapa mental del projecte
  • Les maquetes
  • L’activitat de síntesi

mapa mental del projecte

FAUNA NOVA ZELANDA

FAUNA NOVA ZELANDA

Nova Zelanda, està situada a prop de 2000 km al sud-est d’Austràlia al mar de Tasmània, i a causa d’aquest aïllament geogràfic, la fauna i flora silvestres són molt particulars i en molts casos úniques al món. Fa més de 80 milions d’anys es va separar de l’antic continent Gondwana, i la seva vida silvestre ha evolucionat aïllada de la resta del món. Al país es va desenvolupar una fauna endèmica dominada per les aus. En mancar de predadors naturals, algunes de les espècies d’aus van perdre la capacitat de volar, com per exemple el kiwi, animal emblemàtic del país, i moltes es van extingir després de l’arribada dels humans i els mamífers que van introduir.

No obstant això, la flora neozelandesa és excepcionalment desenvolupada. L’aïllament de l’illa i la seva colonització tardana han contribuït al desenvolupament d’espècies vegetals úniques. Els arbres natius no perden les fulles a l’hivern, sinó que romanen d’un color verd durant tot l’any. Hi ha 1500 que tan sols existeixen a Nova Zelanda, com el kowhai daurat o el pohutukawa. Abans de l’arribada dels europeus, la vegetació estava constituïda per boscos d’arbres de fulla perenne, amb sòls de molsa i falgueres. Actualment, aquest bosc només existeix en els parcs nacionals i les zones habitades.

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

FITXA TÈCNICA     

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiques físiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

 

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                  

 

 

Nom:

 

Nomcientífic:

 

Classe:

 

Mida:

 

Característiquesfísiques:

 

 

 

Alimentació:

 

 

Habitat:

 

 

Curiositats:

 

FITXA TÈCNICA

6 day old Kiwi Chicks. New Zealand

Nom: Kiwi

Nom científic: Apteryx

Classe: Aus

Mida:Mesura uns 25-45 centímetres d’altura i pesa 1kg a 3kg .

Característiques físiques:

  • Té un bec molt llarg, prim, flexible i corb amb gran sensibilitat al tacte.
  • Les ales del kiwi són molt petites. Mesuren Uns 3 centímetres.
  • El kiwi no té cua.

–          El seu plomatge és vermell i marró i l’ajuda a camuflar-se entre la vegetació.

Alimentació:És omnívor i menja: cucs, insectes, escarabats, aranyes, cargols, formigues, etc. i també de granotes, crancs d’aigua dolça, baies, llavors …

Habitat:Zones subtropicals (plantacions de pins, boscos …)

Curiositats:

– Aus nocturnes

– No volen

– Són aus són molt ràpides, però a la vegada són molt tímides.

 

 FITXA TÈCNICA         

Nom:Tuatara

Nom científic: Sphenodon

Classe:Rèptil

Mida:Mesurenuns 70 cm de longitud i pesen uns 0,45 a 1,300 kilograms

Característiques físiques:

–          Els tuatares tenen una cresta espinosa prominent al llarg del coll i la part posterior. (els mascles utilitzen aquesta cresta espinosa per lluitar entre ells).-          L’esquena està coberta de petites escates.-          El color del cos és gris i verd

  • Els tuatares no tenen oïdes externes.

Alimentació:Són carnívors. Mengen: insectes, cargols, llangardaixos, ous i cries d’aus.

 

Habitat:Viuen en caus

 

Curiositats:

  • Tenen un tercer ull. Es troba sobre el cap
  • Els tuatares poden fer créixer una cua perduda
  • Rèptils nocturns
  • Són animals solitaris

 

FITXA TÈCNICA                                                                                                      

 

Nom:El dofí Hèctor o dofí de cap blanc

Nom científic: Cephalorhynchushectori

Classe:Mamífer

Mida:Els adults tenen una longitud d’1,2 a 1,6 m i pesen d’uns 40 a 60 kg

Característiques físiques:

–          Té una aleta dorsal arrodonida-          És de color gris però, el pit i el ventre són de color blanc-          Tenen el musell curt Alimentació:S’ alimenten principalment de peixos

 

Habitat:Habiten les regions costaneres, de poca profunditat, de Nova Zelanda

 

Curiositats:

–          El dofí realitza curtes capbussades de fins a 90 segons per alimentar-se amb crustacis o petits peixos al fons del mar.-          Es troba en perill crític perquè és capturat a les xarxes de pesca o ferit per les hèlixs dels vaixells-          És una de les espècies més petites de dofins

Descarrega l’arxiu

Fitxes Animals Nova Zelanda

 

 

Simetria

En aquesta activitat es treballa l’àmbit artístic i matemàtic. Desenvolupant una activitat de dibuix de simetria amb un dibuix procedent de la cultura maoría ancestral.

Els nens havien de completar la part que no estava. Art i desenvolupament de l’espai i geometria en una mateixa tasca.

Clica en l’enllaç següent per obtenir una mostra de l’activitat.

Simetria Maori

Balls Ètnies al Carnestoltes

CARNESTOLTES GAVÀ MAR 2018

Al carnestoltes vam escollir balls aprofitant les diferents ètnies que cada curs tenia. Vam lligar el projecte que desenvolupen per 4t, per poder experimentar de manera interdiscliplinària a les classes d’educació física per tota l’escola.

Aquest va ser el funcionament i la dinàmica, així com la llista de difernts balls de les ètnies del món, que desenvolupem al llarg del nostra projecte.

Kwaheri Kenia (Massais)

Les danses africanes promouen la participació de tots els seus integrants. Sobretot domina els sons de percussió i de les veus dels seus propis ballarins. El so i el ritme expressen l’estat d’ànim dels seus participants.

El poble massai és una tribu seminòmada, que no viuen en un lloc en concret, sinó que se’n van amb les cases i tot a perseguir animals, cultivar terres… Està formada per més de 350.000 persones que habiten a l’Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània

In the street (Inuit)

Són un grup humà de l’Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, són una de les dues branques dels pobles esquimals. Una dansa festiva d’aquesta ètnia van portar a terme.

Ena Bushi (Buyei)

Una dansa que ens porta a la recollida de l’arròs en països orientals.  Els buyei són una minoria ètnica, una de les 56 oficials reconegudes pel govern xinès.

HAKA (Maorís)

Un haka és un ball tradicional de grup d’origen maori, però hom sol referir-se amb aquest nom concretament a la dansa de guerra maori. Actualment abans de cada partit dels  All Blacks, l’equip nacional de rugbi de Nova Zelanda, acostuma a ballar aquesta haka.

Els All black utilitzen aquesta lletra:

Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!

Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!

Tenei te tangata puhuru huru

Nana nei i tiki mai

Whakawhiti te ra

A upa … ne! ka upa … ne!

A upane kaupane whiti te ra! Hi !!!

La traducció al català seria:

Moro! Moro! Visc! visc!

Moro! Moro! Visc! visc!

Aquest és l’home hirsut*

Que portà el sol

I el feu novament lluir

Un pas cap amunt! Un altre pas cap amunt!

Un pas cap amunt, un altre ….. el Sol resplendeix!

Els maoris són una  ètnia autòctona de les illes de Nova Zelanda, a l’Oceà Pacífic sud. La paraula maori significa “comú, normal”, en la llengua maori .

Simbus

Ètnia de Papua Nova Guinea Simbu, pronunciat ”Sipuuuu” en el dialecte local, significa “gràcies”. Les danses dels esquelets van sorgir per intimidar les tribus enemigues.

Dong

Los dong són un grup ètnic, reconeguts per la República popular de Xina. El poblat xinès  tradicional consisteix en grups de 20 o 30 persones. Els Dong són famosos per la seva habilitat en la construcció fent servir la fusta.

ZINGAROS

El poble gitano o romanís és un grup ètnic divers que viu a l’Orient mitjà i Turquia.

Segueix de manera fidel els seus costums, però també s’han adaptat, especialment a Andalusia, on els gitanos es van fer seus el cant i el ball flamencs, enriquint-los i aportant infinitat de “cantaors” o “bailaors” o guitarristes a la cultura andalusa i espanyola.

Mapa conceptual Projecte Ètnies del món

Les diferents ètnies tenen unes característiques comunes entre tots nosaltres. Com viuen?, com són? Quins són els seus trets culturals? Rols Socials, Què activitats econòmiques realitzen?… La seva manera de vestir, de menjar o com veuen ell món més modern que tenen al seu voltant.

La manera com conserven la seva cultura, moltes vegades mil·lenària. Moltes preguntes i idees que al llarg del projecte aniran sortint de ben segur. Potser no donarà temps a trobar les respostes a tots aquests conceptes, però moltes coses són, en definitiva, igual que a la nostra vida. Només que d’una manera de viure diferent.

Mapa conceptual Ètnies del Món

Trets característics del treball per projectes.

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius
  • Inclusió
  • Respecte a la diferència
  • Respecte a la diversitat d’opinions
  • Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.
  • Oberta a la participació i innovacions educatives.
Activitats
  • A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
  • Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.
  • Globals/transversals
  • Que suposin reptes
  • Flexibles.
Participació de l’alumnat
  • Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
  • Gestionar l’espai
Participació de l’adult
  • Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
  • Flexible
  • Trencar inhibicions
  • Adaptar ritmes/planificar
  • Flexible/oberta/no lineal
  • Inventariar i controlar el material/ material divers
  • Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.
  • Coneixedors del currículum
  • Treball en equip.
  • Anticipar
Avaluació
  • Autoavaluació/ coavaluació
  • Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge
  • La correcció l’ha de fer qui s’equivoca
  • Coneixement dels criteris
  • Que l’alumnat coneguin on estan del procés
  • Conèixer l’objectiu i la finalitat
Espais
  • Flexibles
  • Que fomentin conversa
  • Que fomentin treball cooperatiu
  • Oberts, no centrats únicament a l’aula
  • Acollidors, que fomentin un clima agradable
  • Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.
Material
  • Segur/ conegut/ adequat
  • Inventariat/organitzat/classificat
  • Real/ quotidià/ Elements naturals
  • Divers
  • Introduir-lo a poc a poc
  • Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat
  • Objecte de reflexió
Referents
  • Construïts pel grup.
  • Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.
  • Han de facilitar l’autonomia del grup.
Organització
  • Compartir material
  • Compartir referents
  • Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats
  • Organització Vertical/ Interrelació
  • Organització suport atenció diversitat, EE.

 

PUNT I FINAL AL NOSTRE PROJECTE

Per poder transmetre tot allò que havien après, l’alumnat va decidir fer una presentació digital i explicar-ho als companys/es del cicle mitjà.

També vam acomiadar el nostre projecte amb la visita del parc neolític de la Draga on van poder aplicar coneixements apresos i també van poder aprofundir en temes on tenien curiositat, com ara la tècnica per fer foc. En aquesta excursió, van visitar un poblat neolític, van poder crear una eina paleolítica i van comprovar com aconseguien fer foc amb una de les tècniques estudiades en aquella època.

 

Projecte la cèl·lula: Els bacteris ens envolten

L’activitat que s’exposa a continuació desenvolupa una part del projecte de la cèl·lula que es realitza a cinquè. En aquest moment s’està treballant els éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.

Algú comenta que la Marató de TV3 està dedicada a les malalties infeccioses i els proposo investigar sobre algunes d’aquestes malalties ocasionades per bacteris, els éssers vius més abundants al planeta!!!

Es genera una conversa en la qual els infants posen en comú els seus coneixements previs sobre aquestes malalties. Posteriorment, decidim les malalties a treballar (tuberculosi, pneumònia, salmonel·losi, còlera i tètanus), la forma d’organitzar-nos (per petits grups) i l’estructura de la investigació (nom del bacteri, via de contagi, símptomes, prevenció i tractament).

Cada grup de treball organitza la cerca de la informació que necessita per desenvolupar els diferents punts. L’aporten a la classe i es treballa la comprensió de la mateixa i la manera d’expressar-la per fer-la entenedora.

Per últim, l’objectiu de l’activitat és presentar a la resta de companys la malaltia treballada amb el suport d’un mural explicatiu realitzat prèviament.

Durant aquestes exposicions, l’alumnat utilitza una graella elaborada conjuntament, on s’acorden els aspectes a avaluar a l’exposició oral.

 

         
Contingut
entenedor i interessant
Volum
veu i postura corporal adequades
Mural atractiu
i ben presentat
Mural amb
contingut complet
Mural amb
imatges adequades

Avaluació Analògica. Una manera d’avaluar

Una de les maneres d’avaluar a la nostra escola des de fa uns quants cursos és l’avaluació analògica.

Es tracta de triar una sèrie d’imatges, objectes, paraules, que per analògia ens permeten avaluar algun dels aspectes vinculats a l’aprenentatge, ja siguin curriculars o emocionals.

Ens permet treballar diferents habilitats de pensament com ara l’observació, la descripció, la comparació, l’argumentació, el buscar semblances i diferències, etc.

És una eina molt útil, tant per l’alumnat que es pot expressar de manera espontània, com pel professorat que pot fer-la servir per avaluar les habilitats de pensament i alguns aspectes emocionals que en el dia a dia poden passar desapercebuts.

Per realitzar aquesta dinàmica és convenient aprofitar els moments de dos docents a l’aula. Un per dirigir la conversa i l’altre per fer la transcripció de la sessió.

És interessant després fer el retorn de la transcripció al grup perquè l’alumnat prengui consciència d’allò que ha dit i perquè poden aparèixer altres temes, punt de partida de nous aprenentatges.

Us presentem una activitat com a exemple que es va dur a terme a primer durant el segon trimestre.

Volíem avaluar les següents habilitats de pensament:
• La descripció
• La comparació
• L’argumentació

Vam fer servir com a objecte de l’avaluació: “COM EM SENTO A LES ESTONES DE PATI?”.
Cal dir que era la primera vegada que aquest grup realitzava aquesta dinàmica.
Hem presentat aquestes imatges i hem encetat una conversa. Per començar hem descrit breument cada paisatge.

     

 1

4

 2

5

 3

6

     

1:
GISELA: ÉS UN BOSC QUE TÉ MOLTS ARBRES I UN CAMÍ PERQUÈ LA GENT PASSI.
2:
IAN: ÉS UN DESERT, ES VEU SORRA.
3:
MARTINA: VEIG 3 ARBRES, UNA LLUM I COM SI FOSSIN VIES.
4:
YAFA: BOSC, MOLTS ARBRES I PLANTES, I TAMBÉ ES VEU UNA PERSONA.
5:
VÍCTOR: UNES ONADES. ESTEM AL MAR.
6:
HELENA: ÉS UN LLAC QUE HI HA TERRA I PEDRES.
MIGUEL: UNA MUNTANYA NEVADA I PEDRES.Seguidament, tornem a mirar les imatges una a una i expliquem quina sensació ens produeixen. Demanem que justifiquin el perquè de la seva elecció.1:
MAR: ALEGRIA, PERQUÈ TÉ MOLT SOL.
LAIA: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA MOLT SOL I TÉ MOLTS ARBRES; HI POTS ANAR A DINAR O D’EXCURSIÓ, A PRENDRE EL SOL A L’ESTIU.
GUILLEM: ALEGRIA PERQUÈ ELS ARBRES FAN OMBRA I NO VEUS CASES NI RES AL COSTAT.
PAULA: CONTENTA PERQUÈ ES VEU EL SOL PEL FORAT DEL FONS.
2:
LUCÍA: ESTAR SOLA, PERQUÈ SI ESTIC AL DESERT I NO HI HA GENT, EM SENTIRIA SOLA.
EMMA: SOLA, PERQUÈ ESTÀS SOL I NO HI HA RES PER JUGAR NI PER FER.
BLAI: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA EL SOL I NO HI HA GENT.3:
MIGUEL: POR, PERQUÈ ALLÀ DALT SEMBLA QUE HI HAGI UNA PERSONA MORTA, COM UN FANTASMA.
MARCO: SOL, PERQUÈ EM TROBARIA AMB UNA MÒMIA.
LÍAM: SOL, PERQUÈ NO HI HA GENT I HI HA POQUETA LLUM.
HUGO: POR, PERQUÈ M’IMAGINARIA ASSASSINS.
4:
JULEN: POR, PERQUÈ ON HI HA L’ARBRE GRAN SEMBLA SEMBLA QUE HI HA UN HOME, I EM FARIA POR.
MARC: CONTENT, PERQUÈ ESTARIA FOSC I FARIA FOC I UNA TENDA DE CAMPANYA. FARIA UN COTXE AMB BRANQUES.
SURA: BÉ, TRANQUIL•LITAT PERQUÈ ÉS UN LLOC TRANQUIL.
5:
ROGER: BÉ, ALEGRE, PERQUÈ PODRIA PORTAR LA TAULA DE SURF I SURFEJAR.
AARÓN: BÉ, CONTENT PERQUÈ PODRIA JUGAR PER SOTA LES ONES.
MARTINA: ALEGRIA, PERQUÈ EM POSARIA AL MAR.
6:
NORA: CONTENTA, PERQUÈ M’AGRADARIA PUJAR A DALT DE LA MUNTANYA.
ALBA: MOLT BÉ PERQUÈ JUGARIA CONTENTA.
AINOA: BÉ, CONTENTA PERQUÈ PODRIA PUJAR A DALT D´’UNA MUNTANYA I POSAR UNA BANDERA.
Seguidament ve la part més difícil. Es tracta de trobar analògies i contestar a la pregunta: “QUINA D’AQUESTES FOTOS TRIARIES PER EXPLICAR COM ET SENTS A L’HORA DEL PATI I PER QUÈ”?HUGO: LA 5 PERQUÈ JUGO MOLT I EM SENTO ALEGRE.
JULEN: LA 5 PERQUÈ ESTIC CONTENT; AVUI HE ESTAT AMB L’HELENA I ESTAVA CONTENT.
LUCÍA: LA 1 PERQUÈ SEMPRE ESTIC JUGANT AMB LES MEVES AMIGUES A L’”ESCONDITE” I AMB EL MEU GERMÀ I EM SENTO TRANQUIL•LA.
EMMA: LA 1 PERQUÈ PUC CORRE, JUGO I M’HO PASSO BÉ. TAMBÉ EM SENTO EXCITADA.
MARC: LA 6 PERQUÈ ESTIC GENIAL, PODRIA PUJAR A LA MUNTANYA, BANYAR-ME, FER UN COTXE… AL PATI M’ENCANTA L’ESTRUCTURA PERQUÈ S’ASSEMBLA A UNA MUNTANYA.
SURA: LA 1 PERQUÈ ES POT CÓRRER. AL PATI EM SENTO CONTENTA.
YAFA: LA 2 PERQUÈ TÉ MOLTA SORRA. AL PATI ESTIC GENIAL PERQUÈ M’AGRADA CONSTRUIR COSES AMB LA SORRA.
GUILLEM: LA 1 PERQUÈ CORRO I JUGUEM A LA PESTE ALTA I ESTIC ALEGRE.
IAN: LA 2 PERQUÈ PUC JUGAR AL SORRAL.
VÍCTOR: LA 2 PERQUÈ PODRIA FER UN CASTELL GEGANT, AL PATI HO FAIG AMB PEDRA I SORRA, EM SENTO CONTENT.
AINOA: LA 1 PERQUÈ AL PATI EM SENTO TRANQUIL•LA I JUGO A MOLTS JOCS.
GISELA: LA1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ CORRO MOLT.
MIGUEL: LA 1 EM SENTO BÉ, ALEGRE, PERQUÈ JUGO AMB ELS AMICS (GUILLEM, MARCOS, LÍAM, HUGO) A LA PESTE ALTA I A L’”ESCONDITE”.
ROGER: LA 5. EM SENTO ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT I DE VEGADES FAIG CASTELLS DE SORRA.
AARÓN: LA 5; EM SENTO CONTENT PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LAIA: LA. 1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ JUGO AMB LES MEVES AMIGUES.
PAULA: LA 1 PERQUÈ CORRO MOLT FELIÇ.
MAR: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LÍAM: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
ALBA: LA 1. JUGO AMB LES MEVES AMIGUES I ESTIC MOLT ALEGRE.
MARTINA: LA 1. ESTIC FELIÇ PERQUÈ DE VEGADES CORRO.
MARTINA: LA 1. ESTIC ALEGRE, PERQUÈ CORRO MOLT.
NORA: ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT.
MARCO: LA 5 PERQUÈ ESTIC AMB ELS MEUS AMICS I DE VEGADES EM MOLESTEN I EM SENTO RABIÓS.
HELENA: LA 5, ESTIC CONTENTA PERQUÈ M’AGRADA JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I PUC JUGAR SOLA.
BLAI: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT AMB ELS MEUS AMICS.
HUGO: TAMBÉ LA 3. EM SENTO TRIST PERQUÈ DE VEGADES EM XINXEN.
LUCÍA: TAMBÉ LA 3 EM SENTO SOLA PERQUÈ DE VEGADES JUGUEM A UNA COSA AVORRIDA.
JULEN: TAMBÉ LA 3. DE VEGADES EM SENTO TRIST PERQUÈ HE ESTAT JUGANT I UN NEN ENS HA PEGAT.
AINOA: TAMBÉ LA5, ESTIC CONTENTA QUAN ESTEM JUGANT AMB AMIGUES I ESTEM JUNTS.
EMMA: TAMBÉ LA 5 EM SENTO SOLA I TRISTA QUAN EM DIUEN QUE NO PUC JUGAR.
ROGER: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ DE VEGADES EM PEGUEN I ESTIC ENRABIAT.
MIGUEL: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ UN DIA UN NEN EM VA PEGAR I ESTAVA ENFADAT.
LAIA: TAMBÉ LA 5 . ESTIC TRISTA PERQUÈ DE VEGADES QUAN VULL JUGAR LES AMIGUES EM DIUEN QUE ÉS UN CLUB AMB CONTRASENYA.
MARCO: TAMBÉ LA 4, EM SENTO ENRABIAT QUAN EM DIUEN “LENTO Y FLOJO”.
EMMA: AL PATI EM DIUEN “LO” DE LA CONTRASENYA, EM DIUEN QUE SÓN MÉS RÀPIDS QUE JO.
AINOA: QUAN ENS ENFADEM EM SENTO ENFADADA.
ALBA: AL PATI JUGUEM MOLT BÉ.
MARCO: “ALGUNAS VECES HACEN BROMAS”.
LUCÍA: QUAN JUGUEM ENS FEM UNA MICA DE MAL I ENS DEMANEM PERDÓ.
JULEN: HE VIST QUE ALGUN NEN DE VEGADES TIRA PEDRES.
MAR: QUAN NO VOLEN JUGAR AMB MI EM SENTO TRISTA.
BLAI: JO EM SENTO SOL PERQUÈ NO VOLEN JUGAR AMB MI.
MARC: JO M’ENFADO PERQUÈ EM FAN TRAMPES.

Tenim una graella amb les habilitats de pensament que hem de treballar i a partir d’aquesta activitat anem complementant-la.

PLANTILLA PROJECTE

Donada la diversitat d’aportacions per part dels docents es valora la necessitat de tenir una plantilla comuna, que unifiqui i faciliti el treball a nivell d’escola, per elaborar i arxivar els projectes.
Es parteix d’una plantilla que sabem no serà definitiva, però que pensem que cal treballar amb projectes concrets per tal de donar-li una nova forma ben pràctica. Tots partim de la plantilla per dissenyar els projectes, tot i que, en principi, serà només orientativa.
Compartim el model provisional del que partim.