Capacitats que permet desenvolupar el treball per ambients a l’etapa d’Educació Infantil

Les capacitats a desenvolupar a través dels ambients d’aprenentatge són les següents:

  • Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
  • Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.
  • Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
  • Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
  • Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
  • Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
  • Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
  • Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.
  • Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Que pretenem que aconsegueixin els/les nostres alumnes d’infantil amb el treball per ambients?

– Desenvolupar els hàbits socials; compartir espais, jocs, joguines, posar-se d’acord els uns amb els altres, establir normes de comportament i de joc…

– Desenvolupar el llenguatge oral: lèxic, espontaneïtat en la parla…

– Aprendre dels companys/es, no només de l’adult.

– Expressar els seus sentiments, emocions i sensacions lliurement.

– Respectar a les persones i els materials.

A través de:

– Potenciar el llenguatge oral.

– Afavorir les relacions socials i de convivència entre els infants de diferents edats.

– Oferir als infants un espai de joc on poder investigar, observar, manipular…de manera constant i lliure sistemàticament.

– Proporcionar els mitjans necessaris perquè els infants desenvolupin les estratègies per resoldre les tasques proposades a cada espai de forma autònoma i resolutiva.

Escola Torre Roja- Abans, durant i després.

MESTRES: Els mestres acompanyen als infants en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Dissenyen, condueixen, coordinen, incentiven i plantegen dubtes.

ESPAI: l’aula ordinària en un primer treball previ, un cop al Delta els espais es diversifiquen passant pel parc naturlal amb bicicleta, vaixell i a peu. També es visita, de forma lúdica, el parc temàtic de Port Aventura, el pont del diable i la pedrera. El darrer dels espais és l’aula on hi ha la redacció de La Canalla on s’elaboren els articles del projecte tant per la revista de l’escola “pinzellades” com pel noticiari electrònic de www.lacanalla.cat

ACCIÓ: l’organització de l’activitat s’organitza amb treball individual, col·lectiu i de petit grup en funció de cada activitat fomentant sempre el treball cooperatiu. En la primera fase de treball del dossier hi ha una metodologia principalment individual i en petit grup però també col·lectiva, des dels balls de jotes de l’Ebre fins a la fase de les activitats d’autofinançament realitzades pels alumnes amb la involucració dels pares. Al Delta el treball és totalment col·lectiu ja que els guies de l’activitat ens expliquen i ens fan partícips de les activitats com perxar, reconèixer el  riu, descobrir l’aiguabarreig amb vaixell. Observar, experimentar i vivenciar tot allò que han estat treballant, prèviament, a l’aula.

INSTITUT VILAMAJOR- METODOLOGIA INCLUSIVA “INTERNET SEGURA DE TU A TU”

El treball per projectes és una bona oportunitat per treballar utilitzant metodologies inclusives, en les que tot l’ alumnat apren. La nostra tasca com a docents  és fer de missatgers en el procés d’ Ensenyament-Aprenentatge dels nostres alumnes, a la vegada que ens hem d’assegurar que aquest sigui constructiu i significatiu, i que tot l’alumnat acabi sent competent i eficaç dins del projecte.

Per poder arribar a tot l’ alumnat ens hem proposat activitats universals  que tenen en compte els diferents estils i ritmes d’aprenentatge. Hem utilitzat diferents modalitats d’agrupament (individual, petit o en gran grup) per tal de posar en pràctica una metodologia flexible i cooperativa.

Durant la fase de Sensibilització del projecte “Internet segura de tu a tu” s’ha fet ús de recursos audiovisuals. A partir d’un documental cada alumne/a ha fet una reflexió individual sobre quin paper té el mòbil en la seva vida i després s’ha exposat en gran grup. Una altra activitat que s’ha realitzat durant aquesta fase és treballar en petits grups, mitjançant la lectura de còmics amb temàtiques al voltant dels perills  de la xarxa (cyberassetjament, continguts lesius a la xarxa, sexting i tecnoaddiccions). Cada grup ha fet una exposició oral, entorn l’anàlisis de la situació que viuen els protagonistes de cada còmic (com s’origina el problema, quines han estat les conseqüències i com es podia haver evitat).

A la fase de Desenvolupament s’han agrupat els alumnes en grups heterogenis de 3 o 4, per tal que treballin de forma cooperativa un guió i una posterior representació teatral.

Durant la última fase de “Posada en escena” es seleccionaran quatre obres per tal d’exposar-les a la “Mostra de teatre d’educació secundària” de Llinars del Vallès.

De manera transversal un grup d’alumnes voluntaris han estat formats pels Mossos d’Esquadra i aquests seran els experts que acompanyaran la resta d’alumnat en aquest projecte, supervisant el contingut de les obres de teatre i aclarint dubtes.

Eva Cotet i Neus Vila

 

Principis metodològics dels Ambients a Ed. Infantil

ALUMNES: L’infant és el constructor del seu propi aprenentatge. Investiga, prova, assaja, modifica, construeix, destrueix, parla, raona, explica, inventa,…

Considerem important també l’organització de grups on es barregen els alumnes dels diferents nivells de l’etapa per interessos, per afavorir la interacció, la col·laboració i cooperació entre infants de diferents edats on es donin relacions d’ajuda mútua i, on els infants més madurs serveixin de model per tal d’estructurar el joc i construir l’aprenentatge i el creixement com a persona.

MESTRES: La funció del docent és fer de guia, organitzadors i mediadors que faciliten el procés d’aprenentatge de l’infant.

ESPAI: És un dels aspectes més rellevants. Tant l’espai com els materials són la principal estratègia d’intervenció. Utilitzem tota mena de materials i creem espais i materials atractius i motivants.

ACCIÓ: L’activitat o jo lliure és el principal recurs didàctic i d’aprenentatge. Es prioritzen, per tant, les tasques no dirigides tot i que n’hi ha que si que ho son.

Aquesta metodologia promou que els infants adquireixin ràpidament la nova dinàmica de feina: anar tota la setmana al mateix ambient, a una altra aula diferent a la de referència i amb un adult diferent. El grau de motivació per assistir als ambients és molt alt, la qual cosa s’aprecia amb l’alt grau de participació i col·laboració dels alumnes en el desenvolupament de l’ambient. I el fet de compartir les experiències entre els infants de diferents edats ha promogut que alguns dels infants més petits avancin en els seus descobriments conceptuals i que els més grans se sentin més valorats i agafin un nivell més alt de responsabilitat i autonomia personal. Així mateix, ha contribuït a un augment de l’autoestima d’alguns infants, consecució que per si mateixos, sense l’ajuda de l’adult, hagués costat més aconseguir.

Amb aquest tipus de metodologia hem pogut apreciar com la curiositat i la implicació dels infants augmenta i repercuteix positivament en altres activitats on es posen en pràctica estratègies utilitzades en els ambients. I d’aquí la nostra necessitat de donar continuïtat a l’etapa d’Educació Primària en els propers cursos.

Per una guia eficaç, cal un expert.

Una metodologia alternativa en el Projecte Construcció d’instruments
musicals. Institut Vilamajor.
Replantegem objectius
Un bon plantejament d’un projecte no pot obviar quin és l’objectiu del projecte: Evidentment l’objectiu és l’aprenentatge dels estudiants, però en els projectes posem la mirada en com aprenen però ens preocupem suficientment en què aprenen?

L’estructura d’un projecte al voltant d’un focus d’interès (moltes vegades triat pels estudiants) amb un producte final no sempre garanteix l’assoliment de les competències de totes les matèries implicades, a l’Institut de Vilamajor proposem una estructura alternativa en la què l’objectiu principal és el desenvolupament de les competències de cada matèria així com l’aprenentatge dels continguts curriculars. A més, pensem que l’especialista de la matèria és qui pot guiar d’una manera
més exitosa als estudiants en l’assoliment de les pròpies competències i per tant estructurem els projectes evitant què, per exemple, una professora de llengua estigui guiant un aprenentatge de l’àmbit tecnològic.
Producte final versus producte en comú
Produir un producte final no té per què ser l’objectiu últim d’un projecte, en el nostre cas, tot l’alumnat treballa al voltant d’un producte en comú, en aquest cas un instrument musical. L’alumnat ha de trobar la coherència i la connexió entre tot el que es treballa, però cada especialista ha de poder desenvolupar el seu currículum competencial treballant, autonomament al voltant del producte comú.
Garantir l’aprenentatge del currículum competencial
Així, per exemple, des de matemàtiques proposem als estudiants el repte d’analitzar i descobrir quines relacions numèriques hi ha entre les longituds d’uns tubs que s’utilitzaran en la construcció d’un instrument.
Guia de reball. Amb aquest repte podem desenvolupar, per exemple la competència 3. «Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses». Per assolir aquesta competència en aquest context l’alumnat s’ha d’endinsar en l’aprenentatge del contingut curricular referent as nombre enters i la prioritat d’operacions (contingut clau 1 Sentit del nombre i de les operacions). Difícilment un
especialista de, per exemple, llengua anglesa, pot acompanyar els estudiants en el seu progrès d’aquest aprenentatge, per tant és el professorat de matemàtiques i només aquest el que guiarà l’alumnat en aquest repte, i per tant en aquest aprenentatge competencial.
Per la seva banda el professorat de Ciències Socials treballa el contingut curricular referent a la prehistòria, els instruments musicals i la recerca sobre la seva construcció primària els permet, no sols l’aprenentatge dels continguts curriculars de la matèria si no el desenvolupament de, per exemple la competència 3. «Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals»

El professorat de tecnologia, i només aquest s’encarregarà de la tasca específica referent a la construcció de l’instrument desenvolupant la Competència 9. «Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat»
El professor de música utilitzarà els instruments construïts per treballar la Competència 3 de l’àmbit artístic «Interpretar música de forma individual i col·lectiva utilitzant la veu, els instruments, el cos i les eines tecnològiques»
Aquesta estructura del projecte permet minimitzar els enormes esforços en coordinació (un dels talons d’Aquil·les en el treball per projectes), i permet mantenir estructures horàries simples.
A l’article Espai, context i creativitat. Aprenentatge de les matemàtiques la professora Maite Gorriz i el professor Santi Vilches, del l’Institut Vilamajor fan una reflexió sobre la manera d’integrar les matemàtiques en l’ensenyament per projectes.

Elements essencials de coordinació
És necessari una temporització ajustada, per exemple, per construir l’instrument a la classe de tecnologia cal haver fet prèviament tots els càlculs a la classe de Matemàtiques. El professorat de música necessita els instruments abans de plantejar assajos i un concert…
L’alumnat ha de veure una coherència en la que tot ha d’estar lligat tot i que sigui independent a la vegada. Per potenciar aquesta sensació de coherència cal mantenir uns acords bàsics de gestió d’aula. L’alumnat treballarà en grups cooperatius heterogenis en els que hi haurà connexions entre les tasques que han de fer entre una i altra matèria.

Avaluació
És evident que l’equip docent és l’òrgan col·legiat que ha de prendre decisions conjuntes pel que fa a la millora general de l’aprenentatge dels estudiants, però, per altra banda, cada professor dins del seu àmbit ha de determinar els criteris d’avaluació i els indicadors que li permetin determinar el grau d’assoliment de les competències de la seva matèria així com les estratègies de millora específica. L’avaluació d’un projecte no té per què ser especialment diferent a l’avaluació d’un ensenyament que no estigui basat en projectes. L’avaluació en tots els cassos s’ha de centrar en les mateixos objectius que no són altres que regular l’aprenentatge competencial dels estudiants.

Santi Vilches La Torre