Bee-bots al CI de l’escola Matagalls

A cicle inicial ens hem organitzat de la següent manera:

  • Per iniciar-nos en el coneixement dels bee-bots vam fer una presentació conjunta amb tot el grup classe per tal de presentar-los el projecte, els materials que utilitzaríem i com ens organitzaríem.
  • A continuació es va dur a terme una pràctica conjunta d’orientació espaial amb grups reduïts.
  • Finalment en petit grup (3 o 4 alumnes) es va arribar a fer l’activitat proposada com a objectiu principal d’aquest projecte: saber programar.

 

 

Metodologia

Proposem als i a les alumnes crear una guia de viatge sobre la ciutat de Barcelona. Aquesta la podran presentar en format paper o digital.

En un primer moment se’ls hi presenta el projecte i es fa una pluja d’idees sobre el seu contingut. Per fer-ho es porten guies i es consulten diferents blocs sobre turisme.

Un cop que s’han consensuat tots els apartats entre tots els grups, se’ls hi presenta les diferents sortides relacionades amb espectacles, esports, arquitectura, allotjament i transports, que hi haurà en la guia.

En cada sortida hi ha una sèrie d’activitats relacionades amb la informació que s’ha d’incloure en cada apartat.

Per exemple, en l’apartat d’espectacles, exposaran els concerts, òperes i obres de ballet. També inclouran una breu descripció de l’edifici i el cost de les funcions.

Bee Bots a Infantil a l’Escola Matagalls

Les sessions amb les Bee bots a Educació Infantil a l’escola Matagalls utilitzem la següent metodologia:

  1. Primer contacte amb la Bee bot: s’explica que és un material molt delicat i que són diferents a les joguines de les que funcionen amb piles i que serveixen per fer-les moure per l’espai de manera aleatòria. S’explica que la Bee bot és un robot que nosaltres programem perquè volem que camini per un circuit fent uns moviments concrets.
  2. Com camina la Bee bot?: es mostren els moviments que pot fer, inclòs el moviment endarrere tot i que en les primeres sessions no es farà servir alhora de programar-la.
  3. Formació de circuits: la mestra junt amb un parell de voluntaris, va elaborant un circuit al terra de l’aula (amb cinta de pintor o similar, o de colors*) decidint amb els nens cap a on volem que la Bee bot camini. Prèviament s’ha fet incidència en la necessitat que el terra estigui molt net de sorra perquè no es facin malbé i , si cal, s’escombra davant de l’alumnat.
  4. La Bee bot té memòria: Es fa la demostració que la Bee bot recorda les nostres ordres, de manera que cada vegada que hi afegim consignes cal fer-la tornar a l’inici del circuit.
  5. Ara la programareu vosaltres solets: S’agrupen per parelles o en grups de tres i van programant la Bee bot pels diferents circuits marcats al terra.

Aquí us deixem alguna imatge.

El nostre mètode- Escola Joan Casas

La metodologia del projecte està basada en tres pilars: la planificació anual dels continguts, adaptada a l’edat i a les característiques de cada etapa infantil- primària, la formació dels mestres i el seguiment personalitzat del desenvolupament de cada nen/a del nostre projecte.

Així doncs, cada nivell explicarà quina és la metodologia que ha utilitzat per realitzar el seu projecte interdisciplinari.

La metodologia de 1r

L’àrea de Medi, al nostre nivell, es treballa a partir de petits projectes, que intentem que siguin interdisciplinaris, per tant estan estretament relacionats amb la majoria de la resta d’àrees.

La nostra forma de treballar parteix dels interessos dels alumnes, i procurem que sigui força variada. Hi ha estones de treball individual, en parelles i, cada vegada una mica més en petit grup (ja que encara tenen dificultats per organitzar-se o escoltar-se entre ells).

També estem intentant promoure la seva iniciativa personal, creant-los la necessitat o l’interès per voler saber més, i investigar des de casa. De tal manera les seves aportacions siguin una part molt important per engegar o continuar el projecte.

L’aula ha de ser una comunitat democràtica d’aprenentatge, on uns aprenen dels altres i es respecten les intervencions de la resta dels companys.

La Metodologia de 2n.

Durant el curs n’hem realitzat diverses metodologies, intentant donar-li un sentit interdisciplinari en tot moment. Hem utilitzat metodologies diferents, ja que hem pensat que així és més motivador pels alumnes. Ara us expliquem com hem anat intercalant el treball del projecte:

  • Treball individual des de casa: (en aquest cas partint de les preguntes fetes entre tots sobre què volem saber?). Cada alumne ha respost una pregunta i l’ha explicat als seus companys/es amb algun suport visual.
  • Treball cooperatiu amb carpeta d’aprenentatge: Quan hem fet activitats en grup, cada grup tenia la seva carpeta d’aprenentatge per poder deixar constància de la seva progressió. Dintre de cada grup, cada membre tenia un rol diferent. Després compartien i resolien les qüestions basant-se en un guió de treball que vam fer entre tots/es.
  • Exposicions orals davant dels companys: Els alumnes explicaven els seus descobriments a la resta de la classe ajudant-se de murals fets per ells o bé des de casa, o bé a l’escola. El treball amb els pares fa que tinguin l’oportunitat de compartir moments amb els nens i nenes, explicar les seves experiències i entendre una mica millor el treball per projectes. Així, els nens veuen com la relació casa-escola és més estreta. D’aquestes informacions fetes des de casa, fem un petit dossier. Així fem el treball més comú per la classe i ens adonem que tothom participa en aquest projecte d’una manera o altra.

La metodologia de 3r

Hem dedicat un parell de sessions de tutoria per deixar clar als nostres alumnes com es treballa en grup i quins serien els seus rols: secretari, portaveu, moderador i responsable de material. Vam deixar molt clar quines són les funcions principals de cada rol i que l’avaluació era contínua, per tant, el treball del dia era el punt clau d’aquest projecte.
Vam començar aquest nou projecte escrivint el diari d’aula. Es van fer cinc grups de 4 persones i un de 5 i es van definir els rols: (rotatius). A partir d’aquí hem anat treballant amb aportacions conjuntes, treballant amb material real, passant per la consulta a Internet (amb els minis portàtils del centre, amb els dos ordinadors de l’aula, i als de casa i la biblioteca), preguntant també als pares i familiars.
Els alumnes estan treballant en grup i en general fent una feina destacable. Fan treballs individuals, en parelles i en petits grups. Fem servir les fitxes de la carpeta d’aprenentatge per treballar a cada sessió. En elles es registren els càrrecs que ocupen, el que fan, el que han de fer, el com ho fan, el que poden millorar. Per darrere de les fitxes també s’anoten de manera més lliure altres informacions.
El treball individual s’ha complementat amb el col·lectiu. Hem hagut de repensar els agrupaments i la gestió dels grups per afavorir que es generés aprenentatge. Hem definit uns objectius d’aprenentatge inicials i uns criteris d’avaluació que s’aniran modificant i actualitzant a partir de les experiències i interessos de l’alumnat i el curs de la recerca. Hem agrupat els alumnes en equips que han permès el treball cooperatiu i l’aprenentatge significatiu de cadascú dels alumnes. Hem incorporat noves metodologies perquè els alumnes tinguessin un rol més actiu i autònom en el seu aprenentatge i disposessin d’espais de reflexió retroalimentada.

La Metodologia de 4t

Les característiques metodològiques del nostre projecte són:

  • Majoritàriament, treballem cooperativament els nens i nenes de la classe.
    Els grups poden ser heterogenis, altres basant-se en l’autogestió i formant grups de manera aleatòria (atzar).
  • La majoria d’activitats les fem basant-nos en grups d’experts. Cadascú dels integrants del grup tenen un rol assignat: secretari, portaveu, material i classe. Aquest document el signen com a compromís del grup
  • Tot el treball de la classe parteix de què sabem i què volem saber (tant en l’àmbit individual, com a escala grupal). Iniciem la recerca (mitjançant les agrupacions abans dites i basant-se en la curiositat dels nostres alumnes) seguint el fil conductor de la temàtica del projecte.
  • Les activitats, en general, solen ser més autogestionades i cada grup segons el seu interès. En tot moment fomentem l’autonomia.
  • Tot i haver-hi un fil conductor, poden sortir derivacions no previstes.
  • Intentem que els grups cooperatius resolguin i discuteixin segons els seus interessos el treball a fer, però, també compartim a escala de grup aquells dubtes, conflictes que poden sortir en més d’un grup.
  • El paper del mestre o de la mestra és anar conduint, revisant, contrastant, reflexionant… sobre els objectius marcats.
  • El procés d’avaluació es continua de tots els participants.

La metodologia de 5è.

Generalment els projectes els treballem en grups cooperatius, tot i que segons l’activitat es pot treballar individualment. Pel que fa a la formació dels grups, es procura que siguin grups heterogènis i ara per ara tant s’han fet per desició del professorat o escollint ells, com ha estat el cas del darrer projecte plantejat (Els éssers vius i la relació amb el medi).

Generalment els projectes els treballem en grups cooperatius, tot i que segons l’activitat es pot treballar individualment.
Pel que fa a la formació dels grups, es procura que siguin grups heterogenis i ara per ara tant s’han fet per decisió del professorat o escollint ells, com ha estat el cas del darrer projecte plantejat (Els éssers vius i la relació amb el medi).
Depenent del projecte, s’han realitzat grups d’experts (com en el dels aparells del cos) i en altres (com en el dels éssers vius i la relació amb el medi) tots han treballat la mateixa informació. En cada projecte, cada membre del grup ha d’assolir un rol, entre tots han de dissenyar les tasques que els ajudaran a assolir els objectius proposats, aquests, algunes vegades són donat d’entrada i altres vegades els decideixen els alumnes. A partir dels objectius fixats, els alumnes pensen unes activitats que el mestre supervisa per tal que hi hagi un fil conductor i es busquen moments oportuns entremig per realitzar-ne algunes dissenyades pels mestres.
Abans de començar cada sessió fem una posada en comú per situar-nos, compartir i resoldre dubtes, revisar objectius i tasques, …

 

 

La metodologia de 6è

Generalment els projectes els treballem en grups cooperatius, tot i que segons l’activitat es pot treballar individualment. Pel que fa a la formació dels grups, es procura que siguin grups heterogenis i ara per ara tant s’han fet per decisió del professorat o escollint ells, com ha estat el cas del darrer projecte plantejat (Els éssers vius i la relació amb el medi).
Depenent del projecte, s’han realitzat grups d’experts (com en el dels aparells del cos) i en altres (com en el dels éssers vius i la relació amb el medi) tots han treballat la mateixa informació.
En cada projecte, cada membre del grup ha d’assolir un rol, entre tots han de dissenyar les tasques que els ajudaran a assolir els objectius proposats, aquests, algunes vegades són donat d’entrada i altres vegades els decideixen els alumnes.
A partir dels objectius fixats, els alumnes pensen unes activitats que el mestre supervisa per tal que hi hagi un fil conductor i es busquen moments oportuns entremig per realitzar-ne algunes dissenyades pels mestres.
Abans de començar cada sessió fem una posada en comú per situar-nos, compartir i resoldre dubtes, revisar objectius i tasques, …

 

Metodologia projecte Pandora

Els alumnes de primer d’ESO treballaran durant una setmana el projecte PANDORA. Són cinc grups classe, cadascun d’ells tindrà cinc grups de treball format per quatre membres. Cada membre del grup tindrà un rol determinat. Com que cada membre del grup té una tasca determinada, en algun moment del dia es reuneixen els experts per intercanviar opinions i compartir idees amb la resta d’experts dels altres grups. El projecte està format per diferents tasques. Cal dir que cada grup té un kit amb pistes per poder tractar una temàtica concreta, és a dir, cada grup té un kit diferent.

Les tasques a realitzar són:

– realització d’un audiovisual o power point on explicaran les activitats que han estat treballant durant la setmana.

– creació d’un objecte material relacionat amb la temàtica.

– cartells explicatius del tema i de l’objecte creat.

– representació teatral.

Cadascuna d’aquestes quatre activitats estarà guiada per un expert, d’aquesta manera assignem rols diferents dins el grup.  Com hem dit abans el projecte PANDORA té una durada d’una setmana. La setmana prèvia es realitzaran activitats motivadores i sorpresa destinades als alumnes de primer. Aquestes activitats són dutes a terme per alumnes de cursos superiors, com per exemple:

– alumnes de tercer i quart de cultura clàssica: decoració del passadís amb motius grecs per part.

– alumnes de tercer llengua castellana: RAP mitològic.

– alumnes de batxillerat llatí: representació teatral del mite PANDORA.

L’últim dia, 11 de maig de 2018, és la inauguració del nostre Museu. El museu és l’objectiu final del nostre projecte ja que serà el lloc físic on exposarem l’objecte creat dels nostres alumnes. En aquest mateix museu també exposarem els cartells informatius.

La metodologia

La metodologia que ens plantegem aplicar davant la nostra tasca educativa és un dels aspectes més transcendentals i que cal cuidar especialment.

L’aprenentatge a partir de projectes ja porta necessàriament a replantejar-nos  tota una sèrie d’aspectes organitzatius i de funcionament de l’aula i de l’escola en general.

L’enfoc dels projectes ha de partir de la realitat i la proximitat dels alumnes i necessàriament els hi ha de suposar un repte. Aquest repte ha de tenir un objectiu clar i engrescador

Estretament lligat als projectes ens topem amb l’aprenentatge cooperatiu, que ens deixa en evidència la importància del treball en equip i la inclusió per a la evolució de l’aprenentatge tant a nivell individual com col·lectiu.

L’aprenentatge cooperatiu deixa molt clares unes formes de treballar i unes tècniques més específiques que ajuden a que l’alumnat pugui arribar a gestionar cada cop més autònomament aspectes relacionats amb els dia a dia de l’aula i de la vida diària com ara: respectar els altres, saber cedir, arribar a acords, ajuda als companys/es, compartir el nostre coneixement amb la resta,comunicar allò que hem après, acordat o compartit…

També es té molt en compte que cadascú jugui un rol dins el grup i quines són les seves funcions.

Igualment és dóna molta importància a la reflexió del què ha fet l’equip,com ho ha fet i de com es pot arribar a millorar.

El fet de plantejar-nos treballar per projectes, ens fa que reflexionem i ens plantegem molts aspectes sobre l’avaluació.

L’avaluació és un mitjà que ens hauria de permetre la reflexió i la millora.

Volem que l’avaluació sigui integradora, formativa i sumativa.

Caldrà posar l’atenció en totes aquelles eines que ens ajudin a analitzar i descriure  de la manera més respectuosa i objectiva possible en quin moment de l’aprenentatge estan els nostres alumnes: rúbriques, bases d’orientació, escala de feedback…

Així com també ens plantegem un canvi en l’enfoc dels informes trimestrals. Més centrats en l’evolució qualitativa de l’alumne que no pas quantitativa. Cal que siguin més respectusos amb el moment que viu cada nen/a i que deixin veure a l’infant d’una manera més global i integradora.

Fem sacs d’olors

A partir de la informació que els infants han portat de casa i dels llibres de la biblioteca, ens hem adonat que a l’hort no només hi ha verdures i hortalisses. Hem descobert les plantes remeieres.

A través del conte del “Cargol i l’herba de poniol” , hem decidit que en el nostre hort plantarem plantes remeieres, tals com menta, farigola, romaní i camamilla.

Vam anar al bosc i vam recollir aquestes plantes i vam elaborar uns sacs d’olors.

Per vivenciar aquesta descoberta vam tenir el plaer de fer una sortida al Parc de les Olors (Santa Eulàlia de Ronçana) on vam poder observar, tocar, olorar i tastar diferents plantes tant remeieres com culinàries.

Experimentem per comprovar

Vam voler comprovar si l’afirmació: “Les plantes necessiten aigua, sol i terra per créixer” és certa. A través de l’experimentació ho hem comprovat.

Per equips cooperatius vam plantar dues maduixeres a cada test i vam elaborar els símbols que ens identifiquen el procés (símbol positiu i negatiu).

Per comprovar si les plantes necessiten aigua per créixer l’equip cooperatiu va plantar dues maduixeres en terra bona separant-les amb un plàstic per tal que una rebés tota l’aigua i l’altra no.

Per comprovar si les plantes necessiten terra bona per créixer l’equip cooperatiu va plantar dues maduixeres separant-les amb un plàstic per tal que una tingués terra bona i l’altra sorra del pati.

Per comprovar si les plantes necessiten sol per créixer l’equip cooperatiu va plantar dues maduixeres en un mateix test, una tapada amb una llauna i l’altra al sol.

Passat un mes, vam comprovar a través de l’observació directa i la manipulació quin era el resultat del nostre experiment i si l’afirmació: “Les plantes necessiten aigua, sol i terra per créixer” era certa. Conversant entre tots vam adonar-nos que sí, allò que sempre ens han explicat és cert.

Construim un hivernacle

Al gener, quan vam començar el projecte, ens vam adonar que amb el fred la planta que teníem a la finestra es va glaçar. Observant-la  ens vam adonar que és important tenir en compte el clima i la meterologia en la vida del pagès. Entre tots vam buscar una solució per poder fer l’hort encara que estiguessim a l’hivern. Així va sorgir la idea de construir un hivernacle entre tots.

Aprofitant que a l’escola fem treball cooperatiu, tots junts, en equip vam contruir-lo pas a pas: llegir les instruccions, demanar les eines adeqüades al conserge i la seva ajuda com a expert, debatre la utilitat del material emprat…Aquesta feina desenvolupa la maduresa emocional dels infants, donant-los l’oportunitat de portar a la pràctica emocions i valors com el respecte, l’ajuda mútua, tolerància als diferents ritmes d’aprenentatge…

TOTS ELS VERTEBRATS SÓN IGUALS? Semblances i diferències.

Una vegada endinsat en el treball dels vertebrats, hem recordat que hi ha 5 grans grups d’animals vertebrats.

  • mamífers
  • peixos
  • amfibis
  • rèptils
  • aus

Al nostre alumnat els hi agrada molt treballar en grup. Hem decidit que cada grup treballaria un grup d’animal.

A les aules de 3r som 16 alumnes i per treballar per grups hem hagut de fer una DIVISIÓ. El resultat és que cada grup de treball tindrà 3 alumnes i un grup 4 alumnes.

En el moment de realitzar els grups de treball els alumnes podien triar, no obstant hi havia unes condicions:

  • el grup havia d’estar compost per nens i nenes
  • en el grup ens “havien d’ajudar” ( a valors ja hem treballat l’autoconcepte i tots som conscient que  algunes coses ens costa més i d’ altres menys).

Es van crear els grups sense cap problema!

El pas següent era:

REDACTAR LES PREGUNTES QUÈ VOLIEN SABER SOBRE CADA GRUP D’ANIMALS?

Per aquesta activitat van tenir una setmana per preparar-ho a casa amb tranquil·litat. Hi havia una  condició: no es podien redactar preguntes que ja sabien la resposta.

PREGUNTES GENERADES PER L’ALUMNAT:

MAMíFERS

  • Quins son els 5 mamífers aquàtics més coneguts?
  • Quins són els 5 mamífers terrestres catalans coneguts?

(Jordi)

  • Per què es diuen mamífers?
    – Tots els mamífers tenen 4 potes? (Max)

 

AMFIBIS

-Quants amfibis hi ha en el món?

-Quants ossos tenen? (Natzaret)

 

-Què vol dir “amfibi”?

-Què mengen els amfibis? (Biel).

 

  • A quina edat poden morir?
  • Com evolucionen? (Pep).

PEIXOS

-Quants tipus de peixos hi ha?

Quantes espines tenen? (Lina)

 

-Tots els peixos són del mateix color?

-Poden ser de la mateixa mida? (Júlia)

 

-Per què els peixos tenen escates?

– Per què no poden viure fora de l’aigua? (Paula H.).

 

OCELLS

 

-Tots els ocells poden volar?

-Els ocells migratoris tornen sempre el mateix lloc? (Mariona).

 

-Com veuen?

  • On viuen? (Roger)

 

  • Quants ossos tenen els ocells?
  • Quants quilòmetres poden volar els ocells? (Paula R.).

 

 

RÈPTILS

-De què estan fets els rèptils?

-Quins són els rèptils més perillosos? (Nico)

 

 

Què mengen els rèptils?
Quants ossos tenen els rèptils? (Lidia)

________________

  • Què són les granotes?
  • Què són els camaleons? (Ibrahim)

Es promou una metolodologia:

  •  activa
  • interactiva
  • generadora de nous coneixements a partir de coneixements previs
  • relacionada amb l’entorn