Implementació

 

Els alumnes reben unes pistes a partir de les quals decideixen què volen investigar.

Els alumnes es reparteixen la feina, comencen pels mots encreuats de cada kit, pista número 1, que els ajudarà a entendre la resta de les pistes. Després, es reparteixen les imatges i n’extreuen informació. Al final del dia han d’exposar davant de la classe allò que han trobat.

Relacionaran la nova informació amb les activitats que es faran la setmana prèvia  i amb coneixements treballats durant la seva vida escolar.

Els alumnes obtindran la informació mitjançant la recerca a internet i han d’anar emmagatzemant la informació, per continuar-hi treballant, en qualsevol dels formats possibles.

Metodologia projecte Pandora

Els alumnes de primer d’ESO treballaran durant una setmana el projecte PANDORA. Són cinc grups classe, cadascun d’ells tindrà cinc grups de treball format per quatre membres. Cada membre del grup tindrà un rol determinat. Com que cada membre del grup té una tasca determinada, en algun moment del dia es reuneixen els experts per intercanviar opinions i compartir idees amb la resta d’experts dels altres grups. El projecte està format per diferents tasques. Cal dir que cada grup té un kit amb pistes per poder tractar una temàtica concreta, és a dir, cada grup té un kit diferent.

Les tasques a realitzar són:

– realització d’un audiovisual o power point on explicaran les activitats que han estat treballant durant la setmana.

– creació d’un objecte material relacionat amb la temàtica.

– cartells explicatius del tema i de l’objecte creat.

– representació teatral.

Cadascuna d’aquestes quatre activitats estarà guiada per un expert, d’aquesta manera assignem rols diferents dins el grup.  Com hem dit abans el projecte PANDORA té una durada d’una setmana. La setmana prèvia es realitzaran activitats motivadores i sorpresa destinades als alumnes de primer. Aquestes activitats són dutes a terme per alumnes de cursos superiors, com per exemple:

– alumnes de tercer i quart de cultura clàssica: decoració del passadís amb motius grecs per part.

– alumnes de tercer llengua castellana: RAP mitològic.

– alumnes de batxillerat llatí: representació teatral del mite PANDORA.

L’últim dia, 11 de maig de 2018, és la inauguració del nostre Museu. El museu és l’objectiu final del nostre projecte ja que serà el lloc físic on exposarem l’objecte creat dels nostres alumnes. En aquest mateix museu també exposarem els cartells informatius.

Planificació

PROJECTE PANDORA

És un projecte de 1r d’ESO que pretén treballar transversalment temes curriculars des de les diferents àrees. El fil conductor és la planificació i creació d’un museu al voltant del tema de l’antiga Grècia. El títol Pandora inicia la línia conductora de la recerca a partir d’una caixa amb objectes. Aquest objectes són les pistes  que l’alumnat haurà de relacionar amb diferents temes de la cultura grega. L’alumnat, guiat per la curiositat i la creativitat, haurà de decidir com fa la recerca i quins objectes s’exposaran al museu.

L´equip impulsor s’ha coordinat prèviament perquè els continguts procedents de les diverses àrees estiguin integrats durant l’elaboració del projecte.

 

TOTS ELS ANIMALS VERTEBRATS SÓN IGUALS? Semblances i diferències?

Els alumnes de 3r estem molt entusiasmats amb el treball dels animals vertebrats.

Aquí teniu algunes imatges representatives del nostre treball!

Observació  de les parts  (relació amb el treball del cos humà) d’una ala de pollastre : os, articulacions, múscul, tendons, moll de l’os…en una cuixa de pollastre.

        

Es complemetarà el treball amb la disecció d’una sardina /  d’un seitó

  • Diari d’observació dels capgrossos que ens han portat a l’aula.
  • Treball de comprensions lectores – aportació d’informació en grup.
  • Participació d’un espai col·lectiu a l’escola: “T’animes a participar?” “Què tenen en comú aquests animals?”
  • Amb la informació portada, dibuix amb diferents material (aquarel·les) amb el nom d’un animal triat en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa. Breu informació de l’animal triat (conceptes claus).
  • Realització d’un Power Point sobre els 5 grups d’animals vertebrats: mamífer, ocell, peix, amfibi i rèptil. Redacció d’un breu text i inserir una imatge. Totes les activitats estan sent molt enriquidores!

Planificació

A la nostra escola, durant tres anys, ens hem format en com incorporar l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. A partir d’aquí, ens hem adonat de les possibilitats d’aquest tipus de treball per tal que els aprenentatges siguin més significatius i atractius pels alumnes. Hem vist la necessitat de complementar aquesta formació amb la de Xarxa de Competències Bàsiques.

El procés de planificació que hem dut a terme ha estat el següent:

  • Reunió inicial de tot el claustre (a final del curs passat).
  • Reunions al llarg del curs per acordar les bases del treball per projectes.
  • Formació interna per donar unes bases teòriques.
  • Distribució de tasques per grups de treball (relaciones amb el curs).
  • 5è. Presa de decisions per començar amb aquesta metodologia.

Hem acordat que la línia conductora, a cicle inicial, serà el “Montseny a l’escola”.

Implementació

La metodologia que ens plantegem aplicar davant la nostra tasca educativa és un dels aspectes més transcendentals i que cal cuidar especialment.

L’aprenentatge a partir de projectes ja porta necessàriament a replantejar-nos  tota una sèrie d’aspectes organitzatius i de funcionament de l’aula i de l’escola en general.

L’enfoc dels projectes ha de partir de la realitat i la proximitat dels alumnes i necessàriament els hi ha de suposar un repte. Aquest repte ha de tenir un objectiu clar i engrescador

Estretament lligat als projectes ens topem amb l’aprenentatge cooperatiu, que ens deixa en evidència la importància del treball en equip i la inclusió per a la evolució de l’aprenentatge tant a nivell individual com col·lectiu.

L’aprenentatge cooperatiu deixa molt clares unes formes de treballar i unes tècniques més específiques que ajuden a que l’alumnat pugui arribar a gestionar cada cop més autònomament aspectes relacionats amb els dia a dia de l’aula i de la vida diària com ara: respectar els altres, saber cedir, arribar a acords, ajuda als companys/es, compartir el nostre coneixement amb la resta,comunicar allò que hem après, acordat o compartit…

També es té molt en compte que cadascú jugui un rol dins el grup i quines són les seves funcions.

Igualment és dóna molta importància a la reflexió del què ha fet l’equip,com ho ha fet i de com es pot arribar a millorar.

El fet de plantejar-nos treballar per projectes, ens fa que reflexionem i ens plantegem molts aspectes sobre l’avaluació.

L’avaluació és un mitjà que ens hauria de permetre la reflexió i la millora.

Volem que l’avaluació sigui integradora, formativa i sumativa.

Caldrà posar l’atenció en totes aquelles eines que ens ajudin a analitzar i descriure  de la manera més respectuosa i objectiva possible en quin moment de l’aprenentatge estan els nostres alumnes: rúbriques, bases d’orientació, escala de feedback…

Així com també ens plantegem un canvi en l’enfoc dels informes trimestrals. Més centrats en l’evolució qualitativa de l’alumne que no pas quantitativa. Cal que siguin més respectusos amb el moment que viu cada nen/a i que deixin veure a l’infant d’una manera més global i integradora.

 

La metodologia

La metodologia que ens plantegem aplicar davant la nostra tasca educativa és un dels aspectes més transcendentals i que cal cuidar especialment.

L’aprenentatge a partir de projectes ja porta necessàriament a replantejar-nos  tota una sèrie d’aspectes organitzatius i de funcionament de l’aula i de l’escola en general.

L’enfoc dels projectes ha de partir de la realitat i la proximitat dels alumnes i necessàriament els hi ha de suposar un repte. Aquest repte ha de tenir un objectiu clar i engrescador

Estretament lligat als projectes ens topem amb l’aprenentatge cooperatiu, que ens deixa en evidència la importància del treball en equip i la inclusió per a la evolució de l’aprenentatge tant a nivell individual com col·lectiu.

L’aprenentatge cooperatiu deixa molt clares unes formes de treballar i unes tècniques més específiques que ajuden a que l’alumnat pugui arribar a gestionar cada cop més autònomament aspectes relacionats amb els dia a dia de l’aula i de la vida diària com ara: respectar els altres, saber cedir, arribar a acords, ajuda als companys/es, compartir el nostre coneixement amb la resta,comunicar allò que hem après, acordat o compartit…

També es té molt en compte que cadascú jugui un rol dins el grup i quines són les seves funcions.

Igualment és dóna molta importància a la reflexió del què ha fet l’equip,com ho ha fet i de com es pot arribar a millorar.

El fet de plantejar-nos treballar per projectes, ens fa que reflexionem i ens plantegem molts aspectes sobre l’avaluació.

L’avaluació és un mitjà que ens hauria de permetre la reflexió i la millora.

Volem que l’avaluació sigui integradora, formativa i sumativa.

Caldrà posar l’atenció en totes aquelles eines que ens ajudin a analitzar i descriure  de la manera més respectuosa i objectiva possible en quin moment de l’aprenentatge estan els nostres alumnes: rúbriques, bases d’orientació, escala de feedback…

Així com també ens plantegem un canvi en l’enfoc dels informes trimestrals. Més centrats en l’evolució qualitativa de l’alumne que no pas quantitativa. Cal que siguin més respectusos amb el moment que viu cada nen/a i que deixin veure a l’infant d’una manera més global i integradora.

Fem sacs d’olors

A partir de la informació que els infants han portat de casa i dels llibres de la biblioteca, ens hem adonat que a l’hort no només hi ha verdures i hortalisses. Hem descobert les plantes remeieres.

A través del conte del “Cargol i l’herba de poniol” , hem decidit que en el nostre hort plantarem plantes remeieres, tals com menta, farigola, romaní i camamilla.

Vam anar al bosc i vam recollir aquestes plantes i vam elaborar uns sacs d’olors.

Per vivenciar aquesta descoberta vam tenir el plaer de fer una sortida al Parc de les Olors (Santa Eulàlia de Ronçana) on vam poder observar, tocar, olorar i tastar diferents plantes tant remeieres com culinàries.

Experimentem per comprovar

Vam voler comprovar si l’afirmació: “Les plantes necessiten aigua, sol i terra per créixer” és certa. A través de l’experimentació ho hem comprovat.

Per equips cooperatius vam plantar dues maduixeres a cada test i vam elaborar els símbols que ens identifiquen el procés (símbol positiu i negatiu).

Per comprovar si les plantes necessiten aigua per créixer l’equip cooperatiu va plantar dues maduixeres en terra bona separant-les amb un plàstic per tal que una rebés tota l’aigua i l’altra no.

Per comprovar si les plantes necessiten terra bona per créixer l’equip cooperatiu va plantar dues maduixeres separant-les amb un plàstic per tal que una tingués terra bona i l’altra sorra del pati.

Per comprovar si les plantes necessiten sol per créixer l’equip cooperatiu va plantar dues maduixeres en un mateix test, una tapada amb una llauna i l’altra al sol.

Passat un mes, vam comprovar a través de l’observació directa i la manipulació quin era el resultat del nostre experiment i si l’afirmació: “Les plantes necessiten aigua, sol i terra per créixer” era certa. Conversant entre tots vam adonar-nos que sí, allò que sempre ens han explicat és cert.

Construim un hivernacle

Al gener, quan vam començar el projecte, ens vam adonar que amb el fred la planta que teníem a la finestra es va glaçar. Observant-la  ens vam adonar que és important tenir en compte el clima i la meterologia en la vida del pagès. Entre tots vam buscar una solució per poder fer l’hort encara que estiguessim a l’hivern. Així va sorgir la idea de construir un hivernacle entre tots.

Aprofitant que a l’escola fem treball cooperatiu, tots junts, en equip vam contruir-lo pas a pas: llegir les instruccions, demanar les eines adeqüades al conserge i la seva ajuda com a expert, debatre la utilitat del material emprat…Aquesta feina desenvolupa la maduresa emocional dels infants, donant-los l’oportunitat de portar a la pràctica emocions i valors com el respecte, l’ajuda mútua, tolerància als diferents ritmes d’aprenentatge…