Les meravelloses propietats del bròquil !

Aquest vegetal verd és una font de nutrients. Té molta fama de beneficiar la digestió, el sistema cardiovascular i el sistema immune, i  gaudeix de  propietats anti-inflamatòries i fins i tot és un bon aliment  per prevenir el càncer. A més, el bròquil és baix en sodi i calories, només al voltant de 31 calories per porció. És també un vegetal sense greix.

El bròquil té un impressionant perfil nutricional. És ric en contingut de fibra, molt ric en vitamina C i té potassi, vitamina B6 i vitamina A.

El bròquil també està ple de fitoquímics i antioxidants. Els fitoquímics són substàncies químiques en plantes que són responsables de color, olor i sabor. La investigació mostra que tenen nombrosos beneficis per a la salut, segons l’Institut Americà per a la Investigació del Càncer. Els fitoquímics en el bròquil són bones per al sistema immunològic.

Sabem que és un aliment flatulent i per a que no produeixi gasos i poder evitar-los inclou fonoll o comí a la seva preparació. No utilitzis aliments greixosos durant la seva cocció així la digestió no serà tant pesada.

Consumeix bròquil en cas de:

• A totes les edats.
• A dones embarassades.
• A la menopausa.
• En cas de colesterol elevat.
• En persones convalescents.
• En cas d’anèmia per deficiència de ferro.
• En cas de degeneració macular.
• Per a la prevenció de cataractes.
• Per prevenir la diabetis.
• En casos d’úlceres gàstriques.
• En casos d’activitat física intensa.

Hem buscat informació sobre diferents verdures que podem conrear al nostre hort:

ALBERGINIA

Ve d’Àsia i la porten els àrabs a Europa sobre l’any 1.300. És rica en fibra, vitamines, minerals i molt baixa en calories. Es consumeix cuita, fregida o a la brasa. Existeixen moltes varietats. Es solen diferenciar per la forma del fruit i pel color. És l’hortalissa a la que li agrada més el sol i la calor. Es cultiva a l’estiu, a partir del maig. Se sol fer a partir de planter. D’una sola planta se’n pot collir 10kg. durant tot l’estiu.

ALL

L’all es cultiva des de molt antic. Els antics egipcis i grecs ja l’utilitzaven com a planta medicinal. L’all és l’hortalissa amb més propietats medicinals doncs conté gran quantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per la salut. L’ús principal del l’all és com a condiment en qualsevol tipus de plat o salsa.

El seu nom científic és Allium sativum produeix un bulb a partir de les reserves acumulades a la base de les fulles. El bulb de l’all es diferencia perquè es desfà en unes unitats anomenades dents. Per formar el bulb necessita temperatures suaus i una duració del dia llarg. Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i els alls rosats. La plantació es fa a partir de les dents d’all. S’adapta molt bé a diferents climes i tolera l’hivern. Se sol cultivar de manera que la formació del bulb coincideixi amb la primavera. Si deixem assecar bé els alls es poden conservar durant molts mesos.

MADUIXA

A Occident es considera la ´´reina de les fruites“.  A més de poder-se menjar crua es pot consumir com a compota, melmelada,… Són fàcilment digestibles i tenen un gran efecte laxant a causa de la seva fibra, pigments, àcids i enzims. La seva riquesa en minerals bàsics li confereix la propietat d’estimular el metabolisme. Emprada amb finalitats medicinals ja que posseeix excel·lents propietats que ajuden a preservar la salut. La maduixa va créixer durant molt temps espontàniament en els boscos. Se sol recollir a principi de l’estiu. Les maduixes i els maduixots són poc calòrics. Constitueix una excel·lent font de vitamina C. La maduixa pertany al gènere Fragaria. Es tracta d’una planta perenne.

CARXOFA

La carxofa és una verdura que pertany a la família de les asteràcies (o compostes). Prové del nord d’Àfrica i el seu cultiu està molt localitzat en països mediterranis com Itàlia, Espanya o França. És la verdura més rica en fibra, per la qual cosa combat l’estrenyiment així com la diabetis. La carxofa és pròpia de l’hivern. La millor temporada és a la tardor, fins a les primeres gelades de desembre i després a la primavera.

La paraula carxofa deriva d’ un terme àrab que significa “llengües de foc”, en referència a les seves singulars fulles.

MENTA

Algunes espècies eren conegudes i utilitzades des d’antic a Àsia i Àfrica. És una planta molt rica en essències amb propietats medicinals. A la cuina combina bé amb fruites, sopes fredes o sucs. Les mentes són plantes herbàcies perennes de la família de les labiades, que broten cada any després de l’estació desfavorable (l’estiu en zones molt caloroses o l´hivern a les zones més fredes). La denominació menta fa referencia a diverses especies del mateix gènere, que es fan servir com a plantes aromàtiques, medicinals i per condimentar . Si no limitem el creixement de les arrels, la mata de menta s’anirà estenent per tot el recipient. S’adapta bé al cultiu en ombra o semi ombra. Després de la floració és aconsellable realitzar una poda severa arran de la superfície del substrat. La menta normalment es reprodueix per divisió de mates, abans que rebrot o quan ha començat a rebrotar.

I moltes altres més…