L’ús de les TIC al projecte

Un dels objectius del projecte és que els alumnes s’acostumin a utilitzar diferents eines informàtiques que tenim a l’abast, per això, al llarg del projecte utilitzarem diferents eines digitals.

Els grups elaboraven els continguts a través de fitxes i penjaven el resultat final, que podien ser fotografies, textos, àudios, vídeos o la ruta final elaborada, al canal pertinent. En alguns casos cada grup ha penjat el seu contingut i en d’altres ho hem fet a partir d’un grup d’experts o coordinadors informàtics.

Les eines utilitzades han estat:

Padlet, per compartir les fotografies de les ubicacions de les llegendes.

Blog, per a compartir les llegendes escrites.

Drive, per compartir els àudios

Canal de Youtube, per compartir les llegendes teatralitzades.

Una capa de realitat augmentada, de Layar, per compartir les ubicacions de les llegendes i els materials elaborats. Aquest és, de fet, el producte final conjunt de tot el projecte.

PROJECTE D’ON VENIM? III

EL TREBALL MÉS CREATIU: L’AUDIOVISUAL EN GRUP

 

D’altra banda, els grups hauran d’elaborar un treball audiovisual en grup. Els alumnes hauran de compartir les dades que han recollit de les seves famílies per extreure conclusions de com es vivia en aquella època. Per això, podran triar entre una d’aquestes opcions:

 

  1. Video tipus ÀLBUM de fotos amb una veu narrativa en off que narra una història.
  2. Vídeo REPORTATGE de la història del grup amb unes conclusions (migració, treball…) sobre els estils de vida a les diverses generacions.
  3. DRAMATITZACIÓ costumista d’una escena quotidiana

Quins seran els grans descobriments que farem de l’antiga Roma i com els tenim avui presents entre nosaltres?

En el nostre projecte, enfocat als alumnes de primer d’ESO, hem ideat diferents activitats perquè els alumnes puguin arribar a comprendre la importància que ha tingut el món Romà i que encara avui ens són útils en la nostra vida quotidiana.

Aquestes activitats són de caire multidisciplinar i abasten un gran ventall de disciplines.

 

Com realitzarem les sortides?

Aprofitant que la nostre escola és una Comunitat d’Aprenentatge i setmanalment compartim experiències amb 4 famílies a l’aula,  organitzarem la sortida al Parc del Lledoner i al Riu Congost amb aquestes famílies voluntàries. D’aquesta manera es poden fer grups reduïts de 6 nens i nenes i atendre millor a la diversitat dels infants.

La observació de l’hort la realitzarem amb mig grup aprofitant hores de desdoblament, en allà podem observar la zona d l’hort, on tenim sembrat les hortalisses, una zona enjardinada dels nens i nenes que es queden al menjador, una zona de compostador a l’aire lliure on llencem les peles de fruita dels esmorzars de totes les aules i un compostador tancat.

Després de realitzar les diferents sortides d’observació, els nens i nenes s’adonen que en els entorns amb més vegetació, arbres, fulles, plantes i flors hem trobat més insectes que no pas al pati i els agradaria molt fer del nostre pati un refugi i un lloc agradable pels insectes i els animalons.

 

 

 

Activitats, tasques i temporització

Els alumnes han seguit un dossier-guió que els hi pautava les diferents fases del projecte. Aquesta temporització es va establir al llarg d’una setmana, amb una pausa el dijous per les proves Cangur i un partit de basquet d’un altre projecte del centre.

Com activitat d’introducció, vam programar un Escaperoom molt senzill que havia de servir per enganxar-los al projecte. La resta del dia, havia de servir per l’organització dels grups, establiment de rols i disseny de la historia de cada Escaperoom. Aquest disseny es va fer en 2 passos: primer una fase de propostes de temàtiques i arguments des de cada subgrup que havien de votar individualment, i una segona fase d’elaboració del transfons que havien de fer entre tots.

 

El segon i tercer dia havien d’elaborar, coordinar i fabricar les diferents proves. El cinquè serviria per assajar que tot funcionava bé, i el sisè dia havien de fer l’Escaperoom als alumnes de 5è de l’escola d’educació primària que tenim al costat.

Al final de cada dia, s’havia de fer una posada en comú amb una coavaluació de cada subgrup de la feina feta.

Donat que es tractava d’un projecte molt obert, vam decidir donar-los molta llibertat de decisió en quant a quin transfons i proves volien fer, excepte que les proves havien de ser de diferents àmbits acadèmics i que havien de seguir la temporització establerta.

Agrupacions, espais i espai web comú.

Vam decidir agrupar als alumnes en 3 grups heterogenis (A, B i C) de 18-19 alumnes en 3 aules diferents, tot i què les 3 aules comparteixen un vestíbul, de manera que cada grup farà un Escaperoom diferent. Aquesta agrupació és la que utilitzem normalment als desdoblaments, així que els alumnes ja estaven acostumats a treballar d’aquesta manera. El vestíbul serveix a més, de punt de trobada i sala de control durant la realització del joc als alumnes de 5è de primaria.

A cada grup vam fer subgrups de 3 o 5 alumnes atenent a les seves capacitats i característiques, intentant que els grups siguin mixtes i no quedin desequilibrats en capacitats acadèmiques. Dins de cada subgrup els alumnes han establert rols: coordinador de grup (ha de coordinar el treball amb els altres grups), encarregat de material (porta, guarda, i vigila el material utilitzat), encarregat de treball (controla que tothom fa la feina que li toca) i encarregat d’audiovisuals (es coordina amb els altres encarregats d’audiovisuals per fer el vídeo del making off.
Com a eina de coordinació de tot el procés vam decidir utilitzar el Google Classroom, que aquest any l’hem implementat molts docents al centre amb gran èxit, creant una classe per a cadascun dels 3 grups. Al Classroom els alumnes disposaven de la temporització establerta, del dossier-guió del projecte que anaven omplint entre tots, els documents d’avaluació i a més podien compartir documents propis, així com penjar els vídeos ja editats.

Despeses i ingressos

El projecte s´inicia definint dos grans blocs importants per a la gestió domèstica com són les despeses i els ingressos necessaris per fer viable una independència real.

En l`apartat de despeses calcularem el cost mitjà de totes les llars particularitzades a les necessitats de cada alumne i així l´alumne podrà valorar el seu poder adquisitiu.

En  l`apartat d´ingressos aprendrem com calcular aproximadament el sou necessari per emancipar-se, tenint en compte el futur professional al qual vols optar, és a dir si vols continuar estudiant i per tant compartiràs pis o bé vols una sortida professional directament després de l´ESO.

PROJECTE D’ON VENIM? II

PROJECTE D’ON VENIM?

EL TREBALL ESCRIT: L’INFORME FAMILIAR

 

Prenent com a punt de partença les respostes que obtinguis dels teus familiars al qüestionari que s’adjunta, i consultant la documentació que puguis recollir (fotos, documents, etc) hauràs d’elaborar,  un treball sobre la teva família. El treball comptarà com a mínim amb els següents apartats.

 

  • 1.  Arbre genealògic:

Aprofitant que els alumnes han de realitzar un estudi de la seva família, se’ls proposarà realitzar un arbre genealògic. Per confeccionar un arbre genealògic s’utilitzen símbols per als individus i línies que uneixen aquests símbols segons el parentiu. Aquesta eina s’utilitza en genètica quan es vol fer un estudi familiar de la transmissió d’un determinat caràcter. En aquest projecte es proposarà que els alumnes facin un estudi d’algun caràcter hereditari en la seva família com pot ser: la forma del lòbul de l’orella separat o enganxat, línia frontal dels cabells en línia recta o forma de pic, capacitat d’enrotllar la llengua en forma de U, sot de la barbeta, clotet a les galtes…

Els alumnes hauran de fer un treball previ a casa, que consistirà en investigar quins components formen part de la seva família. Durant la sessió de classe (2h), se’ls ensenyarà a elaborar l’arbre genealògic amb i s’introduirà la teoria de l’herència de caràcter mendelians.

 

  • 2. Història de la família. Amb ajuda de les preguntes prèvies que s’han formulat als alumnes, se’ls proposa fer un recull de totes les respostes i traslladar-les en un text escrit. El format del text el poden triar entre un dels següents escrits:
    • Narració (Història novel·lada. Creació d’un breu relat on els protagonistes siguin ells i/o la seva família)
    • Informe (Breu document amb descripcions, entrevistes, anècdotes, fotografies…, que es recullen en un text més expositiu)

 

  • 3.       Eix cronològic representant els fets familiars en paral·lel amb els fets històrics generals del període. Estudi de l’evolució econòmica de les famílies. Anàlisi de les migracions. Causes i relació amb les fons d’ingresos de les famílies
  1. Conclusions, sobre els estils de vida a les diverses generacions, per exemple, i comparativa amb els altres membres del grup.