Els mestres implicats hem rebut la formació i les eines necessàries mitjançant videoconferències amb els formadors de CISCO i amb els mestres d’altres escoles.
Avui hem fet la segona sessió de formació per mestres de @CiscoEscuela #IoT #internetdelescoses @CiscoEDU pic.twitter.com/BVUraMx5qF
— EscolaElsPins (@EscolaElsPins) 12 de gener de 2018
Hem dut a terme cada una de les sessions de formació amb l’alumnat de l’escola per tal de traspassar-li els continguts i les reflexions sobre la importància de l’internet de les coses (IoT) i el seu futur. L’alumnat s’ha mostrat molt interessat en conèixer com funciona la xarxa, ja que internet està connectat a la seva vida quotidiana i, per tant, s’han mostrat molt participatius. La seva experiència i la gran quantitat de coneixements previs que tenien l’alumnat ha fet que les activitats fossin molt participatives, però a la vegada amb un alt grau de reflexió.
A continuació es van organitzar grups de 5 alumnes que van consensuar quin era el problema que volien resoldre i quines eren les diferents solucions i com se’ls hi podria donar solució fent ús de l’IoT.
Cada grup va organitzar-se segons els següents rols (no rígids):
Responsable del projecte
Responsable de la maqueta.
Responsable de comunicació
Responsable tecnològic
Responsable de documentació
Els grups van haver de: pensar una aplicació pràctica, desenvolupar-la, crear una maqueta i preparar una exposició oral.
En aquest punt cal destacar la importància de l’anàlisi del propi producte a desenvolupar, la viabilitat i l’impacte que pot tenir a la nostra societat. D’altra banda també cal posar en valor el treball de documentació envers al problema seleccionat i, a la vegada, envers a la seva possible solució, ja que moltes de les idees que en un principi semblaven innovadores ja estaven inventades.
Per tal que l’alumnat pogués entendre millor el funcionament dels sensors i actuadors, que són necessaris per desenvolupar projectes IoT, es va realitzar una pràctica amb Arduino a la que es va simular com una multinacional pot mesurar la quantitat de llum (mitjançant sensors de llum) que hi ha en un lloc en concret per, després d’analitzar les dades, decidir on construeix una fàbrica que sigui sostenible energèticament.