Si bé des de fa anys a les escoles es treballa per projectes, el fet de formar part del grup impulsor al centre ha fet replantejar i trontollar la manera de fer-ho fins ara.

Per tal de iniciar el tema de les deixalles, a 1r vàrem permetre que el paper s’acumulés dia a dia a la paperera i que el nostre conserge no fes la seva tasca.

Aquesta situació va provocar tot un debat que els propis alumnes van gestionar per esbrinar on anava tot allò que llencem a les escombraries.

A partir de l’observació, ells i elles varen fer els diferents contenidors que veien al carrer i van decidir el treball del reciclatge dels diferents residus.

Els grups de treball cooperatius (en aquest cas fets per la tutora) van elaborar un guió de quines eren les inquietuds que tenien al voltant del reciclatge del producte triat (vidre, paper, plàstic i orgànic).

Ells i elles van decidir les preguntes i els dubtes que havien de resoldre. Alguns van optar per preguntar a les famílies, d’altres per fer ells mateixos una reflexió, d’altres van recórrer a experiències viscudes.

Van demanar poder explicar-ho a la resta de la classe i van fer petites conferencies.

Tot i decidir que avaluaríem al final del projecte i confeccionar una rúbrica entre tots i totes del treball en grup, l’autoavaluació és en aquest cas una de les potes que resten més coixes. Crec que amb nenes i nenes de curta edat és important un treball més sistemàtic a l’hora d’aprendre i, per tant, l’autoavaluació i l’us de les rúbriques hauria de ser una eina molt utilitzada per tal que puguin entendre el seu funcionament.

El fet de treballar els projectes des d’una vessant més competencial també ha obert portes a que tots i totes puguin participar, intervenir, col·laborar  i aprendre d’acord amb les seves capacitats. Quan se’ls dóna veu i protagonisme, la canalla es mostra més motivada, més relaxada i més participativa.