Comencem la sessió 6 recordant en quin punt ens trobem. La Sònia i la Núria ens expliquen l’última trobada i reunió de coordinació que es va celebrar a meitats d’abril. Una de les reflexions compartides que els va semblar interessant i que va exposar una altra escola és la importància de consensuar normes de convivència entre alumnat i professorat de tot el centre. De tal manera que qualsevol mestra/e pot avisar o cridar l’atenció a qualsevol alumne sigui o no, de la seva aula o cicle, en el moment que consideri oportú. També creiem que els i les treballadores del servei de menjador han d’estar-hi informades i implicades per tal d’anar tots a una i no crear incoherències davant de l’alumnat.
Valorem molt positivament disposar de moments i espais per escoltar i compartir experiències nostres i d’altres mestres o escoles. Es tracta d’una font d’enriquiment i aprenentatge molt potent. Seria una bona idea el fet d’explicar-nos els grans projectes que fem a cada classe davant del claustre.
La sessió d’avui està dedicada a parlar sobre l’avaluació del treball per projectes. Dins d’aquesta avaluació que inclou valorar els continguts i objectius que ens hem marcat, no podem perdre de vista les diferents eines i avaluacions existents com són l’autoavaluació docent, l’autoavaluació de l’alumnat en forma de rúbrica o la coavaluació. Per tal d’aclarir algunes idees mirem un vídeo de Neus Sanmartí responent preguntes en torn l’avaluació i en traiem conceptes claus: els criteris d’avaluació han de ser explícits de cara a l’alumnat, per tant podem explicar-los-els. També destaquem el concepte de la coavaluació que ens ajudarà a fer les nostres valoracions finals.
Un cop hem posat sobre la taula aquestes reflexions ens sorgeixen noves preguntes: Com avaluem per dimensions? Què volem que aprenguin els nens i les nenes?
Hem de definir correctament (i redefinir) els continguts, objectius i criteris d’avaluació per tal de tenir-los clars i transmetre’ls als nostres alumnes.
Altres reflexions que hem fet han sigut: la importància d’avaluar el procés, ja que no tots els alumnes parteixen del mateix punt o dels mateixos coneixements previs; i també acostumar a l’alumnat a fer processos reflexius, a deixar espais de reflexió per tal que siguin capaços d’avaluar-se a ells mateixos, d’autoregular-se i de ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge.
Finalment hem consultat el full d’autoavaluació del blog de la Xarxa i ens hem proposat millorar alguns dels ítems. Per exemple, ens hem adonat que el nostre blog no està enllaçat a la pàgina web de l’escola. Així doncs, hem aprofitat per fer una mica d’autocrítica respecte l’ús que estem fent de les xarxes socials i el blog en relació a la formació de XCB.