I com a producte final del projecte, fem la festa fi de curs amb les famílies on es portarà a terme un “programa musical” com a fil conductor de l’espectacle, on cada grup classe o cicle farà la dansa que ha preparat.
A nivell de cicle comencem el projecte amb els ENIGMES que en “Gustau Sucdemel” ens va proposar resoldre amb l’ajuda de les famílies, per saber el nom de les aules. Els nens i nenes d’infantil vam descobrir que érem la MÚSICA AFRICANA.
(Cliqueu damunt dels enllaços verds per veure com vam portar a terme les diferents activitats)
A partir d’aquí anem desenvolupant el projecte amb les següents propostes:
AMBIENT DE CEREALS i SORTIDA AL FORN DE PA.
AMBIENT DE MÚSICA AFRICANA i CERCLE DE PERCUSSIÓ.
AMBIENT DE CREATIVITAT I JOCS AFRICANS
Les mestres vam valorar quin tipus de música podria ser la més adient pels nens i nenes d’educació infantil. Finalment, vam escollir la música africana perquè és una música amb molta percussió i fàcil d’apropar als nostres alumnes.
L’equip de mestres hem treballat el projecte a partir de les diferents metodologies pròpies d’infantil: ambients, tallers, sortides, festes… i tenint presents totes les àrees del currículum.
COM ENS ORGANITZEM?
Partim de la visualització d’un vídeo relacionat amb la cultura africana, i al llarg del projecte tenim present la festa de fi de curs i d’aquí ens sorgeixen les propostes següents:
Ambients:
Es fan tres ambients de quatre sessions on es barregen els nens i nenes de tot el cicle. Els ambients estan relacionats, en aquest cas, amb l’Àfrica.
Tallers:
Es van relacionar els tallers amb carnestoltes. Se’n van fer dos amb tots els nens i nenes del cicle barrejats.
Sortides:
Activitats a l’escola:
Festes:
A nivell de claustre, es va decidir que l’eix transversal d’aquest curs 2017-2018 seria la música.
Es va iniciar el projecte a partir d’una activitat conjunta a nivell d’escola. Vam comptar amb la col·laboració d’un personatge que interpretava a un director d’orquestra famós, anomenat Gustau Sucdemel, el qual ens va presentar diferents estils musicals.
Aquest personatge ha estat el fil conductor del projecte al llarg del curs, a través d’enigmes, notes, cartes…
D’altra banda, des de la comissió d’infraestructures i ambientació, la qual està formada per pares i mestres, es va dissenyar la decoració de l’escola seguint la temàtica de la música. Aprofitant els tallers de Santa Cecília, els alumnes van elaborar els diferents elements decoratius pels espais comuns de l’escola.
Després de les assemblees diàries i de la de tancament, hem recollit dels i de les alumnes les següents valoracions positives i negatives:
La conclusió que hem arribat tots junts és que treballar per projectes ens enriqueix a tots plegats, fa que practiquem l’escolta activa i empatitzar amb l’opinió de l’altre.
L’alumnat va poder avaluar el projecte a partir d’unes rúbriques elaborades prèviament. Un cop obtinguts els resultats, vam realitzar una assemblea de tancament on tots i totes podien donar la seva opinió i es conscienciaven dels resultats que havien sortit després d’analitzar les diferents rúbriques.
El sistema d’avaluació utilitzat per mestres i alumnes es va fer a través de rúbriques. Acabàvem cada dia fent una reflexió sobre les tasques portades a terme, de les que quedaven per fer i els aprenentatges realitzats.
Aquests suggeriments i/o propostes serviran a les mestres per propers projectes interdisciplinaris.
L’objectiu final d’aquest projecte era elaborar una revista en format paper i en format digital dirigida a les famílies de la ZER. L’alumnat de l’escola Gafarró es va centrar en una revista d’emocions.
Aquest producte final va servir per fer memòria del procés seguit i dels aprenentatges realitzats.
Aquí us deixem el nostre resultat: Somriu, somia, viu!
Aquest curs els mestres de l’escola ens hem proposat elaborar una carpeta d’aprenentatge, que de moment s’implementarà a P3 i a 4t.
L’objectiu és aconseguir que els alumnes puguin documentar i avaluar el seu propi procés d’aprenentatge, és a dir, la carpeta els ha de permetre recollir evidències del que aprenen i de com ho fan.
Per aconseguir-ho, és imprescindible aturar-se en diferents moments durant el procés de recerca per poder reflexionar sobre el que hem après i continuar avançant.
En el cas de P3, per tal de poder reflectir l’evolució que van fent els infants, es fa un recull del que els alumnes van aprenent en diferents moments. La mestra ajuda formulant-los preguntes concretes que facilitin l’explicació del que han après i reflexionin sobre el treball que s’està realitzant. Per tant, no totes les carpetes són iguals, ja que cada alumne ha decidit com volia reflectir allò que ha après ( a través d’un dibuix, d’una foto, d’un escrit de la mestra,…).
En el cas dels alumnes de 4t, la carpeta d’aprenentatge incorpora l’objectiu de reflexionar sobre com estan vivint emocionalment les diferents experiències que els està proporcionant el projecte.
En la seva realització s’han dut a terme diferents tipus d’activitats i diferents tipus d’agrupacions:
Tenint en compte que ens iniciem en aquest eina avaluativa, acompanyem als infants plantejant-los preguntes que ajuden a fer el procés de reflexió, però la intenció és que la carpeta d’aprenentatge pugui ser més lliure i que els alumnes puguin escollir de quina manera volen deixar constància del que estan treballant en el projecte i del que estan aprenent. Per tant, han de tenir recursos suficients i saber triar els més idonis a cada circumstància d’aprenentatge.
Aquest curs a l’escola també ens vam animar a utilitzar la base d’orientació i la rúbrica a P3.
Sens dubte, era tot un repte, però el treball per projectes potencia molt l’autonomia, l’hàbit de compartir i arribar a acords. Situant-nos doncs en el segon trimestre del curs, quan els nens i nenes ja han fet un procés d’adaptació, ens semblava idoni provar-ho.
És interessant haver pogut comprovar que a P3 també és possible generar junts una base d’orientació i una rúbrica. Només cal crear un ambient molt participatiu a l’aula, que no és poca cosa, i acompanyar les consignes de la base d’orientació i els nivells d’assoliment de la rúbrica, amb elements visuals, fàcilment entenedors.
En el nostre cas, aquestes eines avaluatives es van aplicar en els moments d’exposicions orals sobre les investigacions fetes per part de l’alumnat. Verbalitzar el que anem aprenent per poder-ho compartir amb els nostres companys, no és fàcil, però és imprescindible per ser conscients del que estem aprenent i per transmetre coneixement als altres.
La base d’orientació contemplava la preparació del tema, el to de veu i la claredat del missatge, mirar als altres quan es parla i la capacitat de respondre a les preguntes dels companys. La rúbrica avaluava aquests aspectes amb imatges representatives dels diferents graus d’assoliment.
Fixem-nos doncs, que podem aplicar les mateixes eines avaluatives a tots els nivells, perquè la diferència no està en el “què” sinó en “el com”. Els resultats que perseguim i que aconseguirem, segueixen essent els mateixos: guiar el procés d’aprenentatge, reflexionar sobre el que aprenem i modificar el procés per aprendre més i millor.
A la nostra escola, en la manera de treballar per projectes, tenim una seqüència més o menys establerta.
Durant aquest curs, el claustre ha anat reflexionant, debatent i arribant a conclusions que ens han fet qüestionar algun dels passos seguits fins ara.
Creiem que la metodologia no és un àmbit tancat perquè l’èxit mai és el resultat de processos inamovibles. Sempre cal analitzar el que fem i si es creu convenient, introduir petits canvis que ens portin a millorar i a satisfer les nostres necessitats educatives.
En aquest sentit, aquest curs ens va semblar que el projecte s’havia d’iniciar amb una bona pregunta: una pregunta que estigués contextualitzada, que donés indicis, però no respostes immediates ni conegudes, que en generés d’altres i que respongués als interessos de l’alumnat; també havia de ser una pregunta que ens permetés aprendre junts, generant dubtes als mestres i a les famílies, provocant un repte per a tothom.
Després de donar-hi moltes voltes, vam creure que una bona pregunta relacionada amb la temàtica d’aquest any, que és l’esport, podria ser aquesta: “Per què es fan les Olimpíades?” D’entrada pot semblar una pregunta molt simple o senzilla, però ningú la pot respondre amb poques paraules. Els mapes conceptuals que s’estan dibuixant a les aules, ja ens obren moltes possibilitats de recerca i molts petits reptes inesperats.
