Després d’haver fet el recompte, amb l’ajuda dels grans, vam agafar totes les dades per ajuntar tots els grups de professionals.
Va ser molt emocionant arribar a descobrir quants professionals treballaven a l’escola, ningú ho sabia, ni tant sols la directora! Havíem aconseguit resoldre la nostra gran incògnita, la pregunta que ens havia voltat pel cap tants dies, i ara per fi, en sabíem la resposta. Missió aconseguida!
PER VEURE MÉS FOTOS CLIQUEU AQUÍ
Els alumnes de 6è van tornar amb les dades recollides de tot el personal de l’escola que els hi havíem demanat. En el seu taller d’estadística havien elaborat unes graelles que els ajudessin a recollir tots els nombres de cada grup de professionals de l’escola i ara només faltava fer el recompte final.
Vam buscar diferents materials que habitualment ja ens ajuden a sumar (multilinks, taps,…) i vam anar fent paquets de 10, ja que és como amb els de P5 sabem fer-ho. Amb desenes i unitats vam arribar a la quantitat final, de cada grup, és a dir, ja sabíem quants mestres hi havia, quantes persones del servei de neteja,…
Tots els alumnes, tant gran com petits, van valorar molt positivament aquest treball en equip. Hi va haver un gran tasca de presa de decisions, organització i execució per arribar a l’objectiu. Cada equip recomptava un grup de professionals i per tant tots eren importants per arribar al recompte final.
PER VEURE MÉS FOTOS CLIQUEU AQUÍ
Mentre durava el projecte i mica en mica anàvem descobrint els oficis de l’escola ens van anar sorgint curiositats dels oficis dels nostres pares. Així que vam anar convidant a tots aquells que van tenir ganes de venir a compartir amb el grup a que es dedicaven.
Creiem que la participació de les famílies es bàsica en qualsevol dels processos d’aprenentatge que anem desenvolupant a l’escola. Un vincle estret de col·laboració amb l’escola facilita i millora qualsevol dels reptes que ens plantegem. Cal establir-hi bons canals de comunicació i deixar que entrin a les aules per augmentar la motivació i significat dels projecte en general.
Després de descobrir 5 dels oficis de persones que treballen a l’escola, teníem moltes ganes de treballar de veritat.
Vam demanar uniformes, eines, i espais per a poder fer cadascun dels oficis. Amb grups de treball cooperatiu ens vam organitzar i vam anar fent una roda passant per tots: conserge, administrativa, mestres, cuineres i monitors/es de menjador.
Poder viure en primera persona els oficis reals de la nostra escola va ser lo més valorat pels alumnes de tot el projecte. Van créixer en valors: seguretat, autonomia, companyerisme, motivació, resolució de reptes,… va ser una gran sessió.
L’ofici que més clar tenien era el de mestre i mestra. Sabien quines eren les funcions, com anaven vestits, on s’havia d’anar a estudiar per aconseguir-ho,… vam estar parlant una llarga estona i explicant vivències que ells tenien envers aquest ofici.
Ens van anar sorgint preguntes per fer a alguns mestres de l’escola que coneixien molt i tenien ganes de fer-los hi una entrevista, ara que ja en sabíem tant. Així doncs, per grups de treball cooperatiu vam prepara preguntes i vam anar a fer-los hi.
Les preguntes més comuns van ser:
Quant vas decidir fer de mestra? Perquè? Quants anys fa que estàs a l’escola? quants anys et queden per jubilar-te?,…
Vam descobrir vivències i secrets de mestres que s’aprecien molt.
En l’assamblea final tots van estar d’acord en que tenien moltes ganes de poder treballar de veritat en els diferents feines de l’escola. Així que ho vam preparar tot per fer-ho en la següent sessió.
Un altre ofici que sabíem que hi havia a la nostra escola era el servei de neteja, tot i que parlant ens vam adonar que no els veiem mai. Així doncs, vam decidir que per poder-los hi fer l’entrevista els hi podíem deixar les preguntes que preparéssim escrites a la pissarra per a què ens les poguessin contestar.
Com tampoc les podíem veure vam demanar-los hi una foto i així saber com eren, quines eines tenien, quin era el seu uniforme,…
L’endemà vam trobar contestades totes les nostres preguntes i dues fotos, així doncs havíem aconseguit el nostre nou objectiu. Per fi havíem conegut les persones que netegen els nostres espais quan nosaltres no hi som!
La següent sessió la vam dedicar a fer-li una entrevista a la Judit, ja que veiem que també tenia un despatx a les oficines de l’escola.
Ella ens va explicar que era la coordinadora de les activitats extraescolars de l’escola, en general.
Li vam dir que volíem saber quants monitores i monitores treballaven a l’escola. Vam estar recomptant i el total era: 12 monitores de menjador i 8 d’activitats extraescolars.
Un cop descobert ho vam anotar al nostre mapa conceptual, eina que ens ajuda a portar el compte de les nostres descobertes i prendre consciència dels nostres aprenentatges. Seguidament vam revisar el FULL DE RUTA, i vam decidir què modificavem i quin era el proper pas que havíem de fer per continuar la nostra investigació.
En la propera sessió vam decidir visitar el conserge de l’escola i el seu taller.
En aquestes sessions d’implementació veiem realment que quan la investigació parteix d’una pregunta i inquietud real la motivació intrínseca dels alumnes puja exponencialment. Cal tenir-ho present, ja que aquest és el motor per avançar en el camí de l’aprenentatge vivencial.
Seguint amb l’objectiu detallat a l’article anterior, us documentem la feina feta amb els alumnes de francès de 2n d’eso.
Podeu trobar el document explicatiu de l’activitat en el següent enllaç:
Les aliments – Projet des éleves 2n.eso
A continuació podeu veure el vídeo del resultat final. Val la pena veure’l!
Qualsevol procés de recerca comporta fer-se preguntes, buscar respostes i fer-ne difusió. Per això, un dels productes finals de tot projecte és explicar-lo als altres.
Tots estarem d’acord en que només pots transmetre bé una cosa a algú quan en tens un bon domini i només pot ser entesa pels altres si saps adaptar el teu discurs al públic que t’escoltarà. Per tant, explicar comporta endreçar molt bé el que has après i triar encertadament la posada en escena.
A la nostra escola és habitual transmetre el que hem après dins del cicle i entre cursos de diferents cicles. Això obliga a adaptar les nostres presentacions a diferents perfils d’oient. Normalment els nostres alumnes preparen presentacions amb format power point, prezzi…, o bé utilitzen suports visuals. Aquest curs però, hi ha hagut algunes presentacions lúdiques i d’altres d’interactives que han atrapat al públic. També hem incorporat recursos de suport com maquetes, elements manipulables, murals, jocs…
Ja feia temps que dèiem que havíem de ser més creatius en la transmissió del producte final i estem satisfets d’haver tastat noves possibilitats. Volem creure que les eines avaluatives que hem anat introduint, ens han fet fer un procés que també ens hi ha abocat.
Us convidem a fer-ne un petit tast!
Després d’haver concretat l’organització i metodologia del projecte s’acorda com cal que sigui el producte final: