Els canvis i reptes d’un equip impulsor de 2n any.

És el nostre 2n curs en la XCBT2, l’equip impulsor del nostre centre s’ha ampliat amb noves incorporacions de professorat, aquest curs som 23 docents de tots els àmbits. El fet que l’equip no sigui ben bé el mateix que l’any passat ens ha suposat ajustar la manera d’organitzar-nos i se’ns ha plantejat el dubte de com transmetre la informació i els coneixements que l’any passat havíem adquirit com equip. Esperem saber adaptar-nos al nou equip per aconseguir ser eficaços en els dissenys de projectes.

Aquest curs ens hem plantejat ajustar i acabar de perfilar els projectes de 1r d’ESO i implementar un nou projecte a 2n i 3r d’ESO, però en aquest blog només parlarem del de 2n.

Aquest projecte de 2n, Repensem l’edat mitjana, s’ha implementat aquest any, a partir del treball iniciat el curs passat.

Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i en la valoració del projecte?

Tot buscant el sentit formatiu de l’avaluació i la identificació del grau d’assoliment competencial, al nostre projecte hem planificat diverses activitats d’aprenentatge, en diferents moments, per tal de copsar què és el que sap l’alumnat i quins són els aprenentatges significatius que han anat realitzat.

Hem elaborat diversos instruments per facilitar  l’autoavaluació i la coavaluació.

Disposem de diferents formularis:

  • autoavaluació

  • avaluació del treball dels companys:

  • devolució del resultat de la valoració dels companys i reflexió en grup

Buidatge dels formularis de cada grup. A partir d’aquest resum fan una valoració qualitativa del seu treball com a grup , i un informe escrit.

Un altre exemple d’instrument avaluatiu que hem emprat han estat les rúbriques. En aquest cas, l’exemple és una rubrica elaborada per a la valoració per part de l’alumnat del treball dels companys i companyes exposant els seus treballs al grup classe.

 

Finalitzat!

El projecte Fem projectes! ha arribat a la seva fi, amb un gran treball per part de l’alumnat i del professorat.

Els professors han posat a l’abast de l’alumnat un banc de recursos, metodologies i estructures per ajudar-los i acompanyar-los a l’hora d’assolir amb èxit aquest agossarat projecte, que han inclòs l’ús i l’aprenentatge de les TIC i de totes les àrees i competències transversals i específiques per tal de cercar, dissenyar, dur a la pràctica i avaluar el seu projecte. Un projecte que els ha fet aprendre, compartir i reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge  individual i grupal. Ha estat una feina enriquidora i de creixement que els ha fet adonar-se de la importància de la planificació, dels recursos emprats, del treball ben organitzat i de l’esforç entre moltes altres coses.

Els ha fet adonar-se també de la importància del compromís amb la tasca i dels interessos  i la motivació en l’aprenentatge i de la necessitat d’avaluar i ser crítics amb la pròpia feina de manera permanent.

Com ens sentim?

Després de fer les representacions pel DENIP (Dia Escolar de la no Violència i la Pau) vam visualitzar-les amb els alumnes per fer-ne una reflexió sobre quins sentiments se’ls hi ha despertat en cadascuna de les escenes.

Hem triat les transcripcions de les mateixes escenes que heu pogut visualitzar en aquest bloc.

BULLYING

  • Oriol: Una mica de pena i després m’he posat més content perquè qui feia bullying es queda sola.
  • Maria: Quan tiren papers l Joan, pena. Però després quan tots juguen amb en Joan m’he posat contenta.
  • Martina: Ràbia per la Laura quan tiren papers. Més contenta al final perquè que fa mal acaba pagant les conseqüències,
  • Nacho: Malament perquè jo abans ho feia i he arribat a saber el mal que pot fer.
  • Marina: No m’ha agradat quan la Laura es queda sola perquè ella proposa i els altres ho fan. És injust.
  • Ivet: No facis mal sinó vols que te’n facin.
  • Laura: Pena quan riuen de la roba que porta en Joan i ràbia quan li tiren papares. Després crec que és injust que es quedi la Laura sola.
  • Roc: He sentit ràbia en dos moments. Quan en Joan per por diu que no li han tirat cap paper, per no rebre més. I després quan li diuen que vagi jugar sol.
  • Giovanna: Jo he sentit tristesa quan li tiren papers i no el deixen jugar; pena quan la Laura es queda sola perquè no li donen una altra oportunitat i ; contenta quan la Laura reflexiona i reconeix que “ s’ha passat”.
  • Jan: Ràbia quan tiren papers i en Jan diu que parin però ell, després,  participa per diners
  • Carla: jo pena quan li tiren els papers.

EMPATIA

  • Maria: He sentit pena pels sense sostre i quan arriben les nenes fan reflexionar a les que estaven rient d’ells. I quan s’asseuen a parlar amb ells m’he posat molt contenta.
  • Lía: He sentit ràbia per les nenes que riuen dels sense sostre.
  • Jan: Pena pels sense sostre perquè trobaven a faltar la seva família i ràbia quan les nenes riuen d’ells.
  • Ivet: Al principi m’ha fet pena perquè es riuen dels pobres. Després, quan han reflexionat m’he sentit contenta.
  • Sandro: Alegria quan la Ivet i la Clàudia pensen sobre el què han fet.
  • Giovanna: Empatia pels sense sostre. Alegria perquè reflexionen, sinó que a més a més es preocupen per ells.

Aquestes han estat algunes de les reflexions que han fet els nostres alumnes després de fer el rollplayin pel DENIP.

Com s’implementa DISSENYEM ESPAIS VERDS

Durant gairebé quatre setmanes els alumnes de 1r d’ESO estaran treballant en equip per aconseguir dissenyar i construir l’espai verd que se’ls ha encarregat.

Passaran per vàries etapes, des del treball individual al treball en grup, des del disseny a la creació passant per la posada en comú i la selecció del producte a realitzar. Per tant, serà un projecte variat i el qual es posaran en pràctica diferents maneres de treballar.

 

Caldrà un acompanyament en tot moment per part del professor de l’aula que anirà variant al llarg del projecte. Sempre serà de l’àmbit CTM.

Com s’avaluarà el treball?

Ens plantegem l’avaluació com el procés de regulació que permetrà a l’alumne anar millorant al llarg de tot l’aprenentatge. Per tant, no reservem aquest punt pel final, sinó que hi anirem incidint al llarg de tot el procés de creació.

Ha estat interessant preparar totes les rúbriques d’avaluació i posar-nos d’acord amb què seria susceptible de ser avaluat en aquest projecte.

Hem decidit que avaluarem:

  • El seguiment diari (molt important per tenir en compte com s’involucren en la feina els alumnes)
  • El treball de recerca que hauran de fer previ al disseny. Valorem que serà important que hagin de treballar aspectes de manera individual per tal de potenciar l’autonomia de cadascú. Serà molt productiu posar en comú totes les idees per acabar decidint entre tots quina tirarà endavant.
  • Treball en equip (per tal de fomentar la cooperació entre ells)
  • Producte final (en el qual es tindrà en compte el procés tecnològic seguit per aconseguir-lo)

Com planifiquem el projecte DISSENYEM ESPAIS VERDS

Portem ja vàries hores de reunions amb els professors de l’equip docent que formem part de l’àmbit el qual està implicat en aquest projecte. Podem percebre que aquestes hores de treball han estat prou productives un cop veiem el site generat amb tota l’organització del projecte ja a punt.

Tenim clars com han de ser els grups, els rols dels alumnes, el calendari i, sobretot, ja està també clar quin ha de ser el producte final que els demanem.

Signatus; coneixem la Lupus!

Fa uns dies vàrem finalitzar el nostre projecte fent una taller amb l’entitat Signatus. Un cop ja havíem decidit visitar el CRAM ens varen parlar d’aquesta entitat que es dedica a difondre la vida i costums d’aquest gran predador trencant estereotips i mites, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar sobre la importància de la seva conservació.

Un cop vam veure la seva web, els nens i nenes varen decidir que era la sortida que ens interessava més.

Així doncs, primer ens va venir a veure l’Ignasi per fer un taller a l’escola i després vam arribar-nos a Santa Fe per conèixer la Lupus.

En el nostre blog us ho hem explicat amb més detall…

Mans a l’obra…

Un cop s’han decidit els centres d’interès i els grups,  els alumnes han dissenyat les activitats que es portaran a terme a cada projecte, tot creant un fil estructural  mitjançant la seva temporalització, recursos, agrupaments i sistema d’ avaluació, que han indicat a una graella que els hi serveix de guia didàctica, cada grup disposa de dues sessions per portar a terme, és a dir, explicar i implementar el seu projecte amb la resta de companys.

 

Cada grup,  per tant, adopta el rol de “professor”  explicant la seva proposta, i mitjançant quines activitats es treballarà, i la resta de companys desenvolupen aquestes activitats.

Entre les dinàmiques que han proposat, de les que ja s’ha fet menció a entrades anteriors, es troben elaboració del plats típics del país a estudiar, disseny de tríptics turístics,  debats envers temes que del seu interès com la rebel.lia, les emocions, etc.

Ha estat força gratificant descobrir que els alumnes han estat uns molt bons implementadors de les dinàmiques proposades per l’equip impulsor, a més d’aportar-ne ells de noves, de la seva pròpia collita.  Tot això a més de ser molt engrescador, és un indicador de l’utilitat del plantejament d’aquesta idea de treball, donat que a més de fomentar la seva autonomia, també es treballen aspectes com l’esperit creatiu dels alumnes.