El nostre producte final de l’eix 1

EIX 1: TEXT EXPOSITIU SOBRE LA UTILITZACIÓ DE L’AIGUA A VILASSAR DE MAR.

Cada grup (d’experts) es va encarregar d’escriure un text expositiu sobre diferents aspectes de l’aigua a Vilassar de Mar. Després van fer una exposició oral del text.

1r grup: El cicle de l’aigua, recurs finit. Reflexions sobre el consum responsable.

2n grup: El circuit de l’aigua tal i com és actualment a Vilassar de Mar.

3r grup:  El circuit de l’aigua tal i com era actigament a Vilassar de Mar.

4t grup: creació i funcionament dels pous i mines a Vilassar de Mar.

5è grup: explicació de la figura del saurí i la saurina en l’obtenció de l’aigua en el terreny.

Eix 4: Com funciona el molí de Ca l’Eudald?

Aquest eix s’ha fet en castellà. Algunes activitats han estat individuals i d’altres amb el grup. Hem buscat informació sobre els molins d’aigua i l’hem comparat amb la informació que vam recollir sobre el Molí de ca l’Eudald a la Mina Vella de Vilassar de Mar.

SEQÜENCIA D’ACTIVITATS:

1- Activitat d’introducció: conversa arran de la visita al Museu de la Mina Vella. Tot el grup

Com funcionava el molí que hi ha al soterrani de Ca l’Eudald? Quina energia utilitzava?

2- Activitat d’idees prèvies sobre l’evolució dels molins en el pas del temps. Per grups

3-Visionat d’un PTT sobre els molins a través del temps.

4-Activitat a l’ordinador: observació i classificació d’imatges de molins d’aigua segons la seva evolució en el pas del temps. Individual

5- Planifico la meva investigació. Què puc fer per saber com funciona? Per grups

6- Conversa per comparar idees i planificacions.  Tot el grup classe

7- Visionat de molins d’aigua i com funcionen.Tot el grup classe

8- Recerca d’informació en llibres i textos o Internet. Amb el grup cooperatiu

9- Presentació producte final: Què ha de tenir el text expositiu?   i la maqueta? Mestre

10- Planificació del text. Individual

11- Elaboració de l’esborrany del text. Individual

12- Elaboració del text en format digital. Individual

13- Elaboració de la maqueta. Grups cooperatius.

14- Avaluació:

  • Activitat a l’ordinador sobre la classificació del molins en el temps. Mestre
  • Exposició oral de la maqueta, per grups. Coavaluació per part dels altres grups sobre la presentació oral (s’ha entès, ha estat una exposició activa…)

Avaluació mestre (funcionament del molí, ordre i coherència, expressió oral…)

  • Text escrit a l’ordinador: com funciona un molí d’aigua?

Avaluació per part del mestre (text adient al què hem explicat, fotos relacionades)

Eix 3: Com construir a un ús més sostenible de l’aigua a l’escola?

Aquest eix ha estat un eix centrat en la investigació i recollida de dades. Un cop establerts els punts d’aigua problemàtics de l’escola, per grups, hem fet la recollides de les dades necessàries per poder treure conclusions sobre la pregunta inicial.

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

1- Veure el video: “Encara et preguntes per què hem d’estalviar aigua?”

Conversa i identificació de situacions on podríem millorar el consum sostenible de l’aigua a l’escola.

2- Llista d’accions per millorar el consum sostenible de l’aigua a l’escola (grup cooperatiu)

3- Posada en comú de les accions i focalitzar el treball de camp: aixetes, dipòsits dels lavabos, font del pati. Tot el grup.

4- Disseny del treball de camp, per grups. Cada grup s’encarregarà d’un punt d’aigua diferent. Cal tenir clar:   què he d’investigar? Què necessito per recollir les evidències?

5- Treball de camp. Recollida de les evidències.

5 (bis)- Cercar solucions pels problemes detectats.

6- Posada en comú, per grups, de les dades i conclusions recollides en cada punt. Conversa final entre tots els grups sobre les conclusions a les què han arribat.

6 (bis)- Disseny, croquis, de la possible nova font. Individual.

7- Presentació de què és un informe tècnic i com s’ha de redactar.

Mestra, per tot el grup.

8- Redacció de l’esborrany de l’informe: base teòrica, investigació problemes,recollida de dades,  búsqueda de solucions… En grups. Cada grup fa una part.

9- Passar-ho a l’ordinador amb una plantilla pre-establerta per a facilitar la feina. Tot el grup.

Van passant per parelles a escriure part de l’informe.L’informe el projectarem a la PDI de la classe perquè tothom ho pugui seguir i fer comentaris, si es veu necessari.

10- Escriure una carta a l’alcalde de Vilassar per a presentar el nostre projecte i la petició que se’n deriva. Les mestres l’escriuen i es comenta amb tot el grup.

Eix 2: Si 3/4 parts de la Terra són aigua, per què he d’estalviar-la?

Totes les activitats d’aquest eix s’han fet en parelles, tant les de cerca i reflexió com l’elaboració del producte final.

En aquest eix es pretén que els alumnes prenguin consciència que l’aigua que tenim al planeta és finita i que l’aigua a l’abast per l’ésser humà és molt petita en comparació amb la quantitat global del planeta. Paral·lelament a tot això es treballen tots els termes matemàtics que s’utilitzen per expressar i explicar les diferents informacions a través d’articles escrits.

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

1- Veure un vídeo sobre la importància de consumir l’aigua de manera sostenible. Anteriorment ja s’havia treballat el cicle de l’aigua a medi (segon trimestre) i mitjançant experiments (setmana de la ciència).

2- Lectura d’articles relacionats amb l’aigua al nostre planeta, sobre el consum responsable, sobre la necessitat de l’aigua per viure, la distribució de l’aigua, la utilització de l’aigua a la societat, etc.

Cada parella en centra en un article i hi busca la informació que es troba expressada mitjançant llenguatge matemàtic (%, unitats de mesura, números grans, decimals, gràfics, fraccions, paraules com estimar, aproximar, mitjana, intèrval, rang, etc.)

3- Entre tots fem una llista conjunta de tots els conceptes matemàtics o llenguatge matemàtic que hem trobat.

5- Explicació o aclariment, per part de la mestra, dels conceptes que hem anat posant a la llista col·lectiva i que no entenem o no havíem sentit mai.

6- Assignació de la mestra, per parelles, d’una informació sobre l’aigua, en DinA4. Fer un esborrany de com la representaran utilitzant llenguatge matemàtic i/o altres llenguatges, per  fer entenedora la informació de manera clara i visual. També es posarà a l’esborrany si necessiten imatges. Les comencem a buscar.

7- Donem ja el DinA3 a cada parella. Si no les han buscat, acaben de buscar, per internet, les imatges que necessiten. S’imprimeixen per poder completar la representació que estan fent. Les representacions poden fer-se utilitzant papers de colors, ceres, imatges…

 

8-  Exposició dels DinA3 realitzats, ordenats de manera lògica per temes o seguint un fil.

9- Avaluació: cada parella explica la seva representació i la informació que hi està representada. Hi ha avaluació per part del mestre/a però també coavaluació i autoavaluació, ja que comentem entretots la part matemàtica apresa i la part relacionada amb el consum responsable de l’aigua.

Eix 1: D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?

La part impulssora d’aquest eix ha estat la visita al Museu de la mina vella de Vilassar de Mar.

En aquesta visita ens van explicar el perquè i el com de la creació d’una associació (Aigües de Vilassar) que va fer possible la construcció de les mines i pous per a trobar aigua i la posterior canalització d’aquesta aigua fins al poble.

A partir de la visita i la informació rebuda es van llegir i comentar un seguit d’escrits sobre els pous i les mines, els saurins que buscaven aigua en èpoques passades i la transformació de la xarxa d’aigua en el passat fins a arribar a la xarxa actual. També hem analitzat i conegut l’origen actual de l’aigua de Vilassar i el cicle d’utilització que segueix.

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:

1-Activitat d’introducció: lectura d’un article sobre l’ús de l’aigua. Conversa, preguntes.

En un full escric: Què sé i què vull saber sobre l’aigua que consumim a Vilassar?

2- Avaluació inicial: dibuix del circuit de l’aigua, pel seu ús (d’on ve i a on va)

3-Sortida al Museu de la Mina Vella.

4-Mirem un PPT amb fotos i informació de la sortida per fixar els conceptes i les explicacions rebudes.

5-Lectura del document “Pous i Mines”. Identificació de les idees principals.

6- Presentació del producte final: Un text expositiu. Què ha de tenir per ser un bon text expositiu?

Elaboració d’una base d’orientació.

7- Ampliació d’informació. Videos potabilitzadora, depuradora i dessalinitzadora.

8- Planificació text expositiu:

  • Introducció: el cicle de l’aigua. Individual.
  • Actualment l’aigua a Vilassar. Individual.
  • Antigament l’aigua a Vilassar. Individual.
  • Explicació sobre els pous i mines. Individual.
  • Els saurins. Individual.
  • Conclusions finals i generals de tots els apartats. Tot el grup.

9-  Elaboració del text. Esborrany. Text final.

10- Avaluació: exposició oral, per grups,  del text expositiu. Avaluació del mestre i coavaluació per grups.

11- Avaluació: dibuix del circuit de l’aigua, pel seu ús. Individual.

Avaluació per part del mestre.

Tal i com hem pogut llegir, aquest eix es va dur a terme de manera individual, en algunes activitats, i en grups en d’altres.

Els components dels grups que llegien els diferents articles i informacions a resumir, es van poder reunir per comentar les idees centrals que anaven trobant, com si fos una mena de grup d’experts.

Com plantegem els diferents eixos del projecte

Un cop planificat el projecte i organitzat en eixos, hem pensat com organitzaríem cada eix i la distribució o agrupació dels alumnes, segons l’horari i el producte final que volem elaborar.

La nostra escola no treballa íntegrament per projectes, sinó que està en un moment de canvi. La projecció de futur és començar a implementar aquesta metodologia en una part de l’horari per anar-la introduïnt, en una quantitat més significativa, a la programació general de cada curs i de l’escola en general.

Aquest curs s’han establert unes franges horàries d’hora i hora i mitja a les quals hem anomenat ABP, Aprenetatge Basat en Projectes.  Aquestes horeshan estat pensades per poder dur a terme els projectes i, des d’aquesta base, fer-los extensiussi es veu convenient a altres horesdestinades a àrees concretes.

Tenint en compte tot aquest marc horari, hem utilitzat diferents agrupacions i metodologies concretes, segons l’eix a treballar i l’horari disponible per a fer-ho.

Eix 1: D’on ve l’aigua de Vilassar de Mar?

Aquest eix l’hem treballat majoritàriament en grups cooperatius, però algunes activitats les hem fet de manera individual. S’ha fet en hores de català i de medi. Hem fet recerca.

Eix 2: Si 3/4 parts de la terra són aigua, per què he d’estalviar-la?

Aquest eix l’hem treballat a hores de matemàtiques i ho hem fet en parelles. Em fet recerca i relació de conceptes.

Eix 3: Com contribuir a un ús més sostenible de l’aigua a l’escola?

Aquest tercer eix l’hem dut a terme a les hores d’ABP i en grups cooperatius. Ha estat l’eix més pràctic ja que ha estat un eix on ha calgut anar per l’escola i recollir dades objectives amb les que després elaborar les nostres conclusions. Hem fet recull de dades, observació i anàlisis de resultats.

Eix 4: Com funciona el molí de ca l’Eudald?

Aquest eix s’ha desenvolupat a les hores de castellà i en algunes hores de medi. S’ha fet en grups cooperatius. Algunes activitats relacionades s’ha fet a nivell individual.

Hem fet recerca d’informació i treball pràctic, en la construcció de maquetes.

Implementació – Els goril·les

A continuació es detallen dues activitats del projecte:

  • Ens desplacem: després de conèixer que els goril·les es poden desplaçar de diferents maneres, es va dedicar una sessió a imitar el seu desplaçament, tot jugant a ser goril·les.

  • Ens mesurem: aquesta activitat va sorgir a partir de l’exposició d’un infant sobre com eren els goril·les. En aquesta exposició els alumnes es van sorprendre que aparegués un nombre molt gran: el 200. En un primer moment no sabien a què es referia aquesta xifra, amb l’ajuda d’una conversa grupal van deduir que es tractava del pes d’un goril·la adult. Aprofitant la curiositat dels infants, la mestra va decidir crear una activitat on els alumnes es poguessin pesar i fer la comparació del seu pes amb el dels goril·les. Després de pesar-se cada alumne/a, de manera grupal, es van ordenar els pesos de la classe. Finalment, van investigar quants nens/nenes necessitaven per igualar el pes d’un goril·la.

Producte final – Els Goril·les

Com a producte final d’aquest projecte es van fer tres activitats:

  • Conversa sobre el que han après dels goril·les. Cada nen/nena va explicar el que havia après durant el projecte.
  • Fitxa del que han après. Després de la conversa, cada alumne va escriure i dibuixar un aspecte que havia après dels goril·les.

 

 

 

 

  • Compartir coneixements amb els companys P5. Per concloure el projecte es van reunir els dos cursos de P5 i van explicar-se els projectes del nom de la classe: les ovelles i els goril·les.

La veu dels alumnes a P5. Projecte de EL COS HUMÀ.

Petit recull visual com a veu dels seus aprenentatges.

Què sé sobre el cos humà? (avaluació inicial)

Coneixements previs sobre el cos humà. Projecte a P5. from ESCOLA EL DOFI on Vimeo.

Què en sé ara? (avaluació final)

Aprenentatges significatius. Avaluació final projecte P5. Què en sabem del cos humà from ESCOLA EL DOFI on Vimeo.

La carpeta dels seus aprenentatges. Treball sobre paper.

Carpeta d’aprenentatges de l’alumne. Resum projecte P5. from ESCOLA EL DOFI on Vimeo.

MOLT BONA FEINA NOIS I NOIES DE P5!!!