Finalment hem elaborat el decàleg sencer sobre els drets dels animals.
Redactat final del decàleg sobre els drets dels animals
A partir d’aquí, ens vam proposar il·lustrar cada dret amb un logotip que l’identifiqués. Per aquesta feina vam buscar la col·laboració d’altres especialistes. Aprofitant que a l’escola treballem la plàstica en anglès, aquesta activitat es va desenvolupar en aquesta llengua.
Ara es tracta de sintetitzar i redactar allò que els alumnes han parlat. El text que en sortirà ha de ser fet amb un llenguatge formal i precís i amb un vocabulari específic.
Els donem una plantilla on estan recollides les idees prèvies classificades segons l’àmbit a què fa referència un determinat dret.
Sempre és important mostrar als alumnes les estratègies i criteris que cal seguir en les activitats d’expressió escrita. Per això, en aquest cas, entre tots, parlem de com treballaríem per arribar al redactat final: com construïm les frases, com unifiquem i connectem les diferents idees, com resolem la repetició de paraules gràcies als sinònims i als pronoms per aconseguir la cohesió del text… Al final, n’elaborem un exemple conjuntament:
Aquest és el projecte que enguany estem portant a terme al nostre centre, l’Institut Maremar i està adreçat als alumnes de 2n d’ESO. És un alumnat que ja va treballar per projectes el curs anterior i, per aquest motiu, hem volgut que aquest curs es fomentés l’autonomia, l’esperit crític i la pressa de decisions.
Els objectius que pretén assolir aquest projecte són els següents:
Les fases en les que es duu a terme són les següents:
Fem una posada en comú de l’inici del projecte triat per fer la formació. Per fer-ho a la primera sessió s’ha projectat un vídeo on els alumnes poden escoltar el so que fan diferents animals.
Als nens els va impactar, es valora positivament perquè va anar bé per captar impressions, el video va causar impacte en els nens i nenes i es van sentir molt atrets per tot aalò que havien vist i/o escoltat. Després del visionat, els alumnes van compartir les seves impressions. Al principi, va costar una mica perquè tendien cap a una conversa semblant a la del “Què volem saber” perquè és al que estan acostumats, es va reconduir la conversa i van esdevenir aspectes interessants com el llenguatge dels animals. La primera proposta va ser “El llenguatge dels animals”, després, perfilant-ho, van acordar investigar sobre “COM ES COMUNIQUEN ELS ANIMALS”.
Es valora que és important compartir els criteris d’avaluació amb els alumnes, ja que d’aquesta manera ells saben què és el que esperem amb una activitat en concret i poden entendre millor què han de fer, que s’espera d’ells.
En aquesta mateixa sessió, es va aprofitar per fer una explicació sobre què és el treball
cooperatiu perquè els alumnes ho poguessin entendre. Entre tots van fer-ne una definició.
Durant la nostra sessió de formació, comentem que l’avaluació inicial, mitjançant la conversa “Què sabem” podria anar acompanyada d’una base d’orientació que els mateixos alumnes elaboressin, per tal de poder-se autoavaluar.
Diferents mestres comparteixen amb la resta de grup impulsor l’inici del seu projecte.
Sorgeix el dubte de si passant un vídeo els donem informació abans d’hora que pot influir en l’avaluació inicial. Hi ha diferents opinions, però si al vídeo no hi ha un “narrador” no els proporciona molta informació, i sense coneixements previs no podran fer l’associació d’idees.
Coincidim amb la idea que per acompanyar el projecte i poden orientar als alumnes amb la recerca cal tenir el currículum present en tot moment per consultar-lo durant tot el procés de construcció d’aprenentatge, ajuda a centrar-nos (na bona eina també és el diari curricular).
El nostre PRODUCTE FINAL es va gestant durant tot el projecte…
Exemples:
– Hem confeccionat el nostre mapa conceptual per no perdre de vista els nostres objectius de coneixement (dubtes, preguntes i enigmes sobre el cos humà).
– Amb les feines sobre paper elaborem una carpeta d’aprenentatges.
– Les arts plàstiques ens han ofert suports per explicar els coneixements adquirits tot recordant la feina feta dins l’aula.
– Les converses, el treball en grup, la recerca, l’experiència, els instruments de recerca, la veu de l’experiència (famílies i mestres) i l’escolta activa juntament amb les ganes d’aprendre ens han proporcionat eines per entomar un nou projecte en el futur.
– El repte d’aprendre ha posat de manifest les nostres habilitats i els aspectes a millorar. Tots hem après i tots ens hem erriquit.
– El recull de vídeos i fotografies ens ajuden a difondre els grans i significatius coneixements adquirits.
Clica la fotografia i visitaràs la pàgina web de l’escola on hi ha part d’aquest projecte!
– Som els mestres del cos humà: exposició i explicació! (en construcció fins a final de curs)
Molt bona feina classe!!
El producte final dels alumnes, desprès de totes les activitats realitzades, serà un una carpeta d’aprenentatge amb totes les feines escollides per l’alumne (fitxes, planificacions, bases d’orientació, rúbriques, dibuixos, esquemes…) i que hagin estat significatives pel procés del seu aprenentatge.
Aquesta carpeta és un instrument que facilita a l’alumne fer evident el que ha après i com ho ha après al llarg d’un període de temps (una setmana, una unitat didàctica o projecte, un trimestre, un curs…) per mitjà del recull d’evidències, sempre i quan hi hagi una reflexió d’allò recollit.
Per tal d’avaluar els alumnes tindrem en compte diversos aspectes:
Exposició oral.
Autoavaluació grupal.
Coavaluació entre alumnes i mestre.
Intervencions i actitud en les activitats realitzades.
Producte final: carpeta d’aprenentatge.
Els alumnes hauran de fer una exposició oral, a l’aula, per comprovar l’assoliment dels seus propis aprenentatges i compartir amb la resta del grup-classe la seva feina, aprenentatges i informació. A més a més per fer extensiu el treball a la resta de l’escola, els alumnes preparen una exposició genèrica per donar a conèixer les parts més rellevants del seu projecte.
L’elaboració conjunta d’una rúbrica ens servirà perquè els alumnes coneguin quins aspectes han de tenir en compte a l’hora de fer una exposició i fer tant la seva autoavaluació com la coavaluació.
El grup impulsor de l’escola Marina, després d’una conversa reflexiva molt interessant, hem decidit que treballarem el projecte: “Com es comuniquen els animals?”. Una proposta portada a terme per un grup de cicle mitjà, alumnes de 4t de primària.
El tema del projecte sorgeix:
A partir d’aquests dos punts inicials iniciem el projecte amb les converses: Què sabem de l’aigua? i Què volem saber? S’agrupen les propostes de l’alumnat i es defineixen quatre eixos d’investigació, que són:
Després d’haver llegit diferents articles, el nostre grup impulsor hem fet una definició compartida de projecte:
Entenem el treball per projectes com una FILOSOFIA D’ESCOLA on es pretén que els infants estimulin les seves curiositats d’una manera rellevant per la seva vida i connectada amb la societat.
Els nens han de partir dels seus coneixements previs i els mestres hem d’acompanyar i fer de “guies” durant aquests aprenentatges per tal que els infants arribin a coneixements significatius contextualitzats i a “aprendre a aprendre”. És molt important que els alumnes s’impliquin, estiguin motivats, pensin per ells mateixos, utilitzin la seva creativitat, experimentin, investiguin i siguin crítics.
L’aprenentatge es construeix des de l’intercanvi; l’intercanvi amb els iguals (companys i companyes d’escola), l’intercanvi amb els savis (el coneixement teòric) i l’intercanvi amb el temps (la biografia personal). Els aprenentatges han de ser la suma d’aprenentatges individuals per construir aprenentatges col·lectius.
En els projectes no hi ha una temporalització marcada i a l’hora d’avaluar s’ha de tenir en compte que cada infant parteix d’uns coneixements previs diferents.
Ens interessa més que els nostres infants siguin fàbriques de preguntes i directors de la seva pròpia indagació, que no pas magatzems de respostes.
Identifiquem tasques de treball interdisciplinari, globalitzat o per projectes que fem a l’escola.
Estem molt contents d’haver consensuat “la nostra definició compartida de projecte”.