A partir de l’elecció del grup d’alumnes sobre quin grup de vertebrats vol treballar, s’iniciarà la investigació i el disseny de la presentació per tal d’exposar-lo a la resta de companys. Per a l’elaboració de la presentació s’utilitzarà el programa Scratch.
La coordinació entre els professors implicats es portarà a terme en grups de treball dins el marc d’equip docent del projecte.
TEMPORITZACIÓ: 13 al 21 de juny del 2017 (dates de Treball de Síntesi).
FONTS D’INFORMACIÓ: Treball previ durant els mesos d’abril, maig i juny a través de totes les matèries (què és un guió, com construir narratives, gèneres de vídeos, llenguatge cinematogràfic, tècniques per gravar i editar, què és un storyboard, disseny d’un storyboard, etc) i tutories. Accés a internet durant l’elaboració del Treball per Projectes. Guiatge permament de l’equip docent de 3r d’ESO durant l’elaboració de tasques del Projecte.
DOCUMENTACIÓ: Els alumnes elaboren el seu propi Quadern de Bitàcola (grup i individual) que hauran de lliurar durant l’exposició i defensa del Projecte.
Per valorar la implementació del projecte realitzat, a continuació us mostrem la següent taula on reflexionem sobre les propostes de millora per al curs vinent:
|
Dia |
Tasques |
Valoració |
|
|
14 de juny |
Treball previ |
La organització i el repartiment del treball entre els membres del grup va resultar satisfactòria atès que el dossier de cada grup amb les tasques a realitzar incloïa un document guia. | |
|
15 juny |
|
Visita a Barcelona |
No hi va haver suficient temps per realitzar tot el recorregut previst. El curs vinent no es realitzarà el recorregut per les rambles ja que es farà en una sortida prèvia de coneixement de la Barcelona Gòtica. |
|
18 de Juny |
Visita a Girona |
El recorregut que ens havien preparat no va resultar satisfactori. El curs vinent es revisarà i s’intentarà que inclogui menys edificis i més recorregut pel carrer, atès que moltes activitats estan vinculades a aquesta observació d’espais exteriors de la ciutat. | |
|
19 -20 de Juny |
Institut |
De cara al curs vinent, caldrà informar bé el professorat i assegurar-nos que l’alumnat coneix el funcionament de les eines TAC del projecte (codi QR, fer públics els documents del drive, CANVA, Google Maps…) | |
|
21 de juny |
Tribunals a l’Institut |
Cada grup mostrava la seva part de la guia turística en un Canva.
Ha resultat molt satisfactòria la coavaluació de la part gràfica i de l’exposició oral per part dels alumnes, però ha estat una mica llarga degut al gran nombre de grups que exposaven. Les rúbriques de la valoració de la part gràfica i de les exposicions orals es simplificaran el curs vinent per agilitzar aquesta valoració. Dues professores van avaluar el contingut en anglès de cadascuna de les parts de la guia. I quatre professores van introduir a l’excel global totes les notes dels diferents apartats (autoavaluació, contingut…). Caldrà planificar espais per aquestes tasques amb més temps. |
|
18 juny |
Girona |
Visita a Girona,
|
5% |
|
19 juny |
Institut |
Preparació de la guia i joc |
5% |
|
20 juny |
Institut |
Preparació de la guia i joc |
5% |
|
21 juny |
Institut |
Tancament en grup a l’aula. |
60%
5% 5% 5% |
Una vegada el claustre ha decidit quin serà l’eix transversal de les propostes d’investigació i quin ha de ser el producte final per exposar a l’exposició conjunta a les famílies, cada classe decideix quin tema voldrà treballar.
En el cas de CS va ser una mica diferent perquè aquest curs ens vam poder inscriure al programa RecerKids, que per casualitat treballaven el cos humà i la salut.
Aquest programa va donar el tret de sortida, però no vam voler obviar aqueslles idees o preguntes que també volien investigar els alumnes de cada classe.
Així que es va desenvolupar de la manera següent:
5. Instal·lem: una vegada treballat el cos humà a través de les sessions d’expressió es porta a terme el treball que ens ajudarà a projectar mitjantçant l’art tot allò que sabem del cos humà, amb una instal·lació artística conjunta.
Aquest eix s’ha fet en castellà. Algunes activitats han estat individuals i d’altres amb el grup. Hem buscat informació sobre els molins d’aigua i l’hem comparat amb la informació que vam recollir sobre el Molí de ca l’Eudald a la Mina Vella de Vilassar de Mar.
SEQÜENCIA D’ACTIVITATS:
1- Activitat d’introducció: conversa arran de la visita al Museu de la Mina Vella. Tot el grup
Com funcionava el molí que hi ha al soterrani de Ca l’Eudald? Quina energia utilitzava?
2- Activitat d’idees prèvies sobre l’evolució dels molins en el pas del temps. Per grups
3-Visionat d’un PTT sobre els molins a través del temps.
4-Activitat a l’ordinador: observació i classificació d’imatges de molins d’aigua segons la seva evolució en el pas del temps. Individual
5- Planifico la meva investigació. Què puc fer per saber com funciona? Per grups
6- Conversa per comparar idees i planificacions. Tot el grup classe
7- Visionat de molins d’aigua i com funcionen.Tot el grup classe
8- Recerca d’informació en llibres i textos o Internet. Amb el grup cooperatiu
9- Presentació producte final: Què ha de tenir el text expositiu? i la maqueta? Mestre
10- Planificació del text. Individual
11- Elaboració de l’esborrany del text. Individual
12- Elaboració del text en format digital. Individual
13- Elaboració de la maqueta. Grups cooperatius.
14- Avaluació:
Avaluació mestre (funcionament del molí, ordre i coherència, expressió oral…)
Avaluació per part del mestre (text adient al què hem explicat, fotos relacionades)
Aquest eix ha estat un eix centrat en la investigació i recollida de dades. Un cop establerts els punts d’aigua problemàtics de l’escola, per grups, hem fet la recollides de les dades necessàries per poder treure conclusions sobre la pregunta inicial.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:
1- Veure el video: “Encara et preguntes per què hem d’estalviar aigua?”
Conversa i identificació de situacions on podríem millorar el consum sostenible de l’aigua a l’escola.
2- Llista d’accions per millorar el consum sostenible de l’aigua a l’escola (grup cooperatiu)
3- Posada en comú de les accions i focalitzar el treball de camp: aixetes, dipòsits dels lavabos, font del pati. Tot el grup.
4- Disseny del treball de camp, per grups. Cada grup s’encarregarà d’un punt d’aigua diferent. Cal tenir clar: què he d’investigar? Què necessito per recollir les evidències?
5- Treball de camp. Recollida de les evidències.
5 (bis)- Cercar solucions pels problemes detectats.
6- Posada en comú, per grups, de les dades i conclusions recollides en cada punt. Conversa final entre tots els grups sobre les conclusions a les què han arribat.
6 (bis)- Disseny, croquis, de la possible nova font. Individual.
7- Presentació de què és un informe tècnic i com s’ha de redactar.
Mestra, per tot el grup.
8- Redacció de l’esborrany de l’informe: base teòrica, investigació problemes,recollida de dades, búsqueda de solucions… En grups. Cada grup fa una part.
9- Passar-ho a l’ordinador amb una plantilla pre-establerta per a facilitar la feina. Tot el grup.
Van passant per parelles a escriure part de l’informe.L’informe el projectarem a la PDI de la classe perquè tothom ho pugui seguir i fer comentaris, si es veu necessari.
10- Escriure una carta a l’alcalde de Vilassar per a presentar el nostre projecte i la petició que se’n deriva. Les mestres l’escriuen i es comenta amb tot el grup.
Totes les activitats d’aquest eix s’han fet en parelles, tant les de cerca i reflexió com l’elaboració del producte final.
En aquest eix es pretén que els alumnes prenguin consciència que l’aigua que tenim al planeta és finita i que l’aigua a l’abast per l’ésser humà és molt petita en comparació amb la quantitat global del planeta. Paral·lelament a tot això es treballen tots els termes matemàtics que s’utilitzen per expressar i explicar les diferents informacions a través d’articles escrits.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:
1- Veure un vídeo sobre la importància de consumir l’aigua de manera sostenible. Anteriorment ja s’havia treballat el cicle de l’aigua a medi (segon trimestre) i mitjançant experiments (setmana de la ciència).
2- Lectura d’articles relacionats amb l’aigua al nostre planeta, sobre el consum responsable, sobre la necessitat de l’aigua per viure, la distribució de l’aigua, la utilització de l’aigua a la societat, etc.
Cada parella en centra en un article i hi busca la informació que es troba expressada mitjançant llenguatge matemàtic (%, unitats de mesura, números grans, decimals, gràfics, fraccions, paraules com estimar, aproximar, mitjana, intèrval, rang, etc.)
3- Entre tots fem una llista conjunta de tots els conceptes matemàtics o llenguatge matemàtic que hem trobat.
5- Explicació o aclariment, per part de la mestra, dels conceptes que hem anat posant a la llista col·lectiva i que no entenem o no havíem sentit mai.
6- Assignació de la mestra, per parelles, d’una informació sobre l’aigua, en DinA4. Fer un esborrany de com la representaran utilitzant llenguatge matemàtic i/o altres llenguatges, per fer entenedora la informació de manera clara i visual. També es posarà a l’esborrany si necessiten imatges. Les comencem a buscar.
7- Donem ja el DinA3 a cada parella. Si no les han buscat, acaben de buscar, per internet, les imatges que necessiten. S’imprimeixen per poder completar la representació que estan fent. Les representacions poden fer-se utilitzant papers de colors, ceres, imatges…
8- Exposició dels DinA3 realitzats, ordenats de manera lògica per temes o seguint un fil.
9- Avaluació: cada parella explica la seva representació i la informació que hi està representada. Hi ha avaluació per part del mestre/a però també coavaluació i autoavaluació, ja que comentem entretots la part matemàtica apresa i la part relacionada amb el consum responsable de l’aigua.
La part impulssora d’aquest eix ha estat la visita al Museu de la mina vella de Vilassar de Mar.
En aquesta visita ens van explicar el perquè i el com de la creació d’una associació (Aigües de Vilassar) que va fer possible la construcció de les mines i pous per a trobar aigua i la posterior canalització d’aquesta aigua fins al poble.
A partir de la visita i la informació rebuda es van llegir i comentar un seguit d’escrits sobre els pous i les mines, els saurins que buscaven aigua en èpoques passades i la transformació de la xarxa d’aigua en el passat fins a arribar a la xarxa actual. També hem analitzat i conegut l’origen actual de l’aigua de Vilassar i el cicle d’utilització que segueix.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS:
1-Activitat d’introducció: lectura d’un article sobre l’ús de l’aigua. Conversa, preguntes.
En un full escric: Què sé i què vull saber sobre l’aigua que consumim a Vilassar?
2- Avaluació inicial: dibuix del circuit de l’aigua, pel seu ús (d’on ve i a on va)
3-Sortida al Museu de la Mina Vella.
4-Mirem un PPT amb fotos i informació de la sortida per fixar els conceptes i les explicacions rebudes.
5-Lectura del document “Pous i Mines”. Identificació de les idees principals.
6- Presentació del producte final: Un text expositiu. Què ha de tenir per ser un bon text expositiu?
Elaboració d’una base d’orientació.
7- Ampliació d’informació. Videos potabilitzadora, depuradora i dessalinitzadora.
8- Planificació text expositiu:
9- Elaboració del text. Esborrany. Text final.
10- Avaluació: exposició oral, per grups, del text expositiu. Avaluació del mestre i coavaluació per grups.
11- Avaluació: dibuix del circuit de l’aigua, pel seu ús. Individual.
Avaluació per part del mestre.
Tal i com hem pogut llegir, aquest eix es va dur a terme de manera individual, en algunes activitats, i en grups en d’altres.
Els components dels grups que llegien els diferents articles i informacions a resumir, es van poder reunir per comentar les idees centrals que anaven trobant, com si fos una mena de grup d’experts.
A continuació es detallen dues activitats del projecte:
Hi ha una primera fase en la que els professor acompanyant del grup els hi dóna una explicació i alguns materials de consulta de la tasca a fer, però volem que siguin els alumnes que, ja sigui consultant altres fonts, o experimentant, acabin desenvolupant la seva idea.
L’alumne té tasques previstes a realitzar dia a dia segons el calendari següent:
