DESCOBRIM LES COMARQUES

Recordant els càrrecs que tenim en el treball cooperatiu (secretari/a, portaveu, organitzador, encarregat de material…) ells mateixos se’ls reparteixen.

Com i a on obtenen la informació?

Ens vam repartir en grups i dins de cada grup hi havia un especialista d’un aspecte de la comarca.

La recerca d’informació es fa a casa. L’alumnat ha de portar per escrit la informació que li ha tocat buscar, no s’accepta informació impresa i han de saber explicar-ho davant el grup.

Les mestres i els alumnes suggereixen fonts d’informació ( webs, infoK, biblioteca, programes adients “què, qui, com”..).

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?

Aprofitant que tornàvem de vacances o partint d’experiències viscudes vam establir un diàleg de llocs que coneixen de Catalunya i que podien tenir relació amb alguna de les comarques treballades.

Vam situar en un mapa de Catalunya que teníem a la PDI els llocs que anàvem dient.

Com s’autoregulen els alumnes?

A través de les autoavaluacions grupals que es feien setmanalment, els alumnes s’autoregulaven , veient els punts febles i els punts forts del seu grup.

Amb l’ajut de l’observació de la mestra, durant el procés de treball, es feia una posada en comú de com havien funcionat els grups el treball aquella setmana.

Com documenten els alumnes el propi procés de producció?

Amb una carpeta d’aprenentatge i un mural grupal a partir del qual es fa una exposició davant del grup classe.

ESCOLA LLUÍS MILLET (El Masnou) IMPLEMENTACIÓ

Pensant en un projecte…

… a partir d’aquí cada grup fa una proposta a la resta de companys i companyes. Alguns alumnes argumenten algunes de les seves troballes i les exposen davant del grup.

Fem la votació de totes les propostes i un cop escollit el tema, comencem la recerca d’informació. Comencem a treballar en l’elaboració del dossier de treball.

Un cop finalitzat el projecte anem a compartir els nostres coneixements amb els alumnes de P5.

Coma cloenda l’escola organitza cada curs una trobada intercicle per compartir els diferents projectes realitzats.

FEM ACTIVITATS EN GRUP!

Punt 1. Conclusions de la xerrada de la sessió anterior amb la Carme Giol. Com a tutors i tutores, a partir del que ens va plantejar la Carme, i veiem els nostres punts forts i els punts febles.

  • L’Anna C. explica que li va ser molt útil les indicacions de l’índex, la Laura A. parla sobre l’exposició del projecte, etc.

Es fa un petit debat sobre com ens plantegem les exposicions i queda clar que hauríem de prioritzar l’explicació del procés per aprendre i treballar el contingut que no exposar la informació apresa.

L’Anna C. ens explica que a l’anterior projecte va fer una obra de teatre i d’aquesta manera els alumnes interioritzen el que aprenen mentre es diverteixen. Hi ha propostes per millorar aquest tipus d’exposicions incorporant la participació de les famílies. També se’ls pot fer preguntes (petita avaluació).

S’explica la tasca personal del curs: documentar una bona activitat, que sigui competencial.

L’Anna C. exposa la seva preocupació a l’hora d’avaluar l’àrea de medi, ja que acaba de començar el projecte i d’aquí a pocs dies s’ha d’avaluar. Se li donen propostes, dient que s’han de tenir presents notes de l’anterior projecte que no es van tenir en compte pel primer trimestre, per un tema de temps.

Continuem la sessió triant, per parelles, una de les preguntes de l’índex del projecte de “Com es comuniquen els animals”, de 4t. De la pregunta triada, a partir dels interessos de l’alumnat, crearem una activitat per a treballar aquell contingut.

Veiem que té més sentit repartir-nos els calaixos de preguntes que no preguntes per separat. Així que, ens dividim els calaixos per les taules actuals de com estem asseguts/es. Ens els dividim a sort.

Comencem a treballar per grups en les activitats que ens han tocat, programant amb el currículum a partir de les preguntes de cada bloc, fins al final de la sessió.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

La Marta i el Fidel ens expliquen que a la sessió de coordinadors del dijous passat i després de la ponencia que va fer la Rosa Pla i la Silvia, mestres d’un institut de Matarò, on van explicar com treballen els projectes van haver-hi preguntes, reflexions…

Aquestes mestres van fer unes unes pinzellades sobre els projectes, on van dir:

” Avaluem per regular el procés d’aprenentatge, hem de constatar que els nens aprenen”

“Els nens són els que han de saber, els que han d’avaluar i com fer-ho, els nens estan aprenent.”

També van comentar que hi ha una part qualificadora del procés i resultat final.

Es van explicar que els hi van ensenyar diferents gràfics amb diferents models d’aprenentatge, ens uns hi ha havia més aprenetatge que avaluació, en uns altres anaven alternant procès d’aprenentatge amb avaluació i per últim en uns altres quedava degradat l’aprenetatge amb l’avaluació, es fusionaven els dos processos.

Els nostres coordinadors, van explicar que en el moment que avaluem hem d’acceptar que tot no podem avaluar-lo i per tant hem de tenir clar el que volem avaluar i que les activitats treballades en el procés d’aprenentage ja serveixen per avaluar per tal que sigui rendible tot el procés i l’aprenentage final.

Els criteris d’avaluació han de ser compartits amb els alumnes i que ells sàpiquen abans d’avaluar allò que els hi avaluarem.

Les mestres de l’institut van explicar que avaluaven a partir de rúbriques,comentaris oberts, bases d’orientació, amb puntuacions…

Dins de l’horari de l’institut es treballa una franja de projecte, aquest projecte ve donat per l’institut, els alumnes no el trien.

Tot seguit, vam veure un vídeo del dibuix d’una papallona, on explicaven el procés que feien servir per millorar-lo.

Aquest procés consistia en escoltar les opinions dels companys, sobre el que farien ells per millorar el dibuix inicial. A partir d’aquest vídeo podem fer reflexions de la pràctica.

Es fa un petit debat on s’explica les opinions de cadascú sobre l’avaluació i que avaluar a partir de l’exemple del video visionat.

S’explica i es treballa el 5è pas. Implementació del projecte.

A la sessió d’avui ens centrarem en el punt de partida i treballarem aquest punt per grups.

El punt de partida ho treballarem a partir:

  • D’una rúbrica del docent(autoavaluació)
  • Rúbrica de l’Ateneu amb criteris i indicadors

El punt 4 del punt de partida és difícil de treballar i l’article de la Neus Santmartí ens pot donar idees, també ho podem treballar amb el currículum.

Llegim de manera individual tots els punts a treballar del punt de partida i fem grups segons el que més ens interessa d’aquest apartat.

La finalitat es poder transmetre a nivell de cicle allò que es treballa en el curs als nostres companys/es

Analitzem com treballem

Els membres del grup impulsor hem analitzat un projecte concret (“Les vinyes”) realitzat a quart per analitzar com hem treballat fins ara i plantejar-nos quins són els nostres reptes per afavorir l’assoliment de les competències per part del nostre alumnat.

Seguint el full d’indicadors que ens han facilitat els formadors hem reflexionat sobre diferents aspectes dels projectes que estem acostumats a realitzar.

  • En relació a les activitats plantejades, ens adonem que seria interessant que els projectes partissin d’un problema real a resoldre. Caldria revisar i retocar algunes activitats per a que siguin més properes i estiguin relacionades amb fets reals o problemes quotidians.
  • Pel que fa a l’ús de recursos i materials creiem que és interessant preparar la feina que farem davant els mateixos alumnes i no arribar amb la fitxa preparada. Cal anar preparant material nou segons els interessos dels nens i no hem de voler aprofitar el material d’anys anteriors. Estem d’acord en que hem d’anar oblidant-nos del paper.
  • L’organització social de l’aula no sempre és la ideal i cal anar ensenyant als nostres alumnes a treballar en grups cooperatius.
  • Coincidim en que l’atenció a la diversitat es fa difícil d’atendre en el treball per projectes. Ens costa anar fent un seguiment del procés que fa cada nen.
  • En relació amb l’avaluació ens adonem que no sempre donem espai als alumnes per identificar què han après ni per comprendre les raons de les seves dificultats.

Així doncs, tenim encara molt camí per recórrer. Esperem que aquesta revisió ens sigui útil tant per a revisar el que anem fent com per millorar en el futur.

Drets il·lustrats

Finalment hem elaborat el decàleg sencer sobre els drets dels animals.

Redactat final del decàleg sobre els drets dels animals

A partir d’aquí, ens vam proposar il·lustrar cada dret amb un logotip que l’identifiqués. Per aquesta feina vam buscar la col·laboració d’altres especialistes. Aprofitant que a l’escola treballem la plàstica en anglès, aquesta activitat es va desenvolupar en aquesta llengua.

Com ho redactem?

Ara es tracta de sintetitzar i redactar allò que els alumnes han parlat. El text que en sortirà ha de ser fet amb un llenguatge formal i precís i amb un vocabulari específic.

Els donem una plantilla on estan recollides les idees prèvies classificades segons l’àmbit a què fa referència un determinat dret.

Sempre és important mostrar als alumnes les estratègies i criteris que cal seguir en les activitats d’expressió escrita. Per això, en aquest cas, entre tots, parlem de com treballaríem per arribar al redactat final: com construïm les frases, com unifiquem i connectem les diferents idees, com resolem la repetició de paraules gràcies als sinònims i als pronoms per aconseguir la cohesió del text… Al final, n’elaborem un exemple  conjuntament:

 

 

 

Un projecte de continuïtat vers l’autonomia.

Aquest és el projecte que enguany estem portant a terme al nostre centre, l’Institut Maremar i està adreçat als alumnes de 2n d’ESO. És un alumnat que ja va treballar per projectes el curs anterior i, per aquest motiu, hem volgut que aquest curs es fomentés l’autonomia, l’esperit crític i la pressa de decisions.

Els objectius que pretén assolir aquest projecte són els següents:

  1. Consolidar l’aprenentatge competencial que permet englobar totes les matèries, a partir del treball per projectes des d’una vessant pràctica i significativa.
  2. Fomentar l’autonomia, la pressa de decisions i la implicació durant pràcticament tot el procés, tant des d’un punt de vista individual com en grup. Fomentar l’esperit crític i donar continuïtat al treball col·laboratiu, i les habilitats socials dels alumnes.
  3. Fomentar la visió globalitzada, en la que són  presents totes les dimensions del sistema d’aprenentatge.

Les fases en les que es duu a terme són les següents:

  1. PRESSA DE DECISIONS SOBRE EL NOU ENFOCAMENT DE TREBALL I EL·LABORACIÓ DEL PLA DE TREBALL I D’ACTUACIÓ DOCENT. Un equip interdisciplinar de professors es reuneix en diferents sessions on es decideixen les diferents propostes de dinàmiques i recursos per tal que l’alumnat pugui reflexionar, decidir, crear, compartir i avaluar el seu propi projecte. S’ha començat per l’elaboració d’un pla de treball, on apareixen reflectits els objectius, seguits de les línies d’actuació.

  1. DISSENY DE LES DINÀMIQUES DE COHESIÓ DE GRUP I DELS MATERIALS PEL BANC DE RECURSOS DE L’ALUMNAT. En sessions posteriors s’elabora un ventall divers de propostes d’activitats i les seves guies d’ús per tal que l’alumnat proposi, esculli i dissenyi en grups el seu propi projecte des del seu procés creatiu fins a l’avaluació de resultats. D’altra banda es dissenyen activitats de cohesió de grup per observar les dinàmiques entre ells i crear els propers grups de treball. En entrades posteriors us explicarem com, tenint per referent l’eix vertebrador del projecte escollit, dissenyen les activitats pensades des de diferents matèries. També hauran de tenir en compte la temporització, la didàctica del projecte, el material i recursos necessaris i l’avaluació.

L’INICI DEL NOU PROJECTE

Fem una posada en comú de l’inici del projecte triat per fer la formació. Per fer-ho a la primera sessió s’ha projectat un vídeo on els alumnes poden escoltar el so que fan diferents animals.

Als nens els va impactar, es valora positivament perquè va anar bé per captar impressions, el video va causar impacte en els nens i nenes i es van sentir molt atrets per tot aalò que havien vist i/o escoltat. Després del visionat, els alumnes van compartir les seves impressions. Al principi, va costar una mica perquè tendien cap a una conversa semblant a la del “Què volem saber” perquè és al que estan acostumats, es va reconduir la conversa i van esdevenir aspectes interessants com el llenguatge dels animals.  La primera proposta va ser “El llenguatge dels animals”, després, perfilant-ho, van acordar investigar sobre “COM ES COMUNIQUEN ELS ANIMALS”.

Es valora que és important compartir els criteris d’avaluació amb els alumnes, ja que d’aquesta manera ells saben què és el que esperem amb una activitat en concret i poden entendre millor què han de fer, que s’espera d’ells.

En aquesta mateixa sessió, es va aprofitar per fer una explicació sobre què és el treball cooperatiu perquè els alumnes ho poguessin entendre. Entre tots van fer-ne una definició.

Durant la nostra sessió de formació, comentem que l’avaluació inicial, mitjançant la conversa “Què sabem” podria anar acompanyada d’una base d’orientació que els mateixos alumnes elaboressin, per tal de poder-se autoavaluar.

Diferents mestres comparteixen amb la resta de grup impulsor l’inici del seu projecte.

Sorgeix el dubte de si passant un vídeo els donem informació abans d’hora que pot influir en l’avaluació inicial. Hi ha diferents opinions, però si al vídeo no hi ha un “narrador” no els proporciona molta informació, i sense coneixements previs no podran fer l’associació d’idees.

Coincidim amb la idea que per acompanyar el projecte i poden orientar als alumnes amb la recerca cal tenir el currículum present en tot moment per consultar-lo durant tot el procés de construcció d’aprenentatge, ajuda a centrar-nos (na bona eina també és el diari curricular).

Producte final a P5. Projecte EL COS HUMÀ.

El nostre PRODUCTE FINAL es va gestant durant tot el projecte…

Exemples:

– Hem confeccionat el nostre mapa conceptual per no perdre de vista els nostres objectius de coneixement (dubtes, preguntes i enigmes sobre el cos humà).

– Amb les feines sobre paper elaborem una carpeta d’aprenentatges.

– Les arts plàstiques ens han ofert suports per explicar els coneixements adquirits tot recordant la feina feta dins l’aula.

– Les converses, el treball en grup, la recerca, l’experiència, els instruments de recerca, la veu de l’experiència (famílies i mestres) i l’escolta activa juntament amb les ganes d’aprendre ens han proporcionat eines per entomar un nou projecte en el futur.

– El repte d’aprendre ha posat de manifest les nostres habilitats i els aspectes a millorar. Tots hem après i tots ens hem erriquit.

– El recull de vídeos i fotografies ens ajuden a difondre els grans i significatius coneixements adquirits.

Resultat d'imatges de imagenes aprendizaje

Clica la fotografia i visitaràs la pàgina web de l’escola on hi ha part d’aquest projecte!

– Som els mestres del cos humà:  exposició i explicació! (en construcció fins a final de curs)

Molt bona feina classe!!