MANS A L’OBRA!

Publicat el per
Respon

Aquelles dues setmanes vam treballar tots de valent!

Mesurar, retallar, enganxar, pintar, escriure, enfilar…vam fer un gran treball en equips on tothom hi va participar i fer la seva.

  

Amb l’ajuda de tots, aviat ho vam tenir tot enllestit per començar a decorar els espais. Vam aprendre a organitzar-nos, a compartir l’espai de treball, a treballat en equip i sobretot a recollir els materials quan acabàvem cada sessió.

Van ser dies de grans il·lusions i converses mentre anàvem veient els resultats de la feina feta!

Així que s’anava acostant la data de la festa de l’escola cada vegada teníem més ganes de veure com quedaria al final i sobretot teníem moltes ganes de jugar-hi tots junts i ensenyar-ho a les nostres famílies i companys d’escola.

MIREM, INVESTIGUEM, APORTEM IDEES I DECIDIM ENTRE TOTS

Publicat el per
Respon

Un cop decidit què regalaríem a l’escola cada classe, ens vam posar tots mans a l’obra.

Primer de tot vam anar a visitar els espais : LA CUINETA, EL TIPI I LA CASETA, per veure Com eren? Què tenien? Què hi podíem posar? Què hi podíem afegir?

A través de la conversa i de les aportacions dels infants, vam anar prenent nota del que faríem. Vam escoltar-nos uns als altres, vam proposar noves idees, i vam arribar a acords pactats entre tots.

Vam pensar el QUÈ faríem i el COM ho faríem.

També vam investigar en llibres i a l’ordinador de la classe, vam portar algunes coses de casa i un cop decidit què era el que necessitàvem, vam recopilar els materials i ens vam posar a fer les diferents activitats manuals i plàstiques que havíem decidit

     

TENÍEM MOLTES GANES DE COMENÇAR AQUEST NOU PROJECTE!!

PARTIA DEL PUNT (0,0) D’UNA TAULA DE COORDENADES CARTESIANES

Publicat el per
Respon

REFLEXIONS DES DE LA TUTORIA

La meva visió privilegiada seria des de el punt (0,0) si parléssim d’una taula de coordenades cartesianes, ja que em trobava molt a prop dels artífexs del projecte i sense estar al mig, per deixar-los crear segons la seva manera de fer, per no destorbar, però no molt lluny per així poder aconsellar-los i reconduir-los en cas de naufragi i que ells sentissin la meva presència tranquil·litzadora i d’empenta de voler tirar endavant.

El canvi continu, les decisions preses, l’inici, el producte final, el treball en equip…tot aquest procés anava agafant forma, la forma que ells i elles li estaven donant. I com sempre guiat per unes emocions individuals i col·lectives que marcaven el ritme de treball. Aquestes emocions anaven variant segons cada situació viscuda, i entre tots havien de treure-les endavant, una ensopegada o decepció s’havia d’intentar transformar en un èxit encara més positiu i reconfortant, com va ser la negativa de poder fer l’exposició a la casa dels Xuklis, amb raons més que justificades i sense retrets, els alumnes ho van entendre, i no va suposar un pas enrere, sinó dos cap endavant, ja que l’entesa d’aquesta situació els va fer valorar més la recerca d’un lloc adient per fer la nostra idea.

Sense oblidar ni molt menys els valors, que juntament amb les emocions han anat adreçant i dirigint l’energia constructiva d’aquest petit gran projecte. Uns valors que entre tots anaven acordant de com, quan, qui, què…es duien a terme, sentint-se encara més orgullosos després de la inauguració final amb pares, mares, amics… L’entusiasme del principi del projecte que van mostrar amb la primera pluja d’idees no va ser res en comparació amb la satisfacció final d’haver realitzat una feina tan acurada i professional que al cap i a la fi, ELLS/ELLES havien format amb el granet de sorra més exquisit de cadascú, ja sigui dins les seves respectives comissions o a nivell de sentiment grupal, fent de l’individualisme un miratge secundari.

Aquí us deixem un vídeo de la seva coavalaució:

 

MARE, NO PUC MARXAR!

Publicat el per
Respon

Finalment ha arribat el gran dia d’exposar tota la feina feta al públic! Totes les comissions han funcionat la mar de bé, però estan molt nerviosos i nervioses. El catering (cuiners), els i les cambreres, els de comunicació i relacions públiques, els de pressupostos, els decoradors, els organitzadors de fotos, els representants…

Imprevistos i com els resolem

La música. No va el pendrive!

Connectem des d’SPOTIFY i fem una llista nova.

I els papers per avaluar l’exposició i els quadres? L’Estefania s’ha posat malalta.

Trobem una solució. Imprimim els papers un altre vegada.

Han quedat imatges per enganxar a les cartolines!

Les enganxem en un moment

S’han trencat unes safates on anàvem a posar el menjar.

Aconseguim uns platets de plàstic d’una botiga del barri al moment

Ja ha arribat l’hora de la inauguració.

Quins nervis!!!

Fem exercicis de relaxació

Controlem els nervis.

Obrim les portes. Quanta gent!

 

Inauguració

Els diferents grups expliquen com s’han organitzat i quina feina han fet.

Els convidats i convidades aprecien l’exposició i puntuen els quadres.

El càtering ha estat un èxit

 

 

 

 

 

 

Recollida

Tots respecten la seva tasca.

Ningú se’n va amb els seus pares i mares. Una mare demana al seu fill  sortir abans i el fill respon:

MARE… NO PUC MARXAR, HE DE DEIXAR EL LOCAL NET I ENDREÇAT AMB ELS MEUS COMPANYS!

El local queda endreçat i net. A punt perquè al vespre hi facin una actuació de música.

 

SITUACIONS INESPERADES

Publicat el per
Respon

On podem fer l’exposició?

La decisió no ha estat fàcil. No la volíem fer a l’escola, la volíem fer fora, al barri, però a un lloc proper.

Aquí han aflorat emocions molt boniques. Han tingut en compte els nostres veïns: La casa dels Xuklis, una residència de famílies amb nens amb tractament pel càncer. Per què allà?

Els nois i noies de 5è coneixen de prop la residència.  El curs passat hi van tenir contacte i aquest any acollim tres infants residents a la Casa dels Xuklis a l’escola.

La Comissió de Comunicació ha aconseguit tenir una entrevista amb la responsable de la casa dels Xuklis. Però han tornat a classe amb una mala notícia. No es pot fer l’exposició allà perquè els nens i nenes amb càncer tenen el sistema immunològic feble i els hi podem passar virus. Per anar-hi ens hauríem de vacunar tots/es de la grip. El cop emocional per l’alumnat de 5è no ha estat petit i la frustració els ha empès a buscar solucions.

Canvi d’ubicació

Després d’un gran debat, on seguim expressant emocions, decideixen fer l’exposició a un altre local del barri: La Sala Polivalent del barri de Montbau. La comissió de comunicació torna a posar-se a treballar per contactar amb el responsable i fer una visita. La trobada amb l’Aleix és un èxit!

Finalment podem començar a organitzar-nos. Ja tenim el lloc i la data i les diferents comissions estan fent molt bé la seva feina. Cal anar ajudant a alguns grups, doncs es troben amb entrebancs.

Parlem amb l’Aleix, responsable de La Sala Polivalent

 

hyhy

 

 

 

 

 

 

Poc a poc, em vaig distanciant i fent un paper d’observador. Amb l’observació del què va passant i de com van treballant puc implicar-me en ajudar a créixer als diferents grups. Pas a pas, veig com la seva autonomia, seguretat i sentit de responsabilitat creix. Sóc feliç!

COMPARTIR, COMPARTIR I COMPARTIR

Publicat el per
Respon

Reflexionant sobre el procés metodològic, l’equip impulsor (en el nostre cas tot el claustre) hem volgut fer un pas endavant i plantejar un REPTE a cada grup classe relacionat amb el projecte d’aula. La nostra premissa ha estat fer públic el recorregut i el producte final en formats diversos.

Però aquest curs, hem volgut fer un altre pas endavant: COMPARTIR. Hem creat petits grups de treball de mestres per a cada projecte per fer seguiment dins i fora de l’aula i enriquir la mirada de tota la comunitat educativa. Conseqüentment, els reptes s’han convertit en un eix transversal dins l’escola però amb gran COMPLICITAT per part de les famílies.

A nivell de continguts hem globalitzat diferents LLENGUATGES: l’artístic, el matemàtic, el tecnològic, l’oral i l’escrit.

El fet de compartir i responsabilitzar-nos col·lectivament dels diferents reptes ha fet que estiguem pendents uns dels altres en acompanyar-nos, en donar idees, buscar solucions i trencar amb la solitud del tutor davant un projecte d’aula.

 

EL REPTE D’ORGANITZAR-SE

Publicat el per
Respon

Planificar un projecte amb un repte final?

No ha estat fàcil. En el meu cas, és la primera vegada que plantejo el final d’un projecte amb un repte per a tot el grup classe. Tenim poques hores i a l’escola ens costa prescindir d’activitats que ja fem habitualment, però les ganes amb què els alumnes han viscut el procés ens ha donat moltes pistes de cap a on volem anar.

Al principi ha estat senzill, doncs el projecte sobre fotografia matemàtica ha nascut dels propis interessos dels nois/es i de seguida s’han posat a treballar. La planificació s’ha començat a complicar quan hem passat a idear l’exposició: quan ho fem, on ho fem, per a qui ho fem, què necessitem, com ens organitzem, pressupost, etc. Amb totes aquestes preguntes per resoldre, l’alumnat proposa fer grups de treball que passarem a anomenar comissions. En aquesta fase sorgeixen sis comissions:

  • Pressupost
  • Decoració
  • Organització de les fotos
  • Càtering: Cambrers/es i cuiners/es
  • Presentadors/es
  • Comunicació

Cada comissió ha planificat la seva tasca, tenint en compte un pressupost, temps de reunions i feines per fer, contactes dins i fora de l’escola, etc. Un cop a la setmana hem posat en comú on estava cada comissió i quines notícies podem anar donant als companys/es.

En tot aquest procés, les mestres hem estat acompanyants i facilitadores pel bon funcionament de les comissions. L’alumnat ha fet un gran aprenentatge: responsabilitzar-se grupal i individualment i organitzar-se en les tasques i el temps.

UNA ESCOLA OBERTA A TOTHOM

Publicat el per
Respon

L’escola Els pins som una escola municipal de Barcelona, situada dins el recinte Mundet, al nord de Barcelona.

Aquest curs, l’equip impulsor tenim un assessorament per treballar la metodologia dels projectes mitjançant una reflexió pedagògica, que gira a l’entorn de la creació de coneixement de la mà de les arts, integrant continguts de l’àmbit de matemàtica.

Al primer trimestre hem estat valorant les possibilitats que l’entorn de l’escola ens ofereix tant a nivell artístic com matemàtic. En tenim un munt!

En les diferents reunions del professorat i al llarg de l’assessorament, hem explorat l’oferta que podíem fer arribar als infants: escultures, pintures, edificis, natura… a la vegada que hem anat descobrint les meravelles que tenim al nostre abast i que fins ara no havíem parat a pensar en les múltiples oportunitats d’explorar, observar, experimentar, gaudir… per als infants i nosaltres mateixes.

A partir d’aquí hem demanat a l’alumnat dels diferents cursos dues preguntes:

  1. Què és art? Quin concepte teniu de l’art?
  2. Dins del marc artístic i tenint en compte elements de matemàtica, quin tema podríeu treballar?

Les respostes han estat molt diverses, curioses i inimaginables! Hi ha hagut cursos que han necessitat moltes sessions per acordar el concepte d’art, d’altres han arribat a un consens més aviat. Cada grup però ha arribat a comprendre el concepte segons el seu nivell maduratiu i segons s’han anat derivant o conduint les converses. A partir d’aquí han escollit els seus projectes.

Així doncs

  • P-5 Treballaran les petjades i les seves formes
  • 1r La màgia
  • 2n L’art a Mundet
  • 3r L’art i el 3D
  • 4t El trencadís
  • 5è Fotografia matemàtica
  • 6è Curt metratge relacionat amb imatges de l’art que trobem al recinte Mundet

 

Des de l’equip impulsor hem planificat grups de treball per ajudar-nos a planificar els diferents projectes, procurant entrar el llenguatge matemàtic i l’artístic en tots ells.

Els grups de treball han estat parelles de projectes on hi ha el tutor o tutora del grup i un especialista o mestra de reforç. També hem fet grups de dos projectes per anar fent seguiment i compartir bones idees. Procurant integrar els aprenentatges de la formació i de la Xarxa de CB.

 

Finalment, l’equip impulsor hem volgut anar més enllà del tipus de projecte que havíem estat fent fins ara i hem proposat transformar els projectes en reptes. La proposta ha estat molt ben acollida entre l’equip docent. Els tàndems de treball han acompanyat els grups classe en la definició i concreció de cada repte.  

Així doncs

  • P-5 Busquem materials amb els quals es poden fer petjades.
  • 1r Fem un espectacle de màgia
  • 2n Organitzem una exposició d’art
  • 3r Preparem una conferència
  • 4t Fem un trencadís per l’escola
  • 5è Organitzem una exposició fotogràfica d’art i matemàtica fora de l’escola
  • 6è Realitzem un curtmetratge d’anime

 

Acordem que al llarg dels segon trimestre començarem a treballar els reptes i documentarem el procés del grup de 5è per compartir al bloc de la XCB.

Planificació

Publicat el per
Respon

PLANIFICACIÓ

Com que el projecte anual és “El nom de la classe”, abans de començar el curs decidim en claustre un tema general que acostuma a estar relacionat amb l’any internacional, però també pot tenir relació amb algun altre esdeveniment important (p.ex.: La Geometria, curs 16-17). Enguany el leit motiv és el Patrimoni Cultural.

En aquest claustre els mestres valorem l’interès que el tema pot generar en l’alumnat, que pugui ser treballat des del màxim d’àrees possible i també temptegem els noms que serien més adequats segons l’edat dels nens i nenes. Aquest ha estat el primer curs que hem donat llibertat absoluta per escollir el nom. Ara bé, considerant que el concepte “Patrimoni Cultural” és difícil d’entendre per als més petits, se’ls va orientar una mica més: P3 un nom relacionat amb els contes, P4 relacionat amb les festes populars i P5, amb les joguines.

Els noms de les classes van quedar de la manera següent:

P3: Joglars

P4: Gegants

P5: Baldufes

1r: Illes

2n: Castells

3r: Cuiners

4t: Artistes

5è: Búnquers

6è: Romans Catalans

Ara bé, com ho vam fer fins a decidir el nom concret de cada grup? Us explicarem un exemple, el de la classe dels Artistes que va ser molt semblant al d’altres classes.

Per començar a esbrinar el tema del projecte del curs visionem unes imatges relacionades amb el patrimoni cultural i les classifiquem per temes (menjar, oficis, música, natura, pintura, tradicions, invents, literatura, arquitectura…).

Paral.lelament fem uns mots encreuats on descobrim que tots aquests temes estan englobats dins del que és el PATRIMONI CULTURAL.

Tot seguit, votem aquests temes segons els nostres interessos i ens organitzem en grups per preparar unes presentacions que convencin la resta de companys que el tema que hem escollit és el més desitjable.

Després d’escoltar totes les exposicions dels diferents àmbits realitzem una votació i els més votats són Arquitectura i Art tots dos amb la mateixa puntuació. Tot seguit, ens posem a barrinar un nom que ens agradi a tots. Aquest nom és: ARTISTES.

A partir d’aquí ens endinsem en el que serà un treball interdisciplinari sobre l’art i els artistes.

 

 

Quan totes les classes tenen el nom escollit, fem una presentació general on donem a conèixer el nom de cada classe. L’entrada de cada aula queda guarnida amb un treball plàstic elaborat entre tots. El tutor o tutora guia els interessos dels alumnes i estructura els aprenentatges i les sortides fora de l’aula. A les reunions de cicle es comparteixen idees.

 

Estem buscant maneres de compartir d’una forma més eficient la informació per tal que el projecte sigui veritablement interdisciplinari.