Arxiu de la categoria: Planificació

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com: Quin és el leit motiv del projecte (el tema principal, la línia conductora, la pregunta-guia…)? Fins a quin punt té relació amb el títol del projecte? Fins a quin punt incorporem els interessos dels alumnes? Com ho fem? Quins contextos reals (dins i fora del centre) o que ho podrien ser escollim? Com ens coordinem per presentar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada?

“QUI BUSCA REFUGI I PER QUÈ?”: UN PROJECTE OBERT I ENGRESCADOR PER FER-SE PREGUNTES

Publicat el per
Respon

A 2n d’ESO hem desenvolupat el projecte  “Qui busca refugi i per què?“, que fa referència a la situació, tal com es pot deduir del títol, de les persones desplaçades i refugiades de qualsevol lloc del món. Aquest curs repetim aquest projecte que ja vam implementar el curs passat amb l’alumnat de segon. Per tant, ja tenim una experiència prèvia des de la que hem partit.

La primera sessió la dediquem a la presentació del projecte: l’alumnat rep un document amb els objectius generals del treball, diverses propostes de producte final, la temporització i fonts d’informació, agrupades temàticament,  que poden consultar per fer la seva recerca. Expliquem l’organització i la metodologia, posem en comú les idees prèvies, resolem dubtes inicials i elaborem les normes de treball grupal.

El nostre projecte de 2n d’ESO s’enfoca com a un projecte de recerca, que arrenca amb una pregunta inicial que ens plantegem a partir d’un vídeos sobre refugiats.

No es tracta d’un projecte guiat i molt pautat, amb la qual cosa el resultat no està totalment tancat. Depèn de l’alumnat que derivi cap a una o altres qüestions. És un tema ampli i obert, tot i que se’ls hi demana acotar i no tractar-lo de manera molt general. S’han de centrar només en una part del tema. A l’hora d’escollir quin apartat treballaran és on els hi donem marge. Tots plegats fem la introducció al tema i les preguntes inicials, però ells fan la recerca i trien l’aspecte sobre el qual volen aprofundir.

Planificació del projecte zoo-lògic?

Publicat el per
Respon

Cada setmana teníem una hora de reunió l’equip de projectes de primer. Aquest equip estava formant per 4 professors/es d’àmbits diversos i una coordinadora.

El principi del projecte vam fer una pluja d’idees de tots aquells aspectes interessants a treballar. En aquest cas va tenir molt d’importància l’assignatura de Biologia i el professor que teníem d’aquesta matèria. Però vam intentar dissenyar un projecte on es posessin en joc moltes competències bàsiques.

A partir del tret de sortida, i les aportacions que anaven fent els alumnes, el projecte va anar creixent i agafant dimensió. El professorat vam fer de guia en tot moment, intentant recollir les seves demandes i aconseguir que es treballessin tots aquells continguts que havíem remarcat com equip de professors.

Vam seguir una estructura molt clara:

  • Ecosistema: part viva (biocenosi) i part no viva del sistema (biòtop).
  • Animal en perill d’extinció
  • En tot moment reflexió sobre la vida d’aquests animals segons el lloc on vivien i el seu entorn més proper.

Per fer-ho van crear tres productes importants:

  • Pòster
  • Maquesta
  • Càpsula d’aprenentatge

Per finalitzar el projecte van realitzar una exposició oral

Zoo-lògic?

Publicat el per
Respon

Zoo-lògic és el projecte que han realitzat els alumnes de primer d’ESO de l’institut Príncep de Girona.  Com el seu nom indica un dels objectius era  reflexionar i debatre sobre el sentit dels zoo’s al segle XXI. Per altre banda, també ha tingut  com a objectiu aprofundir sobre sobre alguns animals en perill d’extinció.

Els animals en perill d’extinció poden viure al seu medi natural o a un espai organitzat per persones com les reserves o zoo’s.

El tret de sortida del projecte va ser la pel·lícula el viatge de l’Unai on una família, on el pare és fotògraf del National Geographic, viatgen per tot el món buscant un animal en perill d’extinció de cada continent. Per altre banda, també vam veure un vídeo del Zoo de Barcelona on explicava el seu funcionament bàsic i diari.

A partir d’aquí vam començar el nostre projecte.

 

L’aigua és vida. Com ens hem planificat?

Publicat el per
Respon

Els diferents equips de treball han anat desenvolupant el seu projecte a partir dels subtemes següents. La informació ha arribat a l’alumnat a partir de la recerca pròpia dels diferents equips de treball, el material donat pel professorat i les xerrades o conferències  d’entiats que s’han desenvolupat durant el projecte com per exemple: “Aigua per al Sahel” i “Ecologistes en Acció”.


 

Com ens hem organitzat?

Publicat el per
Respon

Els professors de l’equip impulsor hem tingut dos vies d’organització importants durant el curs:

  • Les reunions d’equip impulsor (tots els membres de l’equip impulsor de l’institut).
  • Les reunions setmanals de coordinació de projectes. En aquestes últimes hi participàvem els professors que interveníem en els diferents  equips (equip de 1r, 2n i 3r) i el coordinador/a de l’equip.

Per tant les franges de projectes quedaven organitzades de la següent manera:

Grup: A  (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

Grup: B (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

Grup: C (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

Grup: D (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

+ suport del coordinador de projectes

 

Projecte interdisciplinari Pas a Pas pel Guinardó: “Millorar el Parc del Guinardó” Barcelona – 3r de Primària

Publicat el per
Respon

Pas a pas planifiquem el projecte!

Aquest projecte s’ha realitzat al llarg de diverses sessions entre el segon i el tercer trimestre el curs 2017-2018.

Sessió 1: Enquesta.

Es passa una enquesta als nens i nenes on han de respondre a unes preguntes. Es dona especial importància a les dues últimes preguntes vinculades a les propostes de millora del parc del Guinardó.

Sessió 2: Buidatge de l’enquesta.

Els nens i nenes exposen les seves propostes per millorar el parc i el lloc on les volen dur a terme. A continuació les situen en el mapa.

Sessió 3: Votació.

Es voten les propostes i surten com a guanyadores incloure en el parc una tirolina, bancs de diferents mides i un rocòdrom.

Sessió 4: Dibuix i explicació.

Cada nen i nena dibuixa i escriu individualment com s’imagina la proposta guanyadora.

Sessió 5: E-mail a la consellera.

Veiem la necessitat d’impulsar aquest projecte i contactar amb una de les conselleres del districte Horta-Guinardó per explicar-li la nostra proposta. Li enviem un mail col·lectiu i ella ens dona la seva resposta. Concretem un dia per fer la visita a la seu del districte.

Sessió 6: Preparació de la reunió.

Entre tots i totes redactem el discurs formal amb l’objectiu de transmetre el nostre projecte a la seu del districte. Ens posem d’acord per repartir-lo entre alguns dels nens i nenes de la classe.

Sessió 7: Visita a la seu del districte d’Horta-Guinardó.

Anem a la seu per exposar el nostre projecte a dos consellers: el Fernando i la Bea. Ells ens expliquen informació sobre l’edifici: història, activitats…

Sessió 8: Visita de dues famílies arquitectes a l’aula.

Aprofitant que hi ha dues famílies a la classe que són arquitectes, els convidem a venir perquè ens expliquin models de tirolines, bancs i rocòdroms. A més ens recomanen el lloc més apropiat per instal·lar aquests nous elements en el parc.

 Sessió 9: Tria del rocòdrom.

Els nens i nenes podem triar entre tres rocòdroms i ells han de justificar per escrit la seva elecció.

Sessió 10: La tirolina

Llegim un text sobre la proposta de la tirolina i amb les dades numèriques que obtenim, realitzem una activitat per treballar les mesures de longitud.

Sessió 11: Mesurem

Aprofitem les mesures de la tirolina per comparar-les amb objectes que trobem a l’escola. Per fer-ho utilitzem cintes mètriques i paper i llapis. Aquesta activitat es fa amb parelles.

Sessió 12: Tria dels bancs.

Cada nen i nena escriu quin model de banc li agrada més pel parc. Poden triar entre dues opcions: bancs fets amb rodes i bancs fets amb troncs d’arbre.

Sessió 13: Votacions de les propostes guanyadores.

Els nens i nenes voten quin model de rocòdrom i banc volen pel parc del Guinardó. Surt el rocòdrom en forma de pedra gegant que es pot escalar per tots els cantons i els bancs fets de troncs d’arbre.

Sessió 14: Ubiquem els elements.

Argumentem i ubiquem els elements a l’espai del parc que les famílies ens van recomanar. Els situaríem a la zona de la “Mina”, al solar que hi ha al costat del Bar de la Font del Cuento. Ens van recomanar aquest lloc perquè està situat al costat de la zona de jocs i per recuperar i aprofitar un espai més en el parc que avui en dia està abandonat i poc cuidat.

Sessió 15: E-mail per fer una última trobada amb la Bea.

Escrivim un mail col·lectiu per tornar a quedar amb la Bea a l’escola i entregar-li el projecte acabat.

Sessió 16: Visita de la Bea a l’escola.

Ens visita i li expliquem com ha anat evolucionant el projecte pas a pas i ella ens fa un retorn de les nostres propostes. Cal veure si es pot fer realitat de cara al curs vinent. Ella ha de parlar-ho amb els professionals que treballen pel districte.

Sessió 17: Exposició del projecte al projecte interdisciplinari del centenari del parc.

Exposem el projecte a les famílies de l’escola. Incorporem panells explicatius, jocs perquè les famílies realitzin i un taller perquè fabriquin amb diversos materials les tirolines, els bancs i els rocòdroms.

 

MIREM, INVESTIGUEM, APORTEM IDEES I DECIDIM ENTRE TOTS

Publicat el per
Respon

Un cop decidit què regalaríem a l’escola cada classe, ens vam posar tots mans a l’obra.

Primer de tot vam anar a visitar els espais : LA CUINETA, EL TIPI I LA CASETA, per veure Com eren? Què tenien? Què hi podíem posar? Què hi podíem afegir?

A través de la conversa i de les aportacions dels infants, vam anar prenent nota del que faríem. Vam escoltar-nos uns als altres, vam proposar noves idees, i vam arribar a acords pactats entre tots.

Vam pensar el QUÈ faríem i el COM ho faríem.

També vam investigar en llibres i a l’ordinador de la classe, vam portar algunes coses de casa i un cop decidit què era el que necessitàvem, vam recopilar els materials i ens vam posar a fer les diferents activitats manuals i plàstiques que havíem decidit

     

TENÍEM MOLTES GANES DE COMENÇAR AQUEST NOU PROJECTE!!

EL REPTE D’ORGANITZAR-SE

Publicat el per
Respon

Planificar un projecte amb un repte final?

No ha estat fàcil. En el meu cas, és la primera vegada que plantejo el final d’un projecte amb un repte per a tot el grup classe. Tenim poques hores i a l’escola ens costa prescindir d’activitats que ja fem habitualment, però les ganes amb què els alumnes han viscut el procés ens ha donat moltes pistes de cap a on volem anar.

Al principi ha estat senzill, doncs el projecte sobre fotografia matemàtica ha nascut dels propis interessos dels nois/es i de seguida s’han posat a treballar. La planificació s’ha començat a complicar quan hem passat a idear l’exposició: quan ho fem, on ho fem, per a qui ho fem, què necessitem, com ens organitzem, pressupost, etc. Amb totes aquestes preguntes per resoldre, l’alumnat proposa fer grups de treball que passarem a anomenar comissions. En aquesta fase sorgeixen sis comissions:

  • Pressupost
  • Decoració
  • Organització de les fotos
  • Càtering: Cambrers/es i cuiners/es
  • Presentadors/es
  • Comunicació

Cada comissió ha planificat la seva tasca, tenint en compte un pressupost, temps de reunions i feines per fer, contactes dins i fora de l’escola, etc. Un cop a la setmana hem posat en comú on estava cada comissió i quines notícies podem anar donant als companys/es.

En tot aquest procés, les mestres hem estat acompanyants i facilitadores pel bon funcionament de les comissions. L’alumnat ha fet un gran aprenentatge: responsabilitzar-se grupal i individualment i organitzar-se en les tasques i el temps.

Planificació

Publicat el per
Respon

PLANIFICACIÓ

Com que el projecte anual és “El nom de la classe”, abans de començar el curs decidim en claustre un tema general que acostuma a estar relacionat amb l’any internacional, però també pot tenir relació amb algun altre esdeveniment important (p.ex.: La Geometria, curs 16-17). Enguany el leit motiv és el Patrimoni Cultural.

En aquest claustre els mestres valorem l’interès que el tema pot generar en l’alumnat, que pugui ser treballat des del màxim d’àrees possible i també temptegem els noms que serien més adequats segons l’edat dels nens i nenes. Aquest ha estat el primer curs que hem donat llibertat absoluta per escollir el nom. Ara bé, considerant que el concepte “Patrimoni Cultural” és difícil d’entendre per als més petits, se’ls va orientar una mica més: P3 un nom relacionat amb els contes, P4 relacionat amb les festes populars i P5, amb les joguines.

Els noms de les classes van quedar de la manera següent:

P3: Joglars

P4: Gegants

P5: Baldufes

1r: Illes

2n: Castells

3r: Cuiners

4t: Artistes

5è: Búnquers

6è: Romans Catalans

Ara bé, com ho vam fer fins a decidir el nom concret de cada grup? Us explicarem un exemple, el de la classe dels Artistes que va ser molt semblant al d’altres classes.

Per començar a esbrinar el tema del projecte del curs visionem unes imatges relacionades amb el patrimoni cultural i les classifiquem per temes (menjar, oficis, música, natura, pintura, tradicions, invents, literatura, arquitectura…).

Paral.lelament fem uns mots encreuats on descobrim que tots aquests temes estan englobats dins del que és el PATRIMONI CULTURAL.

Tot seguit, votem aquests temes segons els nostres interessos i ens organitzem en grups per preparar unes presentacions que convencin la resta de companys que el tema que hem escollit és el més desitjable.

Després d’escoltar totes les exposicions dels diferents àmbits realitzem una votació i els més votats són Arquitectura i Art tots dos amb la mateixa puntuació. Tot seguit, ens posem a barrinar un nom que ens agradi a tots. Aquest nom és: ARTISTES.

A partir d’aquí ens endinsem en el que serà un treball interdisciplinari sobre l’art i els artistes.

 

 

Quan totes les classes tenen el nom escollit, fem una presentació general on donem a conèixer el nom de cada classe. L’entrada de cada aula queda guarnida amb un treball plàstic elaborat entre tots. El tutor o tutora guia els interessos dels alumnes i estructura els aprenentatges i les sortides fora de l’aula. A les reunions de cicle es comparteixen idees.

 

Estem buscant maneres de compartir d’una forma més eficient la informació per tal que el projecte sigui veritablement interdisciplinari.

Com ho planifiquem?

Publicat el per
Respon

El nostre equip impulsor es reuneix alguns dilluns i dimecres al migdia per planificar tot el que es relaciona amb el nostre projecte.

Un cop realitzades les primeres reunions, decidits els aspectes que volíem treballar i, donat que l’equip impulsor era nombrós, vam decidir dividir-nos en dos subequips. Aquests dos equips s’han reunit i elaborat materials pels nostres dos projectes: Creem un Joc de Preguntes i Respostes a 2n ESO i Dones a 4t ESO.

El treball que duia a terme cada equip s’ha explicat a les reunions d’equip docent per tal de procurar implicar tot el professorat del nivell.

El material produït, els acords dels equips i les actes de les reunions han estat disponibles a un blog i un drive interns.