COM I QUAN I ES FAN ELS TREBALLS GLOBALITZATS

Les tres classes de primer de l’ESO es divideixen en quatre grups diferents. Cada un d’aquests grups té 22 alumnes i tenen un tutor o tutora de TG que els fa de guia.

Les sessions de TG es fan quatre dies a la setmana i són de dues hores seguides, la qual cosa facilita l’elaboració de tasques més manuals que requereixen més temps.

Dins de cada grup es fan equips de quatre o cinc alumnes que tenen rols assignats. Aquestes agrupacions són heterogènies i es fan tenint compte les habilitats i els caràcters dels seus components.
Els grups classe i els equips de treball canvien cada trimestre i es prioritza, per una banda, que cada alumne pugui adquirir experiències variades de treball cooperatiu i, per una altra, que tingui tutors guia d’especialitats diferents. En aquest darrer sentit, cal aclarir que, sempre que sigui possible, els tutors-guies passem pels altres grups per explicar o dirigir treballs específics de la nostra especialitat, com per exemple pràctiques a l’aula de tecnologia o al laboratori. Aquesta rotació del professorat, i el fet que els quatre grups classe realitzin activitats paral·leles, comporta que l’alumnat pugui percebre també el treball en equip del professorat, la qual cosa dóna un valor afegit als TG.

La veu dels alumnes:

Al final del projecte l’alumnat ha expressat la seva opinió. En general els ha interessat el tema i els ha agradat la part experimental tal i com estava contextualitzada. A més, han mostrat entusiasme al ser ells els protagonistes de l’aprenentatge i al trencar rutines de matèries i horaris. D’altra banda, tot i que ja ho han fet altres vegades, segueixen posant-se nerviosos en la presentació oral. Tot i això, també hi ha una part de l’alumnat que pensa que treballa millor de manera individual, sobretot aquell alumnat que és motor o lider del grup per naturalesa pròpia.

Avaluació

L’avaluació ha contemplat a més dels productes finals, el procés d’elaboració del treball a classe. Per tal d’avaluar la memòria de pràctiques, l’exposició oral, la presentació digital i el resum hem confeccionat rúbriques. Les rúbriques es van lliurar als alumnes el dia de la presentació del projecte perquè ells poguessin valorar i respondre a la pregunta “Què i com ens estan avaluant?”. A més, l’alumnat s’ha autoavaluat i coavaluat amb la rúbrica corresponent.

Els criteris de qualificació emprats són els següents:

  • Memòria de laboratori: 20%
  • Presentació oral: 20%
  • Presentació digital i resum: 20%
  • Treball a classe (basat en la autoavaluació i coavaluació dels alumnes): 20%
  • Prova tipus test: 20%

Producte final

La realització del projecte està dedicada a l’elaboració del producte final. Com a producte final tenim 3 documents i una prova tipus test. A més de la valoració continuada del treball a classe, els alumnes han preparat una presentació digital basada en la resposta de la driving question, un resum escrit de la presentació i la memòria escrita de la pràctica realitzada al laboratori i taller. Aquesta pràctica és un experiment basat en els continguts d’aprenentatge necessaris per a respondre la driving question. El quart producte ha consistit en una prova tipus test confeccionada a partir dels resums proporcionats per tots els grups d’alumnes; per tant, els alumnes s’han examinat de tots els continguts treballats per la classe durant el projecte.

Implementació

El projecte s’ha realitzat en dues setmanes i mitja utilitzant, com s’ha comentat en anteriors publicacions del blog, les hores d’Anglès, Física i Química i Tecnologia. Aquestes han sigut un total d’onze hores, les quals s’han distribuït de la següent manera:

  • Presentació de projecte: 1 hora
  • Recerca de la informació: 3 hores

  • Preparació de la presentació digital i del resum del treball: 2 hores
  • Pràctica al laboratori i taller: 2 hores

  • Presentació oral: 2 hores

  • Prova tipus test: 1 hora

QUI SOM?

Som l’Escola Pit-Roig del districte Horta-Guinardó de Barcelona, i aquest és el primer any que participem a la Xarxa de Competències Bàsiques.

Per formar l’Equip Impulsor de l’escola en els últims claustres del curs 16-17 vam fer unes dinàmiques pensades per  crear una nova mirada en la manera de fer de l’escola, amb l’objectiu de fer canvis d’una manera compartida. Algunes de les dinàmiques van ser:   visionat d’algun vídeo, el zoom (es tractava de veure una globalitat i no centrar-nos en el més concret, tenir una visió més àmplia), compartir horitzons (els propòsits, les pràctiques, l’avaluació i l’organització de l’escola).  Gràcies a aquestes dinàmiques van oferir-se persones voluntàries per formar l’equip impulsor.

 

A l’inici del curs 2017-2018 es consolida  l’equip impulsor de l’Escola Pit-Roig format per vuit persones representants de tots els cicles, amb la voluntat de millorar els projectes que fem a l’escola. És un nucli impulsor que haurà de fer de pont amb la resta del claustre.

A l’escola el projecte té una durada de tot el curs. El fem a totes les classes, és per això que tot el claustre hi està implicat. En els cursos d’Infantil, Inicial i Mitjà el pes important del projecte el porten els mestres tutors i tutores ja que imparteixen més àrees amb els alumnes. En canvi, el fet que a cicle Superior hi intervinguin més mestres possibilita que el projecte sigui més compartit.

El projecte és comú a tota l’escola i fa referència al nom de les classes que des de fa molts anys és el nostre projecte interdisciplinari. Amb el pas dels anys li hem anat donant més importància dedicant-li més temps i ens ha servit per treballar de manera més globalitzada des de diverses àrees.

QUI SOM i QUIN TREBALL GLOBALITZAT PRESENTEM

El curs passat, 2016-2017, un equip de professores i professors de l’Institut vam organitzar-nos com a grup impulsor. Amb el suport de l’equip directiu, vam iniciar un procés de discussió sobre treball per projectes o globalitzat. La intenció era animar tot el claustre a seguir avançant en aquest sentit.

Per això, vam tenir en compte les innovacions que s’havien dut a terme els darrers anys al centre: s’havien fet projectes conjunts  col·laborant dos o tres professors d’àrees diferents, activitats d’aprenentatge servei, treballs cooperatius diversos, entre altres iniciatives. L’èxit ens va motivar a  continuar. El procés de discussió va culminar amb l’elaboració d’uns quants Treballs Globalitzats pensats per a l’alumnat de 1r d’ESO de la següent promoció.

El grup impulsor ha continuat aquest curs 2017-2018, s’ha ampliat i ha acompanyat a quatre dels seus membres que estan duent a terme els TG amb l’alumnat de 1r d’ESO. La feina no s’acaba, enguany estem elaborant nous materials de segon d’ESO per al proper curs.

L’objectiu és aconseguir que tots els nois i noies de l’ESO del Francisco de Goya hagin treballat cada setmana unes quants hores amb perspectiva global; pensem que globalitzar els aprenentatges és una bona manera de preparar-se per als estudis post-obligatoris i per a la vida.

En aquest blog us presentem un dels Treballs Globalitzats del primer curs, el TG3 “Viatgem pel món”, realitzat durant el segon trimestre i finalitzat amb una mostra oberta a les famílies al Mas Guinardó.

Grup impulsor

Grup impulsor

AVALUEM EL PROCÉS

Un dels elements que des del primer moment vam decidir que ens havia de servir per avaluar els coneixements adquirits dels nens i nenes de les classes de Dracs i Diables era el qüestionari KPSI. Aquesta eina que vam fer servir d’avaluació inicial per saber els coneixements previs del tema ens servirà per avaluar els progressos fets. Aquesta vegada a més podran explicar alguna cosa que justifiqui el perquè creuen que estan en un nivell o en un altre. També els hi proposem fer un dibuix relacionat amb el tema.

QUESTIONARI INICIAL

DIBUIXOS INICIALS

L’avaluació final mostra progressos tant en el qüestionari KPSI com en l’evolució del dibuix que van fer. A l’avaluació final van haver-hi molts dibuixos de la Sagrada Família, i de la Pedrera i les seves xemeneies.

Valorem l’activitat de l’entrevista

Creiem que vam plantejar una activitat molt difícil.  Plantejar-se preguntes sobre alguna cosa que no coneixem és molt complicat sobre tot per a nens de primer. Aquest és un tema que s’ha de tenir en compte també a l’hora de demanar preguntes sobre un projecte: què vols saber de … (si no coneixem el tema com ens podem plantejar preguntes?). Va ser complicat que els nens trobéssin preguntes interessants . Per això creiem interessant que és millor que l’expert parli i que faci una introducció perquè si no les preguntes no tenen relació i els hi falta sentit, després els nens el podrien preguntar.

També valorem de forma negativa el fet d’haver fet l’entrevista els dos grups alhora. Hauria estat millor fer-la per separat i fer una activitat de mitja hora per grup.

Aquesta activitat també ens va servir per treballar la pregunta a l’àrea de llengua, cosa que valorem de forma positiva.

Em relació a l’exercici en el qual havien de fer un dictat del disseny de la casa que havien realitzat vam haver de modificar la proposta ja que els nens havien fet uns dibuixos molt rics i complexes que eren molt difícils de dictar i que els “arquitectes” les poguéssin reproduir així que vam canviar l’activitat per tal de poder fer-la. Els hi vam oferir tres models (on estaven molt delimitades les coordenades espacials: a dalt, a baix, al mig, a la dreta, a l’esquerra …) en els quals havien de situar diferents parts de la casa (finestres, portes, xemeneia …) . Valorem l’activitat com molt positiva tot i que no és una activitat per fer-la amb el grup sencer com la vam fer ja que es produeix molt xibarri que dificulta l’execució.

Una altra activitat que vam fer va ser la d’ubicar l’època de Gaudí, per contextualitzar el modernisme, per això vam demanar que portessin fotos i objectes de l’època dels seus avis. Voliem treballar el pas del temps. Va haver molta participació i motivació per part dels nens i nenes. D’aqui van sortir tres murals: Quan vivia Gaudí / El temps dels nostres avis/ el nostre temps. Vam partir de l’època dels seus avis per a què ho visquéssin mes proper, per treballar el canvi i evolució de la vida i dels objectes. A partir d’aquí vam veure que a l’època de Gaudí també hi havia coses diferents. També vam fer una activitat molt divertida que consistia en buscar la correspondència entre un objecte actual i un objecte de l’època de Gaudí.

 

I al taller d’escriure vam aprofitar per treballar les frases en passat.

També vam realitzar una activitat de construcció d’uns puzzles que haviem elaborat de diferents edificis, tots eren modernistes menys un. Creiem que va ser molt difícil. Eren puzzles de 20 peces però no hi havia model i eran difícils.

Com avaluació final vam fer el qüestionari KPSI i els hi vam demanar paraules que han après relacionades amb l’ofici d’arquitecte i amb Gaudí. La veritat és que la majoria ho va fer molt bé i han escrit moltes paraules més que al principi. També es va fer una altra activitat d’avaluació que consistia en posar el nom  xxxxxx

Com a mestres tenim la sensació que els nens han après molt quant a contingut i procediments i han gaudit amb Gaudí. Després d’interpretar els seus qüestionaris d’autoavaluació veiem que els alumnes també comparteixen aquesta sensació.

IMPLEMENTACIÓ

… i després de tant pensar i planificar arriba el dia en el qual ens hem de posar a l’acció. Tot just arribar de vacances, el 3 d’abril iniciem el nostre projecte.

Aquesta setmana girarà entorn a la pregunta: Per què era tan famòs Gaudí? i volem aprofundir sobre la professió d’arquitecte. El punt de partida serà el visionat del video “El despertar del drac” amb l’objectiu d’activar coneixements previs i motivar als nens i nenes. Els nens i nenes ens hauran d’escriure individualment la seva hipòtesi sobre la fama de Gaudí, intentarem, així que les seves hipòtesis no es contaminin amb les idees dels companys.

Després passarem el qüestionari KPSI. Hem decidit que el qüestionari el passarem al principi i al final per tal d’avaluar l’aprenentatge, en el qüestionari final hi haurà un petit espai per a què puguin argumentar els seus coneixements.

La següent activitat girarà entorn a la paraula ARQUITECTE. Cada nen haurà d’escriure tres paraules que cregui que poden estar relacionada amb aquesta professió, en grups de quatre hauran de consensuar cinc que seran les que presentaran. Es posaran en comú i es confeccionarà un panell amb aquestes paraules. El panell anirà creixent amb les noves paraules que anem aprenent durant el projecte. Per fer aquesta activitat partirem del modelatge amb altres professions potser més conegudes. Serà una activitat en la que treballarem a nivell individual, en grup i en grup classe.

Des de l’àrea d’anglès a partir del conte dels tres porquets es farà una activitat en la que es treballarà el vocabulari de la casa i les diferents tipologies de vivendes determinades de vegades pel paisatge i es farà la creació de direrents tipus de cases.

Tindrem la sort de comptar amb la visita d’una arquitecta: l’Anna Majoral per això des del taller d’escriure treballarem la pregunta i prepararem les preguntes que li voldrem fer. Amb aquesta entrevista aprendrem quins tipus de feines fa un arquitecte i descobrirem que treballen per encàrrec.

Saber i entendre que els arquitectes treballen per encàrrec ens ajudarà a introduir l’última activitat de la setmana que serà dibuixar per encàrrec d’un company una casa seguint les instruccions que ens dóna. Ens posarem esquena amb esquena i començarem a dictar instruccions sobre la casa que volem, a veure si som capaços de plasmar i entendre el que vol el nostre client. Així treballarem la comprensió oral i diferents conceptes espacials: a dalt, a baix, en mig, a la dreta, a l’esquerra i figures geomètriques.

Els arquitectes dibuixen la casa que els seus clients els encarreguen.

… I així ens endinsarem en la segona setmana del nostre projecte que partirà de la pregunta: Què feia diferent a les seves construccions?. Començarem fent un visionat d’un video sobre la vida de Gaudí i consensuarem entre totes les hipòtesis que hem fet sobre la fama de Gaudí les que creiem que són correctes.

Durant aquesta setmana coneixerem diferents construccions de diferents arquitectes, de diferents estils, de diferents països. Veurem construccions modernistes i deduirem les característiques d’aquest estil i ens fixarem quins són els materials predominants, aprofitarem per conèixer també diferents tècniques característiques del modernisme (vitrall, forja i trencadís) que en el taller d’escriure intentarem explicar. Per últim tancarem la setmana fent en parelles diferents construccions amb diferents materials.

… i finalment arribem a la tercera setmana del nostre projecte on volem abordar el tema del pas del temps, les diferències entre l’època de Gaudí i la nostra, l’evolució dels objectes i de quotidianitat. Volem treballar el concepte modernisme, deslligar-lo de la paraula modern. Com sempre partirem d’una pregunta: Conèixes alguns noms dels edificis que va construir Gaudí?

Per tot això els hi mostrarem edificis de l’època de Gaudí i edificis de Gaudí, volem que facin la reflexió que pensaria la gent del moment sobre aquests edificis que va dissenyar el Gaudí? quines diferències veieu entre aquests edificis i els que va dissenyar el Gaudí? Aprofitarem aquest pas del temps que estem treballant i en el nostre taller d’escriure treballarem les construccions en present i passat, que prenguin consciència que no fem servir els mateixos temps verbals quan parlem en present o quan parlem en futur.

Continuarem treballant les característiques dels edificis modernistes amb la construcció de puzzles que haurem confeccionant de diferents edificis modernistes.

PLANIFICACIÓ

Quan ens plantegem el nostre projecte tenim clar que ha d’haver un objectiu que és el que marcarà l’inici i el final del projecte, una proposta.

Decidim que el nostre projecte girarà al voltant de tres preguntes, cada pregunta ens anirà portant a l’altre. Serà un objectiu verbalitzat i compartit amb els alumnes per a què tots sapiguem cap a on anem. Entenem que una pregunta en un projecte ens ha de provocar tenir ganes d’investigar, de saber més d’alguna cosa.

En el camí pretenem que els alumnes:
. Resolguin
. Investiguin, cerquin
. Assoleixin reptes
. Facin treball en equip/cooperatiu
. Fer un treball globalitzat

Ens plantegem:
. Les preguntes les fa només el mestre?
. Han de tenir relació amb l’objectiu a treballar? com fer saber al nen quin és el nostre objectiu?
. Podrien haver diferents estadis de preguntes?: Un primer estadi de preguntes de nens que acostumen a tenir més en compte amb qüestions que es resolen buscant informació i que són més fàcils de respondre i un cop es té aquesta informació potser és el moment de fer preguntes més complexes que requereixen lligar coneixements, fer deduccions, arribar a raonaments a partir de l’observació o l’estudi.

Per això pensem que també està bé iniciar el tema amb una conversa on moltes vegades algunes preguntes ja es responen. Aquesta conversa activa la motivació envers el nostre objectiu.
. Creiem important que hi hagi una detecció de coneixements previs amb l’objectiu de fer a cada nen conscient del que sap per a que pugui veure el seu camí recorregut al final del projecte.

Quan ens plantegem el nostre projecte ens fem unes preguntes per tal de dissenyar-lo:
– Què volem que aprenguin?
– Quins seran els nostres objectius?
– Quines competències i continguts volem/podem treballar?

OBJECTIUS:
Modernisme com a un temps diferent

CONTINGUTS:
Modernisme
Gaudí (biografia i obra)
Tècniques pròpies del modernisme
Present/passat
Coneixement d’alguna obra de Gaudí en concret
Línies corbes i rectes.
Figures geomètriques planes
la carta

Cometències que treballarem amb el projecte:
Competència digital
Competència lingüística
Competència visual i plàstica
Competència coneixement del medi
Competència valors
Competència matemàtica

Temporalització del nostre projecte:
del 3 al 27 d’abril
Definició:
Serà un projecte interdisciplinar. Es respectarà l’horari de les especialitats i es mantindran dues sessions de matemàtiques setmanals.