Arxiu de la categoria: Metodologia

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com es formen els grups? Com s’autogestionen els grups: assignació de rols, definició de les tasques i temporització…Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com introduïm la recerca? Quins espais crearem per compartir el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements entre els grups, revisar els objectius inicials, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions per avançar, auto i coavaluar-se?…

TREBALL COOPERATIU, APRENENTATGE PER A L’ALUMNAT I PER AL PROFESSORAT

Publicat el per
Respon

Hem utilitzat la metodologia de treball cooperatiu, amb petits grups  de quatre membres com a màxim. La confecció dels grups pot variar en funció de les característiques del grup-classe. En algun cas han estat confeccionats de manera heterogènia, segons criteri de la professora acompanyant del projecte i, en altres, s’ha permès als alumnes decidir com formar-lo. En aquest segon cas s’han intentat respectar afinitats, amb la qual cosa han sortit agrupacions més homogènies. Dins de cada grup s’han assignat rols (moderador, coordinador, portaveu i secretari) i entre ells s’han repartit les tasques.

El projecte arrenca amb una temporització prèvia, més o menys flexible, de 36 hores repartides en 6 setmanes amb una dedicació de 6 hores setmanals. Els hem donat un temps orientatiu per a cada part del procés: recerca i recollida d’informació, elaboració del producte final, avaluació i presentació. Finalment, hem hagut d’ajornar la presentació del producte final per manca de temps. Això ens ha suposat acabar una setmana més tard del previst.

Com a  espai de posada en comú, hem creat un blog on han de fer, com a mínim, dues entrades per grup. Es dissenya com a un espai de debat, d’opinió personal, per compartir notícies i coneixements entre els diferents grups.Els alumnes treballen de manera individual i col·lectiva. Han de presentar un producte final com a grup i com a feina individual la carpeta d’aprenentatge, la recerca d’informació i la redacció dels articles del blog.

Tota la documentació del grup està compartida a través del Drive amb la professora acompanyant.  Al mateix temps, la professora comparteix amb cada grup les bases d’orientació, objectius, recursos, normes de funcionament del grup i instruments d’autoavaluació i coavaluació.Els dubtes i problemes que apareixen sobre la marxa, es posen en comú i es resolen entre tots.

Cada setmana dediquem els últims 15 minuts de la sessió del divendres per fer una entrada individual a la carpeta d’aprenentatge, on expliquem què hem fet, què hem après aquella setmana o amb quines dificultats ens hem trobat.  És el nostre diari d’aprenentatge setmanal.

 Vídeo: REFUGIATS

Quina metodologia utilitzàvem en el projecte Zoo-lògic?

Publicat el per
Respon

Tots els alumnes de primer estaven repartits en equips de 4 o 5 alumnes. Treballàvem amb grups cooperatius on el treball de cada membre de l’equip és imprescindible perquè la feina es pugui desenvolupar amb èxit. Per aquest motiu, abans de començar el projecte vam fer una sèrie de dinàmiques per fomentar la col·laboració dels membres dels diferents equips. El que volíem aconseguir és que els joves tinguessin clar que per formar bons equips de treball era important, tal com diuen els germans Johnson fomentar els cinc aspectes següents:

  • Interdependència positiva
  • La responsabilitat individual
  • Interaccions positives
  • Bon ús de les habilitats socials
  • Autoreflexió d’equip

Cada equip de treball aprofundia sobre un dels animals en perill d’extinció de la pel·lícula el viatge de l’Unai.

 

Metodologia

Publicat el per
Respon

A l’escola Pit – Roig a partir dels interessos dels alumnes (què volem saber) es dissenyen diferents activitats. Sovint són ells mateixos qui fan propostes del que els agradaria fer. Els mestres recollim aquestes idees i pensem com dur-les a terme, de manera que siguin competencials.

Moltes vegades una activitat ens porta a un altra, perquè a mida que treballem sorgeixen noves inquietuds, noves preguntes i noves idees.  Són propostes obertes i dinàmiques, que poden modificar-se al llarg del treball, tot i que els mestres sempre tenim present allò que és fonamental i que cal aprendre, per això busquem el moment o la situació per fer-ho. Es realitzen activitats individuals, per parelles, en grup petit, grup-classe, grups cooperatius, …

Els grups de treball acostumen a ser heterogenis. La formació dels mateixos depèn del tipus d’activitat a fer. Poden ser els propis alumnes els que trien els membres del grup o també els mestres els que els decideixen. Un cop definits i compartits els objectius de la feina són els alumnes qui  s’autogestionen (es planifiquen, es posen d’acord en les tasques a fer, prenen decisions, distribueixen funcions si convé, …). Els mestres els recolzem i guiem en cas necessari.

Per donar resposta a les preguntes que van sorgint ens cal fer recerca. Considerem important que els alumnes s’adonin que la informació es pot obtenir de fonts ben diverses (imatges, contes, revistes, llibres, internet, preguntant a la família, conversant amb altres persones, cercant l’ajuda d’experts del tema, …) Des de petits els nens estan avesats a cercar informació al seu entorn més proper i a mesura que es fan grans van ampliant els recursos de recerca.

Durant el procés es va fent la revisió i també es realitzen algunes sessions de posada en comú i valoració de la feina feta i del que resta per fer. També es va regulant el temps dedicat a cada activitat.

 

Projecte interdisciplinari Pas a Pas pel Guinardó: “Millorar el Parc del Guinardó” – Barcelona- 3r de Primària

Publicat el per
Respon

METODOLOGIA

Aquest projecte està dissenyat des d’un punt de vista constructivista que inclou activitats que són significatives per l’alumnat. La intenció del procés és que tingui a veure amb la seva realitat quotidiana; que reflexionin sobre l’ús que fan del parc i de les mancances que hi troben per a fer una aportació de millora al barri. Per a assolir aquest objectiu, l’alumnat va dur a terme un treball de recerca de l’entorn durant el segon i el tercer trimestre, que incloïa activitats individuals, en parella i en gran grup. Per començar vam elaborar una enquesta per a recollir informació sobre el parc; per a veure com l’utilitzem i quines propostes de millora volíem fer. Cadascú ha triat una cosa que troba a faltar i ha explicat on la situaria en el mapa del parc.

Amb les dades que vam recollir, un cop posades en comú i votades, vam decidir una proposta per a millorar el Parc del Guinardó. Vam pensar quins elements no requerien d’una gran conservació per a què tothom els pogués gaudir. Un cop pensada i dissenyada la vam enviar als consellers.  La proposta incloïa una via d’escalada, bancs de diferents mides i una tirolina. Per fer realitat aquest projecte vam visitar la Seu del districte d’Horta Guinardó per reunir-nos amb la consellera.

Per preparar la reunió, entre tots i totes vam fer una carta de presentació de la classe per llegir-la als polítics i els experts amb els que ens havíem de trobar per consultar si  econòmicament i logísticament era viable per dur-lo a terme de cara al curs vinent. Paral·lelament, vam demanat al pare de l’Ariadna i a la mare del Dani, que són arquitectes, que vinguessin a la classe per explicar-nos com podien ser les tirolines, els bancs i el rocòdrom. Van fer mesures per encabir la tirolina i vam idear bancs de diferents models i materials.

Vam exposició el projecte interdisciplinari davant de tota l’escola, professorat, alumnat i famílies; mitjançant un taller de construcció de bancs, rocòdroms i tirolines. Com per exemple: xapes, plastilina, botons, fils de llana, silicona, pals de gelat… També vam col·locar panells amb l’explicació del nostre projecte i unes fotos per fer un joc; a més d’unes construccions que havíem preparat per l’exposició. Com a producte final van construir una maqueta d’una tirolina.

Finalment, vam reflexionar i valorar la importància del procés i de l’esforç per aconseguir un projecte comú.

 

MANS A L’OBRA!

Publicat el per
Respon

Aquelles dues setmanes vam treballar tots de valent!

Mesurar, retallar, enganxar, pintar, escriure, enfilar…vam fer un gran treball en equips on tothom hi va participar i fer la seva.

  

Amb l’ajuda de tots, aviat ho vam tenir tot enllestit per començar a decorar els espais. Vam aprendre a organitzar-nos, a compartir l’espai de treball, a treballat en equip i sobretot a recollir els materials quan acabàvem cada sessió.

Van ser dies de grans il·lusions i converses mentre anàvem veient els resultats de la feina feta!

Així que s’anava acostant la data de la festa de l’escola cada vegada teníem més ganes de veure com quedaria al final i sobretot teníem moltes ganes de jugar-hi tots junts i ensenyar-ho a les nostres famílies i companys d’escola.

COMPARTIR, COMPARTIR I COMPARTIR

Publicat el per
Respon

Reflexionant sobre el procés metodològic, l’equip impulsor (en el nostre cas tot el claustre) hem volgut fer un pas endavant i plantejar un REPTE a cada grup classe relacionat amb el projecte d’aula. La nostra premissa ha estat fer públic el recorregut i el producte final en formats diversos.

Però aquest curs, hem volgut fer un altre pas endavant: COMPARTIR. Hem creat petits grups de treball de mestres per a cada projecte per fer seguiment dins i fora de l’aula i enriquir la mirada de tota la comunitat educativa. Conseqüentment, els reptes s’han convertit en un eix transversal dins l’escola però amb gran COMPLICITAT per part de les famílies.

A nivell de continguts hem globalitzat diferents LLENGUATGES: l’artístic, el matemàtic, el tecnològic, l’oral i l’escrit.

El fet de compartir i responsabilitzar-nos col·lectivament dels diferents reptes ha fet que estiguem pendents uns dels altres en acompanyar-nos, en donar idees, buscar solucions i trencar amb la solitud del tutor davant un projecte d’aula.

 

Com ho fem?

Publicat el per
Respon

Nosaltres treballem dos projectes nous i dos que vam iniciar el curs passat. Els dos que repetim es van portar a terme durant el mes de març i els dos nous s’implementaran al final del tercer trimestre, a llarg de 6 dies.  Us explicarem els dos nous; el tipus de treball és diferent en un i altre.

Creem un joc de preguntes i respostes a 2n ESO és un projecte en el que tots els equips fan el mateix treball de creació del joc. És un treball simultani i força controlat. Després de les colònies al Delta de l’Ebre els equips reben un dossier dividit en tres categories. Els alumnes els llegeixen i n’extreuen preguntes de cada categoria per fer un joc tipus “trivial”.

Les categories són: Ciències Naturals, Ciències Socials, Cultura i Societat i Anecdotari de les colònies

Després reben instruccions i materials per fabricar el taulell, les fitxes i la presentació per acabar creant una versió digital del joc en Kahoot.

Dones a 4t d’ESO es un projecte en que cada equip investiga i es fa expert en dos aspectes relacionats amb la situació de les dones en diferents àmbits de la nostra societat, elabora un producte, ho comparteix amb la resta de la classe i col·labora en la construcció d’unes conclusions comunes.

Els aspectes tractats són: Dona i arts escèniques, Dones i literatura, Dones i art, Dones i publicitat, Dones i història, Dones i cuina, Dones i esport, Dones i política.

Una metodologia variada

Publicat el per
Respon

En el segon, les recerques sobre indrets dels cinc continents parteixen del documental “Camí a l’Escola” i, sobretot, de les fotografies d’en Gerard Muntada, la visita del qual es converteix en un al·licient. Aquestes recerques es fan després d’una primera distribució de feines entre els membres del grup i seguint bases d’orientació que es reconverteixen en instruments d’autovaluació.

Entre els viatges es fan parades breus per valorar el funcionament dels grups i revisar les feines i el compliment dels objectius, fer autoavaluacions a través de rúbriques o qüestionaris a través del moodle.

Metodologia

Publicat el per
Respon

“Viatgem pel món” planteja activitats individuals, però està dissenyat sobretot com a treball cooperatiu i suposa la consolidació d’eines metodològiques introduïdes en els anteriors Treballs Globalitzats.

Com hem explicat anteriorment, els equips de treball són de quatre o cinc alumnes i han estat formats seguint criteris d’heterogeneïtat.

Els grups s’autogestionen la feina assignada a través de rols, però la definició i la temporització de les tasques està força marcada. Tanmateix, aquest tercer Treball Globalitzat incorpora com a producte final (l’àlbum il·lustrat), una nova manera de treballar a partir de les “Bases d’Orientació” i concedeix un major protagonisme a l’alumnat oferint la possibilitat d’escollir algunes de les feines segons els seus interessos o habilitats.

El fil conductor és, òbviament, “el viatge”: un viatge que ha permès que existeixi la vida a la terra i el viatge geogràfic, social i cultural. Tots aquests viatges introdueixen la investigació de formes variades. En el primer, els petits grups treballen guiats per un dossier individual d’activitats que promou metodologies cooperatives com la lectura compartida, la tècnica de caps numerats, un per tots, cadena de preguntes, paraules claus…

Document base d’orientació tríptic

COM TREBALLAREM?

Publicat el per
Respon

Quan ens plantegem com iniciar el projecte pensem que estaria bé iniciar el tema amb el visionat del video “El despertar de la casa Batlló” que ens donarà peu a fer una conversa.[youtube]https://youtu.be/hRz7egAF5Y8[/youtube]

Després continuarem amb un qüestionari KPSI, que ens servirà a nosaltres i als nens d’avaluador d’evolució del seu aprenentatge entorn a Gaudí i al modernisme ….
Això ens fa plantejar-nos si és correcta aquesta successió, ja que el fet de posar el vídeo i fer la conversa abans que el qüestionari KPSI farà que els seus coneixements previs estiguin contaminats, però per altra banda també ens sembla complicat fer aquest qüestionari amb nens tan petits sense haver parlat res del tema.

Pensem que en comptes d’iniciar el tema amb el vídeo podríem partir de parlar de diferents personalitats, no centrar-nos en Gaudí, però creiem que això podria generar més confusió en nens tan petits.

Així doncs decidim que ho farem com havíem decidit al principi: vídeo, conversa i KPSI.
Decidim també que el qüestionari KPSI el passarem al principi i al final . Els hi servirà als nens per veure la seva evolució en els seus coneixements. En el qüestionari final deixarem un espai per a què tinguin la possibilitat d’explicar tot allò que diuen que han après.

A l’hora de fer agrupacions per treballar la primera idea va ser treballar en grups cooperatius però posteriorment pel plantejament de les activitats l’agrupació que més treballarem serà la de parelles. Aquí ens plantegem com fer les parelles:

  • deixar l’atzar? (repartir paraules i imatges i que busquin la parella? repartir noms de contes i protagonistes i unir-lo)
  • fer les parelles el mestre tenint en compte les capacitats de cada nen?
  • Altres criteris: mateixa alçada, nen-nena, d’una altra taula …
    decidim que això dependrà de l’activitat a realitzar.

Plantegem el projecte a partir de tres preguntes, una per cada setmana de les tres que durarà el projecte.
1: Perquè és tan famós Gaudí?
Pensem que aquesta pregunta estaria bé plantejar-la el segon dia i esperem que els nens plantegin les seves hipòtesis. La pregunta farem que la responguin per escrit ja que així no es contaminen les altres, ens servirà per avalular coneixements previs i també estaria bé plantejar-la al final de la primera setmana i ens podria servir com avaluació del procés, per detectar si hi ha nens que s’han perdut. Esperem que aquesta pregunta ens porti a la de la segona setmana.

Durant aquesta setmana volem treballar: Què fa un arquitecte, vocabulari relacionat amb l’arquitectura, tipologia d’habitatges i construccions,

2: Què feia diferent a les seves construccions? 

Aquesta pregunta ha de ser el punt de partida que ens permeti treballar: vida i obra de Gaudí, inspiració, diferents tècniques, diferents estils arquitectònics, materials.

3:

Amb aquesta pregunta volem treballar: l’època de Gaudí, el pas del temps, l’evolució i canvi, el modernisme