Implementació

A partir de la visualització dels trets de sortida, explicats anteriorment els alumnes es posen a treballar amb els seus equips de treball.

  • Què és un ecosistema? De què està format?

Per treballar aquesta part, repartim un pack d’informació a cada grup. I ells han de complementar aquesta informació amb tot allò que creguin necessari.

Per altre banda, no deixem mai de reflexionar sobre com viuen aquests animals, quin és el paper que han de fer els humans, les condicions d’aquests animals al zoo… Tot això ho fem a partir de dilemes morals i debats.

A partir d’aquí el alumnes elaboren:

  • Un pòster o infografia (programa canva): amb informació de l’entorn i l’animal.

  • Una maqueta

  • Una càpsula d’aprenentatge.

UN BON SEGUIMENT DE LA PLANIFICACIÓ AJUDA A TREBALLAR MILLOR A L’AULA

La pregunta inicial, que coincideix amb el títol del treball, ha estat desenvolupada dins del grup-classe i cada petit grup s’ha fet seves aquelles preguntes que volia contestar. Posteriorment han fet un Pla de treball i s’han distribuït les tasques. A mesura que s’avança en la investigació, es revisen el compliment de les tasques de les diverses persones del grup i es valora si es van complint els objectius,  i es reorienten o redistribueixen les tasques planificades.

Cada alumne o alumna del grup té dos documents individuals, un de recollida d’informació, amb els links utilitzats, i la seva carpeta d’aprenentatge, amb aquells aspectes més rellevants del treball i amb les reflexions que ha anat fent sobre el tema del treball, com per exemple la xerrada que va venir  a fer la Nadia Ghulam a l’Institut per explicar-nos la seva experiència personal, o què van aprendre durant la visita al Museu de la Immigració.

El seguiment del treball de l’alumnat el fem en una reunió d’una hora setmanal, a banda de l’equip impulsor. A partir de la programació inicial, anem posant en comú com està funcionant el treball en els diferents grups-classe, el que va bé i el que no, i el que necessita ser revisat, aquest curs si es pot, i si no per al curs vinent. Recollim tot el procés en un document amb la seqüenciació dels objectius i continguts, una acta de seguiment de les reunions amb tot les decisions que anem prenent, i finalment, amb una valoració global en acabar el treball que compartim amb l’equip impulsor.

L’aigua és vida

En el projecte de segon: l‘aigua és vida els alumnes estaven agrupats amb grups heterogenis. Tots els membres del grup tenien un paper important a l’equip.

En aquesta ocasió (tot i que no és la fòrmula habitual que hem fet servir) cada grup decidia quin producte final volia desenvolupar. Per arribar a saber quin producte final volien desenvolupar, els alumnes feien diferents tastets de mini productes i temàtiques durant el procés.

Algunes idees desnvolupades:

  • Fer un estudi de les diferents marques d’aigua envasada i dir quina és millor per als malalts de ronyó, fetge, etc.
  • Comprendre una factura de l’aigua (video tutorial?)
  • Quanta aigua gastem a l’institut? Podem estalviar aigua a l’institut?
  • Recerca sobre possibles efectes del canvi climàtic sobre l’aigua a Catalunya.
  • Documentar el consum d’aigua d’una família, individual i/o comparat amb d’altres.

El professor d’aula ha estat en tot moment el guia del procés.

 

Projecte interdisciplinari Pas a Pas pel Guinardó: “Millorar el Parc del Guinardó” Barcelona – 3r de Primària

Com implementem les nostres idees en el món real?

 

1.- Hem fet una enquesta per decidir els elements que afegiríem al Parc del Guinardó amb l’objectiu de millorar-lo. La consigna era pensar que aquests elements no han de requerir d’una gran conservació i que els han de poder gaudir grans, mitjans i petits.

2.- Un cop fem el buidatge de l’enquesta decidim que la millor manera per implementar les nostres idees era parlar amb una de les conselleres del districte d’Horta-Guinardó.

Com ho fem? Entre tots i totes escrivim un e-mail per concertar hora per explicar el nostre projecte.

Com ens preparem la nostra exposició un cop tenim la visita concertada?  Escrivim un guió per saber com ens hem de dirigir als Conseller que ens rebin del districte.

 

“Bon dia,

Som els nens i nenes de la classe de tercer de l’escola el Parc del Guinardó i hem vingut per explicar-vos el projecte que estem fent aquest trimestre i per veure si ens podeu ajudar a fer-lo realitat.

Tots els nens i nenes de la nostra escola estem fent un projecte interdisciplinari sobre el centenari del Parc del Guinardó.

El projecte de la nostra classe es diu: Com podem millorar el Parc? I hem estat fent un seguit d’activitats per veure de quina manera podem fer que el parc sigui un espai amb més jocs per a tothom.

Primer cadascú de nosaltres va  haver de pensar en un element que afegiria en el parc que complís dues condicions:

1a) Que no requerís de gaire manteniment.

2a) Que el pogués gaudir tothom: petits, mitjans i grans.

Com que som 24 nens i nenes a la classe teníem 24 propostes. Així que vam haver de votar amb quines ens quedàvem.

Van sortir guanyadores tres propostes:

1a) Bancs de diferents mides.

2a) Tirolina

3a) Rocòdrom.

Llavors vam pensar on els ubicaríem dins el parc i vam fer un dibuix per veure com cadascú de nosaltres s’ho imaginava. Després vam fer un escrit.

Vam contactar amb alguns pares i mares de la nostra classe que es dedicaven a l’arquitectura i ens van explicar com podien ser aquests elements.

Com que estem molt entusiasmats, motivats i interessats en que aquest projecte es faci realitat, hem pensat que seria bona idea venir a la seu del districte d’Horta Guinardó per parlar amb vosaltres per veure si ens podeu ajudar.

Tenim unes preguntes per fer-vos:

Creieu que podreu tirar aquesta proposta endavant?

Quan temps necessitaríeu?

Podríem parlar amb algú més que també ens pugui donar un cop de mà?”

3.- Per tirar endavant el projecte hem demanat al pare de l’Ariadna i a la mare del Dani Hernandez que vinguessin a la classe per explicar-nos com podien ser les tirolines, els bancs i el rocòdrom.

Com que ells treballen dins el món de l’arquitectura vam pensar que seria bona idea convidar-los.

  • Les famílies ens fan tres propostes de rocòdroms, una de tirolina i diverses de bancs. Decidim fer una votació.
  • Argumentem i ubiquem els elements a l’espai del parc que les famílies ens van recomanar. Els situaríem a la zona de la “Mina”, al solar que hi ha al costat del Bar de la Font del Cuento. Ens van recomanar aquest lloc perquè està situat al costat de la zona de jocs i per recuperar i aprofitar un espai més en el parc que avui en dia està abandonat i poc cuidat.

4.- Tornem a enviar un e-mail als consellers per veure si ens podem reunir una altra vegada per entregar-los el nostre projecte acabat.

5.- Un cop va venir la consellera a la nostra escola, li vam explicar les noves propostes i concrecions del projecte i ella ens va dir que si per ella fos faria el nostre projecte realitat. Ara, però, ha de comunicar-lo a altres experts per veure si econòmicament i logísticament és viable per dur-lo a terme de cara al curs vinent.

Esperem que els nostre esforç per fer aquest projecte del Parc del Guinardó serveixi per millorar l’espai del joc de molts nens i nenes del barri.

SITUACIONS INESPERADES

On podem fer l’exposició?

La decisió no ha estat fàcil. No la volíem fer a l’escola, la volíem fer fora, al barri, però a un lloc proper.

Aquí han aflorat emocions molt boniques. Han tingut en compte els nostres veïns: La casa dels Xuklis, una residència de famílies amb nens amb tractament pel càncer. Per què allà?

Els nois i noies de 5è coneixen de prop la residència.  El curs passat hi van tenir contacte i aquest any acollim tres infants residents a la Casa dels Xuklis a l’escola.

La Comissió de Comunicació ha aconseguit tenir una entrevista amb la responsable de la casa dels Xuklis. Però han tornat a classe amb una mala notícia. No es pot fer l’exposició allà perquè els nens i nenes amb càncer tenen el sistema immunològic feble i els hi podem passar virus. Per anar-hi ens hauríem de vacunar tots/es de la grip. El cop emocional per l’alumnat de 5è no ha estat petit i la frustració els ha empès a buscar solucions.

Canvi d’ubicació

Després d’un gran debat, on seguim expressant emocions, decideixen fer l’exposició a un altre local del barri: La Sala Polivalent del barri de Montbau. La comissió de comunicació torna a posar-se a treballar per contactar amb el responsable i fer una visita. La trobada amb l’Aleix és un èxit!

Finalment podem començar a organitzar-nos. Ja tenim el lloc i la data i les diferents comissions estan fent molt bé la seva feina. Cal anar ajudant a alguns grups, doncs es troben amb entrebancs.

Parlem amb l’Aleix, responsable de La Sala Polivalent

 

hyhy

 

 

 

 

 

 

Poc a poc, em vaig distanciant i fent un paper d’observador. Amb l’observació del què va passant i de com van treballant puc implicar-me en ajudar a créixer als diferents grups. Pas a pas, veig com la seva autonomia, seguretat i sentit de responsabilitat creix. Sóc feliç!

Us explicarem com ha anat a classe

Els alumnes de 4t ESO han treballat el projecte sobre la situació i l’evolució del paper de les dones en diferents àmbits de la nostra societat actual i en el passat.  Han comunicat els resultats de les investigacions i tots junts han pogut constatar els canvis i el que encara hauria d’evolucionar per tal que tinguéssim una societat més igualitària.

Els alumnes han estat satisfets i orgullosos dels seus dos treballs. Aquí us posem una imatge de dos equips que s’ocupaven de la part artística i d’una exposició a classe.

Els alumnes de 2n ESO van treballar molt bé en la fabricació del seu joc de preguntes i respostes. Hi han jugat i s’ho han passat d’allò més bé i han aprés molt. Després ens van explicar el seu procés de treball en català i en anglès. Els que van guanyar més partides es van quedar els jocs.

 

 

Implementació

En iniciar el curs, cada classe es formula les preguntes del que voldran aprendre sobre el nom de la classe (recordem que aquest curs és sobre el Patrimoni Cultural).

Ja fa anys que va sorgir la idea de fer EL MURAL DE COMPARTIR EL PROJECTE ENTRE TOTA L’ESCOLA. Un cop al  trimestre, cada curs penja una pregunta relacionada amb el seu nom. Els nens i nenes fan la recerca d’informació (llibres, internet, contes, pares i mares, avis…) de les possibles respostes. Amb l’aportació de les informacions que han buscat  entre tots i totes, es redacta una resposta conjunta i es penja en el mural de compartir, el qual es troba en un vestíbul a la vista de tothom. Després cada curs fa el recull de les respostes que han donat totes les classes.

 

Una de les activitats que hem trobat potent en l’autoregulació dels alumnes ha estat en el moment d’explicar el seu racó a la resta de companys de l’escola i a les famílies el dia de compartir el projecte. Ja que són capaços d’anar millorant la pròpia explicació amb la repetició d’aquesta (papallona d’Austin), així com d’adequar el contingut i el vocabulari a l’edat dels oients.

Pel que fa a com documenten els alumnes el propi procés de producció,  aquest any els alumnes de 6è han fet grups d’experts.

Els Romans Catalans tenien una gran bateria de preguntes i  volien saber com eren els exèrcits, les ciutats, els temples i les domus romanes. Mitjançant una empresa externa que fa colònies i tallers d’història a les escoles, van adaptar-se a la demanda dels nostres alumnes i els van preparar uns tallers de maquetes.

Cada equip es va especialitzar  en un aspecte:

  • La ciutat romana i els seus espais, edificis, organització…
  • L’exèrcit romà, instal·lacions, espais, organització…
  • Els temples, l’arquitectura, quins déus tenien els romans…
  • Les Domus dels patricis, espais, utilitat…

Cada equip va muntar la seva maqueta i va omplir la seva part del dossier. Després van  fer una exposició oral a la resta de la classe que vam enregistrar en vídeo

Les següents setmanes vam fer grups d’experts per tal que poguessin compartir el que ells sabien i poder omplir la part del dossier que els quedava amb les aportacions dels altres companys. Vam adjuntar les fotografies fetes del procés del muntatge de les maquetes.

Una altra manera en la qual els alumnes han documentat el seu propi procés és mitjançant un power-point en blanc que ells mateixos van anar omplint amb les seves investigacions. Aquest l’hem fet servir per preparar les preguntes i respostes del mural del vestíbul, per compartir el projecte entre tota l’escola, i pels racons del dia de compartir el projecte.

COM ELS ALUMNES TRANSFEREIXEN CONTINGUTS, COMPETÈNCIES DE DIVERSES ÀREES I TRANSVERSALS I EN SÓN CONSCIENTS.

Aquest any, a la classe de 5è, una de les activitats proposades ha estat fer una gravació i explicació in situ d’algun búnquer. Aquesta activitat va requerir la implicació de les famílies ja que els alumnes van haver d’escollir un búnquer de Catalunya i, després de documentar-se i fer la investigació necessària per poder fer l’explicació, van haver de desplaçar-se i fer la gravació. Posteriorment a l’escola van realitzar l’edició dels vídeos a l’hora  d’informàtica.

Un cop editats els hem compartit amb tothom al canal de youtube de l’escola.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=yGur32fBybA[/youtube]

Pel que fa als espais de reflexió i valoració del que fan els alumnes, aquest curs hem elaborat un document per prendre consciència de què i com han après. És un document en forma de graella  a partir de les preguntes que s’havien fet a principi del projecte. Amb aquest document havien d’establir les connexions entre els continguts i totes les diferents activitats que han dut a terme per donar respostes a les seves preguntes.

Van començar amb una reflexió individual, després en petit grup ( van dividir la classe en tres grups, un mestre amb cadascun) i per acabar una posta en comú en gran grup i també vam extreure algunes conclusions. Els docents amb aquesta activitat hem pogut fer l’avaluació del que han après del projecte a partir de les aportacions dels alumnes quan estàvem treballant en petit grup i amb les conclusions finals.

TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS

Des de les reunions de cicle ens hem anat coordinant per treballar des de les diferents àrees d’aprenentatge. Quan ha estat possible, hem compartit material i activitats els dos cursos. Depenent d’aquestes activitats, el nostre rol com a mestres varia; a vegades fem d’acompanyants dels alumnes, altres vegades som observadors i intervenim només quan la situació ho requereix, si cal els encaminem cap a l’aprenentatge d’alguns continguts que creiem necessaris… L’equip de mestres hem creat dinàmiques amb els alumnes i eines per avaluar els projectes, així com un informe amb els diferents apartats per avaluar el projecte que hem omplert conjuntament amb l’alumne i que farem arribar a les famílies.

Per identificar els continguts i les competències treballades, hem utilitzat l’eina facilitada per la Xarxa de Competències Bàsiques del Diari Docent.

Aquest curs estem documentant el projecte mitjançant el blog, el recull dels dossiers de cada classe, amb imatges i vídeos de les diferents activitats realitzades el dia de compartir el projecte. Per l’any que ve ens plantegem millorar la comunicació entre tots els docents del centre per tal que tots puguem participar, aportant idees, materials, informació pel projectes de les altres classes.

Aquest curs valorem els projectes realitzats als diferents cursos positivament.

 

 

 

 

 

SUPORT AL TG DES DE LLENGUA CATALANA

Aquest curs des de Llengua catalana hem donat suport als diferents Treballs Globalitzats en dos moments puntuals. Per la Mostra al Mas Guinardó, tots els alumnes de 1r d’ESO van elaborar en grup uns cruixents de xocolata, seguint les instruccions que es van donar a l’aula. Mentre els feien havien de gravar la seva realització i editar un vídeo que posteriorment lliurarien. Posteriorment, cada grup havia de dur a la mostra 15 cruixents. Un cop vam tenir els 650 cruixents, els vam disposar en safates i els assistents a la mostra van poder berenar.

Per altra banda, una de les tres hores de llengua catalana d’aquest curs s’ha dedicat íntegrament a la llengua oral. Els alumnes han fer setmanalment una petita exposició de temes diversos, treballats a partir de metodologies diferents. En aquesta hora de classe s’han treballat dotze habilitats comunicatives com: el gest, la metàfora, la veu, la gestió de les emocions, sobretot la vergonya, l’storytelling , entre d’altres. Aquest hora setmanal és molt ben valorada per l’alumnat, perquè els dona eines per afrontar amb més èxit les diferents exposicions orals, que han realitzat al llarg del curs.

Una visita esperada

Una de les activitats del TG Viatgem pel món va portar-nos la visita d’en Gerard Muntada, un mestre jove, nascut i crescut al Guinardó que ha viatjat per mig món; exactament ha conegut 52 països. Ens havia facilitat una selecció de les seves fotografies i l’accés al seu blog on explica els recorreguts, anècdotes i sensacions dels seus viatges.

L’alumnat desprès d’haver treballat una part del món a partir de les fotografies escollides i visitat el blog l’hi havia adreçat per correu unes quantes preguntes. El dia de la seva visita els 90 alumnes es van dividir en dos grups per facilitar el diàleg. En Gerard va repetir les seves explicacions dues vegades i va respondre a les noves qüestions que se’ls ocorrien. L’atenció de tot l’alumnat va ser constant al llarg de tota la sessió; de fet ja s’hi havia interessat durant les hores que van estar treballant-ho.

Els temes tractats van abastar des de les necessitats bàsiques per viatjar, organització, equipatge… fins a les emocions i sentiments que experimentava a partir de la relació amb les persones que anava coneixent. Vam descobrir que cal preveure amb més detall un viatge curt que un de llarg, que la majoria de les persones del nostre món són molt acollidores, que malgrat desconèixer l’idioma hom es pot relacionar i fer-se entendre, que el nivell de vida no condiciona les relacions personals, que hom comparteix allò que té. El Gerard anava treballant per poder dur a terme els seus viatges, per cobrir les seves necessitats mínimes. L’alumnat va constatar que viatjant va aprendre moltes coses, no només el fet de conèixer altres terres, paisatges i persones, que també, sinó valors, actituds, maneres diferents de fer front a les dificultats; noves emocions en descobrir amistats, en deixar amics enrere, en recordar la seva família que lògicament estava pendent del que li podria passar…

Va ser una sessió per completar els coneixements adquirits sobre les distintes parts del món amb unes reflexions molt més personals, sobre coneixements de les persones, ells i elles mateixos. L’alumnat va agrair al Gerard la seva disponibilitat i les seves explicacions i respostes amb total confiança i sense amagar res.










Les fotografies com a nou punt de partida per fer un àlbum variat

Amb els encerts i errors de l’anterior viatge geogràfic, dins del mateix TG s’inicia de nou una recerca sobre un continent concret de manera que al final cada grup-classe pugui completar un recorregut per tot el món.

L’indret s’escull després de veure i triar les fotografies que més agraden, o impacten, d’en Gerard Muntada. L’objectiu final és crear un àlbum il·lustrat per grup que reculli les feines i les presenti a les famílies.

La distribució de les tasques la farà el propi grup tenint en compte els interessos i les habilitats de cada persona però sempre haurà d’estar supervisada pel professorat. 

Aquestes tasques estan distribuïdes de manera temàtica i es realitzen a partir de bases d’orientació. El rol del professorat serà el de guia i el d’ajuda en un treball clarament interdisciplinari que s’autoavaluarà amb una rúbrica.

En el primer gran apartat de l’àlbum es treballen aspectes físics i naturals (paisatge, vegetació, fauna, clima…) a través de mapes, textos, imatges, climogrames i mapes conceptuals. En el segon s’analitza la relació dels grups humans amb el medi (població, explotació econòmica, modificació del paisatge, impactes mediambientals…) buscant la informació en els llibres de text de socials i naturals, en articles de diaris i en enciclopèdies físiques o virtuals. A més, aquest apartat introdueix la realització i la interpretació de piràmides de població. Ja en el tercer apartat, es prepara l’equipatge, la qual cosa comporta utilitzar noves eines, com el googlemaps, repassar els fusos horaris i el canvi d’estacions, descobrir quina documentació es necessita per entrar al país o conèixer la situació sanitària de l’indret.

Finalment, després de veure i comentar un powerpoint amb artistes de cada continent, cada grup escull un o una artista del seu indret i en reprodueix una obra en la portada i contraportada de l’àlbum. Posteriorment, amb l’ajuda de la professora de plàstica, fa l’enquadernació a partir d’una tècnica japonesa. I ja, per acabar del tot, l’alumnat ha de generar un codi mòbil QR amb el contingut de l’àlbum.