Arxiu de la categoria: Avaluació

En aquest apartat trobareu articles que responen a preguntes com: Com avaluem la realització del projecte i el producte final? Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte? Usem la carpeta d’aprenentatge com a recurs d’avaluació? Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius?
Com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?…

Avaluació del projecte: l’aigua és vida

Publicat el per
Respon

Tots sabem que un projecte no es valora només amb el producte final, sinó que tot el procés és també molt important. Com ho hem avaluat?

  • Treball diari (observacions diàries del professorat).
  • Producte final
  • Exposició oral (professorat i un grup de companys)
  • Rúbriques de treball en equip (auto i coavaluació).

ENS HA COSTAT PERÒ HO HEM ACONSEGUIT!

Publicat el per
Respon

El projecte s’avalua amb el seguiment del procés i amb els productes finals. Durant el procés es fa  el seguiment del pla de treball fet per cada grup i els mateixos alumnes valoren el compliment dels rols de cadascú en el treball cooperatiu amb l’ajuda d’una taula d’observació.

Els alumnes han rebut bases d’orientació per a l’elaboració de la presentació de diapositives, per a  redactar els textos orientatiu i argumentatiu i una pauta per elaborar la carpeta d’aprenentatge. Totes aquestes eines d’avaluació s’han comentat a les aules i hem recollit els seus dubtes i aportacions.

Al final del projecte l’alumnat  rep diversos documents que recullen els ítems de les bases d’orientació i de les rúbriques: s’han autoavaluat i han coavaluat les persones del seu grup en el compliment de les normes de funcionament. També s’autoavaluen i coavaluen en  relació a la base d’orientació, abans de la presentació de les diapositives a la classe, amb temps suficient per millorar aquelles coses que no s’hi ajusten. Igualment valoren la qualitat de la presentació individual de cada membre del grup durant l’assaig previ a la presentació.

La qualificació del treball es realitza tenint en compte el treball individual i col·lectiu. Es fa una mitjana ponderada de la presentació del grup i de la intervenció individual; de la carpeta d’aprenentatge també a nivell individual; de les aportacions al blog i del treball de visual i plàstica, per parelles o individual. Una part de la qualificació és l’autoavaluació de l’alumne i la coavaluació dels companys de grup.

Projecte interdisciplinari Pas a Pas pel Guinardó: “Millorar el Parc del Guinardó” Barcelona – 3r de Primària

Publicat el per
Respon

Cóm avaluem els aprenentatges que es vehiculen mitjançant el projecte?

 

Aquest havia estat l’objectiu principal plantejat al nostre pla de treball per aquest curs.

Ho vam compartir i reflexionar amb el claustre -membres tots i totes de l’equip impulsor-. Volíem aplicar tècniques cooperatives d’avaluació; elaborar rúbriques i adequar les frases dels informes a les activitats competencials d’aula. No ha estat possible arribar-hi a tot.

Entenem que allò important son els aprenentatges que vehiculen el resultat; els que es generen durant tot el procés. Per això, en aquest projecte vam fer servir la Documentació com a eina, per tal de poder cercar evidències dels processos que fan els infants i poder recollir, no tant el resultat final sinó tot el camí que han realitzat per poder arribar fins a l’objectiu d’aprenentatge.

Creiem en la importància d’acostumar a l’alumnat a fer processos reflexius per tal de que siguin capaços d’avaluar-se a ells mateixos i entre ells, d’autoregular-se i de ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge.

Els nens i nenes de 3r han viscut el procés del repte: canviar el seu entorn de joc. Han après que, tot i les reflexions, les voluntats i les propostes, la concreció d’un objectiu d’aquesta mida inclou variables que no estan el seu abast.

 

PARTIA DEL PUNT (0,0) D’UNA TAULA DE COORDENADES CARTESIANES

Publicat el per
Respon

REFLEXIONS DES DE LA TUTORIA

La meva visió privilegiada seria des de el punt (0,0) si parléssim d’una taula de coordenades cartesianes, ja que em trobava molt a prop dels artífexs del projecte i sense estar al mig, per deixar-los crear segons la seva manera de fer, per no destorbar, però no molt lluny per així poder aconsellar-los i reconduir-los en cas de naufragi i que ells sentissin la meva presència tranquil·litzadora i d’empenta de voler tirar endavant.

El canvi continu, les decisions preses, l’inici, el producte final, el treball en equip…tot aquest procés anava agafant forma, la forma que ells i elles li estaven donant. I com sempre guiat per unes emocions individuals i col·lectives que marcaven el ritme de treball. Aquestes emocions anaven variant segons cada situació viscuda, i entre tots havien de treure-les endavant, una ensopegada o decepció s’havia d’intentar transformar en un èxit encara més positiu i reconfortant, com va ser la negativa de poder fer l’exposició a la casa dels Xuklis, amb raons més que justificades i sense retrets, els alumnes ho van entendre, i no va suposar un pas enrere, sinó dos cap endavant, ja que l’entesa d’aquesta situació els va fer valorar més la recerca d’un lloc adient per fer la nostra idea.

Sense oblidar ni molt menys els valors, que juntament amb les emocions han anat adreçant i dirigint l’energia constructiva d’aquest petit gran projecte. Uns valors que entre tots anaven acordant de com, quan, qui, què…es duien a terme, sentint-se encara més orgullosos després de la inauguració final amb pares, mares, amics… L’entusiasme del principi del projecte que van mostrar amb la primera pluja d’idees no va ser res en comparació amb la satisfacció final d’haver realitzat una feina tan acurada i professional que al cap i a la fi, ELLS/ELLES havien format amb el granet de sorra més exquisit de cadascú, ja sigui dins les seves respectives comissions o a nivell de sentiment grupal, fent de l’individualisme un miratge secundari.

Aquí us deixem un vídeo de la seva coavalaució:

 

TEMPORITZACIÓ I INTERDISCIPLINITAT

Publicat el per
Respon

El disseny inicial de “Viatgem pel món” incorporava una planificació temporal de les tasques que va resultar insuficient. Com ens ha passat en altres TG, el ritme de les quatre classes ha estat més lent del previst, la qual cosa ha obligat a retallar alguna tasca o activitat.
Possiblement perquè era la primera vegada que posàvem en pràctica aquest tipus de treball, hem prioritzat que fos el mateix alumnat qui marqués el ritme de les sessions. Si bé aquesta priorització ha comportat que no es realitzés alguna tasca dissenyada amb anterioritat, també és cert que ha deixat marge per a introduir-ne de noves no previstes.
“Viatgem pel món” ha estat dissenyat com un treball interdisciplinari, ja que tracta de manera global temes del currículum de ciències naturals, ciències socials i tecnologia.

Creiem que la coordinació entre els professors i les professores dels quatre grups de TG ha estat determinant per al bon funcionament. Hem fet un esforç per tractar qüestions metodològiques noves o que queden fora de la nostra especialitat i ens hem reunit constantment per posar en comú l’evolució dels quatre grups classe. Així mateix, hem fet tot el possible per realitzar les activitats de manera paral·lela, hem introduït tasques per millorar el treball globalitzat i hem organitzat nous grups classe cada trimestre tenint en compte les habilitats demostrades pels alumnes en els anteriors TG.

També hem d’agrair la col·laboració del grup impulsor inscrit en la Xarxa de Competències Bàsiques, l’ajuda puntual -i no tan puntual- de professors jubilats, d’alumnes en pràctiques de màsters de secundària i de professores d’altres especialitats que, des de la seva matèria –com català i plàstica-, han reforçat allò que s’estava treballant en “Viatgem pel món”.

Document: distribució setmanal de tasques

VALORACIÓ DEL REPTE METODOLÒGIC

Publicat el per
Respon

El TG Viatgem pel món va suposar un repte en molts sentits.
La primera part dedicada a les característiques dels éssers vius i els seus nivells d’organització, obligava a utilitzar tècniques cooperatives per assumir els conceptes treballats en un dossier individual i poder iniciar els “viatges” següents de cada grup pels continents. Com que l’alumnat ja tenia certa destresa cooperativa i el recorregut estava molt marcat, els resultats individuals dels qüestionaris van ser satisfactoris.
La tasca a partir de “Camí a l’escola” va donar joc per introduir reflexions sobre la importància i el valor de l’aprenentatge escolar. Tot i que va suposar la consolidació del “Drive” per fer en grup les presentacions, també va posar en evidència la dificultat que l’alumnat tenia per distribuir-se la feina i treballar de manera autònoma a partir d’una gran varietat de fonts d’informació i, sobretot, per assumir i sintetitzar el contingut.
En les sessions de la “Xarxa de Competències Bàsiques” vam conèixer què eren les “Bases d’Orientació” i les vam incorporar en el treball següent de “Viatgem pel món”. Els àlbums de cada continent es realitzaven en grup a partir d’aquest instrument de planificació i avaluació. Tanmateix, com que hi havia moltes bases d’orientació, perquè s’havien de realitzar tasques diverses, les vam haver de generar els professors. Aquest fet no va suposar un problema per a la majoria de l’alumnat però una minoria sí que va tenir més dificultats per seguir-les.
El cert és que aquest darrer “viatge” implicava un salt metodològic significatiu, ja que donava al grup més llibertat en la gestió de les feines (se les podien distribuir segons els seus interessos o habilitats), implicava autonomia, pressuposava estratègies cooperatives i requeria responsabilitat. L’autoavaluació a partir d’una rúbrica va deixar palesa que encara quedava camí per recórrer. Així i tot, com s’ha demostrat en els mesos següents, l’experiència i la reflexió –de l’alumnat i del professorat- sobre els errors i els encerts han estat claus per millorar la gestió i l’autonomia en els Treballs Globalitzats posteriors.

Document rúbrica d’autoavaluació del TG Viatgem pel món

Document rúbrica d’avaluació del treball en equip

Document rúbrica carpeta d’aprenentatge

Avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació ha contemplat a més dels productes finals, el procés d’elaboració del treball a classe. Per tal d’avaluar la memòria de pràctiques, l’exposició oral, la presentació digital i el resum hem confeccionat rúbriques. Les rúbriques es van lliurar als alumnes el dia de la presentació del projecte perquè ells poguessin valorar i respondre a la pregunta “Què i com ens estan avaluant?”. A més, l’alumnat s’ha autoavaluat i coavaluat amb la rúbrica corresponent.

Els criteris de qualificació emprats són els següents:

  • Memòria de laboratori: 20%
  • Presentació oral: 20%
  • Presentació digital i resum: 20%
  • Treball a classe (basat en la autoavaluació i coavaluació dels alumnes): 20%
  • Prova tipus test: 20%

AVALUEM EL PROCÉS

Publicat el per
Respon

Un dels elements que des del primer moment vam decidir que ens havia de servir per avaluar els coneixements adquirits dels nens i nenes de les classes de Dracs i Diables era el qüestionari KPSI. Aquesta eina que vam fer servir d’avaluació inicial per saber els coneixements previs del tema ens servirà per avaluar els progressos fets. Aquesta vegada a més podran explicar alguna cosa que justifiqui el perquè creuen que estan en un nivell o en un altre. També els hi proposem fer un dibuix relacionat amb el tema.

QUESTIONARI INICIAL

DIBUIXOS INICIALS

L’avaluació final mostra progressos tant en el qüestionari KPSI com en l’evolució del dibuix que van fer. A l’avaluació final van haver-hi molts dibuixos de la Sagrada Família, i de la Pedrera i les seves xemeneies.

Valorem l’activitat de l’entrevista

Creiem que vam plantejar una activitat molt difícil.  Plantejar-se preguntes sobre alguna cosa que no coneixem és molt complicat sobre tot per a nens de primer. Aquest és un tema que s’ha de tenir en compte també a l’hora de demanar preguntes sobre un projecte: què vols saber de … (si no coneixem el tema com ens podem plantejar preguntes?). Va ser complicat que els nens trobéssin preguntes interessants . Per això creiem interessant que és millor que l’expert parli i que faci una introducció perquè si no les preguntes no tenen relació i els hi falta sentit, després els nens el podrien preguntar.

També valorem de forma negativa el fet d’haver fet l’entrevista els dos grups alhora. Hauria estat millor fer-la per separat i fer una activitat de mitja hora per grup.

Aquesta activitat també ens va servir per treballar la pregunta a l’àrea de llengua, cosa que valorem de forma positiva.

Em relació a l’exercici en el qual havien de fer un dictat del disseny de la casa que havien realitzat vam haver de modificar la proposta ja que els nens havien fet uns dibuixos molt rics i complexes que eren molt difícils de dictar i que els “arquitectes” les poguéssin reproduir així que vam canviar l’activitat per tal de poder fer-la. Els hi vam oferir tres models (on estaven molt delimitades les coordenades espacials: a dalt, a baix, al mig, a la dreta, a l’esquerra …) en els quals havien de situar diferents parts de la casa (finestres, portes, xemeneia …) . Valorem l’activitat com molt positiva tot i que no és una activitat per fer-la amb el grup sencer com la vam fer ja que es produeix molt xibarri que dificulta l’execució.

Una altra activitat que vam fer va ser la d’ubicar l’època de Gaudí, per contextualitzar el modernisme, per això vam demanar que portessin fotos i objectes de l’època dels seus avis. Voliem treballar el pas del temps. Va haver molta participació i motivació per part dels nens i nenes. D’aqui van sortir tres murals: Quan vivia Gaudí / El temps dels nostres avis/ el nostre temps. Vam partir de l’època dels seus avis per a què ho visquéssin mes proper, per treballar el canvi i evolució de la vida i dels objectes. A partir d’aquí vam veure que a l’època de Gaudí també hi havia coses diferents. També vam fer una activitat molt divertida que consistia en buscar la correspondència entre un objecte actual i un objecte de l’època de Gaudí.

 

I al taller d’escriure vam aprofitar per treballar les frases en passat.

També vam realitzar una activitat de construcció d’uns puzzles que haviem elaborat de diferents edificis, tots eren modernistes menys un. Creiem que va ser molt difícil. Eren puzzles de 20 peces però no hi havia model i eran difícils.

Com avaluació final vam fer el qüestionari KPSI i els hi vam demanar paraules que han après relacionades amb l’ofici d’arquitecte i amb Gaudí. La veritat és que la majoria ho va fer molt bé i han escrit moltes paraules més que al principi. També es va fer una altra activitat d’avaluació que consistia en posar el nom  xxxxxx

Com a mestres tenim la sensació que els nens han après molt quant a contingut i procediments i han gaudit amb Gaudí. Després d’interpretar els seus qüestionaris d’autoavaluació veiem que els alumnes també comparteixen aquesta sensació.