L’aigua és vida. Com ens hem planificat?

Els diferents equips de treball han anat desenvolupant el seu projecte a partir dels subtemes següents. La informació ha arribat a l’alumnat a partir de la recerca pròpia dels diferents equips de treball, el material donat pel professorat i les xerrades o conferències  d’entiats que s’han desenvolupat durant el projecte com per exemple: “Aigua per al Sahel” i “Ecologistes en Acció”.


 

Com ens hem organitzat?

Els professors de l’equip impulsor hem tingut dos vies d’organització importants durant el curs:

  • Les reunions d’equip impulsor (tots els membres de l’equip impulsor de l’institut).
  • Les reunions setmanals de coordinació de projectes. En aquestes últimes hi participàvem els professors que interveníem en els diferents  equips (equip de 1r, 2n i 3r) i el coordinador/a de l’equip.

Per tant les franges de projectes quedaven organitzades de la següent manera:

Grup: A  (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

Grup: B (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

Grup: C (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

Grup: D (1 grup classe + 1 professor dins l’aula)

+ suport del coordinador de projectes

 

HEM CONEGUT, HEM REFLEXIONAT I HEM EMPATITZAT

En el projecte “Qui busca refugi i per què?” hem fet la proposta d’elaboració d’una presentació amb imatges i filmacions reals. Cada grup petit n’ha fet una i l’ha presentat dins de la classe. Hi ha hagut qui ha tractat un aspecte comú a totes les persones refugiades, com els camps, o un país en concret, com Síria…  A més han hagut de preparar una motxilla amb les poques coses que es podrien dur si haguessin de sortir de casa seva cap a l’exili. També han redactat per parelles o individualment textos expositius i argumentatius per a fer un blog col·lectiu.

Una altre producte final ha estat  un treball artístic i terapèutic individual. A la manera d’art-teràpia, han realitzat cadascú una esfera de fang, que es passaven entre ells per percebre les diferències, per fer-se conscients del que cadascú hi ha posat a partir de si. Un cop tenen la seva pròpia esfera de nou, la foraden amb els polzes i comencen a desenvolupar els seu propi refugi. Un cop acabat amb el seu grup es complementen i creen refugis més grans o que es connecten entre ells. Finalment s’ha creat un assentament col·lectiu, treballant així les pròpies emocions, l’empatia i la solidaritat. S’han fet conscients que les persones refugiades necessiten el seu espai de pau personal, conviure i compartir la vida.

A final de curs, tots els projectes s’ha exposat al vestíbul del centre i es poden veure des de l’exterior. Del projecte sobre els refugiats concretament, l’alumnat ha  elaborat un mural col·lectiu representatiu del fons del mar, en al·lusió i homenatge a totes les víctimes dels desplaçaments que han perdut la vida a la Mediterrània; s’han penjat més de 50 fotografies amb frases de l’alumnat, provinent de les seves exposicions, i s’ha exposat també el poblat de refugi col·lectiu.

ENS HA COSTAT PERÒ HO HEM ACONSEGUIT!

El projecte s’avalua amb el seguiment del procés i amb els productes finals. Durant el procés es fa  el seguiment del pla de treball fet per cada grup i els mateixos alumnes valoren el compliment dels rols de cadascú en el treball cooperatiu amb l’ajuda d’una taula d’observació.

Els alumnes han rebut bases d’orientació per a l’elaboració de la presentació de diapositives, per a  redactar els textos orientatiu i argumentatiu i una pauta per elaborar la carpeta d’aprenentatge. Totes aquestes eines d’avaluació s’han comentat a les aules i hem recollit els seus dubtes i aportacions.

Al final del projecte l’alumnat  rep diversos documents que recullen els ítems de les bases d’orientació i de les rúbriques: s’han autoavaluat i han coavaluat les persones del seu grup en el compliment de les normes de funcionament. També s’autoavaluen i coavaluen en  relació a la base d’orientació, abans de la presentació de les diapositives a la classe, amb temps suficient per millorar aquelles coses que no s’hi ajusten. Igualment valoren la qualitat de la presentació individual de cada membre del grup durant l’assaig previ a la presentació.

La qualificació del treball es realitza tenint en compte el treball individual i col·lectiu. Es fa una mitjana ponderada de la presentació del grup i de la intervenció individual; de la carpeta d’aprenentatge també a nivell individual; de les aportacions al blog i del treball de visual i plàstica, per parelles o individual. Una part de la qualificació és l’autoavaluació de l’alumne i la coavaluació dels companys de grup.

VIURE DE PRIMERA MÀ UNA REALITAT INCÒMODA

Durant aquest curs, els alumnes de 2n d’ESO han tingut l’oportunitat d’expressar la seva opinió sobre els projectes que han dut a terme. Concretament, han fet una reflexió sobre el que ha significat per a ells el projecte sobre “Els Refugiats”, que ha estat molt especial, ja que a més d’aportar informació sobre la realitat viscuda per totes aquelles persones que es veuen obligades a deixar el seu país, han viscut en primera persona els problemes dels refugiats a través de les activitats, jocs i obres d’art que han creat.

Les opinions dels alumnes s’han vertebrat a través d’una matèria optativa de 3r d’ESO que es diu Revista Digital, en la qual un grup d’alumnes han fet de reporters especials i han recollit la informació de l’alumnat implicat en el projecte. Ho han fet a través d’una enquesta i d’una petita entrevista a alguns alumnes de 2n, on aquests podien expressar les seves sensacions sobre el treball i sobre l’experiència viscuda.

L’alumnat ha trobat el treball interessant per conèixer la realitat de les persones refugiades, poder entendre millor les notícies, per la importància que el tema té en general, per fer-se’n conscients. Tot i així, alguns pensen que haurien triat un altre tema. També han expressat que han après a treballar millor en grup.  Els ha agradat la sortida que han fet i demanen que hi hagi més sortides en els treballs.

 

TREBALL EN EQUIP A SEGON D’ESO

L’Institut Joan Brossa és un centre d’ESO, Batxillerat i Cicles formatius. Vam començar el treball per projectes a l’ESO fa tres cursos,  conscients de voler una transformació en la nostra manera de treballar amb l’alumnat i d’encetar un camí cap al canvi en la nostra manera d’entendre l’aprenentatge. L’inici va ser tímid, amb un projecte a 1r d’ESO. El curs passat vam incorporar-nos a la Xarxa de Competències Bàsiques i van començar els projectes a 2n. Aquest curs l’equip impulsor ha crescut i hem fet més projectes a 1r i 2n i hem començat a 3r d’ESO.

Les que fem aquesta aportació al blog, som un grup de sis professores de l’equip docent de 2n d’ESO de l’Institut Joan Brossa, quatre de les quals estem a l’equip impulsor. Cadascuna de nosaltres impartim una assignatura diferent: català, castellà, matemàtiques, ciències socials, tecnologia, visual i plàstica. Tenim una mica d’experiència en fer projectes, encara que se’ns podria qualificar de “novelles”.

Entre totes aquest curs hem planificat i implementat dos projectes, el que ens ha fet adquirir una experiència professional molt enriquidora.  Un d’ells ja l’havíem implementat, i per tant teníem una programació prèvia, que hem anat seguint, però també millorant amb noves aportacions i partint de les valoracions del curs anterior. A més, hem programat un segon projecte des de l’inici. El procés creatiu ha estat fantàstic! Realment hem format un bon equip, hem debatut molt i tenim algunes propostes de millora per al curs vinent.

Metodologia

A l’escola Pit – Roig a partir dels interessos dels alumnes (què volem saber) es dissenyen diferents activitats. Sovint són ells mateixos qui fan propostes del que els agradaria fer. Els mestres recollim aquestes idees i pensem com dur-les a terme, de manera que siguin competencials.

Moltes vegades una activitat ens porta a un altra, perquè a mida que treballem sorgeixen noves inquietuds, noves preguntes i noves idees.  Són propostes obertes i dinàmiques, que poden modificar-se al llarg del treball, tot i que els mestres sempre tenim present allò que és fonamental i que cal aprendre, per això busquem el moment o la situació per fer-ho. Es realitzen activitats individuals, per parelles, en grup petit, grup-classe, grups cooperatius, …

Els grups de treball acostumen a ser heterogenis. La formació dels mateixos depèn del tipus d’activitat a fer. Poden ser els propis alumnes els que trien els membres del grup o també els mestres els que els decideixen. Un cop definits i compartits els objectius de la feina són els alumnes qui  s’autogestionen (es planifiquen, es posen d’acord en les tasques a fer, prenen decisions, distribueixen funcions si convé, …). Els mestres els recolzem i guiem en cas necessari.

Per donar resposta a les preguntes que van sorgint ens cal fer recerca. Considerem important que els alumnes s’adonin que la informació es pot obtenir de fonts ben diverses (imatges, contes, revistes, llibres, internet, preguntant a la família, conversant amb altres persones, cercant l’ajuda d’experts del tema, …) Des de petits els nens estan avesats a cercar informació al seu entorn més proper i a mesura que es fan grans van ampliant els recursos de recerca.

Durant el procés es va fent la revisió i també es realitzen algunes sessions de posada en comú i valoració de la feina feta i del que resta per fer. També es va regulant el temps dedicat a cada activitat.

 

LA VEU DELS ALUMNES I DE LES FAMÍLIES

Com ja hem explicat, la mostra realitzada just abans de les vacances de Setmana Santa va servir per ensenyar a les famílies alguns dels productes realitzats durant dos trimestres i posar en valor la feina feta al TG.  Els comentaris que van escriure algunes famílies al “llibre de visites” van ser molt positius i van animar tant al professorat com a l’alumnat implicat.

A final de curs des de l’institut s’han passat dues enquestes que també han servit per constatar una valoració molt positiva dels  TG per part de famílies i dels alumnes.  

Aproximadament un 80% de l’alumnat prefereix treballar de manera globalitzada les tres matèries del TG (ciències, socials i tecnologia). En l’enquesta dels alumnes també es pot constatar que “Viatgem pel món” els ha agradat, ja que està en tercera posició  (han fet sis TG) però hi ha poca diferència entre les tres primeres posicions. Per altra banda, els alumnes manifesten majoritàriament que els grups de quatre persones són els millors per fer treball cooperatiu i consideren que les agrupacions han estat ben fetes perquè han  combinat persones amb diferents habilitats i els han donat l’oportunitat de conèixer més a aquestes persones.

JA HO TENIM!

Va arribar el dia de la Festa del 75é aniversari i ja ho teníem tot apunt!

Les famílies van anar passant durant el matí per els nostres espais i tenien la possibilitat de jugar-hi una estona o bé mirar-se les fotos del procés o llegir els plafons amb les converses que havíem fet.

 

Un cop acabats el TIPI, LA CUINETA I LA CASETA, ens vam reunir per explicar-nos com jugar i quines normes podíem seguir a cada espai. Els infants s’ho van preparar i ho van explicar als seus companys.

Ha estat un projecte molt enriquidor de fer, els infants han gaudit i han participat de manera molt activa. Els infants s’ho han fet molt seu per que hem treballat a partir de les seves idees. Hem après a treballar en equip, a organitzar-nos i a respectar la feina feta pels altres companys. També hem après que els espais s’han de cuidar i que és important que tots recollim i seguim les normes del espai.

Son uns espais que quedaran pel futur de l’escola i això els il·lusiona i els fa sentir importants i partícips de l’escola.