Arxiu de la categoria: Institut Joan Brossa

“QUI BUSCA REFUGI I PER QUÈ?”: UN PROJECTE OBERT I ENGRESCADOR PER FER-SE PREGUNTES

Publicat el per
Respon

A 2n d’ESO hem desenvolupat el projecte  “Qui busca refugi i per què?“, que fa referència a la situació, tal com es pot deduir del títol, de les persones desplaçades i refugiades de qualsevol lloc del món. Aquest curs repetim aquest projecte que ja vam implementar el curs passat amb l’alumnat de segon. Per tant, ja tenim una experiència prèvia des de la que hem partit.

La primera sessió la dediquem a la presentació del projecte: l’alumnat rep un document amb els objectius generals del treball, diverses propostes de producte final, la temporització i fonts d’informació, agrupades temàticament,  que poden consultar per fer la seva recerca. Expliquem l’organització i la metodologia, posem en comú les idees prèvies, resolem dubtes inicials i elaborem les normes de treball grupal.

El nostre projecte de 2n d’ESO s’enfoca com a un projecte de recerca, que arrenca amb una pregunta inicial que ens plantegem a partir d’un vídeos sobre refugiats.

No es tracta d’un projecte guiat i molt pautat, amb la qual cosa el resultat no està totalment tancat. Depèn de l’alumnat que derivi cap a una o altres qüestions. És un tema ampli i obert, tot i que se’ls hi demana acotar i no tractar-lo de manera molt general. S’han de centrar només en una part del tema. A l’hora d’escollir quin apartat treballaran és on els hi donem marge. Tots plegats fem la introducció al tema i les preguntes inicials, però ells fan la recerca i trien l’aspecte sobre el qual volen aprofundir.

TREBALL COOPERATIU, APRENENTATGE PER A L’ALUMNAT I PER AL PROFESSORAT

Publicat el per
Respon

Hem utilitzat la metodologia de treball cooperatiu, amb petits grups  de quatre membres com a màxim. La confecció dels grups pot variar en funció de les característiques del grup-classe. En algun cas han estat confeccionats de manera heterogènia, segons criteri de la professora acompanyant del projecte i, en altres, s’ha permès als alumnes decidir com formar-lo. En aquest segon cas s’han intentat respectar afinitats, amb la qual cosa han sortit agrupacions més homogènies. Dins de cada grup s’han assignat rols (moderador, coordinador, portaveu i secretari) i entre ells s’han repartit les tasques.

El projecte arrenca amb una temporització prèvia, més o menys flexible, de 36 hores repartides en 6 setmanes amb una dedicació de 6 hores setmanals. Els hem donat un temps orientatiu per a cada part del procés: recerca i recollida d’informació, elaboració del producte final, avaluació i presentació. Finalment, hem hagut d’ajornar la presentació del producte final per manca de temps. Això ens ha suposat acabar una setmana més tard del previst.

Com a  espai de posada en comú, hem creat un blog on han de fer, com a mínim, dues entrades per grup. Es dissenya com a un espai de debat, d’opinió personal, per compartir notícies i coneixements entre els diferents grups.Els alumnes treballen de manera individual i col·lectiva. Han de presentar un producte final com a grup i com a feina individual la carpeta d’aprenentatge, la recerca d’informació i la redacció dels articles del blog.

Tota la documentació del grup està compartida a través del Drive amb la professora acompanyant.  Al mateix temps, la professora comparteix amb cada grup les bases d’orientació, objectius, recursos, normes de funcionament del grup i instruments d’autoavaluació i coavaluació.Els dubtes i problemes que apareixen sobre la marxa, es posen en comú i es resolen entre tots.

Cada setmana dediquem els últims 15 minuts de la sessió del divendres per fer una entrada individual a la carpeta d’aprenentatge, on expliquem què hem fet, què hem après aquella setmana o amb quines dificultats ens hem trobat.  És el nostre diari d’aprenentatge setmanal.

 Vídeo: REFUGIATS

UN BON SEGUIMENT DE LA PLANIFICACIÓ AJUDA A TREBALLAR MILLOR A L’AULA

Publicat el per
Respon

La pregunta inicial, que coincideix amb el títol del treball, ha estat desenvolupada dins del grup-classe i cada petit grup s’ha fet seves aquelles preguntes que volia contestar. Posteriorment han fet un Pla de treball i s’han distribuït les tasques. A mesura que s’avança en la investigació, es revisen el compliment de les tasques de les diverses persones del grup i es valora si es van complint els objectius,  i es reorienten o redistribueixen les tasques planificades.

Cada alumne o alumna del grup té dos documents individuals, un de recollida d’informació, amb els links utilitzats, i la seva carpeta d’aprenentatge, amb aquells aspectes més rellevants del treball i amb les reflexions que ha anat fent sobre el tema del treball, com per exemple la xerrada que va venir  a fer la Nadia Ghulam a l’Institut per explicar-nos la seva experiència personal, o què van aprendre durant la visita al Museu de la Immigració.

El seguiment del treball de l’alumnat el fem en una reunió d’una hora setmanal, a banda de l’equip impulsor. A partir de la programació inicial, anem posant en comú com està funcionant el treball en els diferents grups-classe, el que va bé i el que no, i el que necessita ser revisat, aquest curs si es pot, i si no per al curs vinent. Recollim tot el procés en un document amb la seqüenciació dels objectius i continguts, una acta de seguiment de les reunions amb tot les decisions que anem prenent, i finalment, amb una valoració global en acabar el treball que compartim amb l’equip impulsor.

HEM CONEGUT, HEM REFLEXIONAT I HEM EMPATITZAT

Publicat el per
Respon

En el projecte “Qui busca refugi i per què?” hem fet la proposta d’elaboració d’una presentació amb imatges i filmacions reals. Cada grup petit n’ha fet una i l’ha presentat dins de la classe. Hi ha hagut qui ha tractat un aspecte comú a totes les persones refugiades, com els camps, o un país en concret, com Síria…  A més han hagut de preparar una motxilla amb les poques coses que es podrien dur si haguessin de sortir de casa seva cap a l’exili. També han redactat per parelles o individualment textos expositius i argumentatius per a fer un blog col·lectiu.

Una altre producte final ha estat  un treball artístic i terapèutic individual. A la manera d’art-teràpia, han realitzat cadascú una esfera de fang, que es passaven entre ells per percebre les diferències, per fer-se conscients del que cadascú hi ha posat a partir de si. Un cop tenen la seva pròpia esfera de nou, la foraden amb els polzes i comencen a desenvolupar els seu propi refugi. Un cop acabat amb el seu grup es complementen i creen refugis més grans o que es connecten entre ells. Finalment s’ha creat un assentament col·lectiu, treballant així les pròpies emocions, l’empatia i la solidaritat. S’han fet conscients que les persones refugiades necessiten el seu espai de pau personal, conviure i compartir la vida.

A final de curs, tots els projectes s’ha exposat al vestíbul del centre i es poden veure des de l’exterior. Del projecte sobre els refugiats concretament, l’alumnat ha  elaborat un mural col·lectiu representatiu del fons del mar, en al·lusió i homenatge a totes les víctimes dels desplaçaments que han perdut la vida a la Mediterrània; s’han penjat més de 50 fotografies amb frases de l’alumnat, provinent de les seves exposicions, i s’ha exposat també el poblat de refugi col·lectiu.

ENS HA COSTAT PERÒ HO HEM ACONSEGUIT!

Publicat el per
Respon

El projecte s’avalua amb el seguiment del procés i amb els productes finals. Durant el procés es fa  el seguiment del pla de treball fet per cada grup i els mateixos alumnes valoren el compliment dels rols de cadascú en el treball cooperatiu amb l’ajuda d’una taula d’observació.

Els alumnes han rebut bases d’orientació per a l’elaboració de la presentació de diapositives, per a  redactar els textos orientatiu i argumentatiu i una pauta per elaborar la carpeta d’aprenentatge. Totes aquestes eines d’avaluació s’han comentat a les aules i hem recollit els seus dubtes i aportacions.

Al final del projecte l’alumnat  rep diversos documents que recullen els ítems de les bases d’orientació i de les rúbriques: s’han autoavaluat i han coavaluat les persones del seu grup en el compliment de les normes de funcionament. També s’autoavaluen i coavaluen en  relació a la base d’orientació, abans de la presentació de les diapositives a la classe, amb temps suficient per millorar aquelles coses que no s’hi ajusten. Igualment valoren la qualitat de la presentació individual de cada membre del grup durant l’assaig previ a la presentació.

La qualificació del treball es realitza tenint en compte el treball individual i col·lectiu. Es fa una mitjana ponderada de la presentació del grup i de la intervenció individual; de la carpeta d’aprenentatge també a nivell individual; de les aportacions al blog i del treball de visual i plàstica, per parelles o individual. Una part de la qualificació és l’autoavaluació de l’alumne i la coavaluació dels companys de grup.

VIURE DE PRIMERA MÀ UNA REALITAT INCÒMODA

Publicat el per
Respon

Durant aquest curs, els alumnes de 2n d’ESO han tingut l’oportunitat d’expressar la seva opinió sobre els projectes que han dut a terme. Concretament, han fet una reflexió sobre el que ha significat per a ells el projecte sobre “Els Refugiats”, que ha estat molt especial, ja que a més d’aportar informació sobre la realitat viscuda per totes aquelles persones que es veuen obligades a deixar el seu país, han viscut en primera persona els problemes dels refugiats a través de les activitats, jocs i obres d’art que han creat.

Les opinions dels alumnes s’han vertebrat a través d’una matèria optativa de 3r d’ESO que es diu Revista Digital, en la qual un grup d’alumnes han fet de reporters especials i han recollit la informació de l’alumnat implicat en el projecte. Ho han fet a través d’una enquesta i d’una petita entrevista a alguns alumnes de 2n, on aquests podien expressar les seves sensacions sobre el treball i sobre l’experiència viscuda.

L’alumnat ha trobat el treball interessant per conèixer la realitat de les persones refugiades, poder entendre millor les notícies, per la importància que el tema té en general, per fer-se’n conscients. Tot i així, alguns pensen que haurien triat un altre tema. També han expressat que han après a treballar millor en grup.  Els ha agradat la sortida que han fet i demanen que hi hagi més sortides en els treballs.

 

TREBALL EN EQUIP A SEGON D’ESO

Publicat el per
Respon

L’Institut Joan Brossa és un centre d’ESO, Batxillerat i Cicles formatius. Vam començar el treball per projectes a l’ESO fa tres cursos,  conscients de voler una transformació en la nostra manera de treballar amb l’alumnat i d’encetar un camí cap al canvi en la nostra manera d’entendre l’aprenentatge. L’inici va ser tímid, amb un projecte a 1r d’ESO. El curs passat vam incorporar-nos a la Xarxa de Competències Bàsiques i van començar els projectes a 2n. Aquest curs l’equip impulsor ha crescut i hem fet més projectes a 1r i 2n i hem començat a 3r d’ESO.

Les que fem aquesta aportació al blog, som un grup de sis professores de l’equip docent de 2n d’ESO de l’Institut Joan Brossa, quatre de les quals estem a l’equip impulsor. Cadascuna de nosaltres impartim una assignatura diferent: català, castellà, matemàtiques, ciències socials, tecnologia, visual i plàstica. Tenim una mica d’experiència en fer projectes, encara que se’ns podria qualificar de “novelles”.

Entre totes aquest curs hem planificat i implementat dos projectes, el que ens ha fet adquirir una experiència professional molt enriquidora.  Un d’ells ja l’havíem implementat, i per tant teníem una programació prèvia, que hem anat seguint, però també millorant amb noves aportacions i partint de les valoracions del curs anterior. A més, hem programat un segon projecte des de l’inici. El procés creatiu ha estat fantàstic! Realment hem format un bon equip, hem debatut molt i tenim algunes propostes de millora per al curs vinent.