“QUI BUSCA REFUGI I PER QUÈ?”: UN PROJECTE OBERT I ENGRESCADOR PER FER-SE PREGUNTES

A 2n d’ESO hem desenvolupat el projecte  “Qui busca refugi i per què?“, que fa referència a la situació, tal com es pot deduir del títol, de les persones desplaçades i refugiades de qualsevol lloc del món. Aquest curs repetim aquest projecte que ja vam implementar el curs passat amb l’alumnat de segon. Per tant, ja tenim una experiència prèvia des de la que hem partit.

La primera sessió la dediquem a la presentació del projecte: l’alumnat rep un document amb els objectius generals del treball, diverses propostes de producte final, la temporització i fonts d’informació, agrupades temàticament,  que poden consultar per fer la seva recerca. Expliquem l’organització i la metodologia, posem en comú les idees prèvies, resolem dubtes inicials i elaborem les normes de treball grupal.

El nostre projecte de 2n d’ESO s’enfoca com a un projecte de recerca, que arrenca amb una pregunta inicial que ens plantegem a partir d’un vídeos sobre refugiats.

No es tracta d’un projecte guiat i molt pautat, amb la qual cosa el resultat no està totalment tancat. Depèn de l’alumnat que derivi cap a una o altres qüestions. És un tema ampli i obert, tot i que se’ls hi demana acotar i no tractar-lo de manera molt general. S’han de centrar només en una part del tema. A l’hora d’escollir quin apartat treballaran és on els hi donem marge. Tots plegats fem la introducció al tema i les preguntes inicials, però ells fan la recerca i trien l’aspecte sobre el qual volen aprofundir.

TREBALL COOPERATIU, APRENENTATGE PER A L’ALUMNAT I PER AL PROFESSORAT

Hem utilitzat la metodologia de treball cooperatiu, amb petits grups  de quatre membres com a màxim. La confecció dels grups pot variar en funció de les característiques del grup-classe. En algun cas han estat confeccionats de manera heterogènia, segons criteri de la professora acompanyant del projecte i, en altres, s’ha permès als alumnes decidir com formar-lo. En aquest segon cas s’han intentat respectar afinitats, amb la qual cosa han sortit agrupacions més homogènies. Dins de cada grup s’han assignat rols (moderador, coordinador, portaveu i secretari) i entre ells s’han repartit les tasques.

El projecte arrenca amb una temporització prèvia, més o menys flexible, de 36 hores repartides en 6 setmanes amb una dedicació de 6 hores setmanals. Els hem donat un temps orientatiu per a cada part del procés: recerca i recollida d’informació, elaboració del producte final, avaluació i presentació. Finalment, hem hagut d’ajornar la presentació del producte final per manca de temps. Això ens ha suposat acabar una setmana més tard del previst.

Com a  espai de posada en comú, hem creat un blog on han de fer, com a mínim, dues entrades per grup. Es dissenya com a un espai de debat, d’opinió personal, per compartir notícies i coneixements entre els diferents grups.Els alumnes treballen de manera individual i col·lectiva. Han de presentar un producte final com a grup i com a feina individual la carpeta d’aprenentatge, la recerca d’informació i la redacció dels articles del blog.

Tota la documentació del grup està compartida a través del Drive amb la professora acompanyant.  Al mateix temps, la professora comparteix amb cada grup les bases d’orientació, objectius, recursos, normes de funcionament del grup i instruments d’autoavaluació i coavaluació.Els dubtes i problemes que apareixen sobre la marxa, es posen en comú i es resolen entre tots.

Cada setmana dediquem els últims 15 minuts de la sessió del divendres per fer una entrada individual a la carpeta d’aprenentatge, on expliquem què hem fet, què hem après aquella setmana o amb quines dificultats ens hem trobat.  És el nostre diari d’aprenentatge setmanal.

 Vídeo: REFUGIATS

Implementació

A partir de la visualització dels trets de sortida, explicats anteriorment els alumnes es posen a treballar amb els seus equips de treball.

  • Què és un ecosistema? De què està format?

Per treballar aquesta part, repartim un pack d’informació a cada grup. I ells han de complementar aquesta informació amb tot allò que creguin necessari.

Per altre banda, no deixem mai de reflexionar sobre com viuen aquests animals, quin és el paper que han de fer els humans, les condicions d’aquests animals al zoo… Tot això ho fem a partir de dilemes morals i debats.

A partir d’aquí el alumnes elaboren:

  • Un pòster o infografia (programa canva): amb informació de l’entorn i l’animal.

  • Una maqueta

  • Una càpsula d’aprenentatge.

Planificació del projecte zoo-lògic?

Cada setmana teníem una hora de reunió l’equip de projectes de primer. Aquest equip estava formant per 4 professors/es d’àmbits diversos i una coordinadora.

El principi del projecte vam fer una pluja d’idees de tots aquells aspectes interessants a treballar. En aquest cas va tenir molt d’importància l’assignatura de Biologia i el professor que teníem d’aquesta matèria. Però vam intentar dissenyar un projecte on es posessin en joc moltes competències bàsiques.

A partir del tret de sortida, i les aportacions que anaven fent els alumnes, el projecte va anar creixent i agafant dimensió. El professorat vam fer de guia en tot moment, intentant recollir les seves demandes i aconseguir que es treballessin tots aquells continguts que havíem remarcat com equip de professors.

Vam seguir una estructura molt clara:

  • Ecosistema: part viva (biocenosi) i part no viva del sistema (biòtop).
  • Animal en perill d’extinció
  • En tot moment reflexió sobre la vida d’aquests animals segons el lloc on vivien i el seu entorn més proper.

Per fer-ho van crear tres productes importants:

  • Pòster
  • Maquesta
  • Càpsula d’aprenentatge

Per finalitzar el projecte van realitzar una exposició oral

Quina metodologia utilitzàvem en el projecte Zoo-lògic?

Tots els alumnes de primer estaven repartits en equips de 4 o 5 alumnes. Treballàvem amb grups cooperatius on el treball de cada membre de l’equip és imprescindible perquè la feina es pugui desenvolupar amb èxit. Per aquest motiu, abans de començar el projecte vam fer una sèrie de dinàmiques per fomentar la col·laboració dels membres dels diferents equips. El que volíem aconseguir és que els joves tinguessin clar que per formar bons equips de treball era important, tal com diuen els germans Johnson fomentar els cinc aspectes següents:

  • Interdependència positiva
  • La responsabilitat individual
  • Interaccions positives
  • Bon ús de les habilitats socials
  • Autoreflexió d’equip

Cada equip de treball aprofundia sobre un dels animals en perill d’extinció de la pel·lícula el viatge de l’Unai.

 

Zoo-lògic?

Zoo-lògic és el projecte que han realitzat els alumnes de primer d’ESO de l’institut Príncep de Girona.  Com el seu nom indica un dels objectius era  reflexionar i debatre sobre el sentit dels zoo’s al segle XXI. Per altre banda, també ha tingut  com a objectiu aprofundir sobre sobre alguns animals en perill d’extinció.

Els animals en perill d’extinció poden viure al seu medi natural o a un espai organitzat per persones com les reserves o zoo’s.

El tret de sortida del projecte va ser la pel·lícula el viatge de l’Unai on una família, on el pare és fotògraf del National Geographic, viatgen per tot el món buscant un animal en perill d’extinció de cada continent. Per altre banda, també vam veure un vídeo del Zoo de Barcelona on explicava el seu funcionament bàsic i diari.

A partir d’aquí vam començar el nostre projecte.

 

UN BON SEGUIMENT DE LA PLANIFICACIÓ AJUDA A TREBALLAR MILLOR A L’AULA

La pregunta inicial, que coincideix amb el títol del treball, ha estat desenvolupada dins del grup-classe i cada petit grup s’ha fet seves aquelles preguntes que volia contestar. Posteriorment han fet un Pla de treball i s’han distribuït les tasques. A mesura que s’avança en la investigació, es revisen el compliment de les tasques de les diverses persones del grup i es valora si es van complint els objectius,  i es reorienten o redistribueixen les tasques planificades.

Cada alumne o alumna del grup té dos documents individuals, un de recollida d’informació, amb els links utilitzats, i la seva carpeta d’aprenentatge, amb aquells aspectes més rellevants del treball i amb les reflexions que ha anat fent sobre el tema del treball, com per exemple la xerrada que va venir  a fer la Nadia Ghulam a l’Institut per explicar-nos la seva experiència personal, o què van aprendre durant la visita al Museu de la Immigració.

El seguiment del treball de l’alumnat el fem en una reunió d’una hora setmanal, a banda de l’equip impulsor. A partir de la programació inicial, anem posant en comú com està funcionant el treball en els diferents grups-classe, el que va bé i el que no, i el que necessita ser revisat, aquest curs si es pot, i si no per al curs vinent. Recollim tot el procés en un document amb la seqüenciació dels objectius i continguts, una acta de seguiment de les reunions amb tot les decisions que anem prenent, i finalment, amb una valoració global en acabar el treball que compartim amb l’equip impulsor.

Avaluació del projecte: l’aigua és vida

Tots sabem que un projecte no es valora només amb el producte final, sinó que tot el procés és també molt important. Com ho hem avaluat?

  • Treball diari (observacions diàries del professorat).
  • Producte final
  • Exposició oral (professorat i un grup de companys)
  • Rúbriques de treball en equip (auto i coavaluació).