La nostra Ciutat, Badalona. Josep Carner

Procés del projecte

Tot el procés d’un projecte s’ha d’elaborar amb els alumnes. Ells han de ser la part activa del procés. Abans de començar el projecte hem de:

1- Preguntar què sabem del tema triat. (Aquest tema no és necessari triat per l’alumnat.)

Quan la mestra enrregistra el que ells saben s’ha de ser fidels i no canviar el seu vocabulari, expressions, etc. (Tot el que no sigui correcte ens servirà per després recuperar i autocorregir-se)

El mestre pot ajudar a treure la informació però mai a manipular-la. El docent no pot utilitzar la terminologia específica.

P-3 Atmosfera, que faríem sense tu?

Activitat inicial
Comencem aquest projecte presentant la proposta a l’alumnat en forma de repte i es validen els objectius d’aprenentatge.
Per saber els coneixements previs i inquietuds dels alumnes sobre el tema preguntem als alumnes què saben de l’atmosfera i perquè creuen que és tan important per la vida. Recollim les seves aportacions, idees i inquietuds en uns pòsits que situem en un gran mural.

Activitat 1 – Què diuen les notícies sobre l’atmosfera?
Per donar resposta a les preguntes, interessos i interrogants, els alumnes es converteixen en investigadors i buscaran a la xarxa, notícies sobre el tema.
Aprofitem per posar sobre la taula quines són les parts d’una notícia, com llegir-les i interpretar-les.
Els alumnes han treballat en petits grups fent recerca de notícies i contestant les 6w (What? Who?, How?, When?, Where? i Why?) per després exposar-les als seus companys.
Aprofitant que hem treballat la notícia i que durant aquest projecte es realitzaran diferents sortides de camp, proposem als alumnes ser partícips de la revista de l’Institut anomenada MIKAKO. N’hauran de fer un article.

Un cop hem vist el que diuen les notícies, ens preguntem perquè és tan important l’atmosfera pel nostre planeta. Ens fem preguntes com; Podríem viure sense atmosfera?, Quina és la seva composició?, Té diferents capes?, Està contaminada?, Què la pot contaminar? etc.
Per donar resposta a aquestes preguntes i les que han sorgit a la classe, tornem a investigar mitjançant fonts audiovisuals, llibres de consulta i informació a la xarxa. A l’acabar, cada petit grup feia una posada en comú amb la classe sobre la informació trobada.

 

 

Comencem l´entrenament! Primers passos

Una vegada superades les pors de com començar a fer projectes i amb la formació rebuda en les reunions de la Xarxa, començàrem a planificar el projecte.

Jordi Calvet en la primera conferència “Treball per projectes? Comencem! ens va donar les primeres idees necessàries per portar a terme el nostre projecte. Necessitàvem un repte que sigués el “DETONADOR” o “IMPULSOR” que motivés a l´alumnat a treballar, i per tant, a aprendre.

Al ser un projecte de 1r d´ESO pensàrem que ajudar alumnes de primària tindria un impacte important en ells. L´alumnat, malgrat estar en l´institut, encara té un lligam molt fort amb les seves escoles. Així contactàrem amb una escola adscrita i li demanàrem un vídeo on l´alumnat de 3r cicle demanés als nostres el següent repte:

Començava així el nostre projecte ESCRIURE UNA OBRA DE TEATRE I CONSTRUIR UN TEATRE MÒBIL PER EXPLICAR-LOS DIFERENTS ETAPES DE LA PREHISTÒRIA O DE L´EDAT ANTIGA. Ells tenien “LA HISTÒRIA EN LES TEVES MANS”.

El següent pas, el qual pensàvem que seria un dels més difícils, va estar començar a triar les competències del currículum dels diferents àmbits i a plantejar-nos els objectius. Malgrat tenir la idea preconcebuda que aquest pas seria una pèrdua de temps al ser un tràmit burocràtic, al final ens adonàrem que és útil i ajuda a planificar molt millor el projecte ja que ens podíem centrar en les competències que nosaltres volíem. Així triàrem les següents:

Una vegada realitzat aquest pas, ens organitzàrem per dissenyar la seqüència didàctica perquè l´alumnat pogués aprendre durant el procés i arribar al producte final. Aquest seria l´esquema a seguir:

PLANIFICACIÓ

Per a la realització del projecte vam partir de l’observació prèvia dels esmorzars de l’alumnat que portaven a l’hora del pati. Davant de les necessitats i la diversitat alimentària, vam veure una oportunitat per conscienciar-los de la importància de portar una dieta equilibrada i saludable.

La pregunta guia i fil conductor ve donada pel títol del projecte: “I tu què menges?”.

L’ inici del treball va consistir en demanar als alumnes que expliquessin el que havien sopat la nit anterior. A partir d’aquí vam treballar amb pluja d’idees per a obtenir diferent informació dels hàbits alimentaris dels alumnes. Això ens va servir per iniciar conceptes com: els diferents orígens dels aliments, si aquests són saludables o no, la situació d’aquests dins la piràmide i roda alimentària…per arribar finalment a conscienciar als alumnes de què vol dir una dieta equilibrada , i a la vegada, siguin capaços d’elaborar un menú saludable.

Mans a l´obra!

La implementació del projecte encara no l´hem realitzada ja que serà el treball de síntesi que desenvoluparà l´alumnat a final de curs. La temporalització ens agradaria canviar-la el curs vinent i fer el aquest projecte al segon trimestre del curs. Aquest canvi milloraria la implimentació del proyecte ja que els productes es divulgarien en el mateix curs escolar (ara l´obra es representarà el curs vinent a les escoles).

Per dur tot el projecte endavant hem realitzat un site on l´alumnat té tota la informació necessària per portar endavant el seu repte.

 

Planificació

COM ENS PLANIFIQUEM?

Per tal de poder implementar el projecte, els membres de l’equip impulsor vam proposar diverses opcions: que cadascú ho implementés al seu grup-classe, que ho féssim tots la mateixa setmana, implementar-ho en un sol grup classe, etc. A les nostres reunions, hem decidit les activitats que faríem i quan les implementaríem.

Al final, vam decidir que ho implementaríem en un grup de prova, un grup pilot que
experimentaria totes les activitats. D’aquesta manera, aquests alumnes podrien tenir una visió global del projecte i avaluar-lo també al final.

Al llarg de 6 setmanes, hem anat realitzant activitats en diferents hores de les assignatures implicades en el projecte.

Aquest primer any, hem decidit seguir aquesta planificació. És el nostre primer any, estem experimentant.

Els nostres alumnes han respost amb entusiasme a la nostra proposta i la resposta ha estat molt gratificant.

Creiem que l’any que ve el podrem estendre a tot l’alumnat d’aquest nivell.

Presentació projecte 3: Atmosfera, què faríem sense tu?

El mes de març ens hem endinsat a conèixer i investigar sobre què és l’atmosfera, els climes i el canvi climàtic.

Aquest projecte l’hem començat a treballar a partir de la pregunta:

“Com ens afecta la contaminació atmosfèrica?”

Aprendrem:

  • Què és el mètode científic.
  • Què és l’Atmosfera, les diferents capes i quins són els gasos que la componen.
  • Llegir i fer gràfiques.
  • Quins són els gasos que contaminen.
  • Què és el canvi climàtic.
  • Quins són els efectes nocius per la salut.
  • Que podem fer nosaltres per aturar l’emissió de gasos contaminants.

Farem:

  • Una sortida a una estació que mesura la qualitat de l’aire de la nostra ciutat.
  • Una ponència amb les infermeres del cap de Llefià, que ens han informat sobre els efectes nocius per la salut.
  • Experiments al laboratori sobre la pluja àcida i l’efecte hivernacle.
  • Una ponència amb la regidora de medi ambient de Badalona perquè ens expliques que fa l’ajuntament i quines mesures podem fer nosaltres per reduir la contaminació.
  • Una notícia per la revista del nostre institut explicant les nostres sortides.
  • Un tríptic adreçat al veïnat, sobre quines són les accions que podem fer per reduir la contaminació atmosfèrica del nostre entorn. Aquest tríptic serà el producte final d’aquest projecte.

Planifiquem el projecte de Mirem el pati

El grup impulsor de la Xarxa de Comptències Bàsiques del Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs ha planificat el projecte de Mirem el pati de la forma que seguidament es detalla.

A banda de la planificació que seguidament es detalla del projecte, el grup impulsor ha fet un esforç per planificar i pautar la feina que ha de desenvolupar l’alumnat a cada setmana de treball.

A nivell general, el projecte l’hem dissenyat semiobert (l’alumnat va poder escollir quin aspecte treballar sobre el pati) i semiextensiu (treballem el projecte unes tres hores setmanals durant quatre o cinc setmanes).

La planificació ha comportat:

  • Presentar el projecte a l’alumnat. En aquesta presentació se’ls hi demana que, durant uns dies, mirin el pati i pensin: què senten?, què canviarien? què els hi falta? què els hi sobra?, què els hi agrada?, què no els hi agrada?
  • Recollir les seves idees i pensaments. Aquest recull es fa en unes notes adhesives (amb el nom de l’alumnat darrera)
  • (a la mateixa sessió) Organitzar les idees i pensaments reflectits en les notes adhesives. Gràcies a l’organització de les idees i pensaments (i que tenen el nom a darrera) fem la primera proposta dels grups de treball.
  • Acabem de definir els grups de treball (a partir del treball anterior, de les propostes de l´alumnat i de l’opinió de les tutores).
  • L’alumnat planifica la seva feina (a partir d’unes taules model que proporciona l’alumnat).
  • El grup explica, a un professor tutor que el guiarà durant tot el treball, la seva planificació i arriben a uns acords.
  • L’alumnat desenvolupa el treball planificat durant unes hores lectives (que estaran repartides al llarg de la setmana i en blocs de, com a mínim, dues hores).
  • (cada dues o tres sessions de treball) Reunió de seguiment entre el    grup d’alumnes i el professorat tutor.
  • L’alumnat fa la defensa i publicació del seu treball realitzat.
  • L’alumnat s’autoavalua i la resta del grup classe coavalua al grup que ha fet la defensa del seu treball.
  • L’equip de professorat acaba posant una nota a cada alumne i a cada grup.

Els canvis que hem incorporat respecte el projecte de l’any passat són:

  • Que el projecte no es desenvolupi de forma intensiva (totes les hores d’un conjunt de dies) si no de forma semiextensiva (treballaran el projecte durant quatre o cinc setmanes a nivell de quatre o sis sessions setmanals). Creiem que això afavorirà el seguiment del projecte i la creativitat de l’alumnat.
  • Crear la figura del professorat tutor de grup. Aquest professional es va trobant amb el grup de treball que tutoritza.
  • Definir els criteris d’avaluació abans de l’inici del projecte (i presentar-ho a l´alumnat).
  • Definir les competències i continguts que treballarem al llarg del projecte.
  • Dedicar hores d’aula per ajudar a l’alumnat a planificar i (co)avaluar el seu projecte.

 

Ens planifiquem.

Ja fa molts anys que a l’escola LLibertat teníem l’acord de treballar un projecte per any en tots els cursos de primària. Aquests es van anar desvirtuant al llarg dels anys i actualment semblaven més un centre d’interès que un projecte com a tal.

Per tant el claustre de l’escola vam tenir clar des del primer moment que per començar  el nostre camí a xarxa de competències havíem primer d’ acordar quin tipus de projecte volíem fer a la nostra escola.

Hem dedicat moltes sessions de reunions i debats per resoldre les nostres inquietuds i crear les bases dels nostres  futurs projectes a l’escola.

Aquí us deixem un núvol de paraules amb les inquietuds del claustre.

 

Projecte MinimitzaRRR… comencem a l’aula de Música

En el marc del Projecte minimitzaRRR, alumnat de 1r curs d’ESO del nostre centre elabora instruments musicals a partir de materials reaprofitats portats de casa. Es  tracta d’envasos de plàstic, ampolles de diferents formes i mides, capses, llaunes i fins i tot trossos de fusta que, gràcies a l’entusiasme i la creativitat dels nens i nenes, ara tindran una segona vida.

Guiats de la mà del seu professor de música, en Pau Bosch, van comprenent que objectes que habitualment serien descartats sense més poden servir com a matèria primera, alhora que n’exploren les qualitats sonores.

Agrupats en petits equips, s’esforcen per trobar les fórmules més adients per arribar al seu objectiu: aconseguir un objecte musical singular i funcional, creat per ells mateixos, i donar així una nova utilitat a materials que, d’altra manera, haguessin acabat abocats a un contenidor.

Com qui mira d’encaixar les peces d’un trencaclosques, els membres de cada grup proven una i altra vegada, fins a trobar aquell material que oferirà la resistència justa, que no es doblegarà, que funcionarà com a caixa de ressonància, que aportarà la nota que busquen…

Tot jugant amb les diferents opcions, aprenen de manera intuïtiva sobre conceptes musicals. Un dels grups està treballant amb diversos recipients de vidre omplerts d’aigua, i expliquen engrescats com s’aconsegueixen notes més agudes o més greus en funció del nivell de líquid a l’interior de cadascun. Un altre equip es veu obligat a replantejar-se la tria de materials, en constatar que el plàstic es doblega fàcilment quan es tensen les cordes de l’instrument.

Un altre alumne analitza si el cartró resulta adequat com a caixa de ressonància.

Un petit grup de noies ha creat uns senzills instruments de percussió, anomenats pals de pluja, i els posen a prova divertides, mentre n’expliquen el funcionament.

Els diferents instruments, una vegada estaran acabats, formaran part d’una campanya de conscienciació sobre la necessitat de reduir la quantitat de brossa que generem, reutilitzar en la mesura del possible els embalatges i que passen per les nostres mans i, quan això no sigui possible, reciclar-los per tal de minimitzar la nostra petjada al medi ambient.

Irene Duque i Pau Bosch