A l’escola, cada setmana es proposen dos enigmes perquè la resta dels alumnes el puguin resoldre.
La primera setmana, comencen la ronda d’enigmes P3 i P4. La següent, P5 i 1r i així succesivament.
Pengem els enigmes en un suro a l’entrada de l’escola perquè tothom pugui mirar-lo i pensar en ell.
1r vam fer el següent enigma:
A continuació podreu veurer els diferents enigmes dels altres cursos:
Volem reflectir tot què ens ha explicat l’inventor Andreu i es per això, que amb les nostres carpetes i un full baixem davant de la màquina del temps i recordem tot el que hem après.
Hem rebut una carta…!!!
Ens ha arribat la resposta de l’amic inventor. Aquesta tarda vindrà a l’escola a explicar-nos quin invents ha fet. Estem molt emocionats!!
Els nens i les nenes baixem a la zona comú de l’escola per poder escoltar el que ens diu l’inventor sobre el seu invent… LA MÀQUINA DEL TEMPS!
Ens ha explicat que la màquina del temps serveix per viatjar a èpoques més antigues. Ens transporta temps antics per saber com vivia la gent. Això si, està fora de perill perquè no està endollada a la corrents, d’aquesta manera no hi ha forma que els nens i les nenes de l’escola es perdin en el temps.
En una conversa que van tenir un grupet reduït d’alumnes, van dir que els agradaria molt conèixer a un inventor famós, que els hi expliquessin com havien construït invents i poder fer-li preguntes.
Vaig recollir aquesta conversa en grup reduït i la vam tornar a dir en gran grup. Tots es van animar molt amb la idea i van dir que volien fer-li preguntes, una entrevista.
Tots hi van estar d’acord.
Dit i fet, vam fer una invitació:
Els nens i les nenes van guardar la seva carta i van enviar la que vam escriure entre tots a la pissara per correu.
Ara només toca esperar la resposta!!!
Com vam esbrinar anteriorment, no sabem el nom de ningun inventor ni inventora. La solució va ser fàcil, diem el nom d’invents que coneguem i busquem qui els ha inventat.
En rotllana, vam dir uns quants invents:
En la següent sessió vam fer un parelles per poder desxifrar qui va inventar aquell invent i quan ho va fer. També vam aprofitar per saber on va néixer l’inventor ja que, els agrada molt buscar en la bola del món que tenim els països del món.
Vaig preparar un full amb informació molt concreta del què buscàven, la consigna era llegir la informació i completar la graella que mostrem a continuació:
Els alumnes i les alumnes van treballar en parella i van veurer que, per parelles es poden ajudar els uns als altres.
Un cop van realitzar la feina, en la següent sessió van compartir els seus aprenentatges amb la resta de la classe.
Perquè l’escola pogués ser partícep dels avenços dels alumnes i les alumnes de 1r vam penjar els descobriments dels invents a la línia cronològica de l’escola.
Els alumnes ja saben que durant un període de temps treballarem el projecte del invents. En una de les converses que tenim a la rotllana, els hi pregunto…
I QUÈ SABEM DEL INVENTS?
La seva resposta és la següent:
Ja no saben que més dir… és el moment de preguntar
I QUÈ US AGRADARIA SABER DELS INVENTS?
Llavors, ens adonem que no coneixem el nom de cap inventor o inventora!!!
Però vam trobar una solució: dir un llistat d’invents que coneixem i buscarem qui és l’inventor o l’inventora.
Com cada any, l’escola tria un tema perquè tot el centre treballi un projecte. El nom del projecte el triem els i les mestres però els alumnes de cada aula, a partir del títol del projecte, desenvolupen la tasca als seus interessos i inquietuds.
Aquest any hem decidit que treballariem ELS INVENTS.
Vaig presentar el tema als alumnes de primer amb diferents recursos:
A partir d’aquesta i d’altres converses, els nens i les nenes es van adonar que els invents no només són helicòpters, avions, màquines… sinó que també són objectes que tenim en la nostra vida quotidiana.
Vam veure alguns vídeos d’internet. Un d’ells és l’entrada de la sèrie l’Inspector Gadget. Vam anar parant el video i veient quins objectes havia inventat i preguntant-nos el per què hauria pogut inventar allò.
Ens va sorprendre positivament la iniciativa i la motivació del grup classe a l’hora d’elaborar les preguntes sobre el tema durant la planificació del projecte. Però ens va amoïnar bastant quan van haver d’organitzar-les, és a dir, filtrar-les i organitzar-les per característiques comunes intentant que fessin un guió el més complert possible. Tot i ser la primera vegada, vam posar ordre a les preguntes i les vam poder organitzar de manera que el treball quedés cohesionat.
Per aconseguir-ho ens va anar molt bé el material que van aportar els nens afegit a alguns recursos que els vàrem oferir, com ara, llibres especialitzats, documentals, articles, etc. Això es va complementar amb la informació obtinguda a internet.
L’acompanyament va resultar una mica costós. El fet de poder fer preguntes que poguessin obrir més preguntes per tal d’avançar, es va veure alleugerit a mesura que avançava el projecte i ens sentíem més segurs.
Si tenim en compte la inclusió, podem dir que tothom ha participat, però en algun cas de retard important o bé de trastorn no sempre hem aconseguit integrar-los al grup i que poguessin fer una feina adaptada i integrada a allò que estaven fent la resta de nens del seu grup de treball. Pensem, de cara propers cursos, que potser s’ha de treballar més les dinàmiques de treball dels grups per a què aquests alumnes es puguin integrar millor.
Pel que fa a l’avaluació, hem tingut aspectes concrets i d’avaluació continuada. També s’ha valorat el treball final, l’exposició oral, l’actitud que han mostrat, la participació col·lectiva i la motivació. També s’han auto avaluat amb uns ítems creats per a l’ocasió en què han valorat tot el procés d’aprenenatge.
L’alumnat ha estat l’autèntic protagonista de tota l’experiència al llarg de les diferents etapes.
En un primer moment, abans de començar, els temes que treballarien i els grups de treball s’han format a partir de les inquietuds individuals compartides. Cada alumne ha posat el tema que l’interessava en relació al pati, en un paper amb el seu nom, i després hem ajuntat els papers amb el mateix tema o amb temes similars i així s’han format els grups d’una forma natural.
Els docents hem fet algun reajustament, per exemple, si en algun tema hi havia massa gent o si alguns temes quedaven desequilibrats en nombre d’alumnes o amb massa alumnes amb més dificultats.
Al llarg del procés, l’alumnat s’ha hagut d’organitzar sol (amb l’ajut de graelles de planificació de la feina), fixar objectius, decidir els processos que seguirien per assolir-los, desenvolupar les eines (enquestes, fotos, gràfics, presentacions digitals, entrevistes…) i portar a terme les accions per aconseguir allò que volien.
Ha estat especialment rica aquesta fase perquè és on surten a la llum els diferents rols que desenvolupa cada alumne en el seu grup i sorgeixen els conflictes, oportunitats per replantejar l’actitud de cada persona en el grup. Per exemple, hi ha hagut grups on una o dues persones són les que prenen les decisions i les que parlen en nom de tot el grup sense deixar espai per la participació d’altres, que llavors opten per dues reaccions: s’eclipsen i accepten aquesta posició més còmoda o planten cara i es queixen que no es tenen en compte les seves idees. Nosaltres hem optat, per exemple, per agafar com a portaveus dels grups a les posades en comú a aquests alumnes que sovint queden més eclipsats, per tal que els altres facin l’esforç d’integrar-los al procés si després volen fer un bon paper com a grup.
Finalment, els mateixos alumnes han triat el producte final: quines solucions proposaran per l’aspecte del pati que volen millorar i com les presentaran, així com també han decidit com presentarien a la resta quin ha estat el seu procés.
El professorat ha estat de testimonis i també d’acompanyants, fent la bastida de cada grup i prenent nota de les diferents situacions per tal de plantejar en un futur algunes dinàmiques que han aparegut com necessàries, tant en temes transversals i de convivència com en temes més acadèmics. Per exemple, ens hem trobat amb el fet que els costava diferenciar l’objectiu del producte final i sovint confonien el fet de passar enquestes amb el mateix producte. En aquest sentit els ha anat molt bé adonar-se que per una banda ells van observar el pati i els va sorprendre alguna cosa i per estudiar aquest aspecte havien decidit passar unes enquestes i amb el resultat de les enquestes feien una proposta de millora que era el producte final.
L’alumnat ha tingut, en general, una actitud molt positiva cap al projecte i la proposta de treball que els hem fet. De seguida s’han posat en marxa i han començat a organitzar-se i a estudiar com podrien desenvolupar solucions en relació als seus temes. Han fet propostes força interessants que es podran dur a terme.
S’han confirmat dinàmiques que ja havíem observat en les tres línies de primer que tenim al centre: hi ha un grup més apàtic que els altres, que s’implica menys en les activitats, i que és on haurem d’incidir en el futur. Se’ns ha girat feina!!
Alguns dels seus comentaris han estat:
Alumne 1:
Este trabajo me ha gustado, pero a la vez lo que he encontrado súper estresante.
Hemos podido hacer todo lo pensado, hemos hecho el trabajo bastante bien y todo eso, pero en realidad la persona que más trabajaba de mi grupo era yo, X también, pero yo más. Entiendo perfectamente que A y B tengan sus capacidades, pero casi siempre o se desentendían del tema o simplemente pasaban, y eso hacía que me agobiara montón, ya que sabía que teníamos que hacer el doble, pero bueno, al final salió bastante mejor de lo que esperaba.
He aprendido bastantes cosas con este trabajo y también he conseguido desenvolverme en bastantes aspectos, por ejemplo, el tener que preguntar algo a algún profesor/a, ya que es una cosa que me cuesta mucho hacer, pero gracias a eso se me ha ido un poco la vergüenza de preguntar.
Alumne 2:
Hemos hecho bastantes cosas a lo largo de estos días,la lista de normas,las encuestas… Después de todo creo que hemos trabajado bien y me ha servido para trabajar en grupo con diferentes compañeros.
En general me ha gustado la experiencia y como lo hemos organizado.Además me ha parecido un proyecto interesante.
Alumne 3:
Me ha parecido muy buena idea, porque con este proyecto he aprendido a elaborar y hacer una encuesta, a analizar los resultados de ésta y hacer un power point con las conclusiones y resultados.
Lo más difícil para mí han sido los días en los que estaba solo, porque mi grupo había faltado. En general, avancé menos que los días en los que estábamos todos o casi todos.
Nosaltres hem plantejat un projecte molt transversal. Com a competència bàsica que és, sabem que la llengua és transversal i està present a tots el projectes d’una forma o d’una altra. Tot i així, en aquest projecte no era un objectiu prioritari treballar qüestions lingüístiques. És clar que es mobilitzen coneixements lingüístics, però no hi hem posat el focus en aquests temes.
Al llarg del procés, com hem dit, es produeixen diferents textos. En el nostre cas, per exemple, hi ha hagut un “boom” d’enquestes i entrevistes que l’alumnat volia fer als companys d’altres cursos per estudiar els diferents problemes relacionats amb el pati. Però també hi ha esquemes, resums, fitxes de planificació… I, com segurament passa sempre, aquests textos estan plens de faltes d’ortografia. En part, perquè no estan concebuts per l’alumne com a producte d’escriptura en si mateix, sinó com a eina per aconseguir altres objectius. En part, també, perquè el coneixement de l’ortografia és encara bastant pobre en la majoria d’alumnes de primer.
Malgrat que el professorat tenia assignats uns grups per fer-ne un seguiment més acurat, és molt difícil revisar absolutament tots els documents que l’alumnat va generant, i així, és molt fàcil trobar papers i dossiers amb documents amb faltes d’ortografia, cosa que pot arribar a sorprendre alguns companys que no estan implicats al projecte i ho veuen des de fora i ho comenten als alumnes.
Us heu trobat en aquesta situació? Què hem de fer davant d’això? Nosaltres hem optat per no corregir-ho tot, no obsessionar-nos si se’ls colen algunes faltes o per corregir l’ortografia de cada paper (si no és alguna falta que es fa molt evident), i prioritzar el desenvolupament del procés i el qüestionament dels raonaments, així com el bon funcionament i la bona organització dels grups. És clar que som sensibles a l’ortografia!! Però hem pensat que si ens dispersem, no aconseguirem res, i hem preferit focalitzar els esforços i prioritzar entre els objectius, encara que de vegades hàgim hagut de tancar una mica els ulls i això provoqui el desconcert d’algun company.
Sí que acabem amb uns deures clars per més endavant: hem de fer alguna feina específica sobre qüestions ortogràfiques… Però això serà objecte d’un altre projecte. Precisament, un dels sentits de l’avaluació dels projectes pel docent és establir nous objectius i planificar la propera proposta de manera més ajustada a les necessitats que es van observant. Se’ns ha girat feina!!