El projecte es va a portar a terme a començament del segon trimestre. Va tenir una durada de 15 sessions.
Activitat 2 Prèviament s’ha fet un taller de reciclatge de la Diputació de Barcelona.
IMPLEMENTACIÓ
Respon
Arxiu de la categoria: Cronologia
Arribem a port!
Els nens i nenes de primer han recollit els materials elaborats al llarg del desenvolupament del projecte en un ÀLBUM. Tots són únics i diferents, fruit dels aprenentatges i del gaudi de cadascun dels infants. De la mateixa manera, podem considerar com a producte final el moment vivencial de la RUA marinera en què els alumnes van desfilar pel barri vestits amb els elements creats pels mateixos infants.
Els mariners i marineres pesquen competències!
Atès que hem anat explicant algunes parts del procés en els apartats de planificació i metodologia, trobem més entenedor esquematitzar els moments més emblemàtics del procés d’implementació del projecte:
- Converses col·lectives en diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge en les quals es produeixen formulació de preguntes així com intercanvi d’impressions, emocions i vivències. A l’apartat d’Avaluació es pot visualitzar la conversa col·lectiva conclusiva.
- Visualització i cerca d’informació sobre el material disponible (llibres de consulta, contes, vídeos i també materials diversos que van portant els infants) respecte al món mariner.
- Realització d’experiments a l’aula per tal de resoldre dos qüestions. D’una banda, es planteja la pregunta ‘Per què l’aigua del mar és salada?’ I, d’altra banda, ‘Què passarà si posem sal a l’aigua?’.
- Trobades en petit grup per formular hipòtesis sobre els experiments que s’han posat en pràctica. Els alumnes escriuen en grupets de quatre en una fitxa allò que consideren que va a succeir davant d’una pregunta inicial plantejada.
- Realització d’un dossier amb fitxes individuals en què els alumnes van plasmant competencialment els coneixements adquirits a mesura que el projecte avança.
- Creació artística col·lectiva sobre el fons marí on surten peixos, algues, pops…
- Participació en un mural col·lectiu d’escola on els alumnes escriuen un missatge de pau per col·locar en un mar ple d’ampolles.
- Sortida a la platja de Badalona amb realització d’una gimcana relacionada amb aspectes marins i activitats diverses com la mesura del Pont del Petroli.
- Creació de la disfressa de mariners amb l’elaboració dels barrets, el “peto” i els punys. La resta de la disfressa estarà conformada per roba que els nens i nenes portaran de casa, específicament texans i samarreta o jersei de color blanc.
- Rua marinera de Carnaval. Els infants passegen pels carrers del barri de Sant Crist disfressats de mariners acompanyats per les famílies, els mestres i els veïns de Badalona.
A la classe de primer remem a l’una!
Aprofitant que hi havia dues mestres a l’aula en algunes de les sessions, hem intentat combinar els diferents agrupaments. Les converses, sobretot en gran grup, han sigut fonamentals durant tot el procés. Han sigut moments d’intercanvi d’idees i coneixements que han donat peu a resoldre els dubtes, a compartir les nostres emocions i incerteses i també a prendre decisions per avançar en el procés de l’aprenentatge tan motivador que tots els implicats estàvem vivint. Sovint aquestes converses es generaven a partir dels materials que els nens i nenes portaven de casa relacionats amb la temàtica. Per exemple, una nena va portar un mural que havia fet a casa sobre les embarcacions, un nen va portar un conte sobre peixos, un DVD sobre el mar Mediterrani…
D’altra banda, han col·laborat i treballat en petit grup sobretot quan han decidit sobre quines qüestions relatives al món mariner volien investigar. I també han treballat en aquest format quan han debatut sobre possibles hipòtesis. En una de les ocasions es va plantejar als nens la següent qüestió: per què l’aigua del mar és salada? Es van posar en grups de quatre i van debatre entre ells per tal d’omplir una fitxa amb les hipòtesis. A continuació, un portaveu de cada grup exposava a la resta de companys quines hipòtesis havien formulat. Hem de reconèixer que ens ha sorprès gratament el funcionament intern de cadascun dels grups. D’una manera totalment cooperativa i posant en pràctica l’escolta activa, els alumnes han resolt satisfactòriament la tasca establerta.
I a nivell individual han fet diferents i variades tasques: cerca d’informació d’aspectes del projecte en l’ordinador, realització de fitxes on havien d’escriure i omplir informació sobre qüestions del mariner, posada en pràctica de diferents experiències artístiques i vivencials…
Pel que fa al caràcter globalitzador del projecte, aquest queda assolit en la mesura que les diferents competències dels alumnes són interpel·lades tant a nivell de l’àmbit lingüístic (es fa ús del llenguatge oral i/o escrit en pràcticament totes les tasques), matemàtic (mesura del pont de Petroli…), de valors (prendre consciencia del necessari respecte al mar, respecte a l’opinió de l’altre…), artístic (cançó de l’havanera ‘El meu avi’, realització de murals…)…
Mariners i marineres de primer, salpem!
Aquest segon any de participació en la Xarxa, el nostre projecte objecte d’estudi ha girat al voltant del mar de Badalona. El claustre de la nostra escola va decidir que aquest curs durant la setmana cultural tots els grups, des de P3 fins a 6è, treballessin aquesta temàtica. Atès que el tema estava acotat, vam decidir que els alumnes podien decidir en quin aspecte del assumpte volien aprofundir. És per això que, per exemple, a P5 han treballat les estrelles de mar o a 2n s’han ocupat d’aprendre les característiques de les diferents embarcacions. En el nostre cas, ens centrarem en el grup de 1r, format per 25 alumnes, que van escollir investigar sobre la vida dels mariners.
A partir de l’interès generalitzat per conèixer més característiques del mar, que els nens i nenes de 1r van mostrar a una conversa a classe, vam aprofitar l’embranzida per introduir-nos en el món que aquesta temàtica ens podia oferir. Ens vam endinsar en Google per trobar imatges diverses i motivadores que poguessin proporcionar als nens i nenes de la classe inspiració per descobrir en quin tema volien aprofundir.
La següent conversa ens va permetre centrar l’interès dels alumnes. Els nens i nenes van explicar el que havien vist i sentit en veure les diferents imatges relacionades amb el mar de Badalona (què els havia agradat més, quines emocions havien despertat algunes imatges…). La majoria de nens i nenes volien saber més detalls de com vivien els mariners antigament, de com eren els vaixells, de quines eines utilitzaven per pescar, de quina indumentària feien ús… Per tant, quedava clar que el nostre projecte es basaria fonamentalment en la vida mariners. Entràvem doncs en la següent fase del projecte.
Implementació
Per portar a terme la implementació del projecte hem comptat amb dos instruments fonamentals: l’entorn virtual d’aprenentatge (el moodle Àgora) i un plató de televisió.
A l’entorn virtual d’aprenentatge, l’alumnat i el professorat han pogut trobar tot allò necessari per implementar el treball:
L’organització general:
- Configuració de grups i l’assignació del tutor/a
- Assignació d’espais de treball (aules i plató)
- Temporització
- Concreció de la trobada diària amb els tutors
La descripció del treball:
- Objectius generals i particulars del treball
- Concreció de les tasques, tant pel que fa al magazín com a cada bloc
- Instruccions per realitzar les tasques
Recursos:
- Informació sobre gèneres i formats televisius
- Recursos tècnics audiovisuals
- Plantilles de guions televisius de diferent tipus
- Bones pràctiques
Avaluació:
- Especificació dels objectes avaluables
- Bases d’orientació
- Rubriques d’avaluació
- Quantificació de l’avaluació
D’altra banda, ha resultat molt rellevant la recreació d’un plató televisiu a la biblioteca del centre, amb un croma i focus, a imitació dels platós de les televisions. En aquest espai s’ha gravat la conducció dels magazins de cada grup classe, així com els blocs que cada grup ha considerat oportú. També, cal destacar que el fet de reproduir un plató ha dotat de realisme al projecte i ha afavorit la implicació de l’alumnat.
Els encarregats de fer les gravacions de les conduccions dels magazins han estat els experts en comunicació i els experts en audiovisuals de cada petit grup.
Per fer les gravacions al plató hem fet servir, gaire bé en tots els casos, l’aplicació TouchCast Studio per a ipad, que atorga a les produccions un estil professional.
La resta de gravacions s’han efectuat a diferents dependències de l’institut, a exteriors, o domicilis de l’alumnat, segons les característiques de cada bloc. En aquests casos el mitjà per a fer les gravacions ha estat el telèfon mòbil, excepte en ocasions puntuals que l’alumnat ha pogut comptar amb una càmera de prestacions superiors.
El muntatge s’ha realitzat amb diversos programes, segons el gust de cada grup: Movie Maker, Sony Vegas, Adobe Premier…
La veu dels alumnes
Aquí us deixem algunes de les valoracions dels alumnes després de treballar en el projecte “La història de la Prehistòria”.
Metodologia
L’organització del projecte ha de tenir en compte diferents aspectes: la formació de grups i assignació de tutors, els objectius del projecte i comunicació de les activitats per realitzar, les instruccions per fer-les, la presentació de materials i la temporització.
Formació de grups
La formació dels grups petits de cada grup-classe va ser prèvia als dies de la realització del projecte.
Cada grup petit s’ha responsabilitzat de la creació d’un bloc predeterminat i un de lliure, a més de dues cues o càpsules informatives. També, cada grup petit ha de comptar amb un “expert/a” en comunicació i un “expert/a” en audiovisuals.
A l’hora de crear el magazín hem actuat en dos àmbits: el del grup petit i el de coordinació entre grups de la mateixa classe. Els “experts” en comunicació són els encarregats d’aquesta coordinació: organitzar el magazín, a partir dels blocs que els seus respectius grups han pactat, i configurar l’escaleta del programa. Cada grup n’escull un.
Del grup d’experts en comunicació surt un presentador i una presentadora que actuaran de conductors del programa. Els altres experts en comunicació també poden participar en la presentació dels seus blocs, si ho consideren necessari.
Els experts en audiovisuals són els encarregats d’aspectes tècnics.
Objectius del projecte i comunicació de les activitats per realitzar
Com és evident, l’objectiu últim del projecte és la creació d’un magazín que pugui ser d’interès per als estudiants i llurs famílies, i el professorat.
El magazín és el resultat de la suma de les activitats del grup petit (dos blocs-un de determinat i un de lliure- i dues cues informatives o càpsules) coordinada pels experts en comunicació.
Del debat i els acords entre els experts en comunicació neix l concepte que presideix cada magazín, el seu to, l’ordenació dels blocs i la conducció del programa.
Cada magazine ha d’incloure:
- 1 reportatge d’actualitat realitzat a la ciutat de Badalona
- 1 bloc divulgatiu d’àmbit científic o tecnològic
- 1 bloc divulgatiu d’àmbit humanístic (literari, musical, artístic…)
- 1 espai de ficció
- 2 espais de promoció de l’institut
- 5 blocs més de diferents gèneres i formats (un més per a cada grup petit)
- 5 cues informatives o càpsules informatives
Aquest quadre és un resum del que hem estat exposant anteriorment:
Instruccions per realitzar les activitats:
Els alumnes han rebut les instruccions per crear cada bloc a partir dels materials inclosos al moodle de l’institut.
Què cal fer per crear cada bloc?
Bàsicament, l’esquema és el mateix:
Aquest esquema és, fonamentalment, el mateix que s’ha aplicat al magazín en el seu conjunt.
Presentació del material
Tot els punts de l’apartat de pre-producció s’han d’incloure al dossier del grup petit, així com l’activitat preliminar de la producció i l’avaluació.
El resultat final, després del muntatge, quedarà inclòs al magazín de la classe, que cal penjar al lloc convingut.
Podem dir el mateix pel que fa al conjunt del magazín: hi ha d’haver un dossier per a tot el grup classe i, naturalment, el vídeo amb el magazín de la classe.
Temporització
En el cas d’aquest projecte, hem optat per no marcar una temporització molt rigorosa. Tan sols hem fixat els moments que considerem imprescindibles:
Primer dia:
- Sessió inicial amb el tutor/a del petit grup:
- Planificació dels dos blocs i les cues informatives
- Tria dels experts en comunicació i audiovisuals
- Coordinació i planificació del magazín entre els experts de comunicació
Dos dies prefixats:
- Gravació al plató
Cada dia:
- Trobada amb el tutor/a del grup
Darrer dia:
- Exposició oral del projecte i lliurament de materials
Planificació
El projecte B7tv parteix de la idea d’elaborar un treball col·laboratiu que integri els diferents coneixements i destreses adquirides per l’alumnat durant el seu pas per l’educació secundària obligatòria; és per això que està pensat per al curs de 4t d’ESO i temporitzat al final del segon trimestre, amb una durada de 7 dies lectius.
L’objectiu final del projecte B7tv és la creació d’un magazín per part de cada grup classe, que inclogui blocs i seccions de diferents temes i gèneres, conduit per un presentador i una presentadora.
En el moment de dissenyar el projecte hem prioritzat les competències comunicatives -tant pel que fa a la llengua oral com l’escrita- i les noves tecnologies, així com la capacitat d’organització i l’esperit col·laboratiu. No menys significativa és la importància de la creativitat i la integració de coneixements diversos treballats durant l’ESO, relacionats amb les diferents matèries del currículum.
Els aspectes en què hem posat especial èmfasi són els següents:
- Interessos personals dels alumnes per escollir els blocs que crearan, i agrupació dels mateixos en funció dels seus interessos a l’hora d’escollir els blocs.
- Metodologia col·laborativa: Treball en petits grups per tal d’elaborar els diferents blocs i seccions del programa, i treball en comú entre tots els petits grups, de manera que el magazín és el resultat de la col·laboració de tota la classe.
- Rigor en l’elaboració dels guions.
- Producte final: Creació d’un magazín televisiu per part de cada grup-classe i presentació a la pàgina web de l’institut.
- Ús de les noves tecnologies: Totes les activitats s’han de fer amb aplicacions digitals.
- Avaluació per rúbriques.
Per tal de poder portar a terme el magazín en els dies previstos, vam planificar unes activitats prèvies pensades específicament per a aquest projecte. Aquestes són:
- Estudi d’aspectes tècnics relacionats amb el rodatge i muntatge d’un vídeo (optativa d’informàtica de 4t d’ESO).
- Xerrada a càrrec d’un periodista de Badalona Televisió especialitzat en el magazín, amb col·loqui posterior.
- Visita a Badalona Comunicació per conèixer les instal·lacions, veure com es fa un programa i experimentar com es fa la gravació, producció i postproducció d’un programa al plató i sala de producció.
Cal dir que alguns aspectes més generals s’havien treballat en cursos anteriors a les matèries de llengua catalana i llengua castellana:
- Els gèneres periodístics i la publicitat
- Els guions literaris i els guions
La veu dels alumnes
Per recollir l’opinió dels alumnes, els hem fet emplenar un Diari d’aprenentatge que els anima a reflexionar sobre la feina feta i a donar la seva opinió sobre el projecte i les activitats proposades. L’opinió general és que els ha agradat molt el projecte B7tv.
Els aspectes que tenen una valoració més positiva són:
- La possibilitat de treballar en grups que no estan formats pel professorat sinó per ells mateixos, en funció dels seus interessos.
- El crear un projecte “de veritat”, partint de zero.
- La llibertat a l’hora d’elaborar els continguts.
- No haver de realitzar totes les activitats al centre.
- Poder treballar a un plató quasi real.
- Trobar-se en una situació d’aprenentatge pràcticament idèntica a la de gran part del professorat.
- Haver-se d’espavilar per ells sols: “buscar-se la vida” en diuen.
- Possibilitat de que cada persona pugui treballar en allò per al que té més habilitats.
- Esperit de col·laboració entre tot el grup classe (tot i que no totes les classes ho han valorat de la mateixa manera). De fet, el magazín que ha rebut una valoració més positiva per part del professorat ha estat aquell del qual els alumnes han comentat la seva visió positiva de la col·laboració entre tot el grup.
Manifesten com a principals dificultats:
- Els problemes de connexió a la wifi.
- La manca de temps per fer bé totes les activitats.
- La dificultat de l’elaboració dels guions tècnics.
- Els problemes tècnics que han anat sorgint.