Arxiu de la categoria: Cronologia

La implicació i el compromís com a procés d’ensenyament-aprenentatge

Publicat el per
Respon

Voldríem analitzar una experiència viscuda en la sessió de posada en comú dels diferents grups de treball en una de les classes de 1r. Són sessions en les quals l’objectiu és compartir el propi procés i col·laborar amb els companys, amb l’acompanyament dels professors que estem a l’aula. 

Un dels grups d’alumnes es proposa millorar el funcionament de l’ús dels lavabos a l’hora del pati. Pensa demanar que es posi vigilància per evitar que la gent s’hi estigui més estona de la necessària als lavabos i que marxi deixant-los bruts.

En un primer moment, s’ha de dir que només havia proposat fer una campanya de conscienciació amb cartells, i tampoc la resta de grups va fer cap comentari per enriquir la proposta. Va ser necessari que les docents a l’aula punxessin una mica, qüestionessin la proposta, per tal que es veiés que quedava una mica pobra i comencessin a aixecar-se mans amb comentaris.

Un cop van començar a fer comentaris, el que fins llavors s’havia convertit en una activitat més o menys mecànica d’omplir una graella amb el que han fet, el que proposen i el que encara han de fer, va convertir-se en un interessant debat sobre diferents aspectes: Davant dels “problemes”, només podem demanar? Qui ha de vigilar els lavabos? No poden organitzar-se entre ells per aconseguir una millora per tots d’un aspecte que suposadament els preocupa i afecta directament? S’ha d’oferir una recompensa, més enllà de la que suposaria aconseguir per ells mateixos el bon funcionament dels lavabos? No és aquesta suficient recompensa, sempre hi ha d’haver un altre interès?

Les seves cares de desconcert van ser molt reveladores quan se’ls confrontava el que anaven dient i es veien davant d’aquesta qüestió: si no esteu disposats a organitzar tandes de vigilància als lavabos i de regular i respectar l’autoritat dels “vigilants”, potser és que no us preocupa ni us desagrada tant com estan funcionant fins ara.

Estàvem parlant dels lavabos, però el missatge és molt més profund i se’n pot fer una reflexió sobre la seva actitud a la societat i davant del seu procés d’aprenentatge.

No ens va donar temps a acabar la posada en comú de la feina de tots els grups, però els docents hem vist la riquesa i necessitat d’aquestes sessions de posada en comú i tenim la convicció que s’han remogut els fonaments de qüestions com la implicació, la participació i el compromís d’una manera més profunda que si haguéssim volgut fer una xerrada sobre aquests temes.

Com es treballen habitualment aquests temes als instituts? Segurament hi ha propostes i dinàmiques molt interessants (us animem a que les compartiu amb nosaltres!), però el que hem vist és que quan tenen un objectiu concret i real, el diàleg entre iguals i la presència d’un expert (o adult) són motors que desencadenen processos enriquidors que ens porten sempre molt lluny.

Planifiquem el projecte de Mirem el pati

Publicat el per
Respon

El grup impulsor de la Xarxa de Comptències Bàsiques del Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs ha planificat el projecte de Mirem el pati de la forma que seguidament es detalla.

A banda de la planificació que seguidament es detalla del projecte, el grup impulsor ha fet un esforç per planificar i pautar la feina que ha de desenvolupar l’alumnat a cada setmana de treball.

A nivell general, el projecte l’hem dissenyat semiobert (l’alumnat va poder escollir quin aspecte treballar sobre el pati) i semiextensiu (treballem el projecte unes tres hores setmanals durant quatre o cinc setmanes).

La planificació ha comportat:

  • Presentar el projecte a l’alumnat. En aquesta presentació se’ls hi demana que, durant uns dies, mirin el pati i pensin: què senten?, què canviarien? què els hi falta? què els hi sobra?, què els hi agrada?, què no els hi agrada?
  • Recollir les seves idees i pensaments. Aquest recull es fa en unes notes adhesives (amb el nom de l’alumnat darrera)
  • (a la mateixa sessió) Organitzar les idees i pensaments reflectits en les notes adhesives. Gràcies a l’organització de les idees i pensaments (i que tenen el nom a darrera) fem la primera proposta dels grups de treball.
  • Acabem de definir els grups de treball (a partir del treball anterior, de les propostes de l´alumnat i de l’opinió de les tutores).
  • L’alumnat planifica la seva feina (a partir d’unes taules model que proporciona l’alumnat).
  • El grup explica, a un professor tutor que el guiarà durant tot el treball, la seva planificació i arriben a uns acords.
  • L’alumnat desenvolupa el treball planificat durant unes hores lectives (que estaran repartides al llarg de la setmana i en blocs de, com a mínim, dues hores).
  • (cada dues o tres sessions de treball) Reunió de seguiment entre el    grup d’alumnes i el professorat tutor.
  • L’alumnat fa la defensa i publicació del seu treball realitzat.
  • L’alumnat s’autoavalua i la resta del grup classe coavalua al grup que ha fet la defensa del seu treball.
  • L’equip de professorat acaba posant una nota a cada alumne i a cada grup.

Els canvis que hem incorporat respecte el projecte de l’any passat són:

  • Que el projecte no es desenvolupi de forma intensiva (totes les hores d’un conjunt de dies) si no de forma semiextensiva (treballaran el projecte durant quatre o cinc setmanes a nivell de quatre o sis sessions setmanals). Creiem que això afavorirà el seguiment del projecte i la creativitat de l’alumnat.
  • Crear la figura del professorat tutor de grup. Aquest professional es va trobant amb el grup de treball que tutoritza.
  • Definir els criteris d’avaluació abans de l’inici del projecte (i presentar-ho a l´alumnat).
  • Definir les competències i continguts que treballarem al llarg del projecte.
  • Dedicar hores d’aula per ajudar a l’alumnat a planificar i (co)avaluar el seu projecte.

 

Ens planifiquem.

Publicat el per
Respon

Ja fa molts anys que a l’escola LLibertat teníem l’acord de treballar un projecte per any en tots els cursos de primària. Aquests es van anar desvirtuant al llarg dels anys i actualment semblaven més un centre d’interès que un projecte com a tal.

Per tant el claustre de l’escola vam tenir clar des del primer moment que per començar  el nostre camí a xarxa de competències havíem primer d’ acordar quin tipus de projecte volíem fer a la nostra escola.

Hem dedicat moltes sessions de reunions i debats per resoldre les nostres inquietuds i crear les bases dels nostres  futurs projectes a l’escola.

Aquí us deixem un núvol de paraules amb les inquietuds del claustre.

 

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

Per l’avaluació s’han tingut en compte els següents aspectes:

En la valoració final del projecte

  • L’elaboració del dossier de treball amb les activitats individuals i en grup.
  • El seguiment diari.
  • El producte final
  • L’exposició oral realitzada per presentar la campanya.

Parlen o parlem?

Publicat el per
Respon

Des de les escoles, ens els dasrrers temps, ens plantegem molt quin ha de ser el nostre paper. Deixar de banda el protagonisme i donar pas a l’alumnat a ser qui iniciï el procés d’ensenyament-aprenentatge a partir de les seves motivacions ens costa. Encara preval més la nostra llibreta de programació que les seves inquietuts. Quan això passa estem treballant només la part acadèmica de l’alumne i no la part emocional, la imaginació, la fantasia, la reflexió, la creació… Ens deixem la meitat d’una persona per treballar.

El món dóna voltes cada dia més ràpid. La informació arriba a nosaltres pràcticament amb immediatesa i sovint molt més ràpid que la nostra capacitat per a processar-la. Si a la majoria de les persones adultes ens és difícil assimilar tots els inputs que anem rebent i no som capaços de donar resposta immediata a tot el que passa al nostre voltant, imagineu-vos com ho viuen infants i adolescents. A tota aquesta rapidesa, a l’escola no hi donem resposta. És com si quan les nenes i els nens entren per a porta el món exterior quedés anul·lat i només hi hagués temps per la matèria estrictament acadèmica.

L’escàs temps per parlar a l’aula es converteix en un perill per l’aprenentatge d’èxit, per l’esperit crític i fins i tot per a la convivència.

Totes les noves metodologies ens indiquen que necessitem parlar, parlar i més parlar. No n’hi ha prou en dir bon dia i obrir el quadern de matemàtiques. Hem de posar en primera línia del nostre model educatiu el diàleg. Amb l’alumnat és essencial per a una aprenentatge significatiu i constructiu. Parlar a l’aula ens ajuda a entendre el món, interaccionar amb la informació, tractar-la, entendre-la, saber detectar les manipulacions, a ser persones crítiques.

L’alumnat té el temps cronometrat perquè al final de cada etapa aprenguin a respondre unes preguntes determinades que ajudarà a la seva escola tenir una posició més alta en els rànquings, i els mestres som còmplices d’aquest model que practiquem i no aconseguim capgirar malgrat ens pesin les queixes.

Cal que seiem, parlem i replantegem el model educatiu posant els infants i adolescents en el centre. Si planifiquem l’escola com un centre de reproducció de coneixement cal que tinguem ben clar que no estem educant en globalitat sinó sols transmetent coneixement.

Perquè una escola millor sigui possible una altra educació és necessària i, per això, la veu de l’alumnat ÉS VITAL!

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

L’avaluació d’aquest projecte s’ha dut a terme dia a dia tant per part dels alumnes que recollien i valoraven el treball de cada dia com per part del mestre amb rúbriques.

Per extreure’n una valoració final, hem tingut en compte:

  • El procés de treball.
  • L’exposició oral realitzada per mostrar les maquetes i el treball que se’n deriva.
  • L’elaboració del dossier on recollien tots els aprenentatges fets a partir de l’elaboració de les maquetes.
  • El producte final (les maquetes).

treballs ROMANS

PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

El producte final del projecte Reciclem? és una campanya publicitària sobre el reciclatge, la reducció de residus i la reutilització, treballats a partir de les diferents activitats del projecte.

La primera part del producte final és una anàlisi de diferents campanyes publicitàries. Seguidament, els alumnes han de decidir a quin grup de persones ha d’anar dirigida i amb quin objectiu (Augmentar el reciclatge de pil·les a l’institut, reutilització de paper, la substitució del paper d’alumini de l’entrepà,…).

L’alumnat  havia de presentar la campanya publicitària en diferents formats o suports: cartells, vídeos, cançons, etc.

Pòsters per a la conscienciació

Publicat el per
Respon

FEM PÒSTERS AMB postermywall

https://es.postermywall.com/

 Els alumnes aquest cop han creat una sèrie de pòsters digitals amb la finalitat d’informar a la resta dels membres de la comunitat educativa que és molt important prendre consciència de la importància del reciclatge i de com això pot afectar al nostre planeta.

Els alumnes han començat mirant uns vídeos de “L’illa de plàstic”: https://www.youtube.com/watch?v=MDwQv-1bIts

Aquí en teniu uns exemples.

     

Després han buscat informació a Internet per tal d’intentar donar solucions al problema del reciclatge. Els alumnes s’han preocupat de com el reciclatge contamina el planeta i han inserit dades numèriques als pòsters per tal de crear més impacte als receptors de la campanya. S’han estranyat molt dels alts percentatges de plàstic que utilitzem en el nostre dia a dia i dels que no reciclem.

Podeu visitar el padlet reciclaRRR https://padlet.com/afigue231/nq1d2cu8ge4v on podreu descarregar els pòsters per si els voleu imprimir. També hi ha el nom dels seus autors. Han col·laborat en el procés els alumnes de 1r d’ESO C de l’IES Ramon Berenguer IV.

Ha estat una activitat molt enriquidora i ha creat en els alumnes un gran impacte que ha fet que s’hi impliquessin plenament a la vegada que han volgut transmetre aquesta preocupació a la resta de la comunitat educativa de la que formen part.

Angelina Figuera

Projecte MinimitzaRRR… comencem a l’aula de Música

Publicat el per
Respon

En el marc del Projecte minimitzaRRR, alumnat de 1r curs d’ESO del nostre centre elabora instruments musicals a partir de materials reaprofitats portats de casa. Es  tracta d’envasos de plàstic, ampolles de diferents formes i mides, capses, llaunes i fins i tot trossos de fusta que, gràcies a l’entusiasme i la creativitat dels nens i nenes, ara tindran una segona vida.

Guiats de la mà del seu professor de música, en Pau Bosch, van comprenent que objectes que habitualment serien descartats sense més poden servir com a matèria primera, alhora que n’exploren les qualitats sonores.

Agrupats en petits equips, s’esforcen per trobar les fórmules més adients per arribar al seu objectiu: aconseguir un objecte musical singular i funcional, creat per ells mateixos, i donar així una nova utilitat a materials que, d’altra manera, haguessin acabat abocats a un contenidor.

Com qui mira d’encaixar les peces d’un trencaclosques, els membres de cada grup proven una i altra vegada, fins a trobar aquell material que oferirà la resistència justa, que no es doblegarà, que funcionarà com a caixa de ressonància, que aportarà la nota que busquen…

Tot jugant amb les diferents opcions, aprenen de manera intuïtiva sobre conceptes musicals. Un dels grups està treballant amb diversos recipients de vidre omplerts d’aigua, i expliquen engrescats com s’aconsegueixen notes més agudes o més greus en funció del nivell de líquid a l’interior de cadascun. Un altre equip es veu obligat a replantejar-se la tria de materials, en constatar que el plàstic es doblega fàcilment quan es tensen les cordes de l’instrument.

Un altre alumne analitza si el cartró resulta adequat com a caixa de ressonància.

Un petit grup de noies ha creat uns senzills instruments de percussió, anomenats pals de pluja, i els posen a prova divertides, mentre n’expliquen el funcionament.

Els diferents instruments, una vegada estaran acabats, formaran part d’una campanya de conscienciació sobre la necessitat de reduir la quantitat de brossa que generem, reutilitzar en la mesura del possible els embalatges i que passen per les nostres mans i, quan això no sigui possible, reciclar-los per tal de minimitzar la nostra petjada al medi ambient.

Irene Duque i Pau Bosch