La petjada ecològica

Calcula la petjada ecològica de la teva aula.

Aquest mes de maig hem engegat una de les branques del projecte MinimitzaRRR a l’aula de 1r ESO C: LA PETJADA ECOLÒGICA DE LA TEVA AULA.

Alumnes i professors ens hem endinsat en el món dels materials i el concepte Petjada Ecològica. La petjada ecològica és un indicador de la pressió o l’impacte que genera una determinada comunitat en el seu entorn. Evidentment mesurar l’impacte ecològic d’una aula sencera és una feinada massa grossa, per tant ens hem centrat en 4 materials: el plàstic, la fusta, l’acer, els aparells electrònics que conformen l’aula  i el paper que consumim diàriament.

Però per poder fer visible la petjada ecològica que té una aula de la ESO cal traduir el volum de materials en un altre tipus de petjada: la petjada hídrica, és a dir: quanta aigua necessitem per equipar una aula?

Però, com podem visualitzar la quantitat d’aigua? És evident que no ens podem imaginar quant espai ocupa un metre cúbic de líquid, per això un cop fets tots els càlculs els hem passat a llaunes de refresc. Així podrem dir que la petjada hídrica de una aula de 1r d’Eso equival a X llaunes de refresc. Molt millor, no?

 

Comencem a explicar el procés!

Primer de tot, els alumnes han determinat quins materials fem servir i han fet un llistat de tots els elements existents a l’aula, tals com taules i cadires, pissarra, projector, persianes, armari, carteres, estoigs, llapis, etc.

De tots els objectes llistats hem triat els que són més importants per poder calcular la petjada hídrica i ens hem posat mans a la obra! Per començar calia mesurar els objectes que eren del nostre interès.

 

Un cop obtinguda la mesura, tocava calcular el volum total dels materials dels objectes triats. Una pissarra de plàstic està feta de plàstic i alumini, taules i cadires són d’acer i de fusta a la vegada. Una feinada!

 

I vinga a multiplicar i dibuixar croquis! De centímetres a metres de metres a metres cúbics. Arf!

 

Per sort, teníem una taula d’equivalències de petjada hídrica, si no, encara hi seríem:

En certs moments va caldre l’ajuda de l’expert i la tecnologia punta:

Però, finalment, vam poder saber la petjada hídrica que deixem cada cop que bastim una aula de l’ESO per 20 alumnes:

9.215.066 LLAUNES DE COCACOLA! MARE MEVA!

 

Per tant, cal reflexionar sobre com podem a reciclar. A vegades és inevitable gastar recursos naturals. Necessitem taules i cadires, paper, estoigs per portar els bolis i moltes més coses. Els alumnes de 1r han decidit que el millor reciclatge és la conservació del que ja tenim. Cal cuidar les coses que ens fan el món més fàcil! Si fem durar els objectes que ja tenim no farà falta fer-ne més i consumir aigua innecessàriament.

I també cal conscienciar! La part final del projecte l’hem dedicat a fer pòsters per animar les altres classes a cuidar el mobiliari:

 

A conservar i reciclar s’ha dit! Fins aviat!

Alejandro Martínez i Isabel Ràfols

Com avaluem?

COM AVALUEM?

Per a realitzar l’avaluació de les nostres activitats del projecte reciclaRRR, disposem de diferents eines. Aquí us en mostrem unes quantes.

Utilitzem un KPSI per iniciar l’avaluació i també un cop finalitzat el projecte per veure l’evolució.

Mostrem un exemple d’avaluació d’una activitat (creació del pòster)

Tenim també rúbriques d’avaluació (individual i en grup)  i coavaluació mitjançant formularis de Google.

Aquí us deixem els enllaços a algunes de les eines d’avaluació utilitzades.

KPSI https://docs.google.com/document/d/1jvBtem9wQoN5cM9b3rTBZDzFIzV9tnUbdNvjP7WKkG8/edit?usp=sharing

Avaluació pòster

https://docs.google.com/document/d/1TCqnJde5nQHPrjWGBP0tADs56rjO_SutEvOygMNIZTc/edit?usp=sharing

Autoavaluació final del projecte

https://docs.google.com/forms/d/1aukKgIhM07jvb28TPPZU2W11g6oVSDO-UmCfmRfJMnc/edit?usp=sharing

Coavaluació final del projecte

https://docs.google.com/forms/d/1igE6ZzwW7t-eVmlR9zNqB96_qu72NQxBMt-5QijNzvU/edit?usp=sharing

 

 

 

 

 

Planificació

COM ENS PLANIFIQUEM?

Per tal de poder implementar el projecte, els membres de l’equip impulsor vam proposar diverses opcions: que cadascú ho implementés al seu grup-classe, que ho féssim tots la mateixa setmana, implementar-ho en un sol grup classe, etc. A les nostres reunions, hem decidit les activitats que faríem i quan les implementaríem.

Al final, vam decidir que ho implementaríem en un grup de prova, un grup pilot que
experimentaria totes les activitats. D’aquesta manera, aquests alumnes podrien tenir una visió global del projecte i avaluar-lo també al final.

Al llarg de 6 setmanes, hem anat realitzant activitats en diferents hores de les assignatures implicades en el projecte.

Aquest primer any, hem decidit seguir aquesta planificació. És el nostre primer any, estem experimentant.

Els nostres alumnes han respost amb entusiasme a la nostra proposta i la resposta ha estat molt gratificant.

Creiem que l’any que ve el podrem estendre a tot l’alumnat d’aquest nivell.

La veu dels alumnes

LA VEU DELS ALUMNES

Els nostres alumnes s’han quedat sorpresos quan han realitzat les diverses activitats relacionades amb el projecte reciclaRRR. Aquí us deixem alguns dels seus comentaris.

Blanca – Àfrica – Sara : “No sabíem que es necessitava tanta aigua per construir les taules i cadires de l’aula. Hem pres consciència de que cal tenir cura del mobiliari de la classe i de tot el centre per tal de reduir l’emprenta hídrica de la nostra classe.”

Ruben – Raúl – Noa – Izan – Iván – Cristian : “Intentarem tenir curar del material de l’aula per tal que duri més i no gastem tants recursos. També tindrem cura de l’ordinador per tal d’allargar-li la vida. Si s’espatlla, el portarem a un punt verd. Utilitzarem fulls per les dues cares, per estalviar paper. Els fulls que ens equivoquem els farem servir per fer exercicis en brut”

Carla – Alexia – Júlia – Dina – Carla – Paula – Vinyet : “Ens ha impactat molt el vídeo de l’illa de plàstic. No sabíem que existia i que era tan gran. Ens va fer molta pena veure les tortugues embolicades amb plàstic que havien confós amb meduses.”

Rubén: “La Terra no es pot salvar sola, necessitem l’ajuda de tots.”

Blanca: “El nostre planeta es mor per culpa de la contaminació. Hem d’intentar contaminar menys”.

Vinyet: “Més del 25% dels plàstics no es reciclen. Cal fer alguna acció per a reduir aquesta dada. Hem de reciclar més.”

Presentació projecte 3: Atmosfera, què faríem sense tu?

El mes de març ens hem endinsat a conèixer i investigar sobre què és l’atmosfera, els climes i el canvi climàtic.

Aquest projecte l’hem començat a treballar a partir de la pregunta:

“Com ens afecta la contaminació atmosfèrica?”

Aprendrem:

  • Què és el mètode científic.
  • Què és l’Atmosfera, les diferents capes i quins són els gasos que la componen.
  • Llegir i fer gràfiques.
  • Quins són els gasos que contaminen.
  • Què és el canvi climàtic.
  • Quins són els efectes nocius per la salut.
  • Que podem fer nosaltres per aturar l’emissió de gasos contaminants.

Farem:

  • Una sortida a una estació que mesura la qualitat de l’aire de la nostra ciutat.
  • Una ponència amb les infermeres del cap de Llefià, que ens han informat sobre els efectes nocius per la salut.
  • Experiments al laboratori sobre la pluja àcida i l’efecte hivernacle.
  • Una ponència amb la regidora de medi ambient de Badalona perquè ens expliques que fa l’ajuntament i quines mesures podem fer nosaltres per reduir la contaminació.
  • Una notícia per la revista del nostre institut explicant les nostres sortides.
  • Un tríptic adreçat al veïnat, sobre quines són les accions que podem fer per reduir la contaminació atmosfèrica del nostre entorn. Aquest tríptic serà el producte final d’aquest projecte.

Quin futur volem en el nostre institut? (formació professorat)

En el marc de treball de l’equip impulsor de la Xarxa de competències bàsiques hem realitzat algunes sessions on hem dibuixat el centre que volem.  Sota quatre grans apartats vam poder parlar i debatre sobre com volem que sigui l’institut del futur, per poder treballar de forma més competencial i globalitzada.

Els grans àmbits sobre els què hem estat treballant eren:

 

  • Pràctiques d’aprenentatge.
  • Organització dels temps.
  • Espais i actors.
  • Avaluació.

 

Reflexionar sobre tots aquests elements ens ha permès introduir millores en el procés de canvi metodològic.

Com sabrem si creix prou bé? – L’avaluació i el seguiment.

Per l’avaluació utilitzem estratègies i instruments en funció de les diferents tasques o productes.

Les que utilitzem principalment són les següents:

Rúbriques: Les rúbriques, ens permeten avaluar el nivell d’assoliment dels aprenentatges, tenint en compte el procés i el grau d’assoliment de les competències. Utilitzem rúbriques per activitats, processos de treball i per productes finals.

Taules de Seguiment: Es recullen totes les activitats que ha de realitzar els alumnes i ells mateixos valoren si han fet totes les parts del procés.

Trivial: a partir de les preguntes fetes per als alumnes podem avaluar el contingut que han après. Aquest trivial es tracta d’un producte final de curs.

Aquests instruments d’avaluació el fem servir tant els professors com els alumnes per realitzar coavaluacions i autoavaluacions.

 

Com treballem a classe els TPP?

Per cada nou projecte, es presenten els objectius d’aprenentatge i el reptes a desenvolupar. Aquests reptes l’alumnat els desenvolupa a partir  d’un material elaborat per professorat que és penjat a la xarxa.

Utilitzem com a suport per conduir el projecte el power point on apareixen els objectius,  tasques, activitats i recursos per fer recerca. A més a més els alumnes disposen d’una taula de seguiment de les tasques proposades.

A mesura que realitzem diferents productes o activitats s’utilitzen check-in i diferents rúbriques per l’avaluació.

Les diferents tasques es realitzen en diferents suports segons l’activitat:

  • Suport digital. Utilitzem el Google Drive, My maps i correu . Es comparteixen els documents entre grups d’alumnes, professor i el correu de TPP.
  • Llibreta de treball.
  • Portafoli, on es guarden els materials més qualitatius.
  • Exposicions orals.
  • Fitxes elaborades pel professorat.
  • Producte final.
  • Sortides de camp.

L’organització de l’aula va funció de l’activitat. Hi ha moments de treball individual i moments de treball en grup.

En els moments de treball en grup l’alumnat es distribueix les tasques i treballa de forma coordinada per a assolir els objectius plantejats. El professorat gestiona l’activitat grupal i guia a l’alumnat en l’elaboració de les tasques.

Sortida Figueró – Projecte Rius.

Producte final – Mural El sistema Solar.

Alumne elaborant maqueta de les capes de la Terra.

Petit grup fent recerca.

Anem organitzant el projecte

Els membres de l’equip impulsor pensem tots aquells aspectes relacionats amb la metodologia del projecte: com s’organitza l’aula, com s’agrupen els alumnes, com es fa el seguiment i el retorn de l’avaluació, si les activitats es faran individualment, en parelles o en grup, quins recursos s’utilitzaran (documents, vídeos, projeccions)

Acordem que al llarg de la realització del projecte els alumnes treballaran agrupats de diferents maneres:

  • 1r dia: agrupats per grup-classe
  • 2n dia: separats per interessos (artístic, cultural, tecnològic o científic)
  • A partir 2n dia s’organitzaran en grups de treball i quan calgui decidir aspectes aspectes generals tornaran a treballar en grup classe.

Els grups de treball estaran formats com a màxim per 3 alumnes.S’utilitzarà el Classroom, allà els alumnes trobaran tota la informació i la documentació necessària (fitxers adjunts, links, vídeos, presentacions…)