S’utilitza el Classroom, allà és on els alumnes troben tota la informació i la documentació necessària (fitxers adjunts, links, vídeos, presentacions…)
Treballem amb Classroom
Respon
Arxiu de la categoria: Metodologia
Quin futur volem en el nostre institut? (formació professorat)
En el marc de treball de l’equip impulsor de la Xarxa de competències bàsiques hem realitzat algunes sessions on hem dibuixat el centre que volem. Sota quatre grans apartats vam poder parlar i debatre sobre com volem que sigui l’institut del futur, per poder treballar de forma més competencial i globalitzada.
Els grans àmbits sobre els què hem estat treballant eren:
- Pràctiques d’aprenentatge.
- Organització dels temps.
- Espais i actors.
- Avaluació.
Reflexionar sobre tots aquests elements ens ha permès introduir millores en el procés de canvi metodològic.
Com treballem a classe els TPP?
Per cada nou projecte, es presenten els objectius d’aprenentatge i el reptes a desenvolupar. Aquests reptes l’alumnat els desenvolupa a partir d’un material elaborat per professorat que és penjat a la xarxa.
Utilitzem com a suport per conduir el projecte el power point on apareixen els objectius, tasques, activitats i recursos per fer recerca. A més a més els alumnes disposen d’una taula de seguiment de les tasques proposades.
A mesura que realitzem diferents productes o activitats s’utilitzen check-in i diferents rúbriques per l’avaluació.
Les diferents tasques es realitzen en diferents suports segons l’activitat:
- Suport digital. Utilitzem el Google Drive, My maps i correu . Es comparteixen els documents entre grups d’alumnes, professor i el correu de TPP.
- Llibreta de treball.
- Portafoli, on es guarden els materials més qualitatius.
- Exposicions orals.
- Fitxes elaborades pel professorat.
- Producte final.
- Sortides de camp.
L’organització de l’aula va funció de l’activitat. Hi ha moments de treball individual i moments de treball en grup.
En els moments de treball en grup l’alumnat es distribueix les tasques i treballa de forma coordinada per a assolir els objectius plantejats. El professorat gestiona l’activitat grupal i guia a l’alumnat en l’elaboració de les tasques.
Sortida Figueró – Projecte Rius.
Producte final – Mural El sistema Solar.
Alumne elaborant maqueta de les capes de la Terra.
Petit grup fent recerca.
Anem organitzant el projecte
Els membres de l’equip impulsor pensem tots aquells aspectes relacionats amb la metodologia del projecte: com s’organitza l’aula, com s’agrupen els alumnes, com es fa el seguiment i el retorn de l’avaluació, si les activitats es faran individualment, en parelles o en grup, quins recursos s’utilitzaran (documents, vídeos, projeccions)
Acordem que al llarg de la realització del projecte els alumnes treballaran agrupats de diferents maneres:
- 1r dia: agrupats per grup-classe
- 2n dia: separats per interessos (artístic, cultural, tecnològic o científic)
- A partir 2n dia s’organitzaran en grups de treball i quan calgui decidir aspectes aspectes generals tornaran a treballar en grup classe.
Els grups de treball estaran formats com a màxim per 3 alumnes.S’utilitzarà el Classroom, allà els alumnes trobaran tota la informació i la documentació necessària (fitxers adjunts, links, vídeos, presentacions…)
Pòsters per a la conscienciació
FEM PÒSTERS AMB postermywall
Els alumnes aquest cop han creat una sèrie de pòsters digitals amb la finalitat d’informar a la resta dels membres de la comunitat educativa que és molt important prendre consciència de la importància del reciclatge i de com això pot afectar al nostre planeta.
Els alumnes han començat mirant uns vídeos de “L’illa de plàstic”: https://www.youtube.com/watch?v=MDwQv-1bIts
Aquí en teniu uns exemples.
Després han buscat informació a Internet per tal d’intentar donar solucions al problema del reciclatge. Els alumnes s’han preocupat de com el reciclatge contamina el planeta i han inserit dades numèriques als pòsters per tal de crear més impacte als receptors de la campanya. S’han estranyat molt dels alts percentatges de plàstic que utilitzem en el nostre dia a dia i dels que no reciclem.
Podeu visitar el padlet reciclaRRR https://padlet.com/afigue231/nq1d2cu8ge4v on podreu descarregar els pòsters per si els voleu imprimir. També hi ha el nom dels seus autors. Han col·laborat en el procés els alumnes de 1r d’ESO C de l’IES Ramon Berenguer IV.
Ha estat una activitat molt enriquidora i ha creat en els alumnes un gran impacte que ha fet que s’hi impliquessin plenament a la vegada que han volgut transmetre aquesta preocupació a la resta de la comunitat educativa de la que formen part.
Angelina Figuera
Projecte MinimitzaRRR… comencem a l’aula de Música
En el marc del Projecte minimitzaRRR, alumnat de 1r curs d’ESO del nostre centre elabora instruments musicals a partir de materials reaprofitats portats de casa. Es tracta d’envasos de plàstic, ampolles de diferents formes i mides, capses, llaunes i fins i tot trossos de fusta que, gràcies a l’entusiasme i la creativitat dels nens i nenes, ara tindran una segona vida.
Guiats de la mà del seu professor de música, en Pau Bosch, van comprenent que objectes que habitualment serien descartats sense més poden servir com a matèria primera, alhora que n’exploren les qualitats sonores.
Agrupats en petits equips, s’esforcen per trobar les fórmules més adients per arribar al seu objectiu: aconseguir un objecte musical singular i funcional, creat per ells mateixos, i donar així una nova utilitat a materials que, d’altra manera, haguessin acabat abocats a un contenidor.
Com qui mira d’encaixar les peces d’un trencaclosques, els membres de cada grup proven una i altra vegada, fins a trobar aquell material que oferirà la resistència justa, que no es doblegarà, que funcionarà com a caixa de ressonància, que aportarà la nota que busquen…
Tot jugant amb les diferents opcions, aprenen de manera intuïtiva sobre conceptes musicals. Un dels grups està treballant amb diversos recipients de vidre omplerts d’aigua, i expliquen engrescats com s’aconsegueixen notes més agudes o més greus en funció del nivell de líquid a l’interior de cadascun. Un altre equip es veu obligat a replantejar-se la tria de materials, en constatar que el plàstic es doblega fàcilment quan es tensen les cordes de l’instrument.
Un altre alumne analitza si el cartró resulta adequat com a caixa de ressonància.
Un petit grup de noies ha creat uns senzills instruments de percussió, anomenats pals de pluja, i els posen a prova divertides, mentre n’expliquen el funcionament.
Els diferents instruments, una vegada estaran acabats, formaran part d’una campanya de conscienciació sobre la necessitat de reduir la quantitat de brossa que generem, reutilitzar en la mesura del possible els embalatges i que passen per les nostres mans i, quan això no sigui possible, reciclar-los per tal de minimitzar la nostra petjada al medi ambient.
Irene Duque i Pau Bosch
A la classe de primer remem a l’una!
Aprofitant que hi havia dues mestres a l’aula en algunes de les sessions, hem intentat combinar els diferents agrupaments. Les converses, sobretot en gran grup, han sigut fonamentals durant tot el procés. Han sigut moments d’intercanvi d’idees i coneixements que han donat peu a resoldre els dubtes, a compartir les nostres emocions i incerteses i també a prendre decisions per avançar en el procés de l’aprenentatge tan motivador que tots els implicats estàvem vivint. Sovint aquestes converses es generaven a partir dels materials que els nens i nenes portaven de casa relacionats amb la temàtica. Per exemple, una nena va portar un mural que havia fet a casa sobre les embarcacions, un nen va portar un conte sobre peixos, un DVD sobre el mar Mediterrani…
D’altra banda, han col·laborat i treballat en petit grup sobretot quan han decidit sobre quines qüestions relatives al món mariner volien investigar. I també han treballat en aquest format quan han debatut sobre possibles hipòtesis. En una de les ocasions es va plantejar als nens la següent qüestió: per què l’aigua del mar és salada? Es van posar en grups de quatre i van debatre entre ells per tal d’omplir una fitxa amb les hipòtesis. A continuació, un portaveu de cada grup exposava a la resta de companys quines hipòtesis havien formulat. Hem de reconèixer que ens ha sorprès gratament el funcionament intern de cadascun dels grups. D’una manera totalment cooperativa i posant en pràctica l’escolta activa, els alumnes han resolt satisfactòriament la tasca establerta.
I a nivell individual han fet diferents i variades tasques: cerca d’informació d’aspectes del projecte en l’ordinador, realització de fitxes on havien d’escriure i omplir informació sobre qüestions del mariner, posada en pràctica de diferents experiències artístiques i vivencials…
Pel que fa al caràcter globalitzador del projecte, aquest queda assolit en la mesura que les diferents competències dels alumnes són interpel·lades tant a nivell de l’àmbit lingüístic (es fa ús del llenguatge oral i/o escrit en pràcticament totes les tasques), matemàtic (mesura del pont de Petroli…), de valors (prendre consciencia del necessari respecte al mar, respecte a l’opinió de l’altre…), artístic (cançó de l’havanera ‘El meu avi’, realització de murals…)…
Metodologia
L’organització del projecte ha de tenir en compte diferents aspectes: la formació de grups i assignació de tutors, els objectius del projecte i comunicació de les activitats per realitzar, les instruccions per fer-les, la presentació de materials i la temporització.
Formació de grups
La formació dels grups petits de cada grup-classe va ser prèvia als dies de la realització del projecte.
Cada grup petit s’ha responsabilitzat de la creació d’un bloc predeterminat i un de lliure, a més de dues cues o càpsules informatives. També, cada grup petit ha de comptar amb un “expert/a” en comunicació i un “expert/a” en audiovisuals.
A l’hora de crear el magazín hem actuat en dos àmbits: el del grup petit i el de coordinació entre grups de la mateixa classe. Els “experts” en comunicació són els encarregats d’aquesta coordinació: organitzar el magazín, a partir dels blocs que els seus respectius grups han pactat, i configurar l’escaleta del programa. Cada grup n’escull un.
Del grup d’experts en comunicació surt un presentador i una presentadora que actuaran de conductors del programa. Els altres experts en comunicació també poden participar en la presentació dels seus blocs, si ho consideren necessari.
Els experts en audiovisuals són els encarregats d’aspectes tècnics.
Objectius del projecte i comunicació de les activitats per realitzar
Com és evident, l’objectiu últim del projecte és la creació d’un magazín que pugui ser d’interès per als estudiants i llurs famílies, i el professorat.
El magazín és el resultat de la suma de les activitats del grup petit (dos blocs-un de determinat i un de lliure- i dues cues informatives o càpsules) coordinada pels experts en comunicació.
Del debat i els acords entre els experts en comunicació neix l concepte que presideix cada magazín, el seu to, l’ordenació dels blocs i la conducció del programa.
Cada magazine ha d’incloure:
- 1 reportatge d’actualitat realitzat a la ciutat de Badalona
- 1 bloc divulgatiu d’àmbit científic o tecnològic
- 1 bloc divulgatiu d’àmbit humanístic (literari, musical, artístic…)
- 1 espai de ficció
- 2 espais de promoció de l’institut
- 5 blocs més de diferents gèneres i formats (un més per a cada grup petit)
- 5 cues informatives o càpsules informatives
Aquest quadre és un resum del que hem estat exposant anteriorment:
Instruccions per realitzar les activitats:
Els alumnes han rebut les instruccions per crear cada bloc a partir dels materials inclosos al moodle de l’institut.
Què cal fer per crear cada bloc?
Bàsicament, l’esquema és el mateix:
Aquest esquema és, fonamentalment, el mateix que s’ha aplicat al magazín en el seu conjunt.
Presentació del material
Tot els punts de l’apartat de pre-producció s’han d’incloure al dossier del grup petit, així com l’activitat preliminar de la producció i l’avaluació.
El resultat final, després del muntatge, quedarà inclòs al magazín de la classe, que cal penjar al lloc convingut.
Podem dir el mateix pel que fa al conjunt del magazín: hi ha d’haver un dossier per a tot el grup classe i, naturalment, el vídeo amb el magazín de la classe.
Temporització
En el cas d’aquest projecte, hem optat per no marcar una temporització molt rigorosa. Tan sols hem fixat els moments que considerem imprescindibles:
Primer dia:
- Sessió inicial amb el tutor/a del petit grup:
- Planificació dels dos blocs i les cues informatives
- Tria dels experts en comunicació i audiovisuals
- Coordinació i planificació del magazín entre els experts de comunicació
Dos dies prefixats:
- Gravació al plató
Cada dia:
- Trobada amb el tutor/a del grup
Darrer dia:
- Exposició oral del projecte i lliurament de materials
METODOLOGIA
METODOLOGIES?? REFLEXIONEM….
Permeteu-me fer una parada i compartir una reflexió personal. Quan parlem de metodologia em plantejo amb sinceritat que en sé ben poc dels grans impulsors i impulsores, i que m’hi he de posar per culturitzar-me…. però amb la mateixa sinceritat vull dir que cal sentit comú, sí!! El més senzill és allò que més manca perquè no podem fer un curs i creure que existeix un manual útil per tothom, de tot s’aprèn i és fàcil des d’un despatx convidar-nos a convertir-nos en escoles XX1, en escoles verdes, en escoles que treballen per projectes, ens escoles innovadores, escoles de lliure circulació….. tot són modes i les modes no encaixen amb mi, ni crec que tampoc amb l’escola, hauríem d’estar per sobre d’elles, anar-nos formant, enriquir-nos i sobretot provar i no estar tancats nosaltres mateixos ni l’escola en un model…. ja sé que som escola activa, participativa, igualitària, diversa, dinàmica ….. però volem fer compatibles aquests trets d’identitat amb els llibres de text, tenir els nens i nenes asseguts a les cadires escoltant-nos, intentant ensenyar-los a treballar en silencia, promoure activitats competitives com els concursos i considerar que atenem a la diversitat…. o introduir el treball per projecte mantenint la fragmentació horària que tenim a les escoles Som una gran diversitat d’. Escoles públiques amb projectes educatius i metodologies ben diverses…. massa i tot, perquè en realitat les famílies no podran escollir el projecte en el que creuen, hauran de triar aquella que estigui dins la seva zona educativa i nosaltres per la nostra banda acabem sense voler competint per tenir el nostre tret diferencial… amb la resta de centres de la zona… Per què tenim escoles amb 80 sol·licituds i una al costat amb 18…? Trist i incoherent….
També és increïble el salt metodològic cap a primària i com deia en un curs fa unes setmanes la formadora, no podem fer d’infantil una mini primària, i ja no parlem del salt a secundària…….
Així que només dir que nosaltres no treballem per projectes a l’escola, que sí que en fem, i si que en faig, però tenim en compte altres metodologies, com el treball per racons, i els tallers,… els projectes són part del treball cooperatiu, i sí hem dut a terme la PAPIROFLÈXIA com un projecte pur, partint de les inquietuds dels infants, tenint en compte allò que poden aportar les famílies, ajudant-les a participar, intentant compartir-ho amb la resta de l’escola, ens hem organitzat en petits grups, hem fet molt treball de conversa-escolta en gran grup, hem valorat als altres, ens hem organitzat, hem cooperat i ens hem ajudat i també hem tingut espai pel treball individual, tenint com a guia la il·lusió i la motivació dels infants, gaudint d’un ordre dins del caos i sense estressar-nos i aprenent i gaudint moltíssim, de la mateixa manera que ho intentem fer en els experiments, o en totes les propostes que duem a terme a l’aula. Quina metodologia he dut a terme.???… La que hem necessitat en cada moment i em torno a repetir ESCOLTAR MOLT; PARLAR MENYS, EL SENTIT COMÜ I seguir les passes a la MOTIVACIÓ.
REGISTREM I OBSERVEM DADES DEL NAIXEMENT
Un cop vam tenir tota la informació dels naixements de cada nen i nena, vam veure que hi havia vàries variables:
-lloc de naixement (hospital o clínica)
-part per cesària o vaginal
-alimentació artificial o amb llet materna o combinada
-pes
Vam recopilar les dades en uns gràfics i vam treure algunes conclusions. Una vegada més van estar molt contents de parlar de les seves històries de vida, compartir-les amb tots i torbar similituds, diferències, tendències, etc.
