Reflexió sobre el projecte de 4t «La història de la Prehistòria»

Ens va sorprendre positivament la iniciativa i la motivació del grup classe a l’hora d’elaborar les preguntes sobre el tema durant la planificació del projecte. Però ens va amoïnar bastant quan van haver d’organitzar-les, és a dir, filtrar-les i organitzar-les per característiques comunes intentant que fessin un guió el més complert possible. Tot i ser la primera vegada, vam posar ordre a les preguntes i les vam poder organitzar de manera que el treball quedés cohesionat.

Per aconseguir-ho ens va anar molt bé el material que van aportar els nens afegit a alguns recursos que els vàrem oferir, com ara, llibres especialitzats, documentals, articles, etc. Això es va complementar amb la informació obtinguda a internet.

L’acompanyament va resultar una mica costós. El fet de poder fer preguntes que poguessin obrir més preguntes per tal d’avançar, es va veure alleugerit a mesura que avançava el projecte i ens sentíem més segurs.

Si tenim en compte la inclusió, podem dir que tothom ha participat, però en algun cas de retard important o bé de trastorn no sempre hem aconseguit integrar-los al grup i que poguessin fer una feina adaptada i integrada a allò que estaven fent la resta de nens del seu grup de treball. Pensem, de cara propers cursos, que potser s’ha de treballar més les dinàmiques de treball dels grups per a què aquests alumnes es puguin integrar millor.

Pel que fa a l’avaluació, hem tingut aspectes concrets i d’avaluació continuada. També s’ha valorat el treball final, l’exposició oral, l’actitud que han mostrat, la participació col·lectiva i la motivació. També s’han auto avaluat amb uns ítems creats per a l’ocasió en què han valorat tot el procés d’aprenenatge.

I l’alumnat i famílies, què en pensen? Per gustos, els colors

Nosaltres, els docents, estem convençuts, perquè així ens ho han ensenyat la recerca i els experts i perquè ho podem comprovar a les aules, dels avantatges del treball competencial i del treball col·laboratiu. Però, passa el mateix amb les famílies i amb l’alumnat?

Doncs desenvolupant el nostre projecte “Mirem el pati” ens hem trobat entre l’alumnat el ventall habitual de valoracions de les propostes que se’ls han fet.

D’una banda, hem vist uns quants alumnes més despistats, però que van fent seguint les instruccions dels grups, en funció de la seva organització. No són alumnes que prenen encara les decisions, però són integrats al grup perquè els companys compten amb ells d’una manera realista i personalitzada, saben què se’ls pot demanar i com se’ls ha d’explicar de manera eficaç.

D’altra banda, hi ha els alumnes que s’engresquen i surten de l’anonimat quan han de fer un treball amb més autonomia i creativitat. Són alumnes que de seguida “s’inspiren”, fan propostes, prenen la iniciativa, es posen en marxa. Una imatge que fa goig, perquè passen de formar part del “mobiliari” de l’aula a prendre vida. Com que no estan acostumats a gestionar-se d’aquesta manera, pot passar que provoquin un cert enrenou a les classes, si més no les primeres vegades, però hem d’entendre l’agitació de l’alumnat si no se’ls ha posat mai en aquesta situació.

També hi ha els alumnes que treuen bons resultats treballant “com sempre” i això els resulta còmode perquè no els exigeix gaire implicació personal, i posar-se en marxa amb un projecte “els fa mandra”. Hem vist alguns alumnes d’aquest tipus, que aprofiten el temps per consultar el mòbil, o que “no tenen res a fer” mentre els companys s’encarreguen d’alguna de les feines distribuïdes al grup, i que acostumen a dir que el que s’ha de fer “ja està fet”.

Finalment, trobem la paradoxa que entre el grup dels més bons acadèmicament hi ha una forta resistència al treball per projectes. Aquests alumnes han heretat el prejudici de la pèrdua de temps, pensen que hi ha massa feina perquè hi ha companys que no fan bé la seva part i si no la fan ells, el resultat serà més fluix, i no veuen la necessitat de tot el procés dissenyat per aprendre un contingut. Prioritzen els resultats i la seva idea del que és aprendre és molt rígida.

En general me parece muy interesante hacer este trabajo pero siempre que no lo tengamos que hacer en horas de alguna asignatura como, sociales, naturales, mates… Me refiero a asignaturas troncales, porque luego vamos atrasados de esas materias.

A mí me gusta trabajar de una manera rápida y eficaz si sé que no habrá tiempo, y así ha sido. No tuvimos tiempo de perfeccionar nuestros trabajos porque perdimos muchas clases hablando de qué habíamos hecho, si había colaboración, las opiniones de los demás…

Yo no digo que esté mal hacer esto, pero sabiendo que quedan pocas clases para acabarlo habría que priorizar el acabar el proyecto y dejarlo mejor de lo que podría estar, y no ir diciendo tantas clases sobre las opiniones porque si queda poco tiempo, al fin y al cabo no se podrán realizar.

Sembla que en l’intercanvi d’idees i les posades en comú no s’estigués fent feina i no fossin enriquidores per a tots, també pel producte.

El curiós és que el que deixen veure en els seus comentaris és una forta inseguretat quan surten de la seva zona de confort. Al mateix temps és una feina pels docents: fer entendre el sentit d’aquesta opció metodològica. Només així podrien deixar de tenir la sensació de pèrdua de temps, i arribarien a valorar moltes de les capacitats i coneixements que són indispensables en el món actual i que només es posen en joc i es desenvolupen quan treballen de diferents maneres. Podríem dir que aquesta part de l’alumnat es troba en el punt en que ens trobàvem part dels professors fa uns anys?

Com ho hem fet aquest any?

Aquest any hem seguit optant per una metodologia on el treball es va desenvolupant a partir dels interessos de l´alumnat.

Nosaltres els hem donat un tema molt general, el pati del nostre institut. A partir d’aquí, l’alumnat s’ha agrupat per interessos temàtics que ells mateixos han proposat. Una vegada estaven els grups, l’alumnat ha proposat el seu producte final i com arribar fins a ell.

El professorat ha fet de guia i tutor del treball però ha estat l’alumnat qui ha decidit què, qui i com fer-ho.

Pensem que aquesta metodologia és molt positiva.

Dubtem si d’aquesta forma podem assegurar que tot l’alumnat pugui assolir unes competències i uns continguts. Aquest procés serà un dels punts sobre el qual centrar-nos l´any vinent.

 

Metodologia

– Les inquietuds observades pels alumnes en una sortida a la Serralada Marina va propiciar l’inici del projecte.

-Per dur a terme aquest projecte s’han fet servir diferents agrupaments: individuals, per parelles, en petits grups i grup classe. Sempre s’ha prioritzat la heterogeneïtat en el treball grupal , per tal de facilitar la participació de tothom.

-Hem comptat amb:

Recursos Humans Recerca d’informació Elaboració de tallers Elaboració hort vertical
Tutors Internet Punt llibre: paper fet a mà, ramellet de planta aromàtica i cordill. Ampolles de 2l de plàstic, cordills, compost, planta aromàtica.
Mestres de reforç Llibres de consulta Bossa aromàtica d’espígol: tela, fil, agulla, espígol.  
  Pamflet informatiu Infusió: aigua calenta, herbes i gots  
    Mural: material escolar fungible.  
    Herbari: paper vegetal, mostres de les herbes aromàtiques, paper de diari, celo i bolígraf.  

 

La nostra ciutat, Badalona. Josep Carner

La nostra ciutat, Badalona. Josep Carner

Hem format grups heterogenis amb un total de 50 alumnes de 3r de primària i hem treballat de forma cooperativa tal com recomana en Pere Pujolàs.

També hem fet Grups d’Experts els quals s’han dividit els temes de la terra. Els grups eren més o menys de 6 alumnes i ells mateixos es dividien la feina per poder ser més operatius.

P-3 Atmosfera, que faríem sense tu?

Activitat inicial
Comencem aquest projecte presentant la proposta a l’alumnat en forma de repte i es validen els objectius d’aprenentatge.
Per saber els coneixements previs i inquietuds dels alumnes sobre el tema preguntem als alumnes què saben de l’atmosfera i perquè creuen que és tan important per la vida. Recollim les seves aportacions, idees i inquietuds en uns pòsits que situem en un gran mural.

Activitat 1 – Què diuen les notícies sobre l’atmosfera?
Per donar resposta a les preguntes, interessos i interrogants, els alumnes es converteixen en investigadors i buscaran a la xarxa, notícies sobre el tema.
Aprofitem per posar sobre la taula quines són les parts d’una notícia, com llegir-les i interpretar-les.
Els alumnes han treballat en petits grups fent recerca de notícies i contestant les 6w (What? Who?, How?, When?, Where? i Why?) per després exposar-les als seus companys.
Aprofitant que hem treballat la notícia i que durant aquest projecte es realitzaran diferents sortides de camp, proposem als alumnes ser partícips de la revista de l’Institut anomenada MIKAKO. N’hauran de fer un article.

Un cop hem vist el que diuen les notícies, ens preguntem perquè és tan important l’atmosfera pel nostre planeta. Ens fem preguntes com; Podríem viure sense atmosfera?, Quina és la seva composició?, Té diferents capes?, Està contaminada?, Què la pot contaminar? etc.
Per donar resposta a aquestes preguntes i les que han sorgit a la classe, tornem a investigar mitjançant fonts audiovisuals, llibres de consulta i informació a la xarxa. A l’acabar, cada petit grup feia una posada en comú amb la classe sobre la informació trobada.

 

 

Com ho fem?

Un dels nostre propòsits ha estat posar l’alumnat al centre del seu aprenentatge. Així, el projecte es centra en desenvolupar l´autonomia de cada individu i fomentar el treball cooperatiu. El professor/a serà el guia que els ajudarà en el procés per obtenir el seu producte final.

Per fer-ho hem organitzat grups de 4-5 alumnes, són grups heterogenis d´alumnes amb diferents nivells curriculars inclòs l´alumnat amb necessitats educatives. Cada grup té assignat un professor/a tutor que els ajudarà a resoldre problemes i a guiar-los quan tinguin dubtes.

Per organtizar-se cadascun d´ells tindrà un dossier de treball d´equip on quedaran per escrit tots els acords presos, repartiment de rols i les seves funcions, tasques a realitzar, tasques realitzades, problemes d´organització, solucions …

 

METODOLOGIA

-Hem partit d’allò que per a ells és significatiu.

-Per dur a terme aquest projecte s’han fet servir diferents agrupaments: individuals, per parelles, per petits grups i gran grup. Sempre s’ha prioritzat la heterogeneïtat en el treball grupal , per tal de facilitar la participació de tothom.

-Hem comptat amb els següents recursos.

  1. a) Humans: tutor i el professorat de reforç.
  2. b) Material i espais: PDI, biblioteca, Aula TIC-TAC, Aula de 3r, publicitat comercial d’aliments, llibres  de recerca, llibre de text i  fitxes de treball.
  3. c) Visita al mercat i elaboració de mató a l’Escola de la Natura de Badalona.

Sessions realitzades al projecte ” I tu què menges”

Aquí us presentem un power point, on s’expliquen les diferents sessions realitzades al projecte “I tu què menges”. Podreu veure alguns enllaços amb vídeos, power points, activitats interactives que hem fet servir per dur a terme el projecte. Esperem us sigui d’utilitat.

 

La petjada ecològica

Calcula la petjada ecològica de la teva aula.

Aquest mes de maig hem engegat una de les branques del projecte MinimitzaRRR a l’aula de 1r ESO C: LA PETJADA ECOLÒGICA DE LA TEVA AULA.

Alumnes i professors ens hem endinsat en el món dels materials i el concepte Petjada Ecològica. La petjada ecològica és un indicador de la pressió o l’impacte que genera una determinada comunitat en el seu entorn. Evidentment mesurar l’impacte ecològic d’una aula sencera és una feinada massa grossa, per tant ens hem centrat en 4 materials: el plàstic, la fusta, l’acer, els aparells electrònics que conformen l’aula  i el paper que consumim diàriament.

Però per poder fer visible la petjada ecològica que té una aula de la ESO cal traduir el volum de materials en un altre tipus de petjada: la petjada hídrica, és a dir: quanta aigua necessitem per equipar una aula?

Però, com podem visualitzar la quantitat d’aigua? És evident que no ens podem imaginar quant espai ocupa un metre cúbic de líquid, per això un cop fets tots els càlculs els hem passat a llaunes de refresc. Així podrem dir que la petjada hídrica de una aula de 1r d’Eso equival a X llaunes de refresc. Molt millor, no?

 

Comencem a explicar el procés!

Primer de tot, els alumnes han determinat quins materials fem servir i han fet un llistat de tots els elements existents a l’aula, tals com taules i cadires, pissarra, projector, persianes, armari, carteres, estoigs, llapis, etc.

De tots els objectes llistats hem triat els que són més importants per poder calcular la petjada hídrica i ens hem posat mans a la obra! Per començar calia mesurar els objectes que eren del nostre interès.

 

Un cop obtinguda la mesura, tocava calcular el volum total dels materials dels objectes triats. Una pissarra de plàstic està feta de plàstic i alumini, taules i cadires són d’acer i de fusta a la vegada. Una feinada!

 

I vinga a multiplicar i dibuixar croquis! De centímetres a metres de metres a metres cúbics. Arf!

 

Per sort, teníem una taula d’equivalències de petjada hídrica, si no, encara hi seríem:

En certs moments va caldre l’ajuda de l’expert i la tecnologia punta:

Però, finalment, vam poder saber la petjada hídrica que deixem cada cop que bastim una aula de l’ESO per 20 alumnes:

9.215.066 LLAUNES DE COCACOLA! MARE MEVA!

 

Per tant, cal reflexionar sobre com podem a reciclar. A vegades és inevitable gastar recursos naturals. Necessitem taules i cadires, paper, estoigs per portar els bolis i moltes més coses. Els alumnes de 1r han decidit que el millor reciclatge és la conservació del que ja tenim. Cal cuidar les coses que ens fan el món més fàcil! Si fem durar els objectes que ja tenim no farà falta fer-ne més i consumir aigua innecessàriament.

I també cal conscienciar! La part final del projecte l’hem dedicat a fer pòsters per animar les altres classes a cuidar el mobiliari:

 

A conservar i reciclar s’ha dit! Fins aviat!

Alejandro Martínez i Isabel Ràfols