La veu dels alumnes

LA VEU DELS ALUMNES

Els nostres alumnes s’han quedat sorpresos quan han realitzat les diverses activitats relacionades amb el projecte reciclaRRR. Aquí us deixem alguns dels seus comentaris.

Blanca – Àfrica – Sara : “No sabíem que es necessitava tanta aigua per construir les taules i cadires de l’aula. Hem pres consciència de que cal tenir cura del mobiliari de la classe i de tot el centre per tal de reduir l’emprenta hídrica de la nostra classe.”

Ruben – Raúl – Noa – Izan – Iván – Cristian : “Intentarem tenir curar del material de l’aula per tal que duri més i no gastem tants recursos. També tindrem cura de l’ordinador per tal d’allargar-li la vida. Si s’espatlla, el portarem a un punt verd. Utilitzarem fulls per les dues cares, per estalviar paper. Els fulls que ens equivoquem els farem servir per fer exercicis en brut”

Carla – Alexia – Júlia – Dina – Carla – Paula – Vinyet : “Ens ha impactat molt el vídeo de l’illa de plàstic. No sabíem que existia i que era tan gran. Ens va fer molta pena veure les tortugues embolicades amb plàstic que havien confós amb meduses.”

Rubén: “La Terra no es pot salvar sola, necessitem l’ajuda de tots.”

Blanca: “El nostre planeta es mor per culpa de la contaminació. Hem d’intentar contaminar menys”.

Vinyet: “Més del 25% dels plàstics no es reciclen. Cal fer alguna acció per a reduir aquesta dada. Hem de reciclar més.”

Parlen o parlem?

Des de les escoles, ens els dasrrers temps, ens plantegem molt quin ha de ser el nostre paper. Deixar de banda el protagonisme i donar pas a l’alumnat a ser qui iniciï el procés d’ensenyament-aprenentatge a partir de les seves motivacions ens costa. Encara preval més la nostra llibreta de programació que les seves inquietuts. Quan això passa estem treballant només la part acadèmica de l’alumne i no la part emocional, la imaginació, la fantasia, la reflexió, la creació… Ens deixem la meitat d’una persona per treballar.

El món dóna voltes cada dia més ràpid. La informació arriba a nosaltres pràcticament amb immediatesa i sovint molt més ràpid que la nostra capacitat per a processar-la. Si a la majoria de les persones adultes ens és difícil assimilar tots els inputs que anem rebent i no som capaços de donar resposta immediata a tot el que passa al nostre voltant, imagineu-vos com ho viuen infants i adolescents. A tota aquesta rapidesa, a l’escola no hi donem resposta. És com si quan les nenes i els nens entren per a porta el món exterior quedés anul·lat i només hi hagués temps per la matèria estrictament acadèmica.

L’escàs temps per parlar a l’aula es converteix en un perill per l’aprenentatge d’èxit, per l’esperit crític i fins i tot per a la convivència.

Totes les noves metodologies ens indiquen que necessitem parlar, parlar i més parlar. No n’hi ha prou en dir bon dia i obrir el quadern de matemàtiques. Hem de posar en primera línia del nostre model educatiu el diàleg. Amb l’alumnat és essencial per a una aprenentatge significatiu i constructiu. Parlar a l’aula ens ajuda a entendre el món, interaccionar amb la informació, tractar-la, entendre-la, saber detectar les manipulacions, a ser persones crítiques.

L’alumnat té el temps cronometrat perquè al final de cada etapa aprenguin a respondre unes preguntes determinades que ajudarà a la seva escola tenir una posició més alta en els rànquings, i els mestres som còmplices d’aquest model que practiquem i no aconseguim capgirar malgrat ens pesin les queixes.

Cal que seiem, parlem i replantegem el model educatiu posant els infants i adolescents en el centre. Si planifiquem l’escola com un centre de reproducció de coneixement cal que tinguem ben clar que no estem educant en globalitat sinó sols transmetent coneixement.

Perquè una escola millor sigui possible una altra educació és necessària i, per això, la veu de l’alumnat ÉS VITAL!

La veu dels alumnes

 

 

 

 

 

Per recollir l’opinió dels alumnes, els hem fet emplenar un Diari d’aprenentatge que els anima a reflexionar sobre la feina feta i a donar la seva opinió sobre el projecte i les activitats proposades. L’opinió general és que els ha agradat molt el projecte B7tv.

Els aspectes que tenen una valoració més positiva són:

  • La possibilitat de treballar en grups que no estan formats pel professorat sinó per ells mateixos, en funció dels seus interessos.
  • El crear un projecte “de veritat”, partint de zero.
  • La llibertat a l’hora d’elaborar els continguts.
  • No haver de realitzar totes les activitats al centre.
  • Poder treballar a un plató quasi real.
  • Trobar-se en una situació d’aprenentatge pràcticament idèntica a la de gran part del professorat.
  • Haver-se d’espavilar per ells sols: “buscar-se la vida” en diuen.
  • Possibilitat de que cada persona pugui treballar en allò per al que té més habilitats.
  • Esperit de col·laboració entre tot el grup classe (tot i que no totes les classes ho han valorat de la mateixa manera). De fet, el magazín que ha rebut una valoració més positiva per part del professorat ha estat aquell del qual els alumnes han comentat la seva visió positiva de la col·laboració entre tot el grup.

Manifesten com a principals dificultats:

  • Els problemes de connexió a la wifi.
  • La manca de temps per fer bé totes les activitats.
  • La dificultat de l’elaboració dels guions tècnics.
  • Els problemes tècnics que han anat sorgint.

 

LA VEU DELS ALUMNES

ELS  INFANTS  TENEN  MOLT  A  DIR!

 El projecte el donem per acabat, estarem atents a noves coses per investigar, de fet l’arc de Sant Martí també està en marxa però la PAPIROFLÊXIA ens ha deixat petjada i decidim plastificar unes fotocòpies i crear “La Capsa de Papiroflèxia”, allà tindrem models, retoladors, fulls de paper de diferents mides, tisores, gomets …..

Estem preparats i amb ganes d’intentar fer les nostres figuretes, ho farem sols o amb els companys i companyes!! Tenim un recurs més dins l’aula!!

Això sí!! Els avions segueixen volant a la classe de P5 de l’Escola Badalona Port!! I

Treball per projectes a 1r d’ESO / DESCOBREIX PAU CASALS / La veu dels alumnes

Amb la finalitat de saber les diferents opinions de tot l’alumnat de 1r d’ESO sobre el projecte DESCOBREIX PAU CASALS, varem confeccionar uns qüestionaris de Google. La mostra correspon al 85% de l’alumnat, i ja la considerem prou representativa com per a treure’n conclussions.

A continuació podem observar les preguntes del qüestionari i el gràfic corresponent amb les respostes i els seus percentatges:

 

Comentaris d’alguns alumnes:

“He après moltes coses ja que ens van donar un dossier on explicava tot bastant bé, ho hem fet de manera cooperativa i ens vam ajudar mutuament. Va ser bastant divertit”

“He après moltes coses, sobretot treballar en grup, de forma divertida”

“He après moltes coses sobre la vida de Pau Casals i he après a treballar en equip.”

“El que he après és treballar en grup, resoldre els conflictes, repartir-nos la feina, i sobre tot he aprés sobre la vida de Pau Casals.”

 

La veu dels alumnes

 

 

 

 

 

 

Per recollir l’opinió dels alumnes, els hem fet emplenar un QUADERNS DE TASQUES que els anima a reflexionar sobre la feina feta i a donar la seva opinió sobre el projecte i les activitats proposades.

L’opinió general és que les ha sorprès el projecte. Han hagut de treballar d’una manera molt diferent. Han estat d’acord amb l’agrupament de l’alumnat i en l’especialització de la seva feina. Tot i que hi ha diversitat quant a la valoració de les diferents activitats, l’alumnat ha demostrat un gran interès en la creació del personatge (descripció física i vestuari), però no els ha agradat gaire l’apartat d’elaborar  l’stroryboard per recrear la seva escena. Manifesten com a principals dificultats els problemes de connexió a la wifi, la manca de temps per fer bé totes les activitats, i el fet d’haver de treballar fora de l’horari lectiu.

Valoren positivament que el professorat hagi posat al seu abast un ampli llistat de recursos que han hagut de fer servir per cercar la informació per poder donar cos i ànima al seu personatge.

L’aspecte més valorat per tot l’alumnat és la recreació històrica perquè ha demostrat que el treball en equip és molt important per poder fer grans projectes.

El congelador

Seguim  amb el projecte i llenço una pregunta en l’aire per veure que saben els alumnes sobre el gel, així podem partir dels coneixements previs dels alumnes. La pregunta va ser, Com es forma el gel? Que passa si deixem el gel una estona sense el fred que necessita?

Els nens es pregunten que passa amb el gel. Se’ls pregunta que creuen que passarà si agafem el gel del congelador i el traiem. Ells saben que el gel es desfà, però quan se’ls pregunta que necessitem per desfer-se, responen que sol i aire. Fem una prova de que passa si posem gel a l’armari on no tingui ni sol ni aire, i entre tots fem una gràfica en la que posem qui creu que es desfarà i qui no.

Els resultats van ser que dels 26 alumnes, 18 van creure que es desfaria i els restants no.

Vam esperar una estona i els alumnes van veure que per tal d’aconseguir que el gel encara estigués congelat necessitava el fred. Quan estàvem mirant això, un dels alumnes va preguntar: Amb tot passa el mateix? D’aquesta manera, vam decidir que cadascú portaria algun objecte, ho posaríem al congelador i miraríem que passava. Vam fer per grups una fitxa pensant que creien ells que podia passar. Vegeu els exemples:

Com podeu veure cada grup valorava entre tots que passaria. La següent sessió el que es farà serà treure el que han portat els nens del congelador i veure si el que havíem posat era correcte o no.