Els darrers dies de curs bona part de l’energia es centra en enllestir els darrers detalls de les peces que els diferents grups han creat i també el cartell i catàleg de l’exposició.
Unes setmanes intenses
Respon
Arxiu de la categoria: Implementació
IMPLEMENTACIÓ
Hem partit d’una pregunta inicial com a punt de partida . A partir d’aquí es treballarà diferents aspectes com: pluja d’idees, hipòtesis, classificacions, connexions , recerca d’informació, rúbriques, tic, biblioteca, vídeos, revistes…
Aquest projecte ha anat evolucionant tenint en compte els interessos , les vivències, i els coneixements de l’alumnat. Per això, es tracta d’un projecte obert a modificacions.
Per dur a terme el projecte, hi ha hagut una coordinació dels mestres implicats.
Sessions realitzades al projecte ” I tu què menges”
Aquí us presentem un power point, on s’expliquen les diferents sessions realitzades al projecte “I tu què menges”. Podreu veure alguns enllaços amb vídeos, power points, activitats interactives que hem fet servir per dur a terme el projecte. Esperem us sigui d’utilitat.
La petjada ecològica
Calcula la petjada ecològica de la teva aula.
Aquest mes de maig hem engegat una de les branques del projecte MinimitzaRRR a l’aula de 1r ESO C: LA PETJADA ECOLÒGICA DE LA TEVA AULA.
Alumnes i professors ens hem endinsat en el món dels materials i el concepte Petjada Ecològica. La petjada ecològica és un indicador de la pressió o l’impacte que genera una determinada comunitat en el seu entorn. Evidentment mesurar l’impacte ecològic d’una aula sencera és una feinada massa grossa, per tant ens hem centrat en 4 materials: el plàstic, la fusta, l’acer, els aparells electrònics que conformen l’aula i el paper que consumim diàriament.
Però per poder fer visible la petjada ecològica que té una aula de la ESO cal traduir el volum de materials en un altre tipus de petjada: la petjada hídrica, és a dir: quanta aigua necessitem per equipar una aula?
Però, com podem visualitzar la quantitat d’aigua? És evident que no ens podem imaginar quant espai ocupa un metre cúbic de líquid, per això un cop fets tots els càlculs els hem passat a llaunes de refresc. Així podrem dir que la petjada hídrica de una aula de 1r d’Eso equival a X llaunes de refresc. Molt millor, no?
Comencem a expli
car el procés!
Primer de tot, els alumnes han determinat quins materials fem servir i han fet un llistat de tots els elements existents a l’aula, tals com taules i cadires, pissarra, projector, persianes, armari, carteres, estoigs, llapis, etc.
De tots els objectes llistats hem triat els que són més importants per poder calcular la petjada hídrica i ens hem posat mans a la obra! Per començar calia mesurar els objectes que eren del nostre interès.
Un cop obtinguda la mesura, tocava calcular el volum total dels materials dels objectes triats. Una pissarra de plàstic està feta de plàstic i alumini, taules i cadi
res són d’acer i de fusta a la vegada. Una feinada!
I vinga a multiplicar i dibuixar croquis! De centímetres a metres de metres a metres cúbics. Arf!
Per sort, teníem una taula d’equivalències de petjada hídrica, si no, encara hi seríem:
En certs moments va caldre l’ajuda de l’expert i la tecnologia punta:
Però, finalment, vam poder saber la petjada hídrica que deixem cada cop que bastim una aula de l’ESO per 20 alumnes:
9.215.066 LLAUNES DE COCACOLA! MARE MEVA!
Per tant, cal reflexionar sobre com podem a reciclar. A vegades és inevitable gastar recursos naturals. Necessitem taules i cadires, paper, estoigs per portar els bolis i moltes més coses. Els alumnes de 1r han decidit que el millor reciclatge és la conservació del que ja tenim. Cal cuidar les coses que ens fan el món més fàcil! Si fem durar els objectes que ja tenim no farà falta fer-ne més i consumir aigua innecessàriament.
I també cal conscienciar! La part final del projecte l’hem dedicat a fer pòsters per animar les altres classes a cuidar el mobiliari:
A conservar i reciclar s’ha dit! Fins aviat!
Alejandro Martínez i Isabel Ràfols
Presentació projecte 3: Atmosfera, què faríem sense tu?
El mes de març ens hem endinsat a conèixer i investigar sobre què és l’atmosfera, els climes i el canvi climàtic.
Aquest projecte l’hem començat a treballar a partir de la pregunta:
“Com ens afecta la contaminació atmosfèrica?”
Aprendrem:
- Què és el mètode científic.
- Què és l’Atmosfera, les diferents capes i quins són els gasos que la componen.
- Llegir i fer gràfiques.
- Quins són els gasos que contaminen.
- Què és el canvi climàtic.
- Quins són els efectes nocius per la salut.
- Que podem fer nosaltres per aturar l’emissió de gasos contaminants.
Farem:
- Una sortida a una estació que mesura la qualitat de l’aire de la nostra ciutat.
- Una ponència amb les infermeres del cap de Llefià, que ens han informat sobre els efectes nocius per la salut.
- Experiments al laboratori sobre la pluja àcida i l’efecte hivernacle.
- Una ponència amb la regidora de medi ambient de Badalona perquè ens expliques que fa l’ajuntament i quines mesures podem fer nosaltres per reduir la contaminació.
- Una notícia per la revista del nostre institut explicant les nostres sortides.
- Un tríptic adreçat al veïnat, sobre quines són les accions que podem fer per reduir la contaminació atmosfèrica del nostre entorn. Aquest tríptic serà el producte final d’aquest projecte.
Com treballem a classe els TPP?
Per cada nou projecte, es presenten els objectius d’aprenentatge i el reptes a desenvolupar. Aquests reptes l’alumnat els desenvolupa a partir d’un material elaborat per professorat que és penjat a la xarxa.
Utilitzem com a suport per conduir el projecte el power point on apareixen els objectius, tasques, activitats i recursos per fer recerca. A més a més els alumnes disposen d’una taula de seguiment de les tasques proposades.
A mesura que realitzem diferents productes o activitats s’utilitzen check-in i diferents rúbriques per l’avaluació.
Les diferents tasques es realitzen en diferents suports segons l’activitat:
- Suport digital. Utilitzem el Google Drive, My maps i correu . Es comparteixen els documents entre grups d’alumnes, professor i el correu de TPP.
- Llibreta de treball.
- Portafoli, on es guarden els materials més qualitatius.
- Exposicions orals.
- Fitxes elaborades pel professorat.
- Producte final.
- Sortides de camp.
L’organització de l’aula va funció de l’activitat. Hi ha moments de treball individual i moments de treball en grup.
En els moments de treball en grup l’alumnat es distribueix les tasques i treballa de forma coordinada per a assolir els objectius plantejats. El professorat gestiona l’activitat grupal i guia a l’alumnat en l’elaboració de les tasques.
Sortida Figueró – Projecte Rius.
Producte final – Mural El sistema Solar.
Alumne elaborant maqueta de les capes de la Terra.
Petit grup fent recerca.
La implicació i el compromís com a procés d’ensenyament-aprenentatge
Voldríem analitzar una experiència viscuda en la sessió de posada en comú dels diferents grups de treball en una de les classes de 1r. Són sessions en les quals l’objectiu és compartir el propi procés i col·laborar amb els companys, amb l’acompanyament dels professors que estem a l’aula.
Un dels grups d’alumnes es proposa millorar el funcionament de l’ús dels lavabos a l’hora del pati. Pensa demanar que es posi vigilància per evitar que la gent s’hi estigui més estona de la necessària als lavabos i que marxi deixant-los bruts.
En un primer moment, s’ha de dir que només havia proposat fer una campanya de conscienciació amb cartells, i tampoc la resta de grups va fer cap comentari per enriquir la proposta. Va ser necessari que les docents a l’aula punxessin una mica, qüestionessin la proposta, per tal que es veiés que quedava una mica pobra i comencessin a aixecar-se mans amb comentaris.
Un cop van començar a fer comentaris, el que fins llavors s’havia convertit en una activitat més o menys mecànica d’omplir una graella amb el que han fet, el que proposen i el que encara han de fer, va convertir-se en un interessant debat sobre diferents aspectes: Davant dels “problemes”, només podem demanar? Qui ha de vigilar els lavabos? No poden organitzar-se entre ells per aconseguir una millora per tots d’un aspecte que suposadament els preocupa i afecta directament? S’ha d’oferir una recompensa, més enllà de la que suposaria aconseguir per ells mateixos el bon funcionament dels lavabos? No és aquesta suficient recompensa, sempre hi ha d’haver un altre interès?
Les seves cares de desconcert van ser molt reveladores quan se’ls confrontava el que anaven dient i es veien davant d’aquesta qüestió: si no esteu disposats a organitzar tandes de vigilància als lavabos i de regular i respectar l’autoritat dels “vigilants”, potser és que no us preocupa ni us desagrada tant com estan funcionant fins ara.
Estàvem parlant dels lavabos, però el missatge és molt més profund i se’n pot fer una reflexió sobre la seva actitud a la societat i davant del seu procés d’aprenentatge.
No ens va donar temps a acabar la posada en comú de la feina de tots els grups, però els docents hem vist la riquesa i necessitat d’aquestes sessions de posada en comú i tenim la convicció que s’han remogut els fonaments de qüestions com la implicació, la participació i el compromís d’una manera més profunda que si haguéssim volgut fer una xerrada sobre aquests temes.
Com es treballen habitualment aquests temes als instituts? Segurament hi ha propostes i dinàmiques molt interessants (us animem a que les compartiu amb nosaltres!), però el que hem vist és que quan tenen un objectiu concret i real, el diàleg entre iguals i la presència d’un expert (o adult) són motors que desencadenen processos enriquidors que ens porten sempre molt lluny.
Pòsters per a la conscienciació
FEM PÒSTERS AMB postermywall
Els alumnes aquest cop han creat una sèrie de pòsters digitals amb la finalitat d’informar a la resta dels membres de la comunitat educativa que és molt important prendre consciència de la importància del reciclatge i de com això pot afectar al nostre planeta.
Els alumnes han començat mirant uns vídeos de “L’illa de plàstic”: https://www.youtube.com/watch?v=MDwQv-1bIts
Aquí en teniu uns exemples.
Després han buscat informació a Internet per tal d’intentar donar solucions al problema del reciclatge. Els alumnes s’han preocupat de com el reciclatge contamina el planeta i han inserit dades numèriques als pòsters per tal de crear més impacte als receptors de la campanya. S’han estranyat molt dels alts percentatges de plàstic que utilitzem en el nostre dia a dia i dels que no reciclem.
Podeu visitar el padlet reciclaRRR https://padlet.com/afigue231/nq1d2cu8ge4v on podreu descarregar els pòsters per si els voleu imprimir. També hi ha el nom dels seus autors. Han col·laborat en el procés els alumnes de 1r d’ESO C de l’IES Ramon Berenguer IV.
Ha estat una activitat molt enriquidora i ha creat en els alumnes un gran impacte que ha fet que s’hi impliquessin plenament a la vegada que han volgut transmetre aquesta preocupació a la resta de la comunitat educativa de la que formen part.
Angelina Figuera
Projecte MinimitzaRRR… comencem a l’aula de Música
En el marc del Projecte minimitzaRRR, alumnat de 1r curs d’ESO del nostre centre elabora instruments musicals a partir de materials reaprofitats portats de casa. Es tracta d’envasos de plàstic, ampolles de diferents formes i mides, capses, llaunes i fins i tot trossos de fusta que, gràcies a l’entusiasme i la creativitat dels nens i nenes, ara tindran una segona vida.
Guiats de la mà del seu professor de música, en Pau Bosch, van comprenent que objectes que habitualment serien descartats sense més poden servir com a matèria primera, alhora que n’exploren les qualitats sonores.
Agrupats en petits equips, s’esforcen per trobar les fórmules més adients per arribar al seu objectiu: aconseguir un objecte musical singular i funcional, creat per ells mateixos, i donar així una nova utilitat a materials que, d’altra manera, haguessin acabat abocats a un contenidor.
Com qui mira d’encaixar les peces d’un trencaclosques, els membres de cada grup proven una i altra vegada, fins a trobar aquell material que oferirà la resistència justa, que no es doblegarà, que funcionarà com a caixa de ressonància, que aportarà la nota que busquen…
Tot jugant amb les diferents opcions, aprenen de manera intuïtiva sobre conceptes musicals. Un dels grups està treballant amb diversos recipients de vidre omplerts d’aigua, i expliquen engrescats com s’aconsegueixen notes més agudes o més greus en funció del nivell de líquid a l’interior de cadascun. Un altre equip es veu obligat a replantejar-se la tria de materials, en constatar que el plàstic es doblega fàcilment quan es tensen les cordes de l’instrument.
Un altre alumne analitza si el cartró resulta adequat com a caixa de ressonància.
Un petit grup de noies ha creat uns senzills instruments de percussió, anomenats pals de pluja, i els posen a prova divertides, mentre n’expliquen el funcionament.
Els diferents instruments, una vegada estaran acabats, formaran part d’una campanya de conscienciació sobre la necessitat de reduir la quantitat de brossa que generem, reutilitzar en la mesura del possible els embalatges i que passen per les nostres mans i, quan això no sigui possible, reciclar-los per tal de minimitzar la nostra petjada al medi ambient.
Irene Duque i Pau Bosch
IMPLEMENTACIÓ
El projecte es va a portar a terme a començament del segon trimestre. Va tenir una durada de 15 sessions.
Activitat 2 Prèviament s’ha fet un taller de reciclatge de la Diputació de Barcelona.
