Com implementem el treball a l’escola?

La implementació es va dur a terme amb tot el claustre i vàrem necessitar diferents sessions. volíem provocar el debat , el treball col·lectiu i que tothom veies que quan fem projectes tots tenim punts forts i febles i cal compartir-ho per entre tots millorar .

La primera sessió  es va demanar els mestres que per cicles portessin una activitat que es treballaven amb els seu alumnes, un cop escollida havien de valorar si era prou competencial, seguin els referents que ens varen donar a la formació de xarxes, per comprovar si l’activitat complia els requisits competencials i fer els canvis necessaris per millorar-la.

En una altre sessió vàrem presentar un projecte que s’havia fet a l’escola el curs anterior amb els alumnes de segon. Tots junts vàrem anar buscant aquells punts que creiem que es podia millorar, com fer-se preguntes, marcar objectius, presentar activitats…Amb la idea de millorar el projecte entre tots i totes.

En una altre sessió, que va durar tres dies, amb grups de 3 o 4 mestres, vàrem programar un projecte seguin el model  de xarxa de competències era important per anar seguint tots els passos i poder familiaritzar-nos amb diferents aspectes de la programació com els objectius d’ aprenentatge, criteris d’avaluació, àmbits i dimensions…va servir per parlar de totes les parts i no deixar-nos cap.

Amb aquests tipus d’ implementació el claustre valora molt positivament les diferents sessions, per què fomenta el debat, en fa prendre consciència del que podem millorar permet intercanviar idees, inquietuds i sobretot  acords.

Aquí us deixem alguns dels documentes que vàrem fer, alguns ens han ajudat a poder iniciar la programació d’un projecte que era un neguit de la majoria del claustre.

Documents implementació a l’escola.

IMPLEMENTACIÓ

Aquest projecte s’ha portat a terme durant les classes de l’àrea de medi però també s’ha fet servir de plàstica i català. Abans de començar qualsevol activitat programada es feia en gran grup un recordatori de tot el que s’havia estudiat o fet a les sessions anteriors.

Es recollien noves preguntes que anaven sorgint a mida que s’anaven fent les activitats, sobretot en les que es donava més informació que la que es volia aconseguir com a objectiu de l’activitat en si, per exemple en la visualització de vídeos, lectura de textos, de llibres de coneixements, de recerques voluntàries fetes des de casa….

Els continguts apressos anaven posant-se en pràctica a mida que s’avançava i ampliava el tema sobretot a l’enllaçar-ho amb la Terra, doncs es va treballar el planeta en totes les seves vessants de l’aigua. Així doncs hi havien activitats  on els i les alumnes havien de posar en acció els seus coneixements previs estudiats durant el projecte com per exemple: aigua salada o dolça, sòlida, líquida o gasosa, potable o no, sèquia, contaminació…Va tenir molta importància a l’hora de comprendre les activitats de valors dedicades a la cura del medi ambient que els nens i nenes sabessin quina és la seva importància per a la vida.

Les activitats d’experiments estaven dedicades a què els i les alumnes pensessin prèviament com organitzar-se, pensar, observar, esperar… mantenir la calma, desplaçar-se per la classe per poder comprovar els experiments dels altres, qüestionar, predir, imaginar, argumentar… anar més enllà del que podia passar i anotar-ho en forma de fitxa d’observació, al igual que les seves hipòtesis varies.

Les respostes a les preguntes prèvies no s’han anat anotant en cap control ni per escrit sinó que de tant en tant s’anaven contestant en gran grup quan es començaven les noves activitats com a mode de recordatori.

Algunes de les preguntes no es van poder contestar perquè van sortir masses per la temporització disponible.

Del bassal al llac

El projecte escollit per fer el seguiment seria el Projecte de primer.

Aquest projecte era del BASSAL AL LLAC. En aquest projecte es va seguir un pla de treball. El repte era investigar com es formen els llacs? Va sorgir a arrel de treballar els animals aquàtics. Podien viure en llacs i van voler saber com s’havien creat.

La tutora va buscar informació, referents, videos, imatges i tot allò que l’ajudès a tenir molt clar com es formaven els llacs.

A partir d’aquí calia saber què en sabien els alumnes. Es van fer diferents activitats i en diferents moments ( baixar al pati, fer pluja d’idees del que veien, del que sabien, ho argumentàven amb les seves paraules, feien dibuixos) i amb tota aquesta informació s’anava donant cos al Projecte.

Es van fer activitats vivencials i experiments de tot allò que els alumnes van creure susceptible de ser investigat ( la pluja, la força amb la que cau, els forats que es produïen al sòl, tipus de sòls… )

Tot anava quedant recollit pel mestre, que anava situant-los a cada sessió: on som, on èrem i cap a on anem dintre del projecte i seguint el mètode científic.

Per poder donar entitat al projecte calia tenir clar el treball interdisciplinari ( es van fer textos escrits ( d’algun dels experiments), es va fer treball plàstic ( dibuixos i maqueta d’un llac), es va fer treball de matemàtiques ( forma, mida, fondària…)

Volem penjar un parell de documents que ajuden a  tot aquest treball.

 

 

 

Còm s’ha fet “Visitem el món”?

El projecte s’ha portat a terme durant la segona setmana del mes de juny de 2018.

El projecte es va presentar el dia 12 de juny mitjançant aquesta presentació ppt.

  • Organització de les tasques al llarg dels dies
DIA 11 DIA 12 DIA 13 DIA 14 DIA 15 DIA 18
9h.

.
11h.

SORTIDA

(solament per als que no han anat de viatge)

Presentació projecte, objectius,

calendari, organització.

FER GRUPS
Distribució de tasques i tria de la destinació.
Reunió d’experts (10’30h.)

Revisar les tasques del dia anterior i distribuir la nova feina

Reunió d’experts (10’30h.)

Revisar les tasques del dia anterior i distribuir la nova feina

CHECK POINT (tríptic, guió del vídeo, quaderns de bitàcola)

Planificació final i assignació de les tasques de muntatge.

 

Reunió d’experts (10’30h.)

Muntatge final de l’estand.

EXPOSICIÓ

ENTREGA dels quaderns de bitàcola i dels fulls d’autoaval.

PATI
11’30
.
13’30
Planificació projecte per part dels grups.

Autoavaluació

DIÀRIA

Treball en grup

Autoavaluació

DIÀRIA

Treball en grup

 

Autoavaluació

DIÀRIA

Muntatges i finalitzar les darreres tasques.

Autoavaluació

DIÀRIA

  • Organització del professorat.

El professorat anirà distribuint-se pels diferents espais assignats (aules, tallers, sala d’informàtica) de forma rotativa per procurar resoldre els possibles dubtes que puguin sorgir i per assegurar-se que es treballa amb regularitat i ordre.

Aquí podeu veure imatges de cóm s’ha fet:

Hem rebut una carta!!!

Hem rebut una carta…!!!

Ens ha arribat la resposta de l’amic inventor. Aquesta tarda vindrà a l’escola a explicar-nos quin invents ha fet. Estem molt emocionats!!

Els nens i les nenes baixem a la zona comú de l’escola per poder escoltar el que ens diu l’inventor sobre el seu invent… LA MÀQUINA DEL TEMPS!

 

Ens ha explicat que la màquina del temps serveix per viatjar a èpoques més antigues. Ens transporta temps antics per saber com vivia la gent. Això si, està fora de perill perquè no està endollada a la corrents, d’aquesta manera no hi ha forma que els nens i les nenes de l’escola es perdin en el temps.

 

Reflexió sobre el projecte de 4t «La història de la Prehistòria»

Ens va sorprendre positivament la iniciativa i la motivació del grup classe a l’hora d’elaborar les preguntes sobre el tema durant la planificació del projecte. Però ens va amoïnar bastant quan van haver d’organitzar-les, és a dir, filtrar-les i organitzar-les per característiques comunes intentant que fessin un guió el més complert possible. Tot i ser la primera vegada, vam posar ordre a les preguntes i les vam poder organitzar de manera que el treball quedés cohesionat.

Per aconseguir-ho ens va anar molt bé el material que van aportar els nens afegit a alguns recursos que els vàrem oferir, com ara, llibres especialitzats, documentals, articles, etc. Això es va complementar amb la informació obtinguda a internet.

L’acompanyament va resultar una mica costós. El fet de poder fer preguntes que poguessin obrir més preguntes per tal d’avançar, es va veure alleugerit a mesura que avançava el projecte i ens sentíem més segurs.

Si tenim en compte la inclusió, podem dir que tothom ha participat, però en algun cas de retard important o bé de trastorn no sempre hem aconseguit integrar-los al grup i que poguessin fer una feina adaptada i integrada a allò que estaven fent la resta de nens del seu grup de treball. Pensem, de cara propers cursos, que potser s’ha de treballar més les dinàmiques de treball dels grups per a què aquests alumnes es puguin integrar millor.

Pel que fa a l’avaluació, hem tingut aspectes concrets i d’avaluació continuada. També s’ha valorat el treball final, l’exposició oral, l’actitud que han mostrat, la participació col·lectiva i la motivació. També s’han auto avaluat amb uns ítems creats per a l’ocasió en què han valorat tot el procés d’aprenenatge.

La nostra ciutat, Badalona. Josep Carner

La nostra ciutat, Badalona. Josep Carner

Seguidament van fer els grups i es van repartir les preguntes. Els alumnes van começar a investigar primer amb els llibres de classe i després vam baixar a la biblioteca. Al dia següent la van complementar amb llibres, aportacions de les famílies i material que van portar de casa. Finalment vam anar a la sala d’ordinadors per acabar la cerca d’informació, passar-ho tot a net i afegir material gràfic.Després cada grup va fer una exposició oral amb la informació trobada i vam elaborar un dossier comú per a cada alumne/a. Seguidament es van realitzar les activitats pràctiques i per últim el mural amb la informació de les activitats.

Durant tot el procès s’ha portat a terme l’elaboració d’una carpeta d’aprenentatge individual.

Sortida ICE. Canvi metodològic a l’educació secundària.

L’institut Doctor Puigvert, ens ha convidat a assistir a una formació a l’ICE sobre el canvi metodològic a l’educació secundària.

Alumnes i professors de diferents instituts ens han explicat la seva experiència sobre el procés de canvi i transformació que estan duent a terme. S’han tractat temes com l’educació estesa, l’autonomia, presa de decisions i el treball col·laboratiu.

Ha estat una formació molt interessant!

P-3 Atmosfera, que faríem sense tu?

Activitat inicial
Comencem aquest projecte presentant la proposta a l’alumnat en forma de repte i es validen els objectius d’aprenentatge.
Per saber els coneixements previs i inquietuds dels alumnes sobre el tema preguntem als alumnes què saben de l’atmosfera i perquè creuen que és tan important per la vida. Recollim les seves aportacions, idees i inquietuds en uns pòsits que situem en un gran mural.

Activitat 1 – Què diuen les notícies sobre l’atmosfera?
Per donar resposta a les preguntes, interessos i interrogants, els alumnes es converteixen en investigadors i buscaran a la xarxa, notícies sobre el tema.
Aprofitem per posar sobre la taula quines són les parts d’una notícia, com llegir-les i interpretar-les.
Els alumnes han treballat en petits grups fent recerca de notícies i contestant les 6w (What? Who?, How?, When?, Where? i Why?) per després exposar-les als seus companys.
Aprofitant que hem treballat la notícia i que durant aquest projecte es realitzaran diferents sortides de camp, proposem als alumnes ser partícips de la revista de l’Institut anomenada MIKAKO. N’hauran de fer un article.

Un cop hem vist el que diuen les notícies, ens preguntem perquè és tan important l’atmosfera pel nostre planeta. Ens fem preguntes com; Podríem viure sense atmosfera?, Quina és la seva composició?, Té diferents capes?, Està contaminada?, Què la pot contaminar? etc.
Per donar resposta a aquestes preguntes i les que han sorgit a la classe, tornem a investigar mitjançant fonts audiovisuals, llibres de consulta i informació a la xarxa. A l’acabar, cada petit grup feia una posada en comú amb la classe sobre la informació trobada.