L’avaluació dins els projectes

Nosaltres com a escola vam decidir que l’avaluació era el nostre punt fluix. Vam acordar que de cara al proper curs, ens ficaríem de ple en com avaluem. Ja el curs passat vam fer un gran avenç i vam posar en comú davant del claustre, rubriques, graelles i les eines d’avaluació per cicles.

Vam quedar que les activitats que es fan durant tot el projecte algunes han de ser d’introducció, altres d’aprenentatge, altres de reforç d’aprenentatges, altres on es pugui anar avaluant què saben, com ho saben…

Aquest curs ens agradaria documentar una auto avaluació de segon i un parell d’activitats que ens han ajudat a saber d’on partim i on hem arribat, o on estem.

Cal recordar que durant tot el procés hem anat explicitant els objectius, què s’espera dels alumnes, què han de saber i com ho farem per aprendre-ho.

Això ajuda molt al seu aprenentatge i creiem que ha anat prou bé.

Aquí us deixem una mostra pel que fa al dossier que ells han anat fent ( llibreta d’aprenentatge guiada). autoavaluació

En iniciar el projecte vam voler saber Què saben? Van haver de pensar quin era el amí d’una galeta. Així es va anomenar el projecte de segon que després van presentar al congrés de Ciència. Un cop acabat tot el treball d’investigació, vam tornar a demanar què en sabeu ara? I es va veure clarament la millora. Tant en els conceptes, com en el dibuix dels òrgans que eren molt més acurats.

L’avaluació inicial la van fer en grups de 4, per poder aportar idees entre tots. La última la van poder fer individualment. Us deixem la mostra.

Aportacions Activitat 1

Avaluació

AVALUACIÓ

Tota activitat ha estat vàlida per avaluar els aprenentatges dels i les alumnes a la vegada que el seu esforç, motivació, evolució, implicació, expressió verbal, col·laboració… totes aquestes observacions queden enregistrades en notes de camp per part de la tutora.

Es van dissenyar dos activitats a mode fitxa per fer de forma individual per ajudar a obtenir més informació i una nota final de cada alumne sense ser aquesta la total i final del projecte doncs els aspecteS anteriors s’havien de tenir en compta.

Com avaluem ?

Seguint la nostra línia d’arribar acords amb tot el claustre de com treballem els projectes, l’avaluació ha estat també un punt important de debat.

Hem dedicat algunes sessions del grup impulsor a conèixer diferents maneres d’avaluar tenint en compte l’avaluació formativa. Hem compartit  eines , graelles i maneres que alguns mestres ja utilitzaven en els seus projectes i activitats  i les han exposat i ensenyat a la resta dels companys de claustre.

El cicle superior va compartir amb la resta del claustre les seves rúbriques , i la seva llibreta d’aprenentatge que estan utilitzant en Caixes d’aprenentatge full 4 rúbrica avaluació

El cicle mitjà va compartir la seva base d’orientació del text escrit Base d’orientació

El cicle inicial va compartir les serves graelles d’autoavaluació rubrica text escrit segon

L’avaluació

L’avaluació dels nens ha sigut a través de la seva experimentació. Totes les feines, exposicions i participació a la classe serveixen per tal de veure el progrés de l’alumne.

Hem observat a l’alumne, el seu interès i la seva participació quan ha vingut un especialista a parlar-nos sobre els diferents tipus de núvols.

Hem observat i  l’alumne ha omplet una fitxa d’allò que s’ha treballat a la classe de forma individual.

Hem observat com l’alumne treballa en grup, ajuda als seus companys/es, fa les seves aportacions…

El producte final ens serveix com a recurs per avaluar la seva capacitat d’ expressió oral i com sap transmetre a altres companys el que ha fet.

Cóm s’ha avaluat “Visitem el món”?

L’avaluació del grup es pot realitzar de forma conjunta o individualment, tant a un mateix com a un altre company del grup. Es proposarà realitzar-la en format autoavaluatiu i s’han de contestar a les següents preguntes:

– He tingut interès en realitzar el treball?

– He aportat idees al treball cooperatiu?

– He acceptat les feines que he hagut de fer individualment?

– M’he esforçat en col·laborar en les tasques compartides?

– He seguit les instruccions que m’han donat?

– He ampliat el treball amb recursos propis?

– He revisat el meu treball abans de presentar-lo

– Estic satisfet del treball que he presentat?

Aquestes ha d’estar respostes amb una d’aquestes 4 qualificacions:

Molt (4), Bastant (3), Poc (2), Gens (1)

Les graelles que hem fet servir han sigut:

 

Inventors i inventores

Com vam esbrinar anteriorment, no sabem el nom de ningun inventor ni inventora. La solució va ser fàcil, diem el nom d’invents que coneguem i busquem qui els ha inventat.

En rotllana, vam dir uns quants invents:

  • PLAYSTATION
  • TELEVISIÓ
  • LLETRES
  • PAPER
  • GELAT
  • ORDINADOR
  • CADIRA
  • HELICÒPTER
  • TELÈFON
  • NEVERA
  • BOMBETA
  • INTERNET

En la següent sessió vam fer un parelles per poder desxifrar qui va inventar aquell invent i quan ho va fer. També vam aprofitar per saber on va néixer l’inventor ja que, els agrada molt buscar en la bola del món que tenim els països del món.

 

 

Vaig preparar un full amb informació molt concreta del què buscàven, la consigna era llegir la informació i completar la graella que mostrem a continuació:

Els alumnes i les alumnes van treballar en parella i van veurer que, per parelles es poden ajudar els uns als altres.

Un cop van realitzar la feina, en la següent sessió van compartir els seus aprenentatges amb la resta de la classe.

Perquè l’escola pogués ser partícep dels avenços dels alumnes i les alumnes de 1r vam penjar els descobriments dels invents a la línia cronològica de l’escola.

 

Reflexió sobre el projecte de 4t «La història de la Prehistòria»

Ens va sorprendre positivament la iniciativa i la motivació del grup classe a l’hora d’elaborar les preguntes sobre el tema durant la planificació del projecte. Però ens va amoïnar bastant quan van haver d’organitzar-les, és a dir, filtrar-les i organitzar-les per característiques comunes intentant que fessin un guió el més complert possible. Tot i ser la primera vegada, vam posar ordre a les preguntes i les vam poder organitzar de manera que el treball quedés cohesionat.

Per aconseguir-ho ens va anar molt bé el material que van aportar els nens afegit a alguns recursos que els vàrem oferir, com ara, llibres especialitzats, documentals, articles, etc. Això es va complementar amb la informació obtinguda a internet.

L’acompanyament va resultar una mica costós. El fet de poder fer preguntes que poguessin obrir més preguntes per tal d’avançar, es va veure alleugerit a mesura que avançava el projecte i ens sentíem més segurs.

Si tenim en compte la inclusió, podem dir que tothom ha participat, però en algun cas de retard important o bé de trastorn no sempre hem aconseguit integrar-los al grup i que poguessin fer una feina adaptada i integrada a allò que estaven fent la resta de nens del seu grup de treball. Pensem, de cara propers cursos, que potser s’ha de treballar més les dinàmiques de treball dels grups per a què aquests alumnes es puguin integrar millor.

Pel que fa a l’avaluació, hem tingut aspectes concrets i d’avaluació continuada. També s’ha valorat el treball final, l’exposició oral, l’actitud que han mostrat, la participació col·lectiva i la motivació. També s’han auto avaluat amb uns ítems creats per a l’ocasió en què han valorat tot el procés d’aprenenatge.

Què fem amb l’ortografia?

Nosaltres hem plantejat un projecte molt transversal. Com a competència bàsica que és, sabem que la llengua és transversal i està present a tots el projectes d’una forma o d’una altra. Tot i així, en aquest projecte no era un objectiu prioritari treballar qüestions lingüístiques. És clar que es mobilitzen coneixements lingüístics, però no hi hem posat el focus en aquests temes.

Al llarg del procés, com hem dit, es produeixen diferents textos. En el nostre cas, per exemple, hi ha hagut un “boom” d’enquestes i entrevistes que l’alumnat volia fer als companys d’altres cursos per estudiar els diferents problemes relacionats amb el pati. Però també hi ha esquemes, resums, fitxes de planificació… I, com segurament passa sempre, aquests textos estan plens de faltes d’ortografia. En part, perquè no estan concebuts per l’alumne com a producte d’escriptura en si mateix, sinó com a eina per aconseguir altres objectius. En part, també, perquè el coneixement de l’ortografia és encara bastant pobre en la majoria d’alumnes de primer.

Malgrat que el professorat tenia assignats uns grups per fer-ne un seguiment més acurat, és molt difícil revisar absolutament tots els documents que l’alumnat va generant, i així, és molt fàcil trobar papers i dossiers amb documents amb faltes d’ortografia, cosa que pot arribar a sorprendre alguns companys que no estan implicats al projecte i ho veuen des de fora i ho comenten als alumnes.

Us heu trobat en aquesta situació? Què hem de fer davant d’això? Nosaltres hem optat per no corregir-ho tot, no obsessionar-nos si se’ls colen algunes faltes o per corregir l’ortografia de cada paper (si no és alguna falta que es fa molt evident), i prioritzar el desenvolupament del procés i el qüestionament dels raonaments, així com el bon funcionament i la bona organització dels grups. És clar que som sensibles a l’ortografia!! Però hem pensat que si ens dispersem, no aconseguirem res, i hem preferit focalitzar els esforços i prioritzar entre els objectius, encara que de vegades hàgim hagut de tancar una mica els ulls i això provoqui el desconcert d’algun company.

Sí que acabem amb uns deures clars per més endavant: hem de fer alguna feina específica sobre qüestions ortogràfiques… Però això serà objecte d’un altre projecte. Precisament, un dels sentits de l’avaluació dels projectes pel docent és establir nous objectius i planificar la propera proposta de manera més ajustada a les necessitats que es van observant. Se’ns ha girat feina!!

Com hem organitzat l’avaluació?

A l´inici del projecte teníem diversos objectius:

  • practicar l’autonomia de l’alumnat a l’hora d’organitzar-se,
  • responsabilitzar-los del funcionament del centre on estudien, que se’l facin una mica més seu
  • enfortir el seu compromís i la seva implicació en el bon funcionament del pati (com a espai i com a moment de convivència),
  • desenvolupar la capacitat de trobar solucions realistes quan veuen un problema
  • experimentar una altra manera d’aprendre…

Al projecte “Mirem el pati”, l’alumnat ha tingut des del primer moment molt clar quins aspectes se’ls avaluarien:

  • El procés: com s’organitzen, com prenen les decisions, la seva autonomia i gestió del temps… Per això tenen unes pautes d’autoavaluació i d’organització de la feina que han d’entregar cada setmana.    
  • El producte final: la qualitat i la precisió de la seva proposta, la creativitat en la solució que presentin sobre l’aspecte que volen millorar i la defensa pública del producte final. Això es fa en la posada en comú final, on cada grup comenta el seu treball i rep un feed-back tant dels companys com dels docents. D’aquí hem vist la necessitat de tenir una rúbrica d’avaluació de les exposicions orals a nivell de centre.
  • Finalment, els continguts i les competències treballats per cada grup, segons l’aspecte que hagi estudiat. Aquesta valoració queda en mans del professors de l’àmbit corresponent a cada cas, i en l’experiència d’aquest any és la que ha quedat més diluïda. Aquest és un aspecte que hem de millorar en propers projectes… Se’ns ha girat feina!!

La nota final del projecte Mirem el pati s’ha vist reflectida en les diverses matèries més implicades en el projecte. A banda de la repercussió quantitativa a les notes, hem aprofitat el butlletí de notes per afegir comentaris qualitatius sobre la implicació i desenvolupament en el projecte.