Com hem organitzat l’avaluació?

A l´inici del projecte teníem diversos objectius:

  • practicar l’autonomia de l’alumnat a l’hora d’organitzar-se,
  • responsabilitzar-los del funcionament del centre on estudien, que se’l facin una mica més seu
  • enfortir el seu compromís i la seva implicació en el bon funcionament del pati (com a espai i com a moment de convivència),
  • desenvolupar la capacitat de trobar solucions realistes quan veuen un problema
  • experimentar una altra manera d’aprendre…

Al projecte “Mirem el pati”, l’alumnat ha tingut des del primer moment molt clar quins aspectes se’ls avaluarien:

  • El procés: com s’organitzen, com prenen les decisions, la seva autonomia i gestió del temps… Per això tenen unes pautes d’autoavaluació i d’organització de la feina que han d’entregar cada setmana.    
  • El producte final: la qualitat i la precisió de la seva proposta, la creativitat en la solució que presentin sobre l’aspecte que volen millorar i la defensa pública del producte final. Això es fa en la posada en comú final, on cada grup comenta el seu treball i rep un feed-back tant dels companys com dels docents. D’aquí hem vist la necessitat de tenir una rúbrica d’avaluació de les exposicions orals a nivell de centre.
  • Finalment, els continguts i les competències treballats per cada grup, segons l’aspecte que hagi estudiat. Aquesta valoració queda en mans del professors de l’àmbit corresponent a cada cas, i en l’experiència d’aquest any és la que ha quedat més diluïda. Aquest és un aspecte que hem de millorar en propers projectes… Se’ns ha girat feina!!

La nota final del projecte Mirem el pati s’ha vist reflectida en les diverses matèries més implicades en el projecte. A banda de la repercussió quantitativa a les notes, hem aprofitat el butlletí de notes per afegir comentaris qualitatius sobre la implicació i desenvolupament en el projecte.

Què ha fet l’alumnat?

Us deixem aquí una mostra de les presentacions amb diapositives dissenyades per l’alumnat per exposar les seves propostes en relació amb el pati.

En general, gairebé tots els grups han optat per fer unes diapositives per presentar les seves propostes. Les seves presentacions, però, no reflecteixen la riquesa del procés que han seguit, les converses i els debats a l’aula. Queden unes propostes més pobres i poc elaborades que el que caldria esperar per la feina feta, de la qual cosa deduïm que hem de plantejar-nos treballar un aspecte tan important com és el de fer bé la feina: saber-la transmetre i que llueixi. Se’ns ha girat feina!!

I l’alumnat i famílies, què en pensen? Per gustos, els colors

Nosaltres, els docents, estem convençuts, perquè així ens ho han ensenyat la recerca i els experts i perquè ho podem comprovar a les aules, dels avantatges del treball competencial i del treball col·laboratiu. Però, passa el mateix amb les famílies i amb l’alumnat?

Doncs desenvolupant el nostre projecte “Mirem el pati” ens hem trobat entre l’alumnat el ventall habitual de valoracions de les propostes que se’ls han fet.

D’una banda, hem vist uns quants alumnes més despistats, però que van fent seguint les instruccions dels grups, en funció de la seva organització. No són alumnes que prenen encara les decisions, però són integrats al grup perquè els companys compten amb ells d’una manera realista i personalitzada, saben què se’ls pot demanar i com se’ls ha d’explicar de manera eficaç.

D’altra banda, hi ha els alumnes que s’engresquen i surten de l’anonimat quan han de fer un treball amb més autonomia i creativitat. Són alumnes que de seguida “s’inspiren”, fan propostes, prenen la iniciativa, es posen en marxa. Una imatge que fa goig, perquè passen de formar part del “mobiliari” de l’aula a prendre vida. Com que no estan acostumats a gestionar-se d’aquesta manera, pot passar que provoquin un cert enrenou a les classes, si més no les primeres vegades, però hem d’entendre l’agitació de l’alumnat si no se’ls ha posat mai en aquesta situació.

També hi ha els alumnes que treuen bons resultats treballant “com sempre” i això els resulta còmode perquè no els exigeix gaire implicació personal, i posar-se en marxa amb un projecte “els fa mandra”. Hem vist alguns alumnes d’aquest tipus, que aprofiten el temps per consultar el mòbil, o que “no tenen res a fer” mentre els companys s’encarreguen d’alguna de les feines distribuïdes al grup, i que acostumen a dir que el que s’ha de fer “ja està fet”.

Finalment, trobem la paradoxa que entre el grup dels més bons acadèmicament hi ha una forta resistència al treball per projectes. Aquests alumnes han heretat el prejudici de la pèrdua de temps, pensen que hi ha massa feina perquè hi ha companys que no fan bé la seva part i si no la fan ells, el resultat serà més fluix, i no veuen la necessitat de tot el procés dissenyat per aprendre un contingut. Prioritzen els resultats i la seva idea del que és aprendre és molt rígida.

En general me parece muy interesante hacer este trabajo pero siempre que no lo tengamos que hacer en horas de alguna asignatura como, sociales, naturales, mates… Me refiero a asignaturas troncales, porque luego vamos atrasados de esas materias.

A mí me gusta trabajar de una manera rápida y eficaz si sé que no habrá tiempo, y así ha sido. No tuvimos tiempo de perfeccionar nuestros trabajos porque perdimos muchas clases hablando de qué habíamos hecho, si había colaboración, las opiniones de los demás…

Yo no digo que esté mal hacer esto, pero sabiendo que quedan pocas clases para acabarlo habría que priorizar el acabar el proyecto y dejarlo mejor de lo que podría estar, y no ir diciendo tantas clases sobre las opiniones porque si queda poco tiempo, al fin y al cabo no se podrán realizar.

Sembla que en l’intercanvi d’idees i les posades en comú no s’estigués fent feina i no fossin enriquidores per a tots, també pel producte.

El curiós és que el que deixen veure en els seus comentaris és una forta inseguretat quan surten de la seva zona de confort. Al mateix temps és una feina pels docents: fer entendre el sentit d’aquesta opció metodològica. Només així podrien deixar de tenir la sensació de pèrdua de temps, i arribarien a valorar moltes de les capacitats i coneixements que són indispensables en el món actual i que només es posen en joc i es desenvolupen quan treballen de diferents maneres. Podríem dir que aquesta part de l’alumnat es troba en el punt en que ens trobàvem part dels professors fa uns anys?

Com ho hem fet aquest any?

Aquest any hem seguit optant per una metodologia on el treball es va desenvolupant a partir dels interessos de l´alumnat.

Nosaltres els hem donat un tema molt general, el pati del nostre institut. A partir d’aquí, l’alumnat s’ha agrupat per interessos temàtics que ells mateixos han proposat. Una vegada estaven els grups, l’alumnat ha proposat el seu producte final i com arribar fins a ell.

El professorat ha fet de guia i tutor del treball però ha estat l’alumnat qui ha decidit què, qui i com fer-ho.

Pensem que aquesta metodologia és molt positiva.

Dubtem si d’aquesta forma podem assegurar que tot l’alumnat pugui assolir unes competències i uns continguts. Aquest procés serà un dels punts sobre el qual centrar-nos l´any vinent.

 

Com transformar l’avaluació des de l’òptica competencial

Des del grup impulsor de l’escola Joan Llongueras, és important remarcar que hem volgut dur a terme tota la tasca avaluativa canviant l’òptica i fent grans i profundes reflexions sobre el nostre paper com a docents a l’hora d’avaluar. L’espai per a compartir aquestes pràctiques educatives és valorat molt positivament pel 100% dels i les membres integrants del grup. Per aquest motiu, hem volgut anar més enllà i mirar-nos a nosaltres mateixos i mateixes des de fora de l’aula i hem analitzat què i com fem els projectes i què i com podem millorar. Per a això hem utilitzat aquestes graelles de la XCB.

Pel que fa a l’alumnat, i seguint la filosofia que hem volgut plasmar en el “parlen o parlem”, hem cregut necessari i oportú que sigui l’alumnat qui avaluï el projecte. Tot i que hi ha hagut una avaluació de caire formatiu a l’aula, us compartim aquesta conversa guiada on fem un viatge pel transcurs del projecte “el mar de Badalona”. Veureu com hem pogut arribar a la metacognició i reflexionar sobre el procés i els propis aprenentatges. També els nens i les nenes han fet la valoració de la mestra que ha guiat el projecte.

 

PRESENTACIÓ

En aquest blog trobareu les vivències dels alumnes de primer de l’ESCOLA ITACA de Badalona durant el projecte ELS INVENTS.

En aquest blog volem explicar:

  • Com hem iniciat el projecte
  • Quines activitats hem programat i dissenyat
  • Per concloure, com l’hem finalitzat.

Podreu trobar vivències dels nens i nenes de primer però, també, de la resta d’alumnes de l’escola ja que, hi ha activitats que les hem compartit a nivell de centre.

S’obre el teló! “Fem Teatre”

Des d’un principi el producte final del projecte estava molt clar per tothom: Fer una representació teatral.  Durant la implementació es van prendre diversos acords: Qui seria el públic, la data de la funció, les entrades i sortides de l’escenari…

Vam donar llibertat als infants perque prenguessin aquestes decisions. I, encara que el mestre era conscient que els plaços que es van marcar eren poc viables, se’ls va deixar per tal que ells se n’adonessin tot sols. Això va suposar que s’autoregulessin i optessin per canviar la data de la funció perquè no estaven suficientment preparats.

En aquest enllaç podeu veure el resultat final de tot aquest projecte.

https://youtu.be/_XRxKe8ao-E

Transformant l’avaluació “Fem Teatre”

Format e-mail

 Durant el Projecte Fem Teatre!!!, va sorgir la necessitat de comunicar-nos amb diverses entitats de l’entorn per buscar un espai on fer la representació a les famílies.

Aquesta necessitat ens va portar a treballar continguts (tipologia textual) que no estaven previstos en la planificació inicial. El mestre va presentar un text model d’e-mail i vam analitzar conjuntament les seves parts principals. Els/les alumnes van escriure diversos e-mails per buscar el lloc adient per representar l’obra.

Al finalitzar el Projecte, es va proposar als infants que escrivissin una carta d’agraïment al director de l’institut Puig Castellar per haver-nos cedit el seu teatre per representar l’obra. (Avaluació Final).

Cada alumne va escollir, segons el suport que va pensar que necessitava, un model d’e-mail: model aprenent, avançat o expert.

S’adjunten a continuació els 3 models d’e-mail:

https://drive.google.com/file/d/13ytHIS7_gxI0oqj30YoNL3p_zqoPPb8-/view?usp=sharing

 

Transformant l’avaluació “Fem Teatre

ENS AVALUEM

Per fer una autoavaluació més concreta s’han fet servir els següents recursos:

– una graella per valorar el propi treball (VALORO EL MEU TREBALL)

– una graella per valorar el treball de tot el grup (VALOREM EL TREBALL DE TOTA LA CLASSE)

– una activitat escrita per reflexionar individualment sobre el procés.

Amb aquesta autoavaluació es pretén que, al finalitzar el projecte, l’alumnat sigui conscient del seu propi aprenentatge i donar eines per millorar-lo.

Les preguntes de les graelles han estat dissenyades pel mestre. Com a reflexió i millora, pensem que,  els infants  poden ser capaços de crear les seves pròpies preguntes d’autoavaluació perquè siguin més significatives.

Al següent enllaç podeu veure les graelles d’avaluació:

https://drive.google.com/file/d/1Wtd0rPnTcxDeLzcCr2CcN4TUWp2Z_Ijr/view?usp=sharing