A la classe de primer remem a l’una!

Aprofitant que hi havia dues mestres a l’aula en algunes de les sessions, hem intentat combinar els diferents agrupaments. Les converses, sobretot en gran grup, han sigut fonamentals durant tot el procés. Han sigut moments d’intercanvi d’idees i coneixements que han donat peu a resoldre els dubtes, a compartir les nostres emocions i incerteses i també a prendre decisions per avançar en el procés de l’aprenentatge tan motivador que tots els implicats estàvem vivint. Sovint aquestes converses es generaven a partir dels materials que els nens i nenes portaven de casa relacionats amb la temàtica. Per exemple, una nena va portar un mural que havia fet a casa sobre les embarcacions, un nen va portar un conte sobre peixos, un DVD sobre el mar Mediterrani…

D’altra banda, han col·laborat i treballat en petit grup sobretot quan han decidit sobre quines qüestions relatives al món mariner volien investigar. I també han treballat en aquest format quan han debatut sobre possibles hipòtesis. En una de les ocasions es va plantejar als nens la següent qüestió: per què l’aigua del mar és salada? Es van posar en grups de quatre i van debatre entre ells per tal d’omplir una fitxa amb les hipòtesis. A continuació, un portaveu de cada grup exposava a la resta de companys quines hipòtesis havien formulat. Hem de reconèixer que ens ha sorprès gratament el funcionament intern de cadascun dels grups. D’una manera totalment cooperativa i posant en pràctica l’escolta activa, els alumnes han resolt satisfactòriament la tasca establerta.

I a nivell individual han fet diferents i variades tasques: cerca d’informació d’aspectes del projecte en l’ordinador, realització de fitxes on havien d’escriure i omplir informació sobre qüestions del mariner, posada en pràctica de diferents experiències artístiques i vivencials…

Pel que fa al caràcter globalitzador del projecte, aquest queda assolit en la mesura que les diferents competències dels alumnes són interpel·lades tant a nivell de l’àmbit lingüístic (es fa ús del llenguatge oral i/o escrit en pràcticament totes les tasques), matemàtic  (mesura del pont de Petroli…), de valors (prendre consciencia del necessari respecte al mar, respecte a l’opinió de l’altre…), artístic (cançó de l’havanera ‘El meu avi’, realització de murals…)…

Mariners i marineres de primer, salpem!

Aquest segon any de participació en la Xarxa, el nostre projecte objecte d’estudi ha girat al voltant del mar de Badalona. El claustre de la nostra escola va decidir que aquest curs durant la setmana cultural tots els grups, des de P3 fins a 6è, treballessin aquesta temàtica. Atès que el tema  estava acotat, vam decidir que els alumnes podien decidir en quin aspecte del assumpte volien aprofundir. És per això que, per exemple, a P5 han treballat les estrelles de mar o a 2n s’han ocupat d’aprendre les característiques de les diferents embarcacions. En el nostre cas, ens centrarem en el grup de 1r, format per 25 alumnes, que van escollir investigar sobre la vida dels mariners.

A partir de l’interès generalitzat per conèixer més característiques del mar, que els nens i nenes de 1r van mostrar a una conversa a classe, vam aprofitar l’embranzida per introduir-nos en el món que aquesta temàtica ens podia oferir. Ens vam endinsar en Google per trobar imatges diverses i motivadores que poguessin proporcionar als nens i nenes de la classe inspiració per descobrir en quin tema volien aprofundir.

La següent conversa ens va permetre centrar l’interès dels alumnes. Els nens i nenes van explicar el que havien vist i sentit en veure les diferents imatges relacionades amb el mar de Badalona (què els havia agradat més, quines emocions havien despertat algunes imatges…). La majoria de nens i nenes volien saber més detalls de com vivien els mariners antigament, de com eren els vaixells, de quines eines utilitzaven per pescar, de quina indumentària feien ús… Per tant, quedava clar que el nostre projecte es basaria fonamentalment en la vida mariners. Entràvem doncs en la següent fase del projecte.

Implementació

 

 

 

 

 

 

 

Per portar a terme la implementació del projecte hem comptat amb dos instruments fonamentals: l’entorn virtual d’aprenentatge (el moodle Àgora) i un plató de televisió.

A l’entorn virtual d’aprenentatge, l’alumnat i el professorat han pogut trobar tot allò necessari per implementar el treball:

L’organització general:

  • Configuració de grups i l’assignació del tutor/a
  • Assignació d’espais de treball (aules i plató)
  • Temporització
  • Concreció de la trobada diària amb els tutors

La descripció del treball:

  • Objectius generals i particulars del treball
  • Concreció de les tasques, tant pel que fa al magazín com a cada bloc
  • Instruccions per realitzar les tasques

Recursos:

  • Informació sobre gèneres i formats televisius
  • Recursos tècnics audiovisuals
  • Plantilles de guions televisius de diferent tipus
  • Bones pràctiques

Avaluació:

  • Especificació dels objectes avaluables
  • Bases d’orientació
  • Rubriques d’avaluació
  • Quantificació de l’avaluació

D’altra banda, ha resultat molt rellevant la recreació d’un plató televisiu a la biblioteca del centre, amb un croma i focus, a imitació dels platós de les televisions. En aquest espai s’ha gravat la conducció dels magazins de cada grup classe, així com els blocs que cada grup ha considerat oportú. També, cal destacar que el fet de reproduir un plató ha dotat de realisme al projecte i ha afavorit la implicació de l’alumnat.

 

 

 

 

 

 

 

Els encarregats de fer les gravacions de les conduccions dels magazins han estat els experts en comunicació i els experts en audiovisuals de cada petit grup.

Per fer les gravacions al plató hem fet servir, gaire bé en tots els casos, l’aplicació TouchCast Studio per a ipad, que atorga a les produccions un estil professional.

La resta de gravacions s’han efectuat a diferents dependències de l’institut, a exteriors, o domicilis de l’alumnat, segons les característiques de cada bloc. En aquests casos el mitjà per a fer les gravacions ha estat el telèfon mòbil, excepte en ocasions puntuals que l’alumnat ha pogut comptar amb una càmera de prestacions superiors.

El muntatge s’ha realitzat amb diversos programes, segons el gust de cada grup: Movie Maker, Sony Vegas,  Adobe Premier…

Metodologia

 

 

 

 

 

 

L’organització del projecte ha de tenir en compte diferents aspectes: la formació de grups i assignació de tutors, els objectius del projecte i comunicació de les activitats per realitzar, les instruccions per fer-les, la presentació de materials i la temporització.

Formació de grups

La formació dels grups petits de cada grup-classe va ser prèvia als dies de la realització del projecte.

Cada grup petit s’ha responsabilitzat de la creació d’un bloc predeterminat i un de lliure, a més de dues cues o càpsules informatives. També, cada grup petit ha de comptar amb un “expert/a” en comunicació i un “expert/a” en audiovisuals.

A l’hora de crear el magazín hem actuat en dos àmbits: el del grup petit i el de coordinació entre grups de la mateixa classe. Els “experts” en comunicació són els encarregats d’aquesta coordinació: organitzar el magazín, a partir dels blocs que els seus respectius grups han pactat, i configurar l’escaleta del programa. Cada grup n’escull un.

Del grup d’experts en comunicació surt un presentador i una presentadora que actuaran de conductors del programa. Els altres experts en comunicació també poden participar en la presentació dels seus blocs, si ho consideren necessari.

Els experts en audiovisuals són els encarregats d’aspectes tècnics.

Objectius del projecte i comunicació de les activitats per realitzar

Com és evident, l’objectiu últim del projecte és la creació d’un magazín que pugui ser d’interès per als estudiants i llurs famílies, i el professorat.

El magazín és el resultat de la suma de les activitats del grup petit (dos blocs-un de determinat i un de lliure- i dues cues informatives o càpsules) coordinada pels experts en comunicació.

Del debat i els acords entre els experts en comunicació neix l concepte que presideix cada magazín, el seu to, l’ordenació dels blocs i la conducció del programa.

Cada magazine ha d’incloure:

  • 1 reportatge d’actualitat realitzat a la ciutat de Badalona
  • 1 bloc divulgatiu d’àmbit científic o tecnològic
  • 1 bloc divulgatiu d’àmbit humanístic (literari, musical, artístic…)
  • 1 espai de ficció
  • 2 espais de promoció de l’institut
  • 5 blocs més de diferents gèneres i formats (un més per a cada grup petit)
  • 5 cues informatives o càpsules informatives

Aquest quadre és un resum del que hem estat exposant anteriorment:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Instruccions per realitzar les activitats:

Els alumnes han rebut les instruccions per crear cada bloc a partir dels materials inclosos al moodle de l’institut.

Què cal fer per crear cada bloc?

Bàsicament, l’esquema és el mateix:

 

 

 

 

 

Aquest esquema és, fonamentalment, el mateix que s’ha aplicat al magazín en el seu conjunt.

Presentació del material

Tot els punts de l’apartat de pre-producció s’han d’incloure al dossier del grup petit, així com l’activitat preliminar de la producció i l’avaluació.

El resultat final, després del muntatge, quedarà inclòs al magazín de la classe, que cal penjar al lloc convingut.

Podem dir el mateix pel que fa al conjunt del magazín: hi ha d’haver un dossier per a tot el grup classe i, naturalment, el vídeo amb el magazín de la classe.

Temporització

En el cas d’aquest projecte, hem optat per no marcar una temporització molt rigorosa. Tan sols hem fixat els moments que considerem imprescindibles:

Primer dia:

  • Sessió inicial amb el tutor/a del petit grup:
  • Planificació dels dos blocs i les cues informatives
  • Tria dels experts en comunicació i audiovisuals
  • Coordinació i planificació del magazín entre els experts de comunicació

Dos dies prefixats:

  • Gravació al plató

Cada dia:

  • Trobada amb el tutor/a del grup

Darrer dia:

  • Exposició oral del projecte i lliurament de materials

Planificació

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El projecte B7tv parteix de la idea d’elaborar un treball col·laboratiu que integri els diferents coneixements i destreses adquirides per l’alumnat durant el seu pas per l’educació secundària obligatòria; és per això que està pensat per al curs de 4t d’ESO i temporitzat al final del segon trimestre, amb una durada de 7 dies lectius.

L’objectiu final del projecte B7tv és la creació d’un magazín per part de cada grup classe, que inclogui blocs i seccions de diferents temes i gèneres, conduit per un presentador i una presentadora.

En el moment de dissenyar el projecte hem prioritzat les competències comunicatives -tant pel que fa a la llengua oral com l’escrita- i les noves tecnologies, així com la capacitat d’organització i l’esperit col·laboratiu. No menys significativa és la importància de la creativitat i la integració de coneixements diversos treballats durant l’ESO, relacionats amb les diferents matèries del currículum.

Els aspectes en què hem posat especial èmfasi són els següents:

  • Interessos personals dels alumnes per escollir els blocs que crearan, i agrupació dels mateixos en funció dels seus interessos a l’hora d’escollir els blocs.
  • Metodologia col·laborativa: Treball en petits grups  per tal d’elaborar els diferents blocs i seccions del programa, i treball en comú entre tots els petits grups, de manera que el magazín és el resultat de la col·laboració de tota la classe.
  • Rigor en l’elaboració dels guions.
  • Producte final: Creació d’un magazín televisiu per part de cada grup-classe i presentació a la pàgina web de l’institut.
  • Ús de les noves tecnologies: Totes les activitats s’han de fer amb aplicacions digitals.
  • Avaluació per rúbriques.

Per tal de poder portar a terme el magazín en els dies previstos, vam planificar unes activitats prèvies pensades específicament per a aquest projecte. Aquestes són:

  • Estudi d’aspectes tècnics relacionats amb el rodatge i muntatge d’un vídeo (optativa d’informàtica de 4t d’ESO).
  • Xerrada a càrrec d’un periodista de Badalona Televisió especialitzat en el magazín, amb col·loqui posterior.
  • Visita a Badalona Comunicació per conèixer les instal·lacions, veure com es fa un programa i experimentar com es fa la gravació, producció i postproducció d’un programa al plató i sala de producció.

Cal dir que alguns aspectes més generals s’havien treballat en cursos anteriors a les matèries de llengua catalana i llengua castellana:

  • Els gèneres periodístics i la publicitat
  • Els guions literaris i els guions

 

La veu dels alumnes

 

 

 

 

 

Per recollir l’opinió dels alumnes, els hem fet emplenar un Diari d’aprenentatge que els anima a reflexionar sobre la feina feta i a donar la seva opinió sobre el projecte i les activitats proposades. L’opinió general és que els ha agradat molt el projecte B7tv.

Els aspectes que tenen una valoració més positiva són:

  • La possibilitat de treballar en grups que no estan formats pel professorat sinó per ells mateixos, en funció dels seus interessos.
  • El crear un projecte “de veritat”, partint de zero.
  • La llibertat a l’hora d’elaborar els continguts.
  • No haver de realitzar totes les activitats al centre.
  • Poder treballar a un plató quasi real.
  • Trobar-se en una situació d’aprenentatge pràcticament idèntica a la de gran part del professorat.
  • Haver-se d’espavilar per ells sols: “buscar-se la vida” en diuen.
  • Possibilitat de que cada persona pugui treballar en allò per al que té més habilitats.
  • Esperit de col·laboració entre tot el grup classe (tot i que no totes les classes ho han valorat de la mateixa manera). De fet, el magazín que ha rebut una valoració més positiva per part del professorat ha estat aquell del qual els alumnes han comentat la seva visió positiva de la col·laboració entre tot el grup.

Manifesten com a principals dificultats:

  • Els problemes de connexió a la wifi.
  • La manca de temps per fer bé totes les activitats.
  • La dificultat de l’elaboració dels guions tècnics.
  • Els problemes tècnics que han anat sorgint.

 

Avaluació

 

 

 

 

 

 

L’avaluació del projecte comprèn la valoració per part del tutor/a de les tasques realitzades i també la valoració que fan els propis alumnes de la seva feina individual i en grup.

Per tal d’orientar l’alumnat en la realització de les activitats, els hem proporcionat unes bases d’orientació, i també hem posat al seu abast les  rúbriques de valoració, perquè els servís de guia per realitzar l’activitat adequadament.

Quan a l’autoavaluació, els alumnes l’han realitzat en dos àmbits: l’individual i el de grup. L’autoavaluació individual queda reflectida en la rúbrica Treball cooperatiu – valoració individual i  mitjançant el diari d’aprenentatge. L’autoavaluació individual del grup s’ha fet responent la rúbrica Treball cooperatiu -Valoració en grup.

El professorat ha fet una valoració del treball dels alumnes que té en compte tots aquests aspectes:

Activitats individuals:

  •         Seguiment diari
  •         Exposició oral

Activitats en grup petit:

  • Dossier:
  • Aspectes formals
  • Guions dels blocs i les cues
  • Guió de l’exposició oral
  • Treball cooperatiu
  • Vídeos

Activitats del grup-classe

  • Dossier
  • Vídeo

Hem creat uns llibres d’avaluació per a cada grup, amb la intenció de facilitar al màxim la tasca de qualificació de les diverses activitats i de crear una eina el màxim d’objectiva possible, que reculli la valoració del professorat i l’autoavaluació de l’alumnat.

Tanmateix, en la valoració final del projecte per part de l’equip de professorat que hi ha treballat, s’ha considerat necessari incloure la possibilitat que el tutor/a del grup pogués acabar modificant personalment la nota obtinguda per cada alumne, ja que en alguns casos el resultat matemàtic no reflectia amb prou justícia el seu treball.

Producte final

 

 

 

 

 

 

El producte final és el vídeo del magazín de cada grup classe.

Aquest vídeo conté el muntatge dels dos blocs de continguts i les dues cues informatives de cada grup petit, la conducció del programa, les caràtules, cairons, logotips i sintonies del magazín i de cadascun dels seus espais.

Veure el vídeo

LA VEU DELS ALUMNES

ELS  INFANTS  TENEN  MOLT  A  DIR!

 El projecte el donem per acabat, estarem atents a noves coses per investigar, de fet l’arc de Sant Martí també està en marxa però la PAPIROFLÊXIA ens ha deixat petjada i decidim plastificar unes fotocòpies i crear “La Capsa de Papiroflèxia”, allà tindrem models, retoladors, fulls de paper de diferents mides, tisores, gomets …..

Estem preparats i amb ganes d’intentar fer les nostres figuretes, ho farem sols o amb els companys i companyes!! Tenim un recurs més dins l’aula!!

Això sí!! Els avions segueixen volant a la classe de P5 de l’Escola Badalona Port!! I