La veu dels alumnes

LA VEU DELS ALUMNES

Els nostres alumnes s’han quedat sorpresos quan han realitzat les diverses activitats relacionades amb el projecte reciclaRRR. Aquí us deixem alguns dels seus comentaris.

Blanca – Àfrica – Sara : “No sabíem que es necessitava tanta aigua per construir les taules i cadires de l’aula. Hem pres consciència de que cal tenir cura del mobiliari de la classe i de tot el centre per tal de reduir l’emprenta hídrica de la nostra classe.”

Ruben – Raúl – Noa – Izan – Iván – Cristian : “Intentarem tenir curar del material de l’aula per tal que duri més i no gastem tants recursos. També tindrem cura de l’ordinador per tal d’allargar-li la vida. Si s’espatlla, el portarem a un punt verd. Utilitzarem fulls per les dues cares, per estalviar paper. Els fulls que ens equivoquem els farem servir per fer exercicis en brut”

Carla – Alexia – Júlia – Dina – Carla – Paula – Vinyet : “Ens ha impactat molt el vídeo de l’illa de plàstic. No sabíem que existia i que era tan gran. Ens va fer molta pena veure les tortugues embolicades amb plàstic que havien confós amb meduses.”

Rubén: “La Terra no es pot salvar sola, necessitem l’ajuda de tots.”

Blanca: “El nostre planeta es mor per culpa de la contaminació. Hem d’intentar contaminar menys”.

Vinyet: “Més del 25% dels plàstics no es reciclen. Cal fer alguna acció per a reduir aquesta dada. Hem de reciclar més.”

Presentació projecte 3: Atmosfera, què faríem sense tu?

El mes de març ens hem endinsat a conèixer i investigar sobre què és l’atmosfera, els climes i el canvi climàtic.

Aquest projecte l’hem començat a treballar a partir de la pregunta:

“Com ens afecta la contaminació atmosfèrica?”

Aprendrem:

  • Què és el mètode científic.
  • Què és l’Atmosfera, les diferents capes i quins són els gasos que la componen.
  • Llegir i fer gràfiques.
  • Quins són els gasos que contaminen.
  • Què és el canvi climàtic.
  • Quins són els efectes nocius per la salut.
  • Que podem fer nosaltres per aturar l’emissió de gasos contaminants.

Farem:

  • Una sortida a una estació que mesura la qualitat de l’aire de la nostra ciutat.
  • Una ponència amb les infermeres del cap de Llefià, que ens han informat sobre els efectes nocius per la salut.
  • Experiments al laboratori sobre la pluja àcida i l’efecte hivernacle.
  • Una ponència amb la regidora de medi ambient de Badalona perquè ens expliques que fa l’ajuntament i quines mesures podem fer nosaltres per reduir la contaminació.
  • Una notícia per la revista del nostre institut explicant les nostres sortides.
  • Un tríptic adreçat al veïnat, sobre quines són les accions que podem fer per reduir la contaminació atmosfèrica del nostre entorn. Aquest tríptic serà el producte final d’aquest projecte.

Quin futur volem en el nostre institut? (formació professorat)

En el marc de treball de l’equip impulsor de la Xarxa de competències bàsiques hem realitzat algunes sessions on hem dibuixat el centre que volem.  Sota quatre grans apartats vam poder parlar i debatre sobre com volem que sigui l’institut del futur, per poder treballar de forma més competencial i globalitzada.

Els grans àmbits sobre els què hem estat treballant eren:

 

  • Pràctiques d’aprenentatge.
  • Organització dels temps.
  • Espais i actors.
  • Avaluació.

 

Reflexionar sobre tots aquests elements ens ha permès introduir millores en el procés de canvi metodològic.

Com sabrem si creix prou bé? – L’avaluació i el seguiment.

Per l’avaluació utilitzem estratègies i instruments en funció de les diferents tasques o productes.

Les que utilitzem principalment són les següents:

Rúbriques: Les rúbriques, ens permeten avaluar el nivell d’assoliment dels aprenentatges, tenint en compte el procés i el grau d’assoliment de les competències. Utilitzem rúbriques per activitats, processos de treball i per productes finals.

Taules de Seguiment: Es recullen totes les activitats que ha de realitzar els alumnes i ells mateixos valoren si han fet totes les parts del procés.

Trivial: a partir de les preguntes fetes per als alumnes podem avaluar el contingut que han après. Aquest trivial es tracta d’un producte final de curs.

Aquests instruments d’avaluació el fem servir tant els professors com els alumnes per realitzar coavaluacions i autoavaluacions.

 

Com treballem a classe els TPP?

Per cada nou projecte, es presenten els objectius d’aprenentatge i el reptes a desenvolupar. Aquests reptes l’alumnat els desenvolupa a partir  d’un material elaborat per professorat que és penjat a la xarxa.

Utilitzem com a suport per conduir el projecte el power point on apareixen els objectius,  tasques, activitats i recursos per fer recerca. A més a més els alumnes disposen d’una taula de seguiment de les tasques proposades.

A mesura que realitzem diferents productes o activitats s’utilitzen check-in i diferents rúbriques per l’avaluació.

Les diferents tasques es realitzen en diferents suports segons l’activitat:

  • Suport digital. Utilitzem el Google Drive, My maps i correu . Es comparteixen els documents entre grups d’alumnes, professor i el correu de TPP.
  • Llibreta de treball.
  • Portafoli, on es guarden els materials més qualitatius.
  • Exposicions orals.
  • Fitxes elaborades pel professorat.
  • Producte final.
  • Sortides de camp.

L’organització de l’aula va funció de l’activitat. Hi ha moments de treball individual i moments de treball en grup.

En els moments de treball en grup l’alumnat es distribueix les tasques i treballa de forma coordinada per a assolir els objectius plantejats. El professorat gestiona l’activitat grupal i guia a l’alumnat en l’elaboració de les tasques.

Sortida Figueró – Projecte Rius.

Producte final – Mural El sistema Solar.

Alumne elaborant maqueta de les capes de la Terra.

Petit grup fent recerca.

Anem organitzant el projecte

Els membres de l’equip impulsor pensem tots aquells aspectes relacionats amb la metodologia del projecte: com s’organitza l’aula, com s’agrupen els alumnes, com es fa el seguiment i el retorn de l’avaluació, si les activitats es faran individualment, en parelles o en grup, quins recursos s’utilitzaran (documents, vídeos, projeccions)

Acordem que al llarg de la realització del projecte els alumnes treballaran agrupats de diferents maneres:

  • 1r dia: agrupats per grup-classe
  • 2n dia: separats per interessos (artístic, cultural, tecnològic o científic)
  • A partir 2n dia s’organitzaran en grups de treball i quan calgui decidir aspectes aspectes generals tornaran a treballar en grup classe.

Els grups de treball estaran formats com a màxim per 3 alumnes.S’utilitzarà el Classroom, allà els alumnes trobaran tota la informació i la documentació necessària (fitxers adjunts, links, vídeos, presentacions…)

La implicació i el compromís com a procés d’ensenyament-aprenentatge

Voldríem analitzar una experiència viscuda en la sessió de posada en comú dels diferents grups de treball en una de les classes de 1r. Són sessions en les quals l’objectiu és compartir el propi procés i col·laborar amb els companys, amb l’acompanyament dels professors que estem a l’aula. 

Un dels grups d’alumnes es proposa millorar el funcionament de l’ús dels lavabos a l’hora del pati. Pensa demanar que es posi vigilància per evitar que la gent s’hi estigui més estona de la necessària als lavabos i que marxi deixant-los bruts.

En un primer moment, s’ha de dir que només havia proposat fer una campanya de conscienciació amb cartells, i tampoc la resta de grups va fer cap comentari per enriquir la proposta. Va ser necessari que les docents a l’aula punxessin una mica, qüestionessin la proposta, per tal que es veiés que quedava una mica pobra i comencessin a aixecar-se mans amb comentaris.

Un cop van començar a fer comentaris, el que fins llavors s’havia convertit en una activitat més o menys mecànica d’omplir una graella amb el que han fet, el que proposen i el que encara han de fer, va convertir-se en un interessant debat sobre diferents aspectes: Davant dels “problemes”, només podem demanar? Qui ha de vigilar els lavabos? No poden organitzar-se entre ells per aconseguir una millora per tots d’un aspecte que suposadament els preocupa i afecta directament? S’ha d’oferir una recompensa, més enllà de la que suposaria aconseguir per ells mateixos el bon funcionament dels lavabos? No és aquesta suficient recompensa, sempre hi ha d’haver un altre interès?

Les seves cares de desconcert van ser molt reveladores quan se’ls confrontava el que anaven dient i es veien davant d’aquesta qüestió: si no esteu disposats a organitzar tandes de vigilància als lavabos i de regular i respectar l’autoritat dels “vigilants”, potser és que no us preocupa ni us desagrada tant com estan funcionant fins ara.

Estàvem parlant dels lavabos, però el missatge és molt més profund i se’n pot fer una reflexió sobre la seva actitud a la societat i davant del seu procés d’aprenentatge.

No ens va donar temps a acabar la posada en comú de la feina de tots els grups, però els docents hem vist la riquesa i necessitat d’aquestes sessions de posada en comú i tenim la convicció que s’han remogut els fonaments de qüestions com la implicació, la participació i el compromís d’una manera més profunda que si haguéssim volgut fer una xerrada sobre aquests temes.

Com es treballen habitualment aquests temes als instituts? Segurament hi ha propostes i dinàmiques molt interessants (us animem a que les compartiu amb nosaltres!), però el que hem vist és que quan tenen un objectiu concret i real, el diàleg entre iguals i la presència d’un expert (o adult) són motors que desencadenen processos enriquidors que ens porten sempre molt lluny.

Planifiquem el projecte de Mirem el pati

El grup impulsor de la Xarxa de Comptències Bàsiques del Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besòs ha planificat el projecte de Mirem el pati de la forma que seguidament es detalla.

A banda de la planificació que seguidament es detalla del projecte, el grup impulsor ha fet un esforç per planificar i pautar la feina que ha de desenvolupar l’alumnat a cada setmana de treball.

A nivell general, el projecte l’hem dissenyat semiobert (l’alumnat va poder escollir quin aspecte treballar sobre el pati) i semiextensiu (treballem el projecte unes tres hores setmanals durant quatre o cinc setmanes).

La planificació ha comportat:

  • Presentar el projecte a l’alumnat. En aquesta presentació se’ls hi demana que, durant uns dies, mirin el pati i pensin: què senten?, què canviarien? què els hi falta? què els hi sobra?, què els hi agrada?, què no els hi agrada?
  • Recollir les seves idees i pensaments. Aquest recull es fa en unes notes adhesives (amb el nom de l’alumnat darrera)
  • (a la mateixa sessió) Organitzar les idees i pensaments reflectits en les notes adhesives. Gràcies a l’organització de les idees i pensaments (i que tenen el nom a darrera) fem la primera proposta dels grups de treball.
  • Acabem de definir els grups de treball (a partir del treball anterior, de les propostes de l´alumnat i de l’opinió de les tutores).
  • L’alumnat planifica la seva feina (a partir d’unes taules model que proporciona l’alumnat).
  • El grup explica, a un professor tutor que el guiarà durant tot el treball, la seva planificació i arriben a uns acords.
  • L’alumnat desenvolupa el treball planificat durant unes hores lectives (que estaran repartides al llarg de la setmana i en blocs de, com a mínim, dues hores).
  • (cada dues o tres sessions de treball) Reunió de seguiment entre el    grup d’alumnes i el professorat tutor.
  • L’alumnat fa la defensa i publicació del seu treball realitzat.
  • L’alumnat s’autoavalua i la resta del grup classe coavalua al grup que ha fet la defensa del seu treball.
  • L’equip de professorat acaba posant una nota a cada alumne i a cada grup.

Els canvis que hem incorporat respecte el projecte de l’any passat són:

  • Que el projecte no es desenvolupi de forma intensiva (totes les hores d’un conjunt de dies) si no de forma semiextensiva (treballaran el projecte durant quatre o cinc setmanes a nivell de quatre o sis sessions setmanals). Creiem que això afavorirà el seguiment del projecte i la creativitat de l’alumnat.
  • Crear la figura del professorat tutor de grup. Aquest professional es va trobant amb el grup de treball que tutoritza.
  • Definir els criteris d’avaluació abans de l’inici del projecte (i presentar-ho a l´alumnat).
  • Definir les competències i continguts que treballarem al llarg del projecte.
  • Dedicar hores d’aula per ajudar a l’alumnat a planificar i (co)avaluar el seu projecte.