Com transformar l’avaluació des de l’òptica competencial

Des del grup impulsor de l’escola Joan Llongueras, és important remarcar que hem volgut dur a terme tota la tasca avaluativa canviant l’òptica i fent grans i profundes reflexions sobre el nostre paper com a docents a l’hora d’avaluar. L’espai per a compartir aquestes pràctiques educatives és valorat molt positivament pel 100% dels i les membres integrants del grup. Per aquest motiu, hem volgut anar més enllà i mirar-nos a nosaltres mateixos i mateixes des de fora de l’aula i hem analitzat què i com fem els projectes i què i com podem millorar. Per a això hem utilitzat aquestes graelles de la XCB.

Pel que fa a l’alumnat, i seguint la filosofia que hem volgut plasmar en el “parlen o parlem”, hem cregut necessari i oportú que sigui l’alumnat qui avaluï el projecte. Tot i que hi ha hagut una avaluació de caire formatiu a l’aula, us compartim aquesta conversa guiada on fem un viatge pel transcurs del projecte “el mar de Badalona”. Veureu com hem pogut arribar a la metacognició i reflexionar sobre el procés i els propis aprenentatges. També els nens i les nenes han fet la valoració de la mestra que ha guiat el projecte.

 

Parlen o parlem?

Des de les escoles, ens els dasrrers temps, ens plantegem molt quin ha de ser el nostre paper. Deixar de banda el protagonisme i donar pas a l’alumnat a ser qui iniciï el procés d’ensenyament-aprenentatge a partir de les seves motivacions ens costa. Encara preval més la nostra llibreta de programació que les seves inquietuts. Quan això passa estem treballant només la part acadèmica de l’alumne i no la part emocional, la imaginació, la fantasia, la reflexió, la creació… Ens deixem la meitat d’una persona per treballar.

El món dóna voltes cada dia més ràpid. La informació arriba a nosaltres pràcticament amb immediatesa i sovint molt més ràpid que la nostra capacitat per a processar-la. Si a la majoria de les persones adultes ens és difícil assimilar tots els inputs que anem rebent i no som capaços de donar resposta immediata a tot el que passa al nostre voltant, imagineu-vos com ho viuen infants i adolescents. A tota aquesta rapidesa, a l’escola no hi donem resposta. És com si quan les nenes i els nens entren per a porta el món exterior quedés anul·lat i només hi hagués temps per la matèria estrictament acadèmica.

L’escàs temps per parlar a l’aula es converteix en un perill per l’aprenentatge d’èxit, per l’esperit crític i fins i tot per a la convivència.

Totes les noves metodologies ens indiquen que necessitem parlar, parlar i més parlar. No n’hi ha prou en dir bon dia i obrir el quadern de matemàtiques. Hem de posar en primera línia del nostre model educatiu el diàleg. Amb l’alumnat és essencial per a una aprenentatge significatiu i constructiu. Parlar a l’aula ens ajuda a entendre el món, interaccionar amb la informació, tractar-la, entendre-la, saber detectar les manipulacions, a ser persones crítiques.

L’alumnat té el temps cronometrat perquè al final de cada etapa aprenguin a respondre unes preguntes determinades que ajudarà a la seva escola tenir una posició més alta en els rànquings, i els mestres som còmplices d’aquest model que practiquem i no aconseguim capgirar malgrat ens pesin les queixes.

Cal que seiem, parlem i replantegem el model educatiu posant els infants i adolescents en el centre. Si planifiquem l’escola com un centre de reproducció de coneixement cal que tinguem ben clar que no estem educant en globalitat sinó sols transmetent coneixement.

Perquè una escola millor sigui possible una altra educació és necessària i, per això, la veu de l’alumnat ÉS VITAL!

Arribem a port!

Els nens i nenes de primer han recollit els materials elaborats al llarg del desenvolupament del projecte en un ÀLBUM. Tots són únics i diferents, fruit dels aprenentatges i del gaudi de cadascun dels infants. De la mateixa manera, podem considerar com a producte final el moment vivencial de la RUA marinera en què els alumnes van desfilar pel barri vestits amb els elements creats pels mateixos infants.

Els mariners i marineres pesquen competències!

Atès que hem anat explicant algunes parts del procés en els apartats de planificació i metodologia, trobem més entenedor esquematitzar els moments més emblemàtics del procés d’implementació del projecte:

  • Converses col·lectives en diferents moments del procés d’ensenyament-aprenentatge en les quals es produeixen formulació de preguntes així com intercanvi d’impressions, emocions i vivències. A l’apartat d’Avaluació es pot visualitzar la conversa col·lectiva conclusiva.
  • Visualització i cerca d’informació sobre el material disponible (llibres de consulta, contes, vídeos i també materials diversos que van portant els infants) respecte al món mariner.
  • Realització d’experiments a l’aula per tal de resoldre dos qüestions. D’una banda, es planteja la pregunta ‘Per què l’aigua del mar és salada?’ I, d’altra banda, ‘Què passarà si posem sal a l’aigua?’.
  • Trobades en petit grup per formular hipòtesis sobre els experiments que s’han posat en pràctica. Els alumnes escriuen en grupets de quatre en una fitxa allò que consideren que va a succeir davant d’una pregunta inicial plantejada.
  • Realització d’un dossier amb fitxes individuals en què els alumnes van plasmant competencialment els coneixements adquirits a mesura que el projecte avança.
  • Creació artística col·lectiva sobre el fons marí on surten peixos, algues, pops…
  • Participació en un mural col·lectiu d’escola on els alumnes escriuen un missatge de pau per col·locar en un mar ple d’ampolles.
  • Sortida a la platja de Badalona amb realització d’una gimcana relacionada amb aspectes marins i activitats diverses com la mesura del Pont del Petroli.  
  • Creació de la disfressa de mariners amb l’elaboració dels barrets, el “peto” i els punys. La resta de la disfressa estarà conformada per roba que els nens i nenes portaran de casa, específicament texans i samarreta o jersei de color blanc.
  • Rua marinera de Carnaval. Els infants passegen pels carrers del barri de Sant Crist disfressats de mariners acompanyats per les famílies, els mestres i els veïns de Badalona.

A la classe de primer remem a l’una!

Aprofitant que hi havia dues mestres a l’aula en algunes de les sessions, hem intentat combinar els diferents agrupaments. Les converses, sobretot en gran grup, han sigut fonamentals durant tot el procés. Han sigut moments d’intercanvi d’idees i coneixements que han donat peu a resoldre els dubtes, a compartir les nostres emocions i incerteses i també a prendre decisions per avançar en el procés de l’aprenentatge tan motivador que tots els implicats estàvem vivint. Sovint aquestes converses es generaven a partir dels materials que els nens i nenes portaven de casa relacionats amb la temàtica. Per exemple, una nena va portar un mural que havia fet a casa sobre les embarcacions, un nen va portar un conte sobre peixos, un DVD sobre el mar Mediterrani…

D’altra banda, han col·laborat i treballat en petit grup sobretot quan han decidit sobre quines qüestions relatives al món mariner volien investigar. I també han treballat en aquest format quan han debatut sobre possibles hipòtesis. En una de les ocasions es va plantejar als nens la següent qüestió: per què l’aigua del mar és salada? Es van posar en grups de quatre i van debatre entre ells per tal d’omplir una fitxa amb les hipòtesis. A continuació, un portaveu de cada grup exposava a la resta de companys quines hipòtesis havien formulat. Hem de reconèixer que ens ha sorprès gratament el funcionament intern de cadascun dels grups. D’una manera totalment cooperativa i posant en pràctica l’escolta activa, els alumnes han resolt satisfactòriament la tasca establerta.

I a nivell individual han fet diferents i variades tasques: cerca d’informació d’aspectes del projecte en l’ordinador, realització de fitxes on havien d’escriure i omplir informació sobre qüestions del mariner, posada en pràctica de diferents experiències artístiques i vivencials…

Pel que fa al caràcter globalitzador del projecte, aquest queda assolit en la mesura que les diferents competències dels alumnes són interpel·lades tant a nivell de l’àmbit lingüístic (es fa ús del llenguatge oral i/o escrit en pràcticament totes les tasques), matemàtic  (mesura del pont de Petroli…), de valors (prendre consciencia del necessari respecte al mar, respecte a l’opinió de l’altre…), artístic (cançó de l’havanera ‘El meu avi’, realització de murals…)…

Mariners i marineres de primer, salpem!

Aquest segon any de participació en la Xarxa, el nostre projecte objecte d’estudi ha girat al voltant del mar de Badalona. El claustre de la nostra escola va decidir que aquest curs durant la setmana cultural tots els grups, des de P3 fins a 6è, treballessin aquesta temàtica. Atès que el tema  estava acotat, vam decidir que els alumnes podien decidir en quin aspecte del assumpte volien aprofundir. És per això que, per exemple, a P5 han treballat les estrelles de mar o a 2n s’han ocupat d’aprendre les característiques de les diferents embarcacions. En el nostre cas, ens centrarem en el grup de 1r, format per 25 alumnes, que van escollir investigar sobre la vida dels mariners.

A partir de l’interès generalitzat per conèixer més característiques del mar, que els nens i nenes de 1r van mostrar a una conversa a classe, vam aprofitar l’embranzida per introduir-nos en el món que aquesta temàtica ens podia oferir. Ens vam endinsar en Google per trobar imatges diverses i motivadores que poguessin proporcionar als nens i nenes de la classe inspiració per descobrir en quin tema volien aprofundir.

La següent conversa ens va permetre centrar l’interès dels alumnes. Els nens i nenes van explicar el que havien vist i sentit en veure les diferents imatges relacionades amb el mar de Badalona (què els havia agradat més, quines emocions havien despertat algunes imatges…). La majoria de nens i nenes volien saber més detalls de com vivien els mariners antigament, de com eren els vaixells, de quines eines utilitzaven per pescar, de quina indumentària feien ús… Per tant, quedava clar que el nostre projecte es basaria fonamentalment en la vida mariners. Entràvem doncs en la següent fase del projecte.

Ens presentem

Enguany és el segon curs que, un grup de mestres amb molt motivació, formem part del grup impulsor de l’escola Joan Llongueras. En aquest grup tenim debats pedagògics per a definir una línia d’escola transversal, interdisciplinar i basada en les noves metodologies competencials.

Així doncs, l’Àlex, l’Oriol, la Raquel, la Sílvia, l’Anna, la Susanna, l’Elisabeth, la Sarai, la Roser i la Mercè. Som un grup molt cohesionat que compartim la il·lusió d’aprofundir en el treball per projectes i dels ambients. Enguany ja hem fet les primeres passes per capgirar l’escola i fer del nostre centre un espai de caliu i màgia. Així doncs, tot el que hem anat aprenent i compartint des de la Xarxa de Competències Bàsiques ho hem anat debatent i implementant.

La didàctica, des de fa molt de temps, demostra que qualsevol capacitat es desenvolupa millor amb la motivació. A partir d’aquesta afirmació podem considerar que el treball per projectes és el millor mitjà educatiu per a afavorir l’aprenentatge i l’autoconeixement. Està demostrat que allò que l’infant aprèn a través de vivències properes, significatives i reals es transfereixen a altres camps. Per la qual cosa podem afirmar que treballar per projectes, ambients, jocs i… en definitiva, per competències i capacitats són activitats que amplia les potencialitats de cadascú.

Aquest plantejament de treball  respon a la necessitat que mostra l’alumnat de jugar, aprendre, reflexionar i relacionar-se. És una manera de poder donar resposta als interessos i necessitats dels infants i respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.

Ara ens aventurem en un nou camí… El canvi de xip del professorat per esdevenir guia i acompanyants en aquest fantàstic món de la comunitat educativa que volem generar en el nostre centre.