Arxiu de l'autor: ROSALIA DELGADO GIRON

L’alumnat pren les decisions

Publicat el per
Respon

L’alumnat ha estat l’autèntic protagonista de tota l’experiència al llarg de les diferents etapes.

En un primer moment, abans de començar, els temes que treballarien i els grups de treball s’han format a partir de les inquietuds individuals compartides. Cada alumne ha posat el tema que l’interessava en relació al pati, en un paper amb el seu nom, i després hem ajuntat els papers amb el mateix tema o amb temes similars i així s’han format els grups d’una forma natural.

Els docents hem fet algun reajustament, per exemple, si en algun tema hi havia massa gent o si alguns temes quedaven desequilibrats en nombre d’alumnes o amb massa alumnes amb més dificultats.

Al llarg del procés, l’alumnat s’ha hagut d’organitzar sol (amb l’ajut de graelles de planificació de la feina), fixar objectius, decidir els processos que seguirien per assolir-los, desenvolupar les eines (enquestes, fotos, gràfics, presentacions digitals, entrevistes…) i portar a terme les accions per aconseguir allò que volien.

Ha estat especialment rica aquesta fase perquè és on surten a la llum els diferents rols que desenvolupa cada alumne en el seu grup i sorgeixen els conflictes, oportunitats per replantejar l’actitud de cada persona en el grup. Per exemple, hi ha hagut grups on una o dues persones són les que prenen les decisions i les que parlen en nom de tot el grup sense deixar espai per la participació d’altres, que llavors opten per dues reaccions: s’eclipsen i accepten aquesta posició més còmoda o planten cara i es queixen que no es tenen en compte les seves idees. Nosaltres hem optat, per exemple, per agafar com a portaveus dels grups a les posades en comú a aquests alumnes que sovint queden més eclipsats, per tal que els altres facin l’esforç d’integrar-los al procés si després volen fer un bon paper com a grup.

Finalment, els mateixos alumnes han triat el producte final: quines solucions proposaran per l’aspecte del pati que volen millorar i com les presentaran, així com també han decidit com presentarien a la resta quin ha estat el seu procés.

El professorat ha estat de testimonis i també d’acompanyants, fent la bastida de cada grup i prenent nota de les diferents situacions per tal de plantejar en un futur algunes dinàmiques que han aparegut com necessàries, tant en temes transversals i de convivència com en temes més acadèmics. Per exemple, ens hem trobat amb el fet que els costava diferenciar l’objectiu del producte final i sovint confonien el fet de passar enquestes amb el mateix producte. En aquest sentit els ha anat molt bé adonar-se que per una banda ells van observar el pati i els va sorprendre alguna cosa i per estudiar aquest aspecte havien decidit passar unes enquestes i amb el resultat de les enquestes feien una proposta de millora que era el producte final.

L’alumnat ha tingut, en general, una actitud molt positiva cap al projecte i la proposta de treball que els hem fet. De seguida s’han posat en marxa i han començat a organitzar-se i a estudiar com podrien desenvolupar solucions en relació als seus temes. Han fet propostes força interessants que es podran dur a terme.

S’han confirmat dinàmiques que ja havíem observat en les tres línies de primer que tenim al centre: hi ha un grup més apàtic que els altres, que s’implica menys en les activitats, i que és on haurem d’incidir en el futur. Se’ns ha girat feina!!

Alguns dels seus comentaris han estat:

Alumne 1:

Este trabajo me ha gustado, pero a la vez lo que he encontrado súper estresante.

Hemos podido hacer todo lo pensado, hemos hecho el trabajo bastante bien y todo eso, pero en realidad la persona que más trabajaba de mi grupo era yo, X también, pero yo más. Entiendo perfectamente que A y B tengan sus capacidades, pero casi siempre o se desentendían del tema o simplemente pasaban, y eso hacía que me agobiara montón, ya que sabía que teníamos que hacer el doble, pero bueno, al final salió bastante mejor de lo que esperaba.

He aprendido bastantes cosas con este trabajo y también he conseguido desenvolverme en bastantes aspectos, por ejemplo, el tener que preguntar algo a algún profesor/a, ya que es una cosa que me cuesta mucho hacer, pero gracias a eso se me ha ido un poco la vergüenza de preguntar.

Alumne 2:

Hemos hecho bastantes cosas a lo largo de estos días,la lista de normas,las encuestas… Después de todo creo que hemos trabajado bien y me ha servido para trabajar en grupo con diferentes compañeros.

En general me ha gustado la experiencia y como lo hemos organizado.Además me ha parecido un proyecto interesante.

Alumne 3:

Me ha parecido muy buena idea, porque con este proyecto he aprendido a elaborar y hacer una encuesta, a analizar los resultados de ésta y hacer un power point con las conclusiones y resultados.

Lo más difícil para mí han sido los días en los que estaba solo, porque mi grupo había faltado. En general, avancé menos que los días en los que estábamos todos o casi todos.

Què fem amb l’ortografia?

Publicat el per
Respon

Nosaltres hem plantejat un projecte molt transversal. Com a competència bàsica que és, sabem que la llengua és transversal i està present a tots el projectes d’una forma o d’una altra. Tot i així, en aquest projecte no era un objectiu prioritari treballar qüestions lingüístiques. És clar que es mobilitzen coneixements lingüístics, però no hi hem posat el focus en aquests temes.

Al llarg del procés, com hem dit, es produeixen diferents textos. En el nostre cas, per exemple, hi ha hagut un “boom” d’enquestes i entrevistes que l’alumnat volia fer als companys d’altres cursos per estudiar els diferents problemes relacionats amb el pati. Però també hi ha esquemes, resums, fitxes de planificació… I, com segurament passa sempre, aquests textos estan plens de faltes d’ortografia. En part, perquè no estan concebuts per l’alumne com a producte d’escriptura en si mateix, sinó com a eina per aconseguir altres objectius. En part, també, perquè el coneixement de l’ortografia és encara bastant pobre en la majoria d’alumnes de primer.

Malgrat que el professorat tenia assignats uns grups per fer-ne un seguiment més acurat, és molt difícil revisar absolutament tots els documents que l’alumnat va generant, i així, és molt fàcil trobar papers i dossiers amb documents amb faltes d’ortografia, cosa que pot arribar a sorprendre alguns companys que no estan implicats al projecte i ho veuen des de fora i ho comenten als alumnes.

Us heu trobat en aquesta situació? Què hem de fer davant d’això? Nosaltres hem optat per no corregir-ho tot, no obsessionar-nos si se’ls colen algunes faltes o per corregir l’ortografia de cada paper (si no és alguna falta que es fa molt evident), i prioritzar el desenvolupament del procés i el qüestionament dels raonaments, així com el bon funcionament i la bona organització dels grups. És clar que som sensibles a l’ortografia!! Però hem pensat que si ens dispersem, no aconseguirem res, i hem preferit focalitzar els esforços i prioritzar entre els objectius, encara que de vegades hàgim hagut de tancar una mica els ulls i això provoqui el desconcert d’algun company.

Sí que acabem amb uns deures clars per més endavant: hem de fer alguna feina específica sobre qüestions ortogràfiques… Però això serà objecte d’un altre projecte. Precisament, un dels sentits de l’avaluació dels projectes pel docent és establir nous objectius i planificar la propera proposta de manera més ajustada a les necessitats que es van observant. Se’ns ha girat feina!!

Com hem organitzat l’avaluació?

Publicat el per
Respon

A l´inici del projecte teníem diversos objectius:

  • practicar l’autonomia de l’alumnat a l’hora d’organitzar-se,
  • responsabilitzar-los del funcionament del centre on estudien, que se’l facin una mica més seu
  • enfortir el seu compromís i la seva implicació en el bon funcionament del pati (com a espai i com a moment de convivència),
  • desenvolupar la capacitat de trobar solucions realistes quan veuen un problema
  • experimentar una altra manera d’aprendre…

Al projecte “Mirem el pati”, l’alumnat ha tingut des del primer moment molt clar quins aspectes se’ls avaluarien:

  • El procés: com s’organitzen, com prenen les decisions, la seva autonomia i gestió del temps… Per això tenen unes pautes d’autoavaluació i d’organització de la feina que han d’entregar cada setmana.    
  • El producte final: la qualitat i la precisió de la seva proposta, la creativitat en la solució que presentin sobre l’aspecte que volen millorar i la defensa pública del producte final. Això es fa en la posada en comú final, on cada grup comenta el seu treball i rep un feed-back tant dels companys com dels docents. D’aquí hem vist la necessitat de tenir una rúbrica d’avaluació de les exposicions orals a nivell de centre.
  • Finalment, els continguts i les competències treballats per cada grup, segons l’aspecte que hagi estudiat. Aquesta valoració queda en mans del professors de l’àmbit corresponent a cada cas, i en l’experiència d’aquest any és la que ha quedat més diluïda. Aquest és un aspecte que hem de millorar en propers projectes… Se’ns ha girat feina!!

La nota final del projecte Mirem el pati s’ha vist reflectida en les diverses matèries més implicades en el projecte. A banda de la repercussió quantitativa a les notes, hem aprofitat el butlletí de notes per afegir comentaris qualitatius sobre la implicació i desenvolupament en el projecte.

Què ha fet l’alumnat?

Publicat el per
Respon

Us deixem aquí una mostra de les presentacions amb diapositives dissenyades per l’alumnat per exposar les seves propostes en relació amb el pati.

En general, gairebé tots els grups han optat per fer unes diapositives per presentar les seves propostes. Les seves presentacions, però, no reflecteixen la riquesa del procés que han seguit, les converses i els debats a l’aula. Queden unes propostes més pobres i poc elaborades que el que caldria esperar per la feina feta, de la qual cosa deduïm que hem de plantejar-nos treballar un aspecte tan important com és el de fer bé la feina: saber-la transmetre i que llueixi. Se’ns ha girat feina!!

I l’alumnat i famílies, què en pensen? Per gustos, els colors

Publicat el per
Respon

Nosaltres, els docents, estem convençuts, perquè així ens ho han ensenyat la recerca i els experts i perquè ho podem comprovar a les aules, dels avantatges del treball competencial i del treball col·laboratiu. Però, passa el mateix amb les famílies i amb l’alumnat?

Doncs desenvolupant el nostre projecte “Mirem el pati” ens hem trobat entre l’alumnat el ventall habitual de valoracions de les propostes que se’ls han fet.

D’una banda, hem vist uns quants alumnes més despistats, però que van fent seguint les instruccions dels grups, en funció de la seva organització. No són alumnes que prenen encara les decisions, però són integrats al grup perquè els companys compten amb ells d’una manera realista i personalitzada, saben què se’ls pot demanar i com se’ls ha d’explicar de manera eficaç.

D’altra banda, hi ha els alumnes que s’engresquen i surten de l’anonimat quan han de fer un treball amb més autonomia i creativitat. Són alumnes que de seguida “s’inspiren”, fan propostes, prenen la iniciativa, es posen en marxa. Una imatge que fa goig, perquè passen de formar part del “mobiliari” de l’aula a prendre vida. Com que no estan acostumats a gestionar-se d’aquesta manera, pot passar que provoquin un cert enrenou a les classes, si més no les primeres vegades, però hem d’entendre l’agitació de l’alumnat si no se’ls ha posat mai en aquesta situació.

També hi ha els alumnes que treuen bons resultats treballant “com sempre” i això els resulta còmode perquè no els exigeix gaire implicació personal, i posar-se en marxa amb un projecte “els fa mandra”. Hem vist alguns alumnes d’aquest tipus, que aprofiten el temps per consultar el mòbil, o que “no tenen res a fer” mentre els companys s’encarreguen d’alguna de les feines distribuïdes al grup, i que acostumen a dir que el que s’ha de fer “ja està fet”.

Finalment, trobem la paradoxa que entre el grup dels més bons acadèmicament hi ha una forta resistència al treball per projectes. Aquests alumnes han heretat el prejudici de la pèrdua de temps, pensen que hi ha massa feina perquè hi ha companys que no fan bé la seva part i si no la fan ells, el resultat serà més fluix, i no veuen la necessitat de tot el procés dissenyat per aprendre un contingut. Prioritzen els resultats i la seva idea del que és aprendre és molt rígida.

En general me parece muy interesante hacer este trabajo pero siempre que no lo tengamos que hacer en horas de alguna asignatura como, sociales, naturales, mates… Me refiero a asignaturas troncales, porque luego vamos atrasados de esas materias.

A mí me gusta trabajar de una manera rápida y eficaz si sé que no habrá tiempo, y así ha sido. No tuvimos tiempo de perfeccionar nuestros trabajos porque perdimos muchas clases hablando de qué habíamos hecho, si había colaboración, las opiniones de los demás…

Yo no digo que esté mal hacer esto, pero sabiendo que quedan pocas clases para acabarlo habría que priorizar el acabar el proyecto y dejarlo mejor de lo que podría estar, y no ir diciendo tantas clases sobre las opiniones porque si queda poco tiempo, al fin y al cabo no se podrán realizar.

Sembla que en l’intercanvi d’idees i les posades en comú no s’estigués fent feina i no fossin enriquidores per a tots, també pel producte.

El curiós és que el que deixen veure en els seus comentaris és una forta inseguretat quan surten de la seva zona de confort. Al mateix temps és una feina pels docents: fer entendre el sentit d’aquesta opció metodològica. Només així podrien deixar de tenir la sensació de pèrdua de temps, i arribarien a valorar moltes de les capacitats i coneixements que són indispensables en el món actual i que només es posen en joc i es desenvolupen quan treballen de diferents maneres. Podríem dir que aquesta part de l’alumnat es troba en el punt en que ens trobàvem part dels professors fa uns anys?

Com ho hem fet aquest any?

Publicat el per
Respon

Aquest any hem seguit optant per una metodologia on el treball es va desenvolupant a partir dels interessos de l´alumnat.

Nosaltres els hem donat un tema molt general, el pati del nostre institut. A partir d’aquí, l’alumnat s’ha agrupat per interessos temàtics que ells mateixos han proposat. Una vegada estaven els grups, l’alumnat ha proposat el seu producte final i com arribar fins a ell.

El professorat ha fet de guia i tutor del treball però ha estat l’alumnat qui ha decidit què, qui i com fer-ho.

Pensem que aquesta metodologia és molt positiva.

Dubtem si d’aquesta forma podem assegurar que tot l’alumnat pugui assolir unes competències i uns continguts. Aquest procés serà un dels punts sobre el qual centrar-nos l´any vinent.